14 de març de 2017

Acuamar. Nantros podem anar a dalt... :)

Acuamar



Carrer Consolat de Mar, 66 (Cambrils)
http://www.acuamar.com/
TEL.: 977 36 00 59

Com sempre afirmo, Cambrils és una ciutat amb molt bona oferta gastronòmica i a la pestanya del meu bloc “Restaurants per localitzacions”, en teniu prou referències si aneu a la secció "sud de Catalunya"

En tinc bastants de publicats. Començant per Can Bosch, un estrellat que ens encanta, Germans Miquel's, Denver Xiringuito quan fa estiu, Cal Siscu i d’altres, cadascun amb les seves peculiaritats.

Però curiosament, al meu bloc, mancava Acuamar, un lloc que és anar sobre segur, amb bon producte, bona cuina, bon tracte i bon servei. De fet el vaig publicar als inicis del bloc, però igual que altres entrades d’aquella època (2009), ja no les enllaço al bloc actual, per obsoletes.

No passem mai un any sense anar a Acuamar. Sempre en sortim satisfets, però em sol fer mandra publicar-lo, per un motiu totalment aliè al restaurant i que ells no en tenen cap culpa.... És tracta de la tipologia del públic. I tot i que no tindria que afectar-me i a la majoria teniu la sort que no us afecta, em costa superar-ho. Al final us ho comento, però ara parlaré de la teca...

A Acuamar ofereixen una àmplia carta de cuina marinera. Plats per a compartir, arrossos, peixos de primera qualitat, molts d’ells cuinats a la sal, doncs són del llocs en que fan els emplatats a la vista del públic, i resulta fàcil de veure-ho. Recordo haver gaudit allà els típics entremesos de peix, en més d’una ocasió, peixos de diferents tipus, graellades etc.

En aquesta ocasió i aprofitant que per Cambrils durant aquest mes de març, fan unes jornades dedicades a la carxofa, en la que participen quasi 40 restaurants, vam mirar totes les opcions i com Acuamar era una de les més atractives (podeu veure l’oferta fent clic a encarxofat_2017), allà vam anar per fer la visita anual.

El menú tenia quatre primers a escollir, dels que vam demanar la caldereta de carxofa, amb cigrons de l'Alta Anoia i cloïsses, i també els tacs de ventresca de bacallà fregit, amb xips de carxofa. S'ha de dir que els dos plats van resultar espectaculars i la caldereta, amb un brou molt equilibrat i amb uns cigrons deliciosos. Les altres dues opcions, pintaven molt bé, tal com podreu veure si feu clic a l'enllaç, que us he facilitat al paràgraf anterior.


Com plats principals es podia escollir entre unes cuetes de rap i un arròs negre amb sipions, cloïsses i carxofa, que va ser l'opció escollida i que jugava en primera divisió de la lliga d'arrossos negres.


A les postres vam arribar molt plens, però com estaven inclosos en el menú i per no donar explicacions, vam acabar compartint uns profiterols.


Un molt bon menú, amb preu total de 35€, amb postres, vi, aigües i cafè, que només queda per dir, gran RQP.

I 35+35=70... Els 4 cèntims de menys, eren per ajustar l'IVA 

El problema d'aquests menús, sol ser el vi. El podíem haver canviat demanat un vi a banda... Va tocar un Jané Ventura, "blanc selecció" 15 vinyes. No és el vi que mai demanaria, però es podia prendre i pitjor hagués estat un verdejo 😓😓😓.

Tornant al tema del públic, predomina l’estil de “anem al restaurant on ja saben qui SOM”... I es nota en la forma que tenen de presentar-se, acomiadar-se  i enrotllar-se, quan la sala està a vessar i l’atabalat cap de sala, els té que aguantar el rollo.

Entre els gags més vistos, podeu trobar-vos al que va un cop l’any i pretén que el coneguin, cosa que el cap de sala, s’ha de reconèixer que sap seguir molt bé el joc...Hi va haver un cas en que en front de la cara d'estupefacció de cap de sala, li va recordar "estàvem en aquella taula", senyalant la nostra... I el cap de sala, va exclamar "ahhh si.." 😂😂😂.

Un altre gag, va de la tipologia dels que sense haver reservat, volen dinar a la planta baixa (es veu que fa més ric... o rich, que diria el Nacho de Sanahuja). I pretenen fer canviar les taules reservades, amb aire de “es que nantros som clients (i com si els que ja han reservat fossin menys...)”. I d’aquí el títol “Nantros podem anar a dalt.... ”.

I ja com top de gilipollisme, els que tot i que els toca planta baixa, no els toca la finestra frontal que dona al passeig marítim i intenten negociar obtenir-la... (que l’única gràcia que té respecte a les finestres laterals, és que allà queden més vistos i poden exhibir-se). Val a dir que si és per vista, de les taules centrals, és la mateixa...

I us puc ben assegurar que la tipologia dels 3 gags esmentats, els vam poder visualitzar en directe en aquesta darrera visita, tot i que ja els havíem vist en visites anteriors.

En positiu, podem dir que acabes rient ... i si ho superes, pot ser un espectacle.... 😇😇😇

RESUM

  • Producte de primera qualitat
  • Servei professional, amable i eficient
  • Cap de sala amb paciència infinita
  • Ubicat en ple passeig marítim, però sense terrassa
  • En dies punta i caps de setmana, sol estar complert i cal reserva
  • Molt recomanable a Cambrils

12 comentaris:

  1. jajaja...... fa de rich de marisqueria dinar a la planta baixa i que et begin per la finestra!!!! #moroderiure #nantros

    ResponElimina
    Respostes
    1. El títol és de la Marta.... Al sortir, diu "nantros podem anar a dalt, sense problema".... I em vaig dir... "ja tinc títol".

      Però la veritat és que és un espectacle, com molta gent vol marcar territori....

      Elimina
  2. He fet una cop d'ull a la web i els preus no tenen gaire a veure amb l'últim que hem estat, oi?
    Mare de Déu... quines ganes d'anar a un restaurant normal... I a sobre, és dels Bib Gourmand de la Michelin...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que era Bib Gourmand.... :)

      Però si que tens raó.... un lloc amb bon peix a preus normals, que quasi semblen econòmics, vistes les animalades que hem patit darrerament....

      I els plats estan molt , molt bons....

      Abraçada!

      Elimina
  3. Mai millor expressat, pagar per ser vist, fa molt anys que té aquesta fama, de fet si no estàs a la vidriera central no ets ningú, a més de ser un restaurant incòmode per la juntura de les taules. Menjar, relació qualitat preu es menja bé, tot i això jo prefereixo la "tranquilitat" de Germans Miquel, al brutal bullici d'Acuamar. Per acabar qui coneix com tu dius bé el lloc, et diu (els dius que vas de part meva i tens la taula assegurada" vaga com si estiguessin esperant-me...aquí anirien bé els emoticons de sorpresa,,,,jajajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just Tomàs....

      M'encanta veure que coincidim, doncs ahir quan vaig publicar-ho, em va quedar aquell rum rum, de pensar "a veure si he estat injust", en el sentit de que el producte i el servei són prou bons i en canvi, el que em llegeix, es pot quedar-se només amb la copla de l'espectacle dels "presumptes richs"... :) :)

      I dic presumptes, per temes fàcils de deduir amb una simple observació superficial.... No cal entrar en detalls oi?.

      I està clar que prefereixo la NATURALITAT (així escrit en majúscules) de Germans Miquel's... A Germans Miquel's, es respira naturalitat, senzillesa i moltes ganes de gaudir per part dels que hi van...

      Elimina
  4. Doncs sí Tomàs, les taules estan, o estaven, atapeïdes. El menjar és bo i els preus correctes (pel que es pot demanar segons ubicació). Jo, com sóc coixeta, sempre he dinat abaix però tant m'ha fet si era finestra o no :) Des de que visc a Tarragona (4 anys ja) no hi he tornat així que farem cas del post del Ricard que està més actualitzat

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci pel recolzament i la confiaça Pepa.... :)

      Però si un és capaç de prescindir de l'espectacle, la teca és prou bona i tot i que les taules estan juntes, mai he trobat massa xivarri...

      Salut!!

      Elimina
    2. Diu el Santi que també hem dinat al pis de dalt alguna vegada i que a ell li agrada més per les vistes. 😉

      Elimina
    3. Doncs ves q et dic... 😂😂. Em sembla q el proper dia, ja em demano a dalt....

      Salut!!

      Elimina