5 de març de 2017

Alkimia unplugged. Producte MOLT ben tractat

Alkimia unplugged



Ronda de Sant Antoni, 41(entresòl)
www.alkimia.cat/
TEL.: 932 07 61 15


Feia no masses dies que havíem anat a Alkimia i ens va encantar. I just acabat aquell sopar, una de les cambreres que ens va atendre, ens va explicar l’opció unplugged que consisteix en una oferta més simplificada,  al menjador de l’entrada, donant prioritat al producte i sense elaboracions, massa sofisticades.

Ja havia llegit per les xarxes aquesta opció, que a més s’adapta bastant be als meus gustos, però un comentari, molt sincer de la simpàtica cambrera, em va encendre les ganes d’anar-hi sense tardar massa. I com la propera tria de 3(o+)aTaula, em tocava a mi, cap allà vam anar.


I per tant, al menys en teoria, estic en condicions, d'intentar fer la comparativa dels dos llocs. Alkimia-Alkimia, és un lloc excepcional i ens va encantar el menú degustació, que vaig comentar no fa masses dies i que podeu llegir fent clic a Alkimia-menu. La secció unplugged, és com molt més terrenal i també s’ha de dir que econòmica. No admeten comparacions, doncs cada una té el seu moment, es gaudeixen de diferent manera i amb cost econòmic molt diferent.

En Alkimia unplugged, hi ha una carta amb plats sorprenentment senzills , dels que ens van convèncer molt més les opcions de plats principals, que les opcions per iniciar l’àpat. No és que les opcions inicials no estesin perfectament elaborades, que ho estaven, sinó que moltes d’elles no donen per més, per la seva pròpia naturalesa.

Per exemple, vam demanar un plat que era la truita de ceba, i ho vam fer per curiositat i també per la seva facilitat de compartir, doncs sempre quan anem els 3, compartim els primers. Però una truita de ceba, dóna pel que dona i tot i ratllant la perfecció, no deixa de ser una truita de ceba. El mateix va passar amb els calamars a la romana, que la mateixa finor en que estaven elaborats, quasi es contradeia amb la naturalesa ‘canalla’ d'aquest plat, que cada dia és més difícil de trobar ben elaborat, però que ben fet, pot ser una delícia.


Però NO ho interpreteu en cap cas com crítica!!. Són plats que vam escollir nosaltres i en el meu cas com sabeu, m’agrada descriure-ho, tal com ho vaig percebre i #sense_vaselina 😁😁😁...

Els plats principals, en canvi, eren de traca i mocador, com podreu llegir a la crònica conjunta. I acabo amb un detall, que defineix la cuina unplugged. La frase que em va portar allà, va ser la sinceritat i naturalitat, en que la cambrera de l'anterior visita, ens va explicar un dels side-dish... Les patates fregides, i com és evident, les vam demanar. Ratllaven la perfecció, però no deixaven de ser unes patates, de primeríssima qualitat, perfectament fregides, cremoses en el seu interior, que  ens van recordar, les patates menjades a casa fa anys, fetes per algun avantpassat nostre. I ho dic en tot el sentit positiu possible. D’aquí el títol de PRODUCTE MOLT, MOLT ben tractat.

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



12 comentaris:

  1. El unplugged es pot considerar també com #sense_vaselina :-D Tot en viu i en directe: tal com surt va a taula!

    Anem a xafardejar el 3 o més ;-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que està bé... Més els segons que els primers, doncs si et fixes en la carta dels primers hi han plat molt bàsics.... Però veies que més d'una pija, no surti excitada, "porqué comió, patata y moncheta tendra"... :) :). Però l'arròs i els lletons, estaven espectaculars.....

      Elimina
  2. Jo tinc ganes de trobar un lloc on menjar uns calamars a la romana ben fets, no és gens fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia Roser, en vam pillar uns a un local de Cambrils, que de fora, mai ho diries.... I quasi vam al·lucinar... Aquests eren "perfectes", però al meu gust, han de ser més rústics...

      No cal caure en tòpics com el "bocata calamares", però suposo que s'entén que vull dir...

      Elimina
    2. EP! Er bocata de calamares no me lo toques!!! (Que em surt la vena madrileÑa!!) :-DDD
      És veritat que hi molts bocatas de calamares però els del Postas, el Magerit i els de la cervecería Plaza Mayor són inoblidables. Sense tamàquet, sí, però és que no li cal tomàquet a un bocata de calamares del Foro.

      Salut!

      Elimina
    3. Ostres Pepa... a veure si caldrà una nova pestanya als respectius blocs, amb aquesta especialitat... :)

      Crec que mai he menjat cap.... molta conya amb el nom, però teoria i prou.

      I em vindria de gust eh?....

      Elimina
    4. jo n'he tastat a madrid i de jove, a hores canalles, al port de ciutadella, a un lloc que el fan molt bo!! però no és un dels meus jalos prefes...

      Elimina
    5. Home... jo he tastat a Madriz els de La Campana i he de dir que no estaven pas malament, tot i que tampoc mataria per ells...

      Ho veig més com un àpat per omplir la panxa quan tornes de festa i evitar mals majors...

      Abraçada!!

      Elimina
    6. Jordi, és que els de La Campana no són els millors bocatas de calamares. La propera no deixis d'anar al Postas o la Cerveceria Plaza Mayor. Ay i després un pinxo de truita de patata del Juana la loca, i unes gambes en El Abuelo, i un bacallà en Casa Labra... Ays, que me pierdo por las calles de Madrid!

      Salut!

      Elimina
    7. Jordi, estic amb tu.... ho sento pepa! ;-) jo els feia servir de farciment post festa. podia ser això o xoco amb xurros, donuts, etc... depenia del dia! jajaja quins temps... #abuelacebolleta

      Elimina
  3. M´encanta , simplment m´encata.
    Gràcies per aquest blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Pilar pel comentari...

      De veritat q em fa il.lusió....

      Salutacions !

      Elimina