21 de maig de 2017

Le Bistrot de Pierrot. Autèntic, que ja és prou mèrit

Le Bistrot de Pierrot



Julià Portet, 6
www.lebistrotdepierrot.com/
TEL.: 93 169 05 61



Es curiós els pocs restaurants francesos que hi ha a Barcelona i més tractant-se d’un país, amb el que compartim frontera. I encara és més greu, si tenim en compte tota la història i tradició d’aquesta cuina, que tot i no estar segurament en els millors moments, continua tenint referents indiscutibles.

El Bistrot de Pierrot, és relativament nou i es troba en un carrer perpendicular a la Via Laietana i compartint illa amb la tenebrosa comissaria, que segueix oberta de manera provocativa, atès el que representa per Catalunya, la policia espanyola.


Es tracta d’un local en forma de “U”, en que una de les ales i en concret la d’entrada, dona la sensació d’un bar ben senzill, mentre que l’altre ala, té ja una ambientació, que només de passar-hi pel carrer, crida l’atenció. I quan estàs dins, et sents totalment ambientat, com si estiguessis en un Bistrot d’una ciutat francesa.


La selecció de plats, t’arriba en la pissarra que mostro i ja ens vam animar amb el primers, demanant-ne tres, per a compartir entre dos. I ho vam patir, quedant-nos sense postres, doncs, no vam arribar amb gana a la fase final de l'àpat.


Els tres primers escollits, van ser els rillettes d’ànec, que van mostrar un gran nivell i sense un excés de greix, que en ocasions desvirtua aquest plat. Ja us imagineu que untant pa amb els rillettes, vam anar reduint la gana ràpidament. També vam compartir unes arengades marinades, molt bones i un camembert fos al forn (camembert rotí), que va quedar en tercera posició en el rànquing de satisfacció i del que ens vam oblidar de fer la foto.


Com plats principals, un onglet que tot i demanar-lo “saignant”, va arribar més cuit del que desitjàvem, però és el que sempre dic, de la relativitat dels conceptes, “molt fet”, “poc fet” o “al punt”, que sempre m’he preguntat com pot coincidir “el punt” del comensal, amb el que entén el cambrer, o el que li dona la gana de fer al cuiner.... Però això passa arreu i no té solució possible, a no ser que ens eduquéssim a utilitzar com referència, la temperatura interior de cocció... I els cuiners, tendeixen a passar una mica la cocció, per evitar retorns... (“oiggg... ¿me lo puede pasar un poco más?). L’onglet va venir acompanyat d’un bon gratin dauphinois. L’altre plat va ser una carbonnade, el típic estofat de carn de vedella, cuinat amb cervesa, característic de les cuines del nord de França.


En quant a vi, tenia una carta de vins francesos, complementada amb algun d’aquí. Com no hi havien referències massa conegudes, vam optar per un Côte du Rône, però en versió Villages, que amb els “afegits” de biodinàmica i que el preu era econòmic, va acompanyar el sopar, sense massa pena ni glòria.


Com he comentat no vam arribar a les postres... Els plats eren contundents i els tres primers que vam compartir, juntament amb els rillettes i el pa que vam untar, hi van tenir bastant de culpa.




RESUM

  • Un local amb molt d’encant
  • Com lloc de primera cita, teniu molts números de triomfar 😅
  • A no ser que sigueu dels que detesten la cuina francesa (que llavors, ja teniu prou pena 😇), és un lloc recomanable
  • Els plats tastats, tenien tots bon nivell i el comentari del punt de cocció, no deixa de ser subjectiu
  • Potser li manquen algunes opcions de vins de més nivell
  • Cèntric i de moment sense turisme de masses
  • RQP correcta, amb primers a molt bon preu

19 comentaris:

  1. anotadíssim ricard!! fa molt bona pinta! a veure com
    fan la sopa de ceba, quan toqui tempo... ;-) esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet sé que la pissarra és variable i segons el dia, fan tartiflette..... Però el dia que vam anar, no tocava... :(

      I els dos que anàvem, matem per la tartiflette....

      Elimina
  2. mmm tartiflette de reblochon :-P

    Pot ser que no hi ha hagi més restaurants de cuina francesa per proximitat ??? Estem tant a prop que un no res et plantes allà i fas un àpat :-)

    Aquest queda anotat per un soparet d'enamorats.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que és més aviat per rebuig.... Aquest rebuig que mostren molts espanyols i catalans, amb les coses franceses o amb els francesos .... Sempre he defensat, que França és un gran país, de gent amable, si parles el seu idioma o ho intentes.

      La gent d'aquí tampoc va massa a fer escapades gastronòmiques a tocar de frontera i si ja parlem de París, llavors està tant lluny o tant a prop, com Roma, Lisboa, etc.

      I com tu dius, és un lloc que si portes 1a cita, pilles segur.... :) :) Té un toc romàntic... però no ho vaig poder comprovar-ho, doncs anava amb el meu fill... :)

      Elimina
  3. Hola Ricard!
    No sabia de la seva existència i pel que veig i dius, està al darrera de la tristament coneguda, comissaria de Via Laietana.
    El provarem i et dic. I a veure si tenim sort amb la tartiflette el dia que anem.
    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Carles,

      És relativament nou. No té ni un any.

      I està en la mateixa illa de la comissaria. Crec que la mateixa vorera, està reservada com aparcament pels sues "funcionaris". Quan vaig anar al lavabo, vaig pensar que estava paret a paret amb les sales de tortura...

      Si vas, ja em dius!
      Abraçada!!.

      Elimina
    2. aiii quin mal rollo... ho passarem per alt!! i hi anirem! :-) esther

      Elimina
  4. A mi també m'agrada molt França i molts dels francesos, tampoc entenc aquest animadversió, per dir-ho suau, de molts dels habitants de per aquí. França és magnífica en moltíssimes coses i, una d'elles és la gastronomía, el tracte amb la cuina i amb els clients.
    Aquest restaurant té molt bona pinta, una cuina clàssica francesa que segur, probaré. Sempre recalco molt el "trés trés sagnant" però és cert que fan el que volen per contentar a qui no agraden les carns i les demanen. Gràcies, m'agrada!.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo actualment parlo millor el castellà que el francès.... Vas a França i et feliciten "vous parlez trés bien...". Vas a les espanyes i deixen anar "vaya acento catalán tiene usted..."... i dit amb menys preu...

      Joder... si ells parlen mitja llengua..... que jo tindré accent català, però els doblo en vocabulari de la seva llengua... :)

      Tens raó.... tenia que haver dit , très, très sagnant, mirant-lo amb cara amenaçadora...

      Salutacions i les gràcies a tu per comentar...

      Elimina
  5. En els últims temps i arran de visitar el país veí amb la meva filla, la meva percepció del caràcter dels francesos ha canviat sensiblement, i t'adones que amb quatre normes bàsiques d'educació i quatre frases en el seu idioma, s'obren de manera molt més notable.

    Pel que fa al restaurant, tot i que (d'entrada) no l'utilitzaré com a lloc de primera cita, l'anoto doncs a part de la bona pinta que tenen tots els plats, és un tipus de cuina que m'encanta... lleugera, lleugera...

    I el que dius del punt de cocció, espera que a algún iluminati gastronòmic d'aquests que coneixem tregui una equivalència de graus a l'interior del producte amb punt de cocció, que la maquinaria social es posi en marxa, i ja tenim nova tendència a la ciutat...

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'estàs dient il·luminat....???? :) :) :)

      Jo soc un defensor d'aquesta teoria.... Pot semblar difícil, però té la seva lògica....

      1.- El primer dia, el cambrer, pregunta "temperatura interior desitjada?"... i el client ni flowers
      2.- El cambrer li diu.... "li farem a 50ºC....".... i si el client li agrada, ja sap que ha de recordar "50", com recorda la mida de les camises o dels pantalons.... I si la troba crua, doncs a demanar 55ºC, el següent dia....

      #A_ver_etudiao :) :)

      Abraçada!!

      Elimina
  6. Vaig estar tota la Setmana Santa a França, a la zona del Loira i La Rochelle. O sigui que encara no tinc "mono" de cuisine française, però queda apuntat.
    Llàstima de l'entorn... en el que vaig estar "amablement" convidat durant quasi 72h en època franquista
    Jo sempre demano la carn "sagnant", que li ensenyin la planxa però que jo el remato a la taula...i normalment m'ho fan "bé".

    Heu anat a La République du Fromage, al c/Urgell? Els propietaris són francesos, no ho fan gens malament.
    Pepa, em van servir un reblochon, uhmmmmm

    Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert,.....esther, al Loira vaig demanar dos o 3 cops la sopa de ceba (aviam si l'encertaven) i....decepció total i absoluta, sempre amb un excés de pa que la convertia en una massa esponjosa més que una "sopa"

      Elimina
    2. ohhh, quina pena... en sóc fan absoluta!! per cert, la convidada a la comisaria... :-( esther

      Elimina
    3. Ostres Joan....

      L'entorn et portarà mals records.... :(

      El tema carn, no en demano massa pels restaurants, doncs m'agrada fer-ho a casa, on cotrolo la cocció, d'acord amb les meves manies.... Però també t'he de dir, que en general me la porten una mica més cuita del que espero.... Però és un tema molt subjectiu...

      M'apunto el lloc que ens dius de la République...

      Salutacions!!!

      Elimina
  7. Hola Ricard!
    Divendres vaig sopar amb els pares (per situar acompanyament hehe) i ens va agradar molt! El menjar molt i molt correcte, llàstima que havien tret la Rillete i la Carbonnade :-(
    Molt clàssic, molt correcte, sabors tradicionals que mai passen de moda ;-)
    El servei eren molt joves, molt, correctes però una curiositat, parlaven mooolt baixet, i tenint en compte que el local era ple...havies de fer esforç ��
    Un bon lloc a tocar de la feina.
    Tema vins, vaig triar El Côte de fruit 100% Malbec ... i el dia següent vaig a sopar al Final Feliç... i també ens el proposen! Està de moda? Casualitat?
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Varien la pissarra pel que veig.

      Jo anava amb ànsia de tartiflette i veig que van variant.... té els seus pros i els seus contres.

      Crec que els migdies, tenen també une formule midi....

      El Côte de fruit Malbec , crec que és un Cahors.... Deuen haver fet importació massiva i deuen coincidir de proveïdor. En el tema vins, crec que caldria alguna opció una mica més de nivell. Està bé que tinguin vins "desconeguts" i econòmics, però oferir a la carta, 2 o 3 opcions més reconegudes, tampoc és cap capital.

      Salut!!

      Elimina
    2. Hola Ricard! La veritat és que vaig fixar-me més amb el menjar que no pas amb el vi... Però el que sí recordo és que el vi triat estava entre els més econòmics (valia 20€) tota la resta s'enfilaven moooolt més...si eren coneguts o no, sincerament ni idea, de vi català controlo molt m´s que de l'altre cantó del Pirineus...

      Elimina
    3. Ostres... doncs deuen variar l'oferta de vins també... perquè el nostre va estar a 23€ i havien de més econòmics... I un Côte du Rhone a 23€, per més que fos vilages, no pot arribar gaire lluny... I no recordo vins massa més cars.

      Elimina