10 de maig de 2017

Final feliç. És tan fàcil fer 'xistus', que no calen!

Final feliç



Marquès de Campo Sagrado, 27
Facebook
TEL.: 935 39 28 06



Post escrit per Esther Meya, que va anar a aquest local. Jo no he estat, ni "me se espera" 😇😇😇

Restaurant nou a Barcelona, amb poques setmanes, i del que no tenia referències directes quan hi vaig anar (ja fa uns dies) perquè encara no havien sortit totes les cròniques so exciteds. Les quals subscric.


Vam menjar molt bé. Menjar original, especial, molt ben fet. Gustos diferents. Tot plegat sorprenent i boníssim.

El local és estètica rollo club nocturn japo. Pèls fosc (dels que el Monzó diria que va amb lot...), però segueix el rollo al tipus de menjar. No s’assembla gens al “Casa Xica”, que és dels mateixos propietaris.


La carta és curta, però amb molts plats que venien de gust i alguns plats que tenien fora de carta. Que també cridaven molt.


Per beure, cocktails. Molt bons i a preu raonable. Vam passar dels vins naturals. A la propera visita.


Vam començar amb un excel·lent i especial ajoblanco coreà (amb ostres i kimchi de meló), els baos fregits de panxeta (de sabors més coneguts, però molt bons) i un tercer plat que som incapaços de recordar el nom (de fora de la carta).


Veient les fotos d’altres cròniques, tornaré a menjar l’ou!!! Fa una pinta... i altres plats que vàrem deixar pendents... tots venien de gust!

I vam acabar amb un arròs negre de pop, espectacular, i un ramen (que jo no vaig tastar, per massa carnívor), que estava molt bo, diuen.


Vam fer postres. Molt bo també el què vàrem demanar: plàtan, rom i xocolata.


I de preu final, molt correcte pel nivell què menges. Uns 35-40 euros per persona (beguda a part).


En definitiva, un restaurant que fa una cuina asiàtica (no diré de fusió, abans em disparo... jaja) amb molt producte nacional, obvi, perquè són aquí, molt treballada, original, i de nivell. Val la pena! Tot i que cal destacar que no és restaurant per tots els públics.


RESUM

  • Zona hispterita total
  • RQP correcte
  • Local especial
  • Servei amable
  • Tornaré, sense cap mena de dubte

21 comentaris:

  1. inauguro..... merci ricard! aquest l'hauries de tastar! t'agradaria força! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho dubto.... però la burreria dels de Casa Xica, de quan hi vam anar i posterior "incident" a les xarxes, em fa tirar endarrera... :) :) Saps que no suporto la burreria...

      Divendres, t'explico més detalls, que no és el cas aquí... :)

      Encara no he decidit o anem divendres... #suspense

      Elimina
    2. totalment certa la burreria... recordo indident. la gent és molt absurda. emoción, intriga, dolor de barriga!! #suspense

      Elimina
  2. I perquè no dir cuina fusió? No és exactament el que fan? Ja sé que és un terme una mica tronat, però indica perfectament per on va la cuina. Ja no vindrà d'aquí avui en dia que a tot li posem etiquetes, i més amb aquests instagramers influencers que coneixem tan bé tu i jo i que ara estan mutant a cuqui-bloggers... ;-)

    Ja he begut oli...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja.... #hasbegutoli
      però tens raó. ells sí fan totalment cuin fusió, cert. i la fan molt bé! :-)

      Elimina
    2. Faré com si no ho hagués vist..... :)

      Elimina
  3. El tinc pendent, desconec la teva mala experiència amb el Casa Xica, però per mi és una de les millors troballes dels últims temps. Sempre que hi he anat he menjat molt bé. A veure aquest si mantè el nivell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és cap mala experiència gastronòmica. Ni té massa importància... :)

      Està relacionat amb el feed back del post conjunt que vam fer els de 3(o+)aTaula. Són llocs que els costa d'entendre que no escriguis un post amb "todo maravilloso" i a mi personalment la burreria, em molesta i amb la quantitat de llocs que hi han, tampoc aniré a un que em cauen "gordos" (o "gorditos")... :)

      Salutacions!

      Elimina
    2. Xavi, jo crec que aquest supera el nivell de casa xica... ja diràs!!!

      Elimina
  4. Lo dels instagramers "cuqui-bloggers" m'ha tret un somriure. Des de que penjo quatre fotos m'he adonat que aixó es com una mafia on van tots els #influencers# a les inauguracions i tots fan les mateixes Ququi Fotos. Vaig començar veure coses rares amb l'inauguració del Lampazas (darrera hi ha un grup fort) pero amb lo de Balfegó, Pomodoro, La Vermuterie i algun altre que em deixo ja veus que aixó del "Gorreo a cambio de 4 fotos" torna a estar de moda. Per cert ja explicarás lo del (incident). Salut a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs...

      El tema Lampazas, crec que també hi va haver trobada. Jo el vaig publicar al QF, d'una visita en la que em va portar el mateix amic, que va patir l'expulsió de Felip Puig. I ell els coneixia, vaig anar i em va agradar com per proposar-lo. Però a posterioril, vaig veure la profusió d'exciteds... :) . Però ja havia enviat la peça, com per retirar-la i com ells tarden en publicar, temia donar sensació de cuqui :)

      Recentment amb Pomodoro, Vermuterie i algun altre, la "festa" ha estat sonada... I ja evito aquest llocs...

      El tema Casa Xica, és una tonteria. Quan vam anar els de 3(o+)aTaula, vam fer bona crítica, però sense passar-nos. I ells estaven habituats suposo a la crítica de "compadreo". I entre nosaltres tres anàvem fent conya de que ho compartien tot el que publicaven d'ells, menys el nostre...

      Però al nostre estil de conya que ja coneixes.... I de cop apareixen "ells", dient que estàvem en cua... que "ja ens tocaria". I d'aquí vam generar més conya, doncs el que ells compartien, eren coses, que ja estan totes "mortes"....

      Ja veus... res greu. Però tota la meva vida, m'he allunyat de la gent "burra"... i aquesta és la anècdota, que com veus, no té més importància que els nostres jocs....

      Salut!!


      Elimina
    2. Ricard, no tens risc de ser cuqui.... jajajaja... ni cuqui blogger ni caqui instagramer...

      Elimina
  5. jijiji, i amb la pasta que estalviaria sent cuqui blogger instagramer!!

    Bona pinta aquests plats, m'ha sorprès el ramen, que no es veuen els fideus aquells arrissats. Personalment, no sóc de ramen i amb aquesta pasta pot ser m'animaria.
    Decoració super hipster moda maco modernet :-D

    Salut!

    ResponElimina
  6. sí, faria estalvis, pepa!!! jaja... tots els plats s molt bon nivell! jo tampoc sóc de ramen... esther

    ResponElimina
  7. Hola Esther!
    Ahir nit vam sopar aquí i va ser una passada ;-)
    Ens va encantar el menjar i el tracte, molt i molt bé. Menjar arriscat, potent, ben elaborat i sense concessions a fer coses suaus. Per exemple el salmorejo duia picant...i sí que picava! Una xorrada? Bé darrerament on tot és fa ni massa fort, ni massa potent ni massa picant...un luxe ;-)

    Un altre detall, la carta la varien constanment, el ramen no estava, molts plats els canvien (ara ho faran amb el vi) aposta arriscada, però respectable.

    I un altre detall que potser com a dona t'hi trobes...el meu acompanyant (home) acostuma a triar vi, i a la majoria de llocs li posen amb ell perquè provi; hem estat a Suècia i Dinamarca, i a tots els llocs ens han posat a provar als dos...estrany eh? Doncs aquí ho van fer i ens ha agradat molt el detalll...sobretot perquè els àpats com aquests...els pago jo ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em toca a mi la resposta, al ser post de l'Esther, però amb això del vi i els criteris dels cambrers, hi han coses curioses i algunes penoses.... Una de penosa?. Llocs que pregunten "la sra prendrà vi també?"... que és per matar-los.... I l'altre de curiosa, és que darrerament en algun lloc, quan vaig amb el meu fill, ja li donen la iniciativa a ell... amb el vi i al lliurar el compte.... Deuen pensar, que em treu un cop per setmana de la residència... :) :)

      Elimina
    2. aiiii com he rigut!!!! imagino l'escena del tu i el nano i tot ;-)

      És molt trist certs llocs amb el tema de provar vins i a lhora de pagar també passa...
      De fet li vam dir amb el cambrer / amo ¿? (un noi jove molt maco) i ens va dir que trobava obvi donar a provar als dos (molt bon detall) i que amb ell li va passar que va anar a un restaurant clàssic (i de alta alcurnia) de BCN...i a la seva acompanyant li van donar la carta sense preus!!! Tu saps de quin lloc parla??

      Salut!

      Elimina
    3. No... però hi ha més d'un lloc que funciona així... i veies que el Via Veneto, no sigui un... :)

      Elimina
    4. Laura, el noi/cambrer que fa com de maitre? és l'amo, sí. és encantador!!! i en sap un ou... ell ens va fer els cocktails. que estaven bonísisims! quin horror tema carta... abans era molt habitual. ricard, em pixo amb l'escena amb el júnior... :-)

      Elimina
  8. Laura, que bé, me n'alegro!!! perfecte descripció!! sí, ja ens van comentar que fan molts plats fora de carta. molt d'acord en el tema vi. normalment li pregunten directe a l'Edu, i ell sempre els hi diu que trio jo... els més neutres pregunten. altres, van directes... grrrrrr

    ResponElimina