7 de juny de 2017

Bacaro. L'italià de referència

Bacaro



Jerusalem 6 (darrera la Boqueria)
Facebook
TEL.: 695 796 066



He publicat Bacaro en més d’una ocasió, al ser un dels meus llocs habituals. No sempre que vaig el publico, per no semblar partidista o que hi tingui algun interès especial. I com que la darrera vegada que va aparèixer per aquí, ja fa més d’un any, i en una visita amb els de 3(o+)aTaula, el torno a publicar, perquè “lo vale” 😍😍😍.


Ubicat en un carrer darrera la Boqueria, en el que curiosament sempre hi algun tipus d’obres, trobem aquesta taverna veneciana, on es respira italià per totes bandes, amb un ambient molt variat en el que et pots trobar un ventall de looks, que van des de el hipster més tatuat, fins a algun conseller de la Generalitat, vestit en roba de feina.

Treballen amb producte fresc i de qualitat, amb un servei i atenció destacables i en un local que a primera vista, podríem qualificar de justet, però que quan estàs dins, t’adones de que està dissenyat, acuradament informal i això el fa especial.

En aquesta ocasió, vam optar per compartir com primers, una deliciosa amanida tèbia a base calamars a la planxa i mongeta tendra laminada, carxofes, percorino, pinyons i olives i també les imprescindibles sardines en saor, amb panses, pinyons i ceba confitada i escabetxades en blanc.


Com segons, els sensacionals passatellis amb espàrrecs blancs i verds, bolets, pèsols, pesto de ruca i tòfona negra. Els passatellis, són una variant de pasta, feta a base de farina, ous, pa ratllat i parmesà, que intento fer en ocasions a casa, però que mai assoleixo la perfecció que ofereixen ells. Si voleu veure la recepta, que de fet vaig aprendre en un curs Hofmann, impartit pel Marco, cap de cuina de Bacaro, feu clic a passatelli_Bacaro.


L’altre segon va ser uns Strozzapreti allà genovesa, de pasta fresca i fets amb un ragú blanc, dels que també provoquen records.


La carta de vins, a base de vins italians, sempre permet trobar un vi adaptat a cada moment. En aquesta ocasió va ser un Massimago de la DOC Valpolicella, a la regió de Verona, fet a base de les varietats autòctones , Corvina, Corvinone, Rondinella. Va resultar mot agradable lleuger i fresc.


La carta de postres artesanals, és curta però atractiva. Però un cop més vam caure en el seu excel·lent tiramisú, tot i que vam dubtar de si agafàvem la crostata de cireres.


Sense cap mena de dubte, el Bacaro ocupa un lloc destacat en el top d’italians que tenim a Barcelona i dels que vaig parlar i enumerar, fa no masses dies en el post de Massimo, que podeu llegir si feu clic. De fet, és el meu preferit, pel que fa a la ambientació, així com per la seva autenticitat i normalment surt a totes les ressenyes de top-five d’italians. Fins i tot a la d’en Sorrós, tot i que ell amb el seu paladar d’or, crec que opina que a les sardines, ens hi falta o sobra algun pinyó o pansa 😂😂😂. Quina enveja aquesta gent que han nascut amb aquest gran   #paladar_de_oro 😂😂😂.

Els preus no són econòmics. Cal superar la idea que restaurant italià sigui sinònim d’econòmic, per culpa del vell clixé que ens feia associar italià amb pizza o pasta poc cuidada. Ens pot costar d’assimilar que els plats de pasta tinguin preu de plats principals, sense valorar que un plat de pasta artesanal, amb bons ingredients, pot tenir una elaboració més complexa que altres plats en què ja donem per fet que han de tenir un cost elevat. Vaja, que el cost d’uns passatellis (matèries + cost de ma d’obra) pot ser superior al de un filet, que de ma d’obra en té poca.... #toma_planxa i a la taula😅.



Aquí per calcular el preu mitjà sense vi, he utilitzat el meu sistema habitual de fer mitjana de preus de la carta, però també he de dir, que el lloc és tant "italià", que sempre he observat que les taules properes, van més a nivell d'una pasta per cap, compartint un primer o unes postres, i llavors, evidentment baixa.



RESUM

  • Taverna veneciana en el millor sentit de la paraula
  • Plats de pasta d'aquells que queden en el record
  • Local entranyable, tot i que molt senzill
  • No es pot parlar d'italians a BCN, sense parlar de Bacaro
  • Servei professional i molt amable
  • Sense cap mena de dubte en el top-top d'italians de BCN

2 comentaris:

  1. Està clar que la pasta feta té un cost, però més aviat de ma d'obra, perquè de matèria primera poc cost té, i això passa també amb la pizza. Quan la Palmira (una dona napolitana) tenia a Tarragona la seva botiga de productes italians i feia degustacions sota demanda, sempre ens explicava que no entenia com es podia cobrar 15 euros per una pizza en un restaurant o 18 per un plat de pasta... És una mica com l'arròs "tira un grapat més coi!, que de gambes posaràs les mateixes".
    Entenc les despeses de local, personal, bugaderia... però es que de vegades, el preu de la matèria primera no justifica el preu del plat a una restaurant, per més afegits que li vulguis sumar.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... cost de ma d'obra. Però és que la ma d'obra té cost i no és pas econòmic. Jo he fet pasatelli i amb el mateix mètode, doncs vaig aprendre en un curs que impartia aquest xef... I es fan amb parmesà, pa ratllat , ous i una mica de farina... Es pesat de fer-los i s'han de fer en petites boles com un puny, que passades unes hores, es passen per un premsador de patates...

      Si a això li afegeixes, el ragú o les salses de ceps, comporten ma d'obre. I si ho valores tampoc estranya tant que ho cobrin com un filet.... Un filet de 300g, els costa uns 9€, amb una finestra que pot variar segons la qualitat de la carn en +/- 5€. Però imaginem cost 9€, et cobren 20€ i amb la sola feina de posar-lo a la planxa...

      Em va costar d'entendre al principi, però ara ja m'ha habituat a que un plat de bona pasta amb un bon ragú, costi de 15 a 18€.

      Salut!!

      Elimina