11 de juny de 2017

Freixa Tradició. Gastronòmicament pobre i amb algun desastre

Freixa Tradició  


Sant Elies, 22
http://freixatradicio.com/ 
TEL.: 932 097 559  


Nova trobada amb els de 3(o+)aTaula, aquesta vegada amb tria per part de l’Esther i post a càrrec del Jordi, tot i que amb el consens del grup.

Ja havia estat més d’un cop en aquest lloc i a l’entrar em van venir els mals records i en concret del darrer que vaig tenir conflicte amb un (presumpte) sommelier i que no vaig publicar al meu bloc, doncs anava convidat per uns bons amics, però si en la web Verema, que en aquells temps hi publicava. Fins a tres vins de la carta, no tenien i el (presumpte) sommelier, em deia que ja el triaria ell. Fixeuvos en el diàleg ("R" soc jo i "SO", era el sommelier).



Es d’aquests llocs en que estan pensats per una clientela fixa, no massa exigent en el tema gastronòmic i que ja els va bé anar allà, doncs ja ho coneixen i els coneixen i se senten “ben tractats”. Una miqueta un lloc en que hi van “gent de bé”, que “no van a qualsevol lloc”.

Vam sortir amb mal gust de boca i al post conjunt, en veureu alguna de grossa. Però encara vaig sortim més emprenyat, de pensar que a sobre, segur que van pensar que érem uns gilipolles, al no estar empàtics amb les seves “disculpes”. Estan acostumats a gent d’aquells de “quedem bé... no diem res”, i a mi en concret, no em va el tema i menys quan les disculpes veus que són teatralitzades. Perquè molta comèdia disculpant-se, molt de "teiatru", però et cobren el plat "great disaster"

I els plats no són gaire cars, tot i que pretén inflar el compte amb altres conceptes. Però potser perquè volen donar sensació de standing (i no ho aconsegueixen), llavors el conjunt grinyola en la vessant gastronòmica.

Tenen plats clàssics i fàcils, i com feia temps que no prenia un fricandó en un restaurant, vaig optar per aquesta opció. Només us diré que si a mi em surt aquest fricandó, cuinant casa per una amics, em disculpo, amb el típic “no sé perquè, però avui no m’ha sortit bé”. Mireu la pinta... la salsa i els trossos de albergínia per donar la sensació de que és carn. Un plat de 22€, del que he tastat millors versions en menús de migdia de menys de 15€


No ho puc afirmar en seguretat, però quan vaig anar al lavabo, vaig veure la cuina (que és oberta) i allà hi havia una quadrilla de cuiners, molt molt joves. I no vaig veure a qui en teoria, signa la cuina. Reitero que potser va ser un moment en que estava ajupit... però llavors, passa el que passa i trobes al plat, el que no cal trobar. Lo millor del lloc, la sala i les taules prou còmodes. La gastronomia totalment obviàble, sense cap plat satisfactori. Sort del vi que vam gaudir el Furvus i aquest cop el primer que vaig demanar, el tenien... #quenosemprepassa

Si voleu veure les fotos de tots els plats,  la foto del plat disater , així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



13 comentaris:

  1. Ricard,
    Això és un mal restaurant. Aquesta foto del fricandó parla per si sòla! Ni tracte, ni bon plat, ni disculpes ben fetes.
    Tu expliques sobre la teatralització que no t'agrada. Doncs el que penso és que com a tothom, el que li agrada és que li diguin la veritat, que demanin disculpes seriament, sentint-ho... i no dien unes paraules buides que no arriben a ningú.
    Jo hi havia anat aquest restaurant.. Però vist el vist, no hi tornaré. És que més enllà de la falta de professionalitat, (òbvia), l'objectivitat la representa aquest plat de frincandó. #milvegadesmillorelmeu!!! ;)
    Núria Aymerich

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que en el meu cas, ja és ploure sobre mullat....

      El tema del vi de la vegada anterior, ja va ser de traca.... i després per comentaris, que em van posar, vaig deduir que volien vendre si o si el Costers de Segre , que insistien de primer moment... El que ja mostra el tarannà del lloc...

      De fet, cap de les dues darreres vegades, he estat jo qui ha triat anar allà....

      Merci per passar per aquí!!

      Elimina
  2. Disaster total, total... No hi ha per on agafar aquesta experiència... I penso que encara més, per a persones objectives com crec que som nosaltres, que anem als llocs amb il·lusió i sense cap prejudici previ (ni positiu ni negatiu), i que ens enfonsa una mica les actituds i la qualitat de la cuina...

    Si més no, espero serveixi per advertir i fer pública la realitat d'un lloc que, com malauradament molts d'altres, venen fum del seu negoci.

    La part positiva és que la propera sortida sempre serà millor, doncs a menys és complicat anar...

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que fins i tot, si hi anéssim predisposats, no és normal ni que el vi passi el que recordo, ni lo de l'etiqueta.... Són dues anècdotes, que no m'han passat a cap més lloc....

      I perquè desprès ens diguin cabrons per publicar-ho....

      De veritat que fot fàstic, tant gastrocanapero de merda.....

      Abraçada!!

      Elimina
  3. exacte!! un espant! i els 3 d'acord! no hi ha per on agafar-ho!! esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mentre a nosaltres ens passa això, mira per Insta, quina meravella ho va trobar un d'aquests influences que segueixo (bàsicament per saber on hi ha marro)... Un tal kitmesures, crec que ahir mateix... :)

      Elimina
    2. doncs noi... misteris del professor de debò?? ;-) esther

      Elimina
  4. Això del vi em fa venir al cap el "reality" aquest de "Mystery Diners" en el que un sommelier tenia una caixa seva que anava col·locant als comensals, els hi cobrava a banda i si demanaven un altre els deia poc menys que "ignorante, pero como va a comer este plato con un chardonnay!!!? hahahahaha

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que vaig esbrinar quan ho vaig publicar a Verema, en molts comentaris es coincidia en que volien col·locar el Costeres de Segre a tothom.... De fet, abans de que em donés la carta, ja em va suggerir el vi.... Suposo que tenien un oferton d'aquells que pillen els restaurants, a l'estil 2x1...

      Salut!!

      Elimina
  5. A veure, miro que fa anys que el Ramón va marxar, mai ha arrivat a tenir al menys l'estil que tenía, fa bó alló de cualquier tiempo pasado fue mejor. Clientela fixa, De los Pretorianos per exemple son fidels els Piedrafita, Amivera, Pillet etc. i aquets el tracte es exquisit. Jo i vaig anar fa temps i sense tenir els teus problemas vaig quedar com decebut, amb el vi no hi ha problema perque el meu acompanyant d'alto copete vol Ribera i amb tres referencies en te prou. En quan a l'influencer pues també el segueixo per saber els saraos on van gratis y la panda fan les mateixes fotos, si perds un tens l'altre. Jo un cop fa molt de temps a un comentari del mateix influencer que va dir de un restaurant (que per sort i vaig molt) amb més de 30 anys d'historia (La revelelació de l'any) vaig pensar que vivía a un altre món. Aquest rest. en questió fa anys també en parlava a les xarxes i força bé el Agusti Fraile.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet del tracte, tampoc m'he queixat mai. Tampoc ha estat modèlic, però jo tampoc soc empàtic quan veig serveis rancis o de submissió teatralitzada. Vaja, que en aquest aspecte, no sé si primer és l'ou o la gallina... Vull dir que segurament ells pensen, "quin malcarat" :)

      En el tema influencers, em fa gràcia com a tu, seguir-los per veure les seves "correries" i alguna misèria... En algun cas, fan molta peneta amb els seus "Avui dinem aquí", o quan els toca barrejar-se en algun sarao amb el sector juvenil, en que més d'un/una agafa la copa com si fos una xibeca i no saben tancar la boca quan masteguen... I si tens 20 i pocs anys, no deu fer massa vergonya anar amb el sector junior.... però quan passes de 40, no sé que dir-te....

      En fi.. que seguirem rient amb les xafarderies Instagram.... :)

      Elimina
  6. Hola, fa anys vaig tenir un "problema" similar amb el sommelier. Va ser ultrainsistent per a que escollíssim un determinat vi que a més jo ja coneixia i no volia beure aquell dia. Respecte al menjar no tinc mal record (ni bo). I la mestressa, doncs sí, una mica estirada. No passa res, en Freixa i els seus clients plegaran a la vegada. Carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema amb el sommelier insistent, es veu que és recurrent.

      Quan ho vaig publicar a Verema, van sortir molts comentaris al respecte i en el mateix sentit.

      Pel que vaig veure aquest darrer cop, aquest home ja no hi era.

      I molt bona aquesta de que "en Freixa i els seus clients plegaran a la vegada"... :)

      Elimina