4 de juny de 2017

Pulpería Can Lampazas. Autèntic pop en olles d'aram

Pulpería Can Lampazas



Av. del Paraŀlel, 159
www.pulperiacanlampazas.com
TEL.: 938 53 89 79


Can Lampazas és un restaurant a BCN, amb menys d’un any d’història i ubicat en el Paral·lel, no lluny de de la zona Tickets.

Conec bé l’oferta de llocs gallecs i en concret la de pop, doncs recentment he fet un reportatge, que m’ha comportat trepitjar molts dels llocs que tenen fama de servir aquest producte i encara m’ha quedat més clar que és un lloc singular.

Pel que fa a l’oferta de cuina gallega, Barcelona té tot un ventall de llocs. Alguns amb producte excel·lent, però certament incòmodes i sorollosos, i també d'altres més luxosos, en que l’entorn ja t’obliga a demanar coses que acaben fent pujar el compte final.


Can Lampazas, va néixer omplint un buit que el fa especialment atractiu. Per una part el local és bonic i molt gran , amb taules còmodes, adequadament separades, servei ben format, cuina oberta i molt àmplia, però al mateix temps té una oferta, que no t’obliga a buidar la Visa. Han aconseguit crear una taverna o casa de menjar gallega a Barcelona, en un espai ampli i còmode que permeti gaudir dels seus productes en un entorn distès i agradable.


De fet, es defineix com a pulpería, que ja és tota una declaració d’intencions. A Can Lampazas ens garanteixen pop portat directament des de Galícia i cuinat en grans olles de coure a l’estil tradicional, que serveixen en diferents acabats: a feira, a la brasa o en estofat. Aquest és el seu producte estrella i en garanteixen una preparació clàssica, posant especial cura en què el pop passi del caldeiro al plat sense reescalfaments que perjudiquin la seva textura.

A l’entrada trobem tota una renglera d’olles de coure amb els seus cremadors de gas, que ja ens indiquen que estem en un lloc on el pop serà protagonista. Tot seguit accedim a una àmplia sala i, al fons, a una imponent cuina oberta en què s’elaboren les altres menges.


No és pas la meva primera visita a Can Lampazas, i he anat veient que permet anar a fer un àpat a diferents nivells de despesa. En el nostre cas, sempre s’ha iniciat amb el seu imprescindible pop a feira, però que pot continuar en plan informal amb plats senzills com poden ser el lacón gallec, els pebrotets de Padrón, les graellades de verdures del temps o plats tot terreny com uns pollastres de ració o un senzill conill, fets a la brasa o bé passar a un nivell superior amb les seves carns gallegues o peixos salvatges a la brasa.

En aquesta darrera visita, a més del pop a feira, del que cal destacar l’excel·lent punt de cocció, que brinda una textura agradable i en absolut gomosa, vam compartir unes delicioses zamburinyes i unes molt bones croquetes de pernil.


I ja com plat principal, un llobarro de bona mida, fet en graella, sobre brases de carbó vegetal, que quan es fa amb peix fresc i punt de cocció ajustat, és un plats que no pot fallar. El van portar sencer, però per prudència, no vaig fer la foto fins que va arribar la meva porció al plat.


En l’apartat de postres, que és bastant clàssic, destaca la larpeira, un pastís artesà que serveixen acompanyat de nata i que recordem molt agradable tant per la seva textura esponjosa com pel seu afinat punt de dolçor, d’anteriors vistes, però en aquesta darrera vam optar per passar al cafè directament.

La carta de vins és una mica curta, però vam prendre xampany, el Charles Heidsieck, que en tenen a la carta, però que en aquesta ocasió, va aportar l'amic que m'acompanyava, que és el mateix, amb el que vam "patir" l’expulsió de Fermí Puig 😂😂😂.


En resum, es tracta d’un nou projecte a Barcelona, que passat l’estiu, s’ampliarà amb un altre local del mateix nom i estil, a la part alta de BCN i que neix amb la intenció de guanyar-se un públic que busca una cuina gallega clàssica, tot i que amb tocs de modernitat. El marc és força agradable i, tot i que, d’entrada, té un look més aviat modern, compta amb alguns tocs que recorden la Galícia tradicional, com la pedra que recobreix bona part dels murs, els detalls de coure i algunes fustes envellides.

Aquest cop no puc mostrar tiquet, doncs va ser una invitació a través del meu amic que també va aportar el xampany, que heu vist a la imatge anterior. El preu mitjà, és una mica difícil de calcular, doncs com he comentat la carta ofereix un ventall de productes i preus, molt ampli.


RESUM

  • Excel·lent pop a feira i altres plats típics de Galícia
  • Local ampli i còmode
  • Servei professional, agradable i proper
  • Bona RQP

18 comentaris:

  1. anotat x dinar familiar!! ;-) per tipus dd cuina i local... esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... en el teu cas, pot ser un encert per coses familiars.
      Hi han a tres gallecs "not expensives" a BCN, però aquest és espaiós i còmode.

      Elimina
  2. Doncs anotat queda perquè a Tarragona tenim la Casa Galega però amb una visita vam tenir prou i de Barcelona només conec el O'Retorno, així que anotat!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O'Retorno estava a pocs metres d'on vivia el meu fill i havien anat algun cop. Al ser un lloc BBB, sempre estava ple i sorollós, però ens solucionava algun soparillo...
      Can Lampazas, m'agrada, per la seva oferta intermèdia en el sentit de que ofereix comoditat i amplitud , amb preus controlats, a no ser que demanis algun producte prèmium, que llavors com a tot arreu, ja puja més...

      Però hi han plats dels bàsics que tinc ganes de tastar, com l'orella, l'empanada, el caldo gallego (però millor quan refresqui) o la zorza de Lugo a la brasa....

      Salut!!

      Elimina
    2. Apa, si tenen caldo gallego he de portar la dona ja! I si quan sigui temporada hi ha grelos... Em guanyo el cel! Anotat queda per visita propera, moltes gràcies Ricard!

      Elimina
    3. Fins ara he tastat plats més "internacionals", degut als companys de taula. Però també tinc ganes de tastar la versió més d'allà..

      Merci per passar per aquí Joan!

      Elimina
  3. Té bona pinta i encara més amb els plats més rústics que comentes a la resposta anterior i que ara he vist a la seva web. Coneixent-te, trobo raro que vagis demanar coses d'estil més clàssic com el peix a la brasa. Fas règim?.

    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del règim Carles, no sé si va en segones.... La veritat és q em caldria perdre una mica de pes.

      Però tens raó que jo soc més de tastar producte més rústic, però no anava sol, em van proposar de compartir un peix i em va semblar bé.

      Però quan hi torni, vaig a saco amb les especialitats... :)

      Abraçada!!

      Elimina
  4. El tinc pendent des del primer dia que em vas dir que havies anat a menjar pop. I si a més, tenen plats mítics com l'orella, l'empanada (d'escopinyes, si us plau) o el lacón, ja tardem en fer una visita.

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet tindria ganes de tastar la gamma popular... Sempre q he anat, he tastat peixos com plat principal i tu saps q aquesta no és en general, la meva 1a opció, quan vaig al meu aire...

      I si tinc ganes d'orella i coses més bàsiques...

      Abraçada!!.

      Elimina
  5. Bon dia. Últimament està sortint a molts llocs aquest xampany. Que tal és?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt, però tampoc soc cap gran expert en xampanys. En conec bastants i aquest m'agrada i el rosé encara més. I sempre que l'he portat quan he anat de convidat amb gent que si són experts, ha rebut molt bona crítica.

      El porta la mateixa persona que havia estat el representant de Boillinger durant molts anys i aquest si que hi entén i només porta aquest actualment. I com que som bons amics, de tant en tant em compro alguna caixeta.

      Elimina
  6. M'imagino que no trepitjes molt sovint La Verneda, però per si de cas, feu unes tapes al bar Lafuente, fan un pop d'alló més bo. No son gallecs, per cert.

    Frederic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Osti.... això és un barri xungo no?.... Jo quan entro a BCN, no m'aparto massa de l'Eixample i barris que hi toquen... :)

      Quan vaig fer el reportatge del QueFEM, de pop, m'hagués anat bé, tota una ruta alternativa, doncs ja intuïa que em deixava un munt de llocs senzills on menjar bon pop i vaig acabant posant els clàssics (Gudinya, pulperia Celta, etc).

      I és evident que a molts llocs l'han de fer de conya.... Tampoc té massa secret. Fins i jo el que faig (mètode pijo amb el roner), em queda de "muerte"... :)

      Elimina
    2. Als barris de curreles, com La Verneda, i al extra-radi hi han autèntics tresors, tant a nivell de tapes com a nivell de cases de menjar. És tenir temps i ganes d'investigar.

      Elimina
    3. No ho dubto.... De jove i quan tenia una imatge menys aburgesada, em coneixia molt bé tots els extraradis del Vallès i menjava molt bé.... Però això és entrar en la roda i quan comences amb un, algú et diu un altre...

      Però ara amb imatge aburgesada, i amb només dos dies d'estada a BCN per setmana, ja vaig directament a lo fàcil :(

      Elimina
  7. Ricard, fa anys que segueixo el teu blog. El trobo pràctic, franc i amb la sort per a mi, que aporta criteris que coincideixen amb els meus molt freqüentment. L'he recomanat sovint i també he tingut molt bons retorns. Per tant, gràcies pel teu fer. Mai he escrit aportacions...ni en positiu ni en negatiu a restaurants que he visitat arran de llegir-te. En aquesta ocasió, després de fer un àpat a can Lampazas, no m'he pogut estar de dir algunes coses, perquè, fora del pop, ben correcte, la resta de plats que vàrem tastar -érem 5- varen resultar sorprenentment fluixos: empanada galleda eixuta de dintre i seca de fora; zamburinyes també resseques; verdures a la brasa massa crues... El servei poc atent a les demandes... i com a cirereta per a mi inadequada, no ens varen preguntar si voliem pa i ens en varen lliurar 5 racions a 1,90 cadascuna... Tant de bo retrobin el camí...Ara per ara, per a mi, punxa...i em sap greu perquè l'espai -tal com dius- és ben acollidor -amb la música ambient un pèl més baixa, tampoc no passaria res... Gràcies, reitero, pel bon fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Quim.... En primer lloc gràcies per les teves paraules, referents al bloc.

      I em quedo parat amb el que dius... L'empanada, no la he tastat mai allà, però precisament fa poc un amic em deia en privat, que "el pop, no el va trobar de l'altre món, però en canvi li va encantar la empanada".

      I jo que de cara a una possible tornada, anava per a la empanada, ara després de llegir-te, ja he perdut una mica les ganes...

      Pel que dius, sembla com si hagués anat a menys...

      I agraït per l'aportació, que valoro més que les positives, doncs aporten contrast, de manera raonada i informen de l'evolució dels llocs.

      Salutacions!

      Elimina