26 de juliol de 2017

Ca l'Ignasi. El millor d'una mini ruta gastronòmica

Ca l'Ignasi



Carrer Major, 4, Cantonigròs
www.calignasi.net/
TEL.: 938 52 51 24
Cal-Ignasi-edifici



Aprofitant una breu escapada, vam fer una mini ruta gastronòmica de proximitat on els vèrtex van ser Els Casals a Sagàs, El Pont9 a Camprodon, Bellevue a Prats de Molló i finalment Ca l’Ignasi a Cantonigròs.

Mai comento la totalitat dels llocs que vaig i ja tenia pensat que publicaria el que ens hagués agradat més, que va ser Ca l’Ignasi. Però abans vull fer un petit resum dels altres i la sensació que ens van donar.


Els Casals que abans de la sortida, era presumptament el que pensava publicar, tot i menjar-hi molt bé, no em va acabar de fer el pes, segurament degut a les (maleïdes) expectatives. Els plats tots molt bé, però el vaig trobar sobrevalorat i amb una mica massa de parafernàlia a l’estil de “som rurals”. El vi va ser un Clos de Tros 2012 de la DOQ Priorat.

El Pont9 a Camprodon, recomanable, amb molt bon producte i amb servei súper amable. Però no es cap lloc “especial”, com per dedicar-hi un post i més quan ens vam adaptar al menú de 22€, que oferien en dia feiner. Molt bona RQP i bona selecció de vins. El vi va ser un S'alou 2012 de la DO Empordà.

La Bellevue a Prats de Molló, un Bib Gourmand Michelin impecable i digne representat de cuina ampul·losa  de comarques franceses. Seria publicable, però mai dedico espai al bloc a restaurants francesos, excepte algunes vivències per París. El vi va ser un Carignan Domaine Vaquer 2015 de Côtes Catalanes.

I el que ens va fer més el pes, tot i el handicap que ja veníem carregats gastronòmicament, va ser Ca l’Ignasi que de fet el tenia publicat al bloc, en un post que va fer com convidat, l’amic Manel Xicota i que podeu llegir fent clic al seu nom. De fet, maquetant el post del Manel, va ser quan ja el vaig posar a la llista de pendents, tot i que han passat mesos fins que hem anat.

Ca l’Igansi és un lloc que queda apartat de les carreteres principals. Es troba a Cantonigròs, que per explicar-ho fàcil, tal com es feia abans dels GPS's, s’hi arriba anant Vic cap amunt i a l’alçada de Manlleu, tirar cap a ma dreta... 😀😀.  Tot i que nosaltres i vam arribar via Camprodon i Olot, ja que veníem d'allà.

Ofereixen dues possibilitats, en espais annexes del mateix edifici. Una de més senzilla que porta el nom de Ca la Laia i l’altre que és Ca l’Ignasi. És interessant llegir la seva web, així com el seu bloc, per trobar certs tocs d’antidivisme i ironia, que d’entrada i parlo per mi, predisposen al lloc.

Vam optar directament pel menú degustació de 48€, que inclou tot excepte el vi, però tenen l'opció d'anar a la carta, que va ser el que vam observar demanaven les taules properes.

El menú comença amb dos aperitius de rebuda, senzills, sense pijades però que venen molt de gust: Amb el pa que fan al seu forn de llenya, oli verge i uns tallets de llonganissa de la casa Riera Ordeix i unes torradetes amb mantega de tòfona feta per ells.

Cal-Ignasi-mantega
Cal-Ignasi-entreteniments


Tot seguit comença el menú amb una sopeta fresqueta eco de tomàquet i síndria i el cruixent de peu de porc amb ceps i enciams de colors.

Cal-Ignasi-sopa

Cal-Ignasi-peu-porc

L’ou ferrat amb patates cremoses i tòfona d’estiu, que tot i no ser jo un gran fan dels ous, reconec que em va encantar i va posar a la Marta so_excited. Mostro el plat en dues imatges: tal com el presenten i un cop trencat. I un excel·lent bacallà al forn de llenya amb millfulls de carbassó, que al meu gust vaig trobar massa fet, però he de confessar, que el bacallà m'agrada quasi cru, lleugerament confitat. I com sempre dic, això és molt personal i sempre em ric dels que pontifiquen sobre aquest tema... I si servissin el bacallà al meu gust, podeu estar segurs de que molta gent el retornarien al crit de "uigggg... esto está crudo" 😂😂😂.

Cal-Ignasi-tofona
Cal-Ignasi-ou
Cal-Ignasi-bacalla

I ja per acabar espatlleta de conill al forn de llenya amb rossinyols, salsa de mostassa i tòfona d’estiu.... que confesso m'hagués menjat 4 racions  😇😇😇

Cal-Ignasi-conill

I la secció postres que va començar amb un tall de “formatge del Poble”, un gratinat de maduixes d’en Serrallonga i ja finalment la trufa de xocolata i cítrics. Si cal fer pòdium, la posició més alta va per les maduixes, i el bronze pel formatge, que pel meu gust era molt neutre i ves a saber si al ser del poble, allà els fan així 😅.

Cal-Ignasi-formatge
Cal-Ignasi-crema
Cal-Ignasi-trufa

La carta de vins de bon nivell i vam optar pel DO Empordà Gresa 2009, que sempre dona la talla.

Cal-Ignasi-gresa

I amb els cafès van arribar els seus reconeguts craquinyolis cuits i assecats al seu forn de llenya i que també tenen a la venda. Vam pensar en fer la foto, quan només quedava un..

Cal-Ignasi-craquinyoli


Cal-Ignasi-preu

RESUM

  • Tot i que soc mandrós per sortir de les “meves zones” a aquest pretenc tornar-hi
  • Producte de nivell, servit amb naturalitat i sense escenificacions
  • RQP correcta
  • Servei amable i voluntariós
  • Local ampli i agradable
  • Molt de respecte als productes de proximitat
  • Recomanable seguir-los a Facebook, per estar al dia de les seves activitats

20 comentaris:

  1. Apa! Un altre més a la saca!!! La meva dona t'ho agrairà eterbament

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquest és dels bons.... :)

      Quan hi aneu, ja em dius que et sembla..

      Elimina
  2. Un molt bon lloc! Recordo el primer cop que hi vam anar ja fa uns quants anys, de casualitat vam preguntar a una senyora del poble per un lloc per dinar i la seva resposta va ser: " si voleu carn a la brasa aquí a l'esquerra i si voleu més finolis aquí a la dreta". Vam optar pel finolis que va resultar ser Ca l'Ignasi. Sens dubte un lloc per recomanar.

    Ramon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon. Fa gràcia això del més finolis..... Però la senyora tenia raó..

      Per nosaltres ha estat la primera vegada, però és que jo em bellugo més pel sud de Catalunya, pel tema Cambrils-Móra...

      Salutacions!

      Elimina
  3. Hola Ricard!
    Un lloc espectacular! Va ser rodó, un àpat espectacular, una gent mooolt amable i al sortir...només teníem ganes de tornar! Pocs llocs (amb els dits d'una mà) et donen aquesta sensació.

    Posats a fer de guia, us recomano passar uns dies a l'Avenc de Tavertet ( http://www.avenc.com/ca) un hotel rural exquisit, tranquil, molt bonic i sobretot sorprenent per la mescla de tradició i modernitat.

    L'únic petit problema que tenim quan anem per allà és el tema transport públic... pocs i en caps de setmana, encara pitjor :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Laura,

      Content de que ho veiem igual.....

      I merci per la recomanació!

      Abraçada!!

      Elimina
  4. Avui només puc dir que totalment d'acord.
    Un molt bon lloc i tal com dius amb un aire molt terrenal
    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no sé on vaig llegir un escrit del cuiner, amb certs tocs d’antidivisme i ironia, que ja em van cridar l'atenció....

      No sé si es correcte "antidivisme", però en tot cas, mostrava una posició allunyada del divisme embafant a que estem habituats...

      Elimina
  5. Vull pensar que anaves ben documentat, aquests llocs són els que valen la pena prendre nota. Felicitats es un bon post

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet anava documentat, perquè havia maquetat el post que va escriure el convidat Manel Xicota, al meu bloc i ja en vaig prendre nota.

      I també en tenia alguna altre referència....

      Merci!!

      Elimina
  6. Doncs si supera a Els Casals, hauré d'anar a ficar el nas... :-)

    I tots els inputs del lloc són molt positius... Bona recomanació.

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va agradar molt..... però ja saps que aquestes coses van a gustos....

      Abraçada!!

      Elimina
  7. N'havia sentit a parlar però ara ja no tinc excusa, caldrà fer una sortida, té pinta de ser el lloc ideal per quan desitgis una cuina ben elaborada i de qualitat. Convinc amb tu amb la cocció del bacallà, quan es sala ja es cou, no necessita gaire més. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo només el coneixia de referències, però després de publicar-lo, he rebut molt de feed back en positiu i de gent que ja el coneixien i els encantava...

      Combinat amb una passejada per Rupit, pot ser una bona sortida...

      Abraçada!!

      Elimina
  8. Jo hi vaig anar fa un parell d'anys i em va encantar !!! Veig que vas anar pelsvoltants de Camprodon , jo he anat un parell de cops a un restaurant que es diu Panoramix , a Molló , n'has sentit parlar ? A mi m'agrada molt , no són ràpids pro crec que quan vas a menjar has de disfrutar de la companyia i del menjar poc a poc.
    Per cert, m'agrada molt el teu blog !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Mònica per lo que dius del bloc!!.

      Desconec molt la zona de Camprodon i de fet feia anys que no hi anava. I per tant no conec el restaurant que em dius. Com pots veure pel bloc, em bellugo bàsicament per BCN i també per Cambrils i rodalies. I el bloc, és una simple explicació de "com m'ha anat", en alguns dels els llocs que vaig a dinar o sopar.

      En tot cas el lloc de Molló, queda escrit aquí, per si trono per la zona.

      Salutacions!!

      Elimina
  9. Bona miniruta per copiar i aprofitar per visitar el nord de Catalunya buscant fresquet.
    Em quedo amb els ous també :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les mini-rutes que queden per fer.... :)

      Tinc pendents Ca l'Amador, el de Gombreny que tu vas publicar, l'Ambassade de Llivià... i més que ara no em venen al cap.

      De mica en mica!

      Salut!!

      Elimina
  10. Quan tornis pel Ripollès has d'anar a Can Jordi, a Espinavell, prop de Mollò. No se si entra dins de la categoria de restaurant però si de bon menjar. Regentat per l'Eva, és una botiga de queviures que també fan menjar especialitzat amb el poltre. Un lloc diferent però que és una referència en tornar a la capital i visitar algún lloc "pijo". No sortirà mai a la guia vermella, tampoc a la de qualsevol altre color, però és un lloc que s'hi ha d'anar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci per la referència Roger... De fet són els llocs que m'agrada descobrir..!

      Prenc nota!

      Salutacions!

      Elimina