10 de setembre de 2017

2.000.000 de clics i les reflexions del moment

Tres reflexions...



2 milions de clics...
o de visites...
o com ho vulgueu anomenar-ho :)





Aquest post, és amb motiu d’haver arribat a 2.000.000 de clics al bloc i com sempre que passo per xifres importants, em permeto la llicència de fer alguna reflexió i en aquesta ocasió en faré tres. Però abans, em cal agrair de tot cor, als que aneu seguint les meves publicacions, als que poseu comentaris, als que m’envieu privats i també, als que ho feu en silenci.



Ja sé que molts ho veieu obvi, però és molt important conèixer el cost final d’un àpat. Tirant de didàctica, utilitzaré un exemple recent. Vam gaudir força de Marea Alta i ho podeu veure si feu clic al link. Aquell peix ens va posar exciteds, però quan pagues quasi 100€ per cap i encara havent d’esquivar les escomeses del servei de sala, que intenta augmentar la factura amb els seus suggeriments, t’adones, de que potser no has sortit tant excited. Altre cosa deu ser quan un no paga, sigui pel motiu que sigui, que llavors, suposo, que com més car, encara deu fer més il·lusió i l’excitació creix. Per tant reitero la importància de mostrar el cost, d'un àpat, igual que es mostren les fotografies dels plats. Per a la majoria de mortals, el cost és un factor a tenir en compte... 😅😅.


No em refereixo a gastronomia, sinó de comunicació 2.0. Quan publico un restaurant, el restaurador, que està actiu a les xarxes, se sol assabentar quan en faig difusió i llavors sol rebre la notificació. Tornaré a un exemple recent: Quan vaig anar a Bambarol, i ells es van veure publicats, van fer-ne difusió i els seus clients en van fer més, compartint la publicació, fins aconseguir viralitat .  I això pel restaurant, és una oportunitat de publicitat gratuïta, i més en un món en que NO disposen de grans pressupostos per a publicitat. Com contrast i sense esmentar noms, alguns restauradors, al veure, que tot i deixar-los relativament bé, esmento alguna cosa que caldria millorar, llavors silenci total i ni un trist ‘like’ que quasi per cortesia, seria obligat...

I en canvi, alguns d'aquests mateixos restauradors, se solen posar palotes, donant les gràcies a articles, publicats en llocs que no llegeix ni la mare del autor, però que els saben ensarronar i ves a saber si han acabat pagant, encara que sigui en espècies. Jo guanyo el mateix (zero euros), si tinc 1.000 vistes que si en tinc 10.000, però és evident que el restaurador, perd una oportunitat de difusió...


Si... ja sé que en un món ideal, abans d’escriure d’un lloc, caldria anar més d’una vegada... Però com estem  lluny d'aquest ideal, anem un dia concret i exposem el que hem percebut aquell dia... I en alguns aspectes, l'opinió pot sortir esbiaixada, en positiu o negatiu, segons el dia que tinguin. Se’n diu atzar, tot i que hi han molts factors que no depenen de l'atzar i amb una visita és més que suficient.

Més d’un s’arrenca les vestimentes, quan explico o fotografio que a Freixa Tradició, ens va arribar un plat amb l’etiqueta de l’embotit (i ens el van cobrar!), o quan a Fermí Puig, el tal Fermí,  utilitzant un lacai seu, em diu que no em servirà dinar, o quan comento que Suculent és súper incòmode i en qualsevol des tres cassos –i em limito a l'actual 2017- rebo alguns atacs indignats, pel que he dit.

Com conclusió, penso que aquests fets que mai deixo de remarcar, són una de les gràcies de la meva web, tot i entenent que emprenya a uns pocs restauradors, també als/les xupa-polles, que van a aconseguir alguns “beneficis” i també a algun que viu d’això, xafant-li la guitarra, al contradir els seus discursos i les seves lloances.

I acabo com he començat.... MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE AMB ELS SEUS CLICS, HAN AJUDAT A LA XIFRA MÀGICA DE 2.000.000.

38 comentaris:

  1. Ricard,
    Moltes felicitats per haver arribat a aquesta extraordinària xifra. No s'hi arriba per casualitat. El teu bloc té elements difícils de trobar en la societat actual: Dius la veritat i en saps. Sembla simple... Però no ho és. Vivim en el mòn del marquèting (mal entès) que vol dir: campanya de comunicació no havent-hi contingut de qualitat. La veritat i el saber-ne, dona confiança (un bé escàs en el món actual) i això dona credibilitat. La tens guanyada. Qui et coneixem sabem que mai t'haig deixat convidar, ni pagar, ni comprar. Tot això fa el valor del bloc. Un bloc de referència per molta gent. Per molts anys i pels tres milions, que voldrà dir que tens salut, humor i moltes ganes de fer, de viure i d'aportar.
    Núria Aymerich

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria..!.
      En ocasions, es podria caure en el desànim, degut a estar envoltat, per aquest estil de comunicació de "parlar bé a canvi de...". Però quasi et diria que em motiva...
      Em coneixes bé i saps que a més adversitat, més em creixo en aquests temes, que per mi són lúdics.

      Elimina
    2. Jo tinc clar que et motiva! :-) i així ho gaudim tots plegats... perfecte! MOLTES MOLTES felicitats! ho celebrem!

      Elimina
  2. Ricard,
    Amb motiu dels 2 MM de visites, cal felicitar-te i molt, pel mèrit que té despertar l'interès de molta gent de forma tan sostinguda en el temps. En el meu cas, que formo part dels seguidors silenciosos (algun comentari puntual i ja fa temps...), trobo molts punts de coincidència en els nostres gustos gastronòmics i en el que volem trobar quan volem fer un bon àpat: per a nosaltres, menjar és una festa i no un acte en que ens hagin d'ensabonar continuament ni haguem de retre homenatge a certs cuiners estrella. Per acabar-ho d'adobar, m'agrada la teva ironia, fina o gruixuda, per treure ferro a tot plegat.
    Seguiré esperant els teus nous posts i descobrint nous temples del plaer gràcies al teu afany de compartir experiències.
    Per molts clics!
    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep... i seguiré utilitzant tal com tu dius, la ironia fina i la gruixuda, que tant molesta als que de fet vull molestar.... :)

      I totalment d'acord que fer un àpat és una festa i no un acte d'ensabonament o un homenatge al cuiner...

      Gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  3. Avui vaig tard i sense ordinador on llegir i escriure a gust. Com la Nuria ja ha dit veritats com punys, em facilita la feina i només diré que suscric les seves paraules.

    I no afegiré res més, que al final no t'entrarà la roba... :-)))

    Moltes felicitats de debó i una forta abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi.... Però saps que realment farà que no m'entri la roba?.... L'absència total del sector gastrocanapero... No saben el plaer que em donen... :) :)

      Això vol dir que fem (si... fem), bona feina....

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Algun entrarà... ja veuràs, home de poca fe... :-))

      I, gràcies pel "fem", però la feina és 100% teva.

      Elimina
  4. Oleeeeeeeeeeeeee!!!!!! Plas, plas, plas !!!!
    Pots estar més que content (que ja ho saps) d'haver fet aquest cim.... moltes felicitats !!!!!
    I molt d'acord (sense que serveixi de precedent) amb aquest post.
    És tant evident que el preu és mooooolt important, que sembla obvi..... i que la gent no l'esmenti, sembla de bojos.
    És llastimós que tants bons professionals dels fogons, gestionin tant malament la crítica que diu molt poc a favor d'ells. Carall, ningú sabem de tot, no passa res, però fem un esforç o bé declinem a un altre per a fer aquesta gestió.
    A pels 3M??? i molts més....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... de fet quasi em feia dubtar d'escriure aquestes tres reflexions, per la seva obvietat.... Però quan mires la realitat, t'adones de que no....

      Parlar i descriure un àpat sense esmentar el preu, em sembla una bestiesa... La gent que paguem, volem saber quan pagarem aproximadament i veure un tiquet, dóna indicacions, doncs veus el marge que apliquen al vi, el preus dels detalls, etc.

      El tema dels restauradors de fer silenci, em sembla greu.... Entenc que els del Freixa, (per dir un exemple), els agafi la rabieta i ignorin l'escrit.... Però en tenim un munt que no té explicació.... Un exemple recent, és el cuiner "geni", que tu vas patir amb nosaltres i que permetia que muntessin taules, "potro en mano" a menys d'un metre de la teva posició.... I ho vaig callar al post per pena, però resulta que el molt burro, es molesta perquè li diuen que el local és incòmode...

      En fi... a pels 3M.....

      Elimina
  5. Felicitacions per aquesta fita. Constància, integritat, ironia, humor, claredat i el #notincpor al que diguin els #panxaagraits (que els hi dius tu) fan que el teu bloc sigui fàcil de seguir.
    Moltes gràcies per compartir-nos aquestes experiències gastronòmiques i personalment, moltes gràcies per deixar-me col·laborar amb la part sud de Catalunya.
    Com diu la Marta, a pels 3M!!!!! :-D

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però una cosa s'ha de dir.... ens ho passem bé amb els respectius blocs....

      I de por als #panxaagraits, res de res.... Ells es limiten a dir "no li fem cas, que igual s'oblida de nosaltres"... :)

      No són gens perillosos, i sort en tenim, doncs són més que nosaltres....

      Salut!!

      Elimina
  6. Primer de tot felicitar-te pel teu blog.. fa que temps que el segueixo tot i que no he publicat mai res. M'agrada molt com escrius, perquè crec que és tal com ho sents o penses i a més no et deixes influenciar i per això la gent et segueix.
    Dir que he anat a alguns dels restaurants dels que comentes, en alguns coincideixo amb la teva crítica i amb altres no, casi que podria dir més que no que no pas si, però tal com apuntes en aquest article, això no és un món ideal. Però a més hi afegiria que els gustos de cada persona són diferents i per això les crítiques poden ser diferents. En el meu cas, al no viure a Catalunya no disposo de gaires oportunitats d'anar a restaurants catalans, però m'apunto aquells que més destaques per les meves curtes estàncies.
    Salutacions i felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Marius pel teu comentari...!!.

      I és el que tu ja dius, "que els gustos de cada persona són diferents i per això les crítiques poden ser diferents".... i això és ben cert i s'ha d'entendre tal com tu ja indiques...

      A mi per exemple m'atabalen, els menús degustació llargs i amb explicacions i ningú s'ha d'estranyar (ni molestar) de que surti poc satisfet d'un lloc d'aquests.... I en canvi un que li agradin, pot xalar....

      Salutacions i gràcies de nou!

      Elimina
  7. Enhorabona per la fita. Quan les coses es fan bé, amb entusiasme i sense contraprestació, el resultat és excel·lent i t'ho agraeixo. Molts cops consulto el teus comentaris per triar restaurant. No falla quasi mai.
    Una abraçada i encantadíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci... tu ja ets un comentarista habitual del bloc.... :)

      Abraçada també per tu!!

      Elimina
  8. Enhorabona! Fa temps que et segueixo, silenciosament, i visitant algun dels llocs que recomanes. Encara que jo estic més d'un esglaó per sota del teus nivells de coneixements i d'educació del paladar ... i econòmicament també.
    Molt d'acord amb les reflexions d'avui. I, sí, el preu és important... i una cosa que em cabreja són les webs de restaurants que posen la carta, però no els preus! Es suposa que la web és per informar, doncs quan penses si anar a un lloc vols saber quant et costarà!
    Segueix amb el teu estil.
    Josep Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Josep Maria, aquesta que dius, és una altre de grossa....

      Posar la carta sense preus, jo fins i tot ho veig com de mala fe.... És una mica allò de "quan vinguin, ja s'ho trobaran".

      Avui mateix llegia un d'aquests blocs exciteds, que parlava d'un nou lloc de paelles allà sota l'hotel W.... Pintava una mica allò de "come arroz cabrón" :) Però ni una referència al preu, que és l'única informació objectiva que pot donar....

      En fi, espero que en el futur siguis menys silenciós i s'agraeix qualsevol feed back...

      Salutacions!!!



      Elimina
    2. jajaja..... hem vist la mateixa crònica.... soooo excited!!!!

      Elimina
    3. Es que t'imagines el can paelles aquest de l'hotel W?....

      Vinga paelles amb diferents arrossos, i quan demanes un... cullerot al plat.... Poligonero total i aquests morts de gana d'influencers, van alla a papear i després escriuen el que escriuen.... Sinó recordo malament, a aquest em van convidar també...

      Elimina
  9. Ricard, enhorabuena, gracias y a por los 3,000,0000

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pipo.... Cap als 3.000.0000 i a veure si en el camí, fem troballes com Les Fonts... :)

      Elimina
  10. Felicitats Ricard!
    Podem estar d'acord amb les teves percepcions o no, però sempre serveixen per orientar-se una mica i valorar entre la resta de percepcions so exited.
    Queda molt clar quan una publicació és so exited i llavors no em fio gaire.
    Les teves opinions m'agraden perquè parlen de lo bo i de lo dolent, i ensenyar el tiquet mostra la diferència...

    Per cert bona diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona diada Ivan, també per tu!.

      Jo ho explico, com ho explicaria als amics en directe i cara a cara.... Puc equivocar-me i els gustos no són pas els mateixos per tots, però ho explico tal com ho he percebut...

      I sempre reconeixent, que no soc cap crack del paladar..... Però la dura realitat, és que hi han molts pocs cracks de paladar, tot i que són molts els que intenten fer-ho veure amb frases ampul·loses....

      Salutacions!!

      Elimina
  11. Moltes felicitats, es el fruit de moltes hores de dedicació que no tots estem disposats a dedicar. Amb el teu cas aquesta fantastica afició s'ha convertit en un reconeixement de tots els que et seguim.
    Una pregunta: Vas pagar el plats amb l'etiqueta? si a mi em passa i amb la foto de testimoni i m'ho cobren demano el full de reclamacións, tan sencill i fácil. Ja et vaig deixar el meu comentari del que en pensaba d'aquest lloc peró aquesta anécdota s'en va pasar. Bona diada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Tomàs!.

      Si q porta esforç mantenir el bloc, però val la pena!.

      El tema de l'etiqueta, tens tota la raó, xo quan anem amb el Jordi i l'Esther, fotem tanta conya que ja tirem més per riure q per posar-nos seriosos... I quasi ho prefereixo així i llavors canya al mono... Els donem llibertat d'errar i després ja s ho troben... I s ho devien veure a venir, doncs just passada la visita, van demanar ajuda a alguns "incondicionals" que van republicar "exciteds" totals...

      Bona diada!!!



      Elimina
  12. Felicitats Ricard!
    Podem estar d'acord amb les teves percepcions o no, però sempre serveixen per orientar-se una mica i valorar entre la resta de percepcions so exited.
    Queda molt clar quan una publicació és so exited i llavors no em fio gaire.
    Les teves opinions m'agraden perquè parlen de lo bo i de lo dolent, i ensenyar el tiquet mostra la diferència...

    Per cert bona diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha quedat publicat dues vegades i ja t he contestat a la de més amunt...

      Moltes gràcies de nou!!

      Elimina
  13. Felicitats, moltes felicitats!!!!....i Bona Diada!

    Endavant les atxes i, sobretot....no canviis.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci i bona Diada també... :)

      I de moment continuo i sense ganes de canvi....

      Salutacions!!

      Elimina
  14. Felicitats pel 2 M. Continua així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci....

      La idea és continuar i fins i tot en pocs dies, igual faig un canvi de vestit al bloc, per donar un aire més modern...

      Elimina
  15. Moltes felicitats, Ricard. Gràcies per descobrir-nos tants bons (i en ocasions no tan bons, jaja) restaurants. I també, per fer-nos gaudir amb els teus grandiosos hashtags i neologismes (gastro-polles és etern). Salut, amic!!

    Frederic

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha.... #gastropolles queda de conya....

      Però dedueixo que no agraden a tothom, doncs la "flor i nata", dels que escriuen, fotografien a Instagram o tenen web pròpia, no em feliciten..... #fuck_them :) :)

      Tu ets dels pocs que amb lloc propi, tot i que poc actiu, ho fa i ben content que em fas....

      Però t'he de confessar, que no saps com estic orgullós de determinades absències....

      Elimina
  16. Bon dia senyor
    Felicitats per la feina que fas i sobretot per la sinceritat amb la que t´expresses, un plaer poder llegir els teus articles
    Pit i cullons!!!

    ResponElimina