Agut. Un exercici de nostàlgia, que es manté ben viu

/Agut. Un exercici de nostàlgia, que es manté ben viu



Agut ha estat en altres moments un restaurant de referència per mi. Parlo de quan tenia vint anys. M’alegra que hagi estat capaç de mantenir-se viu i actualment llueixi un bon nivell.

Agut

Carrer d’en Gignàs, 16

No tenen web

TEL.: 933 15 17 09

Agut entrada

 

Agut

Nova trobada de 3(o+)aTaula, amb tria feta pel Jordi i el post a escrit pel Ricard.

En el meu cas, tornar a entrar en aquest restaurant, va ser com un viatge nostàlgic al passat.

En la meva època dels 20-30 anys, hi havia anat infinitat de vegades, alternant amb el desaparegut #Quatre_Barres del carrer Quintana, quan el portava en Lladonosa.

En aquells temps l’anomenaven entre els amics,  l’Agut #barato , per diferenciar-lo del mític Agut d’Avinyó, del tristament desaparegut Ramon Cabau 🙁

A l’Agut d’Avinyó hi vaig estar poques vegades, però el recordo perfectament. En aquells temps, era un dels llocs cars de BCN. Mentre que a l’Agut del carrer d’en Gignàs i anava sovint degut a que tenia preus de casa de menjars. I per tant més assequibles.

Recordo que  allà demanava una sèrie de plats com la bullavesa, que encara està a la carta, que em feien feliç. També recordo anècdotes relacionades en demanar cuixes de granota, amb companys de taula, que els provocaven certa repulsió. I per cert, les segueixen oferint a la carta, en un apartat anomenat Productes del Delta.

Agut cuixes-granota

En resum, que hi vaig tornar després de molts anys. I amb molta por al cos de no trobar-me amb alguna experiència com la del proper Pitarra, recentment desaparegut.

I en canvi, tot va anar sobre rodes, amb una carta prou extensa, un servei correcte i que anava per feina i una RQP, que extrapolant, seria com la que trobava fa 30/40 anys.

Agut preu

 

Punt de vista global

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-07-08T09:13:47+00:00 8 de juliol de 2018|Tags: , , |4 Comments

4 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 8 de juliol de 2018 en 12:42 - Respondre

    Tot un mèrit que el restaurant sigui en funcionament. Moltes vegades aquests establiments tipus familiar tanquen per no trobar un bon relleu que mantingui el mateix rumb i quan ho agafa “un de fora” o l’hereu vol “reinventar” el local, el fracàs és anunciat.

    Salut!

    • Ricard Sampere 8 de juliol de 2018 en 14:39 - Respondre

      De fet tinc entés que aquest ha canviat de mans i els que el porten ara no tenen res a veure amb els d’abans…. però sempre hi ha qui sap per en canvi, sense trencar-ho tot… I aquests han sabut mantenir l’esperit del local…

      I de fet mantenen public estil “vella glòria”… 🙂 🙂

      Una mica com ara jo per entendre’ns ….. 🙂

      Salut!!

  2. Jordi Castaño 8 de juliol de 2018 en 22:58 - Respondre

    Tots dos tenim mantenim l’espina del Pitarra clavada… 🙁

    Encara sort que queda gent amb ganes de fer bé les coses i mantenir tradició tant gastronòmica com d’alguns locals mítics.

    Abraçada “vella glòria”!!

    • Ricard Sampere 9 de juliol de 2018 en 08:32 - Respondre

      Es que el tema Pitarra, va ser molt penós… Allò era decadència total….

      i aquest podria ser un local més mític del que és… potser li manca una mica de comunicació.

      Abraçada!!

Deixeu un comentari