Alkostat Restaurant. Imprescindible si us agrada la gastronomia

/Alkostat Restaurant. Imprescindible si us agrada la gastronomia

Alkostat restaurant, compartint sala amb Alkimia, és un llocs molt recomanables de BCN. Comparteixen una espectacular sala en un pis principal, al damunt de la fabrica Moritz. Gran nivell de cuina i amb gran respecte pel producte i les temporalitats.

Alkostat Restaurant

Ronda Sant Antoni , 41 Principal

www.alkimia.cat

Tel.: 932 07 61 15

Alkostat Restaurant-sala

 

 

Alkostat Restaurant

Com tot aniversari té capvuitada, el dia que vaig anar a BCN, vaig voler fer també un lloc dels que estan sempre a la meva wish list. Per això vam anar a Alkostat, la part més informal de l’Alkimia.

Alkostat és un lloc que m’encanta per la seva senzillesa, pel producte de primera i pel servei genial, que fan que compleixi  els meus requisits fonamentals. I a més  el tenim a la “BCN Restaurants Guide”, que hem fet conjuntament amb els de 3(o+)aTaula. Que us recordo podeu baixar-vos, fent clic a la columna dreta d’aquesta pàgina, i sempre us enllaçarà amb la versió més actualitzada. O al menú superior…

Alkostat Restaurant-guia

I una costa que em costa d’entendre de Alkostat, és que no sigui un lloc que mori d’èxit. No és pas que estigui buit, però tampoc cal reservar amb massa temps. Sempre que vaig allà em planejo el perquè.

No sé si pot ser degut a estar en un pis principal, en el que cal trucar a la porta perquè t’obrin o potser pel problema que pot comportar a determinada gent, que és mouen més pel postureo, el fet d’estar a la zona “senzilla” d’una sala més luxosa…

Però si fas la comparativa amb determinats llocs, que tots tenim al cap i que no cal enumerar, guanya Alkostat sense massa discussió. I parlem de la mateixa gamma de preus.

La carta és curta amb opcions interessants i complementada amb suggeriments del dia, com el saltejats de ceps que vam demanar.

Que vam triar

Tot i que anàvem 3, vam triar 4 plats per a compartir, començant amb tres croquetes de les que anomenen Caeser, que van resultar delicioses com sempre i amb la textura just al meu gust. També les vam demanar el darrer cop i quan una cosa m’agrada, perquè canviar?.

Alkostat Restaurant-truita

La seva truita de ceba rostida, que no té més secret que una ceba molt, molt ben treballada. Ja l’havíem demanat en anteriors visites i en aquest cas, ho vam fer,  per una broma que ens portàvem.

Alkostat Restaurant-truita

Salmó fumat amb crema de raifort. I amb coca de vidre amb tomàquet com a complement.

Alkostat Restaurant-salmo

Els ceps saltejats i fets amb cansalada. Una verdadera delícia.

Alkostat Restaurant-ceps

I ja com segona part de l’àpat i cada un amb el seu plat

Arròs de nyores amb escamarlans. Deliciós i amb gust molt potent.

Alkostat Restaurant--arros

Cua de bou

Alkostat Restaurant-cua-bou

I els peus de porc farcits, a l’estil Pierre Koffmann, que són de vici.. 🙂

Alkostat Restaurant-peu-porc

A l’hora de les postres, estàvem bastant tips. Val a dir que els segons que vam escollir, eren prou potents. Per tant vam optar per un tiramisú, més que res, per no dir que no demanàvem res i per fer companya al cafè.

Alkostat Restaurant-tiramisu

Bon servei i assortiment de vins

La carta de vins és molt complerta, però Alkostat és dels pocs llocs en que em permeto deixar la tria en mans de la persona que fa de sommelier. Sempre arriben vins, que mai triaria, però que tampoc em sap greu tastar. I per tant pot  servir d’excusa per tastar coses noves i reafirmar-me en que no em cal allunyar-me massa dels meus vins habituals. Us recordo que a més de les meves 4 DO’s de referència catalanes, no faig fàstic a determinats vins italians o francesos.De  més lluny, ja m’interessen menys, bàsicament per temes de petjada de carboni…

Va ser un amb nom guai: El Rumbero un vi negre natural sense DO, elaborat a Llinars del Vallès, a prop de la D.O. Alella, i no massa lluny de Barcelona. Però tot i que correcte, afruitat i lleuger, passa a la categoria d’aquells que qualifico de #jalheprovat 🙂

Alkostat Restaurant-rumbero

I aquest va ser el compte, que recordeu anàvem 3…

Alkostat Restaurant-tiquet

 

Alkostat Restaurant-tiquet

RESUM

      • Un restaurant molt recomanable i amb informalitat molt formal
      • Gran producte i amb la garantia de la cuina del Jordi Vila
      • No és lloc d’afluència massiva. Potser perquè no s’adapta massa als #postureos
      • La RQP és correcta i els preus no s’enfilen



Una altre crònica de Alkostat restaurant, que vaig publicar uns mesos abans….

Com l’any passat, per celebrar el “sant” familiar, vam buscar un lloc de nivell gastronòmic. Volíem defugir de massa formalitat i vam acordar anar a Alkostat Recordem es tracta de la secció més informal de Alkimia.

Entrar a Alkimia, just en un elegant entresòl, al damunt de la Fàbrica Moritz, ja és una cerimònia. Trucar, pujar les escales i trobar-te en un espai encertadament reformat i gaudir de la cuina del Jordi Vila, és sempre una festa.

La diferència entre Alkimia i Alkostat, que comparteixen sala, rau en que mentre el primer, està més pensat en els seus menús degustació, l’altre més adequat per a demanar platets de la seva oferta. Els platets es poden compartir o no, permetent àpats menys formals.

Entre la seva oferta destaquen, a més dels suggeriments de cada dia, la truita ce ceba caramel·litzada. També la brandada de bacallà amb mongeta verda i raifort, els seus arrossos Premium, els lletons rostits a la cassola o els peus de porc Pierre Koffmann…

Vam demanar algunes coses per a compartir

La coca de recapte de pebrot i albergínia a la brasa, un parell de croquetes Caesar, que són una autèntica delícia amb una extraordinària textura. També els calamars a la romana amb ceba i maionesa i la truita de ceba caramel·litzada.

Alkostat-coca

Alkostat-croquetes

Alkostat-calamar

Alkostat-truita-ceba

Plats principals

La secció de plats principals, té molt bones opcions i els peixos fets a la brasa de llenya, sempre hi estan presents. Ens vam decantar per un tàrtar amb mantega al cafè de París, que passa directa a la meu top de tàrtars. També per un arròs de rogers. Fixeu-vos en la pinta espectacular dels dos plats. Doncs en boca encara millor… 🙂

Alkostat-tartar

Alkostat-rogers

Secció de postres

Sense ser àmplia, l’oferta és interessant. Ens van recomanar el flam en nata i gelat de llet. Bona va ser la recomanació, doncs vam coincidit, en com pot ser de bo un flam, quan està ben fet i ben equilibrat de components. I ho dic perquè els excessos de dolçor ja sabeu com m’embafen. La llàstima és que vam oblidar de fer la foto 🙁

La carta de vins és àmplia i de qualitat. Està complementada amb un servei de sommelier de nivell i que a més dona confiança. Només quan coincideixen aquestes virtuts, deixo que em triïn el vi. I quan ho faig, normalment em permet fer descobertes.  En aquesta ocasió va ser un sumoll del Penedès, que en cap altre lloc hagués acceptat, perquè ni soc fan del Penedès #Iamsorry, ni tampoc gaire de les varietats recuperades.

Però en el tema sumoll, ja porto en pocs dies, dues produccions que m’han sorprès en positiu. En aquesta ocasió, ha estat el Perill Noir de Clos Llentiscus. I ja posats a confessar de Sumolls, el darrer que també em va sorprendre, va ser el Gran Autòcton de Autòcton celler, descobert en un tast organitzat per una bona amiga.

Com resum, un sopar especial i entranyable, en el que a més de l’entorn i la cuina, et sents a gust per l’estil del servei. A més de professionalitat rigorosa, exhibeixen una naturalitat que enamora.

Una mica perquè m’entengueu, és l’antítesi del servei estirat o d’aquell que et reben amb una “que les vamos a poner Caballero?”. Això  em provoca descarregues brutals d’adrenalina, que a la meva edat, no són recomanables… 🙂

Alkostat-tiquet

Alkostat-preu

RESUM de Alkimia

  • Un dels restaurants del que BCN pot sentir-se orgullosa
  • Cuina de gran nivell
  • Local que per si sol, ja mereix visita
  • Oferta de vins àmplia i ben escollida
  • Servei amable, proper i professional i NATURAL
  • Sense ser econòmic, pagues a gust en compte
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-09-02T10:57:56+00:00 20 de juny de 2018|Tags: , , |8 Comments

8 Comentaris

  1. Frederic 21 de juny de 2018 en 10:26 - Respondre

    Com al Windows: sí a tot. Nosaltres acostumem a anar un cop al mes. Si li sumes l’Alkimia, tenim el q crec que és un dels millors restaurants de tot el pais. Respecte.

    • Ricard Sampere 21 de juny de 2018 en 10:45 - Respondre

      Just… molt de respecte. 🙂

      Com sempre dic i si no fos per culpa del bloc, que m’agrada jugar amb ell, em marcaria 8/10 llocs que m’agraden i cada setmana em faria un parell. I anar repetint… I evidentment, aquest estaria a la llista…

      Salutacions!!

  2. Pepa Lázaro 22 de juny de 2018 en 14:32 - Respondre

    Doncs trobo un preu molt ajustat per aquestos plats. Els peus i la cua fan venir salivera, mare meva!

    Salut!

    • Ricard Sampere 22 de juny de 2018 en 15:37 - Respondre

      Si… sempre ho dic. Però a la gent els costa d’anar-hi…

      Potser el fet d’haver de trucar com si anessis a una casa particular, fa que no sigui lo popular que es mereixeria.

      Però en llocs de postureo, que no et dic no cuinin bé, acabes pagant el mateix, amb soroll, taules petits i colze a colze amb la taula del costat. I aquí esàs en un local molt digne, amb espai i amb la cuina del Jordi Vila… que és dels que està al peu del canó…

      Salut!!

  3. Xammar 6 de juliol de 2018 en 19:07 - Respondre

    Segona vegada que hi vaig per recomanació del blog i encara en vaig sortir mes content que la primera. Ahir el tartar estava de cine i els ceps amb cansalada mereixen un desplaçament. No entenc com és tant facil trobar-hi taula.
    Se saluda

    • Ricard Sampere 6 de juliol de 2018 en 20:14 - Respondre

      Ja tens raó, ja…..

      És increïble el que arriba a fer el màrqueting….

      Just fa poc surto del Pur (la nova parida del Jubany) i amb un cabreig tremens… En uns 15 dies el publicarem amb els de 3(o+)aTaula… I com aquí han convidat a tota la purria d’influencers que es deixen convidar, doncs llegiràs per les xarxes que és una meravella…. I no…

  4. Xammar 8 de juliol de 2018 en 11:50 - Respondre

    A veure que expliqueu. A mi ja em va decebre el petit comité, i això que en una boda el catering del Jubany el vaig trobar molt bo i diferent, per això vaig anar al petit comité i res, normal amb preu de lloc bo.

    • Ricard Sampere 8 de juliol de 2018 en 14:33 - Respondre

      De fet una mica el que va passar divendres, va ser això…. un dinar normal-bo a preu de “molt bo”, vigilant que no et fotin la cartera amb alguna de les seves recomanacions i amb el mal gust de boca del moment final d’haver de violentar-te per aconseguir el compta, quan ja portàvem 20 min esperant que arribes ….

      I això és d’una manca de respecte total… doncs ells no són amos del meu temps, que no deixa de ser meu….

Deixeu un comentari