Alkostat. La versió informal de l’Alkimia

/Alkostat. La versió informal de l’Alkimia



Alkostat i Alkimia, són dos restaurants molt recomanables de BCN. Comparteixen una espectacular sala en un pis principal, al damunt de la fabrica Moritz. Alt nivell de cuina i amb gran respecte pel producte.

Alkostat

Ronda Sant Antoni , 41 Principal

www.alkimia.cat

Tel.: 932 07 61 15

Alkostat-sala

 

 

Alkostat

Com l’any passat, per celebrar el “sant” familiar, vam buscar un lloc de nivell gastronòmic. Volíem defugir de massa formalitat i vam acordar anar a Alkostat Recordem es tracta de la secció més informal de Alkimia.

Entrar a Alkimia, just en un elegant entresòl, al damunt de la Fàbrica Moritz, ja és una cerimònia. Trucar, pujar les escales i trobar-te en un espai encertadament reformat i gaudir de la cuina del Jordi Vila, és sempre una festa.

La diferència entre Alkimia i Alkostat, que comparteixen sala, rau en que mentre el primer, està més pensat en els seus menús degustació, l’altre més adequat per a demanar platets de la seva oferta. Els platets es poden compartir o no, permetent àpats menys formals.

Entre la seva oferta destaquen, a més dels suggeriments de cada dia, la truita ce ceba caramel·litzada. També la brandada de bacallà amb mongeta verda i raifort, els seus arrossos Premium, els lletons rostits a la cassola o els peus de porc Pierre Koffmann…

Vam demanar algunes coses per a compartir

La coca de recapte de pebrot i albergínia a la brasa, un parell de croquetes Caesar, que són una autèntica delícia amb una extraordinària textura. També els calamars a la romana amb ceba i maionesa i la truita de ceba caramel·litzada.

Alkostat-coca

Alkostat-croquetes

Alkostat-calamar

Alkostat-truita-ceba

Plats principals

La secció de plats principals, té molt bones opcions i els peixos fets a la brasa de llenya, sempre hi estan presents. Ens vam decantar per un tàrtar amb mantega al cafè de París, que passa directa a la meu top de tàrtars. També per un arròs de rogers. Fixeu-vos en la pinta espectacular dels dos plats. Doncs en boca encara millor… 🙂

Alkostat-tartar

Alkostat-rogers

Secció de postres

Sense ser àmplia, l’oferta és interessant. Ens van recomanar el flam en nata i gelat de llet. Bona va ser la recomanació, doncs vam coincidit, en com pot ser de bo un flam, quan està ben fet i ben equilibrat de components. I ho dic perquè els excessos de dolçor ja sabeu com m’embafen. La llàstima és que vam oblidar de fer la foto 🙁

La carta de vins és àmplia i de qualitat. Està complementada amb un servei de sommelier de nivell i que a més dona confiança. Només quan coincideixen aquestes virtuts, deixo que em triïn el vi. I quan ho faig, normalment em permet fer descobertes.  En aquesta ocasió va ser un sumoll del Penedès, que en cap altre lloc hagués acceptat, perquè ni soc fan del Penedès #Iamsorry, ni tampoc gaire de les varietats recuperades.

Però en el tema sumoll, ja porto en pocs dies, dues produccions que m’han sorprès en positiu. En aquesta ocasió, ha estat el Perill Noir de Clos Llentiscus. I ja posats a confessar de Sumolls, el darrer que també em va sorprendre, va ser el Gran Autòcton de Autòcton celler, descobert en un tast organitzat per una bona amiga.

Com resum, un sopar especial i entranyable, en el que a més de l’entorn i la cuina, et sents a gust per l’estil del servei. A més de professionalitat rigorosa, exhibeixen una naturalitat que enamora.

Una mica perquè m’entengueu, és l’antítesi del servei estirat o d’aquell que et reben amb una “que les vamos a poner Caballero?”. Això  em provoca descarregues brutals d’adrenalina, que a la meva edat, no són recomanables… 🙂

Alkostat-tiquet

Alkostat-preu

RESUM de Alkimia

  • Un dels restaurants del que BCN pot sentir-se orgullosa
  • Cuina de gran nivell
  • Local que per si sol, ja mereix visita
  • Oferta de vins àmplia i ben escollida
  • Servei amable, proper i professional i NATURAL
  • Sense ser econòmic, pagues a gust en compte
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-02-27T18:51:10+00:00 11 de febrer de 2018|Tags: , , |12 Comments

12 Comentaris

  1. Jordi Castaño 11 de febrer de 2018 en 11:25 - Respondre

    I mentrestant, jo a trobades cuquiblogers a Cambrils… :-)))

    M’agrada molt aquest restaurant, potser fins i tot més que l’Alquimia.

    I l’arròs… Deú meu quin espectacle… M’encanten aquests arrossos que amb paciència podries arribar a comptar els grans sense remenar la cassola. I de fet, si ampliessis la fotografia, penso que es podria arribar a fer… 😉

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 11 de febrer de 2018 en 11:33 - Respondre

      La veritat és que és un lloc que val la pena….

      Plats de gran nivell, respecte pel producte i sense estar apilat com passa a “altres llocs”, que tu i jo sabem…

      Segurament acabes pagant una mica més, però la comparativa, no té color…

      Abraçada!!

  2. Pepa 11 de febrer de 2018 en 18:10 - Respondre

    Ja el no tenir estovalles indica un servei menys formal.
    Una pregunta, què porten dins les croquetes Caesar aquestes? Perquè no imagino que faci gust de la salsa, o sí?
    L’arròs és d’aquells que queda tot “socarrat” 🙂 Bona pinta!!

    Salut!

    • Ricard Sampere 12 de febrer de 2018 en 09:25 - Respondre

      Bones…

      Més que res el concepte de “menys formal”, rau en la carta, amb plats més senzills, que conviden a compartir. El servei molt proper, també ajuda, però és el mateix que fa l’altre meitat de la sala. Aprofito per dir que tenen molta habilitat per escollir el servei.

      No et puc dir el que porten dins… Això m’ho plantejo a partir de la tercera… La primera i única, i a més amb gana, la devoro i em limito a donar nota…. 🙂

      I l’arròs de capa finíssima, era molt tecnificat i en certes zones, tenia tocs de socarrat.

      Salut!!

  3. Sergi 12 de febrer de 2018 en 17:21 - Respondre

    realment és un lloc excelent, per gaudir dún gran àpat
    Quan tornis demana el sufflé de cítrics que és espectacular
    El Clos Lentiscus el vaig demanar fa uns dies al Lluerna i ens va encantar!!!
    Salut!!!

    • anònim 12 de febrer de 2018 en 22:33 - Respondre

      M’ho apunto, tot i que a no ser que qui m’acompanya ho vulgui, jo passo normalment de la secció postres….

      I si que estava molt bé el vi aquest.

      Salut!!

  4. Josep R. 13 de febrer de 2018 en 15:31 - Respondre

    Ja t’ho vaig dir per l’instagram, però justament també vaig visitar l’Alkostat la mateixa setmana que tu.
    Coses de la vida, també vam demanar la truita, els calamars, el tartar i la croqueta, que vaig preguntar de què eren, perquè no era capaç d’identificar-ho del tot: pollastre rostit. Que bones.
    Comparteixo amb tu tots els teus comentaris. Si el compte puja una mica, però et sents còmode, ho pagues amb molt de gust.
    Com sempre, és un gust llegir el teu blog. Felicitacions.

    • Ricard Sampere 13 de febrer de 2018 en 21:53 - Respondre

      Gràcies Josep per les teves paraules…

      De fet, escric el bloc publicant setmanalment, per a tots els que us agrada llegir-lo i sempre m’afalaga veure que agrada.

      Tornant a Alkosta, és un lloc on et sents molt a gust i amb un xef, que el veus treballar com el primer, sense masses concessions, per no dir cap a l’espectacle.

      I si que acabes pagant una mica més, però tampoc massa més del que pagues en llocs, en que la comparativa sembla impossible… Comentavem amb el meu fill, que just feia una setmana, en una marisqueria de barri (que no publico aquí), sense menjar marisc i amb un vi que s’esforçaven en posar-me “fresquito”, vam sortir pagant 90€ els dos… doncs si compares punt a punt (menjar , servei, sala, públic…), resulta que el cost addicional, és prou econòmic.

      Salutacions!

  5. anònim 15 de febrer de 2018 en 17:58 - Respondre

    El tàndem Alkimia-Alkostat és una aposta segura a Barcelona i per nosaltres són dos llocs que estan a dalt de tot de les nostres preferències. El primer ja pica més, degut als seus menús, però Alkostat està en una franja de preus que resulta més assequible i comparable amb altres llocs on tal com dius, “estàs apilat i envoltat de soroll”
    Abraçada!
    CarlesP

    • Ricard Sampere 16 de febrer de 2018 en 10:20 - Respondre

      Bon dia Carles,

      Es que aquesta és la realitat…. D’un lloc cal valorar-ho tot. Em dona igual que la cuina sigui genial, si m’he de menjar el plat de manera incòmoda i cridant per poder parlar amb qui m’acompanya.

      Abraçada!!

  6. Josep Maria Galimany Valldosera 18 de febrer de 2018 en 08:51 - Respondre

    Bon dia Ricard…

    Ja veig pels teus comentaris i altres que fem tard a tastar la cuina de Jordi Vila. 🙃
    Ara que veig que t’enganxes als sumolls i del penedès 😁 et recomano que tastis l’Oblit del celler Esteve Gibert… 😍

    Una abraçada

    • Ricard Sampere 18 de febrer de 2018 en 10:48 - Respondre

      Bon dia Josep Maria!

      No sé si feu tard, perquè això dels gustos és molt subjectiu, però jo si que soc dels que m’encanta especialment el lloc. Si hi aneu, ja em diràs.

      Tampoc és que m’hagi fet fan dels sumolls, però al menys he passat a acceptar-los. A mi m’agrada el vi i crec que el sé apreciar, però tampoc soc massa de valorar-lo per fets laterals com poden ser raresa de la varietat, elaboracions (massa) naturals o “genialitats” de qui el produeix… Ja veus que no soc massa romàntic en aquest àmbit… 🙂

      En tot cas, m’apunto la referència..

      Abraçada!!

Deixeu un comentari