Un’ altra storia. Molt bon producte amb poca escenografia

/Un’ altra storia. Molt bon producte amb poca escenografia



Un’ altra storia, està ubicat en un carrer de no massa pas, en un local lluminós i elegant, si ho comparem amb altres italians top a BCN. Els plats de pasta, estan molt aconseguits, però tota la carta en general, és recomanable. No és un restaurant econòmic, però els plats s’ho valen.  

Un’ altra storia

Saragossa, 122

www.unaltrastoria.cat

Tel.: 935 66 28 14

Un’ altra storia

Un’ altra storia, s’ha incorporat sense fer massa soroll, en el ventall d’italians top a BCN. A partir de la meva primera visita, ara fa just un any, a Storia_2017, ja vaig veure que estàvem en un bon lloc i que si l’afluència de públic ajudava, tenia un bon futur. I ara just un any després, veig que el lloc segueix amb èxit.

La seva ubicació, on abans havia estat Florentina, no els juga molt a favor. No és un lloc de pas i cal que el públic hi vagi expressament. Tampoc el seu servei, professional, atent, però auster, està en consonància de lo que molta gent d’aquí espera d’un restaurant italià. Quan anem a llocs d’aquests, sembla que trobem a faltar tot el ‘teiatru’ i els ‘baci e abbracci’, típics d’alguns altres llocs on també em sento a gust i ara estic pensant en tres en concret de BCN

I per això deia al títol, lo de la poca escenografia. però deixant clar, que a mi m’encanta aquest ambient que em trobo allà, en que el tracte és auster, però professional i impecable. I els plats que m’arriben són d’una deliciosa autenticitat. Però per aquell públic que els agrada més la ‘gresca’, poden trobar-hi mancar alguna cosa.

Que vam menjar…

Vam compartir tres plats per començar: Una amanida de fonoll amb totc cítrics, una deliciosa caponata , que és un plat que em perd i una parmigiana.

I ja en la categoria de plats principals, van anar directament a les pastes, deixant a banda les opcions de carn i peix. I és que encara en teníem el bon record de les que vam elegir, just fa un any. La tria va ser uns espagueti sarde i uns tagliatelles amb ragú de cua de vedella, espectaculars. I ens porta a la reflexió de que com poden ser de bons els plats de pasta, quan els elements que configuren el plat, estan fets amb molta passió. Un bon ragú, no té res a veure amb un sofregit amb carn picada.

Tot i que estàvem tips i potser triar dos primers, en lloc de tres, hagués estat més encertat, no vam voler marxar sense uns cannolos sicilians.

Bons vins italians…

La selecció de vins italians, és molt interessant. Vam prendre un Etna Rosso , el Tenuta delle Terre Nere, provinent de terreny volcànic. I fet amb les varietats Nerello Mascalese amb petites aportacions de Nerello Cappuccio. Un encert de vi que va resultar molt equilibrat, amb bona intensitat i frescor.

El preu mitjà, resulta més econòmic que el que ens va costar, però és que vam demanar massa. Un primer de més i el vi tampoc era dels econòmics.

RESUM

  • Ubicat en un carrer de poc pas
  • Un dels llocs tops per gaudir de la cuina italiana a BCN
  • Local lluminós i elegant, dins la lliga d’italians top de BCN
  • Plats de pasta, molt aconseguits i fets amb pasta fresca, elaborada a diari
  • No és econòmic, però els plats s’ho valen
  • I que segueixin utilitzant menta al seu aire, sense fer cas del dropo d’en Sorrós 🙂
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-06-22T18:08:52+00:00 21 de març de 2018|Tags: , , |3 Comments

3 Comentaris

  1. Pepa 25 de març de 2018 en 11:13 - Respondre

    Si fos per mi, tindria més restaurants italians al meu bloc però el Santi no m’acompanya. Pot ser que no ha tastat la bona cuina italiana… A veure si aconsegueixo que es deixi portar de tant en tant.

    Salut!

    • Ricard Sampere 25 de març de 2018 en 11:39 - Respondre

      Hi ha més d’un cas que ho veuen així

      Fa poc vaig proposar Bacaro a un bon amic per anar plegats. I va dir que no li anaven els italians i vam canviar de lloc.

      Però passats uns dies, em va dir que a la propera trobada, volia anar-hi. I vam anar i va sortir-ne excited total.

      El que potser costa més és de fer entendre, que un plat de pasta, pugui tenir el preu d¡un plat de carn… Però si s’analitza pasta feta a ma, més un ragú ben fet, el preu acaba tenint una lògica.

      Salut!!

  2. Jordi Castaño 3 d'abril de 2018 en 20:13 - Respondre

    Aquest el faré si o si. Amb la meva “petita” devoradora de pasta al costat mateix, ho tinc molt bé per anar. Ja t’explicaré…

    I tampoc em semblen tant excessius els preus. Els que coneixem els ratios de temps, qualitat i servei, ho apreciem.

    Abraçada!!

Deixeu un comentari