L’artesana del Poble Nou. Recomanable, però amb algun inconvenient

/L’artesana del Poble Nou. Recomanable, però amb algun inconvenient



En ple Poble Nou, un lloc nou, que pinta be, amb plats molt ben resolts i amb servei jove i ben preparat. La RQP és molt bona i com punt negatiu, l’acústica, és bastant deficient.  

L’Artesana Poblenou

Sant Joan de Malta, 150

Facebook

TEL.: 930 022 039

De nou trobada amb els de 3(o+) a Taula, en la que la tria va correspondre a l’Esther i el relat de l’experiència a càrrec del Jordi, en consens amb tot el grup.

I per la meva part, segona publicació consecutiva de patiment acústic, que tot i reconeixent que la cuina està molt ben elaborada i el local promet, no és un lloc on crec arribi a tornar. I que consti que a aquest se li podria disculpar, doncs el compte final és molt ajustat i com sempre dic, el BBB, no existeix.

Però per tots aquells que suporteu el soroll, dir-vos que el local és recomanable i que la RQP, és de les bones que es poden trobar actualment. Però tot deu dependre de filosofies i la meva, és d’anar al restaurant a gaudir a parts iguales de la companyia i dels plats. I si una de les dues coses falla, l’experiència és decebedora.

De la totalitat de plats que veureu en el post conjunt, al meu gust van destacar dos: la terrina de porc molt ben elaborada i els lletons que fa uns pocs anys, ningú els oferia en el nostre entorn, a diferència de França on el “ris de veau”, ja feia molts anys que estava  considerat com un plat luxós.

I encara recordo, debats en aquest mateix bloc -i no deu fer més de tres o quatre anys- en que la gent discutien que són els lletons. I possiblement un dels motius dels dubtes , deu  ser la nomenclatura castellana, on els denominen mollejas, nom que també s’utilitza pels pedrers de les aus…

En positiu, que a mida que avança el temps, ens anem culturitzant i ara ja són populars a BCN, els lletons, així com l’onglet, que ha deixat de ser una peça exòtica i com ara per ara, són matèries primeres no massa cares, proliferen bastant a les cartes modernes.

 

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-11-26T09:31:36+00:00 26 de novembre de 2017|Tags: , , , |2 Comments

2 Comentaris

  1. Pepa 26 de novembre de 2017 en 15:33- Respondre

    La cultura mediterrània dels àpats amb vi, xerrades i dissertacions, riures i llargues sobretaules.
    Sense confort, no és àpat, és alimentació.

    Salut!

    • Ricard Sampere 26 de novembre de 2017 en 17:02- Respondre

      Just…. per mi és molt més important la xerrada que acompanya un àpat, que anar escoltant lo puto cuiner (o el seu enllaç a la sala), que em va explicant la gran creació de cada plat…. I a sobre he d’anar dient “ohhhhh”

      Vull confort, conversa i també bon menjar…. I que no m’atabalin massa.

      I que les taules properes, tinguin un mínim de sentit comú de pensar que no estan sols al restaurant….

      Quasi un impossible…. 🙂

Deixeu un comentari