Bar Mundial. Per un vermut canalla o per picar..

/Bar Mundial. Per un vermut canalla o per picar..

Bar Mundial


Pl. de Sant Agustí Vell, 1


Tel: 93 319 90 56.

Hi han llocs que saps que existeixen, que els coneixes, que són recomanables, que hi passes pel davant un munt de vegades (tot i que sovint a les 7:40 del matí) i que en canvi no hi entres mai… També els llegeixes en algun blog amic et fan pensar… “ostres… he d’entrar sense tardar!”.

Aquest és el cas del bar Mundial a la Pl. de Sant Agustí Vell, al barri del Born. Un bar que ja fa uns 30 anys era “canalla” i manté l’estètica de sempre, amb les parets decorades amb antigues fotografies pugilístiques, degut a que fa anys allà es reunia allà, una penya d’aquest esport.


Tenen bona oferta de marisc (segons he llegit), però la nostra tria va ser més en la línia de tapes… Els plats econòmics, bons i abundants i vam quedar ben satisfets.

De primer un plat que anomenen “assortiment de vermut” i que està prou be. Em vam demanar un per cada un a un cost de 7€.

A continuació un xips d’albergínia amb una mica de mel i formatge de cabra, que va ser el plat d’èxit del dinar de tapes o platillos. El cost és de 8,50€

Unes croquetes de pollastre bones i que em van fer recordar les “croquetes de sempre”. Senzilles i sense massa tunnejat.. (7€)

I un plat de calamar que en diuen a la romana, però en que com podeu veure l’arrebossat és mínim i el calamar abundant, gruixut i tendre. Molt bo i compartint quasi el primer lloc en les nostres preferències amb els xips d’albergínia… (7€)

Vam sortir ben tips i sense castigar la cartera. Vam demanar masses coses i va costar d’acabar. Al ser migdia i fer molta calor vam optar per cervesa en lloc de vi… Res de postres i dos cafès.

Us el recomano especialment per si esteu per la zona i voleu fer un vermut en un ambient que sembla de fa 30 anys o més anys abans i amb servei correcte, actual i molt amable.

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:07+00:00 2 de setembre de 2012|Tags: , , |37 Comments

37 Comentaris

  1. Víctor Ibáñez 2 de setembre de 2012 en 20:21- Respondre

    Hem passa el mateix que a tu, la de vegades que he passat per davant i lo be que en parlen i encara no hi entrat ni una vegada. Sempre acabo al Mosquito. Pero algun dia, espero que no molt llunya, hi entrare!

    Accepten reserves, no??? es que sempre el veig ple com un ou…

    • Ricard Sampere 2 de setembre de 2012 en 20:43- Respondre

      No tinc idea de si accepten reserves… Va ser un dissabte d'agost que estava per la zona i em vaig dir "avui toca" i hi havia espai de sobres…

      Jo tinc pendent el Mosquito…

  2. Anònim 2 de setembre de 2012 en 21:01- Respondre

    prova també en Tapeo Anem de Tapes davant del Xampanyet al Born també,tapeo en aquesta linea, l´unic que li falla al Mundial és el tema neteja, una repasadeta els aniria bé.
    Fa dues setmanes vaig provar el Betlem, no hem va tirar molt, vaig trovar que pretenía ser un local molt pretensios, molt incómodo,taulells diminutius, servei despistat, relació qualitat preu molt desfavorable, el punt negatiu va ser el senyor gros que hi ha atenent que ens va voler vendre de tot, un plat amb 3 sardines fumades 9€, pà amb tomàquet sense demanar-lo, no sé quines modes més extranyes s´estan implantant a Barcelona però si el tema va de locals com aquests és millor apagar i anar a un altre lloc.

    feia dies que volia entrar veient els posts, felicitats

    Marc

    • Ricard Sampere 2 de setembre de 2012 en 21:28- Respondre

      Em fixaré en aquest lloc que dius del carrer Montcada…

      El tema de que la Mundial li falta una repassadeta, tens raó, però penso que és una de les seves gràcies aquest contrast.

      El tema Betlem, a mi no em va anar malament, però tampoc em deixo recomanar massa… No vaig tenir bon rollo amb l'home gros que dius, però tampoc em va emprenyar massa, ja que ben aviat va arribar un blogger que es va presentar com a tal i ja va perdre el cul darrera el blogger…:).

      Però la truita de torta de Casar, estava de mort….!!!!.

  3. mercè 2 de setembre de 2012 en 21:20- Respondre

    Aquest adjectiu de "canalla" m'ha agradat…jaja. M'està molt bé saber d'un lloc per a mi assequible i on l'ambient no sigui estirat. Que el servei sigui amable és una de les primeres premises que valoro, i si evidentment la teca és bona…encara m'ho miro amb més bons ulls. (eps!, fem malament de no demanar postres!, jo la primera…potser s'haurien de fer d'entrant…)Una abraçada Ricard!

    • Ricard Sampere 2 de setembre de 2012 en 21:34- Respondre

      L'ambient era agradable i vam menjar de gust….

      En el tema postres, ja saps que no coincidim massa de gustos…. Ja estavem tips i ni vam mirar que feien…

      Pot ser tens raó que si comencessim pels postres ho veuria diferent….

      Una abraçada…!

  4. Dorothy 2 de setembre de 2012 en 22:34- Respondre

    Aquest era un dels llocs favorits a Barcelona d'un amic que fa sis mesos que no hi és. He passat un parell de cops per davant des que ell manca, i no he set capaç de tornar a entrar. Ell gaudia molt de la mariscada, amb un bon vi blanc després d'un vermut. No sé si podré tornar a entrar. Crec que tots els cops que he anat al Mundial va ser amb ell.

    Una abraçada

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2012 en 07:31- Respondre

      Dorothy,

      Em sap greu el que expliques.

      I sé el que vols dir i se sent quan un lloc o un espai, està tan associat a una pèrdua.

      Una abraçada.

  5. Anònim 3 de setembre de 2012 en 10:35- Respondre

    Bon dia,

    Felicitats pel teu blog que em sembla dels pocs salvables en tema restaurants. Soc aficionat al tema i em gasto diners en restaurants evitant en lo possible que em prenguin el pel.

    M'encanten especialment els restaurants que publiques intemporals, sense estar de moda, però en els que saps no tindras sopreses ni aguantar la "gilipollda del dia". Aquests és un d'ells, com també Can Roca de Sant Andreu, Can josep, L'estrella, Topik, Vivanda i d'altres que ara no em venen al cap.

    Segueix endevant que ets el número 1 en fiablilitat i també en visites. I sent en català encara té més mèrit, doncs d'entrada ja perds molts possibles visitants.

    CarlesP

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2012 en 12:29- Respondre

      Gràcies Carles…

      Intento posar llocs que m'agraden i per tant vull comparir.

      I si que el fet del blog en català, resta més visites que no pas suma…. Però la veritat es que no tinc pas intenció de "trionfar en la vida", pel blog….:))).

      No sé si soc el que té més visites o no… En tot cas jo deixo a la vista les que tinc i amb el comptador propi de Google (que nomes pot "tunejar")….. Tinc les que tinc i mostro…..;)

  6. starbase 3 de setembre de 2012 en 20:01- Respondre

    Grandiós, queda apuntadíssim. Aquests calamars em fan fenir salivera!

    El tema de l'idioma jo crec que marca bastant si un vol fer fortuna i carrera o no hehehehe. Tot i que no sempre, es clar.
    Però ja sabem com funciona, és el que hi ha.

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2012 en 20:20- Respondre

      Bones Oscar,

      El tema del idioma, es pura comoditat i sentir-me a gust. Jo sempre he viscut en català i malgrat la meva edat, vaig anar fins els 10anys en una escola catalana (tot i que la gramàtica que ens ensenyaven era en castallà)…. però fins i tot multiplico en català i no em sé les taules en castellà..

      Com que el blog el vaig començar pels amics, ni em va passar pel cap un canvi d'idioma i ara a les meves "velleses", realment penso més en passar-ho be, que no pas reconvertir-me en periodista.

      Però el tema blogs de restaurants, en més d'un cas, comença a passar-se de frenada… I alguns perden el nord i a més de bloggers i pseudo periodistes ja es troben experts en sabors, textures i polles en vinagre… :).

    • Anònim 3 de setembre de 2012 en 21:59- Respondre

      Senyor Sampere,

      No cal ser cap expert per intentar descriure textures i sabors dels aliments. Representa un esforç de divulgació per part de qui publica i en moltes ocasions és determinant per entendre del que s'està parlant. Pels qui lleguim cróniques gastronómiques és una informació molt més util que el mandròs "està bo", "molt bo" o "no val res".

      Salutacions.

      Enric.

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2012 en 22:17- Respondre

      Enric,

      Potser degut a que la meva formació (fora del món gastronòmic), té un cert grau de compexitat, em fa molt de respecte posar-me en un camp en el que no tinc formació. És simplement respecte pels que en saben…

      També aquests aspectes són molt subjectius i amb tota sinceritat per dir certes parides que llegeixo en algun blog, ja estic còmode en la meva informació "mandrosa". Em limito a dir si m'ha agradat o no…

      I deu ser suficient pel públic que em visita, doncs més d'un de les "textures, sabors i polles amb vinagre", ja li agradaria tenir les visites que tinc.

      Els que volen saber de textures, ja tenen prous blogs on es parla a aquest nivell… Altre cosa és que més d'un expert en cuina (dels de veritat), es parteixi el cul, rient d'aquestes opinions.

      Salutacions,

    • Anònim 4 de setembre de 2012 en 05:24- Respondre

      Bé, el despreci que mostra escrivint repetidamente “polles en vinagre” ja dona una idea bastant clara de quina és la seva formació, en tots els nivells. Potser hauria de deixar de mirar-se el melic i de comptar lectors (qualitat i quantitat no sempre van de la ma) per mostrar una mica més de respecte pels lectors també d’altres blogs als que sí que ens agrada tenir una información més acurada. I ja per acabar, potser sí que es considera un expert en vins ja que utilitza descripcions d’aromes, texturas i sabors per descriure els que pren.

      Salutacions.

      Enric.

    • starbase 4 de setembre de 2012 en 06:29- Respondre

      Ricard, jo exàctament igual: No vaig fer cap decisió militant de res amb l'idioma, és molt més simple. Vaig crear el blog en l'idioma que faig servir a casa i ja està 🙂

    • starbase 4 de setembre de 2012 en 06:29- Respondre

      Per cert, m'he confos de fil de respostes 😛

    • Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 14:24- Respondre

      Oscar.. No passa res… 🙂

      Hi ha un lio en els fils.

      Salutacions,

    • Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 14:38- Respondre

      I pel que fa a l'Enric aquest (el que em tracta de Sr Sampere), no sé massa que dir-li … Li podria dir que quan parlava de formació em referia a formació tècnica meva…. Que els número de lectors no em preocupa més enllà de la pura curiositat (jo tinc el comptador visible i es veu sense voler)…. I fins i tot que si no li agrada el meu blog, que no el visiti… :).

      Però no sé perquè, em dóna la sensació que deu tenir "interessos" en algun blog.. I això de que "qualitat i quantitat no sempre van de la ma", em sona molt… Conec un blogger que tot i tenir bona relació amb ell, va dient a la meva esquena lo de la qualitat/quantitat, quan parla del meu … :).

    • Anònim 4 de setembre de 2012 en 18:56- Respondre

      El felicito, Senyor Sampere, per la seva brillant tasca d’investigació. I ara que ja sap qui soc permeti’m que li faci una pregunta: la seva formació tècnica li permet descriure aromes, textures i sabors en un vi sense por a que un veritable expert es “parteixi el cul” en llegir-ho?.

      Salutacions.

      Enric.

    • Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 20:09- Respondre

      No…. jo no sé qui ets…. (i tampoc m'interessa massa). He dit que casualment em sona la frase de la "quantitat/qualitat". Però això no és cap prova objetiva. I de fet conec més d'un que ho diu.. :).

      Responent a la teva pregunta, dir-te que no tinc pas formació tècnica en el món del vi… Em limito a creure'm el que em diu la meva parella (que si té aquesta sort) o em llegeixo previment les notes tècniques del celler i soc molt facilment sugestionable… :).

      En tot cas sempre he dit (i està escrit), que el meu blog de vins, és molt senzill, quasi d'autoconsum per recordar el que he tastat i mai em posaria a discutir amb algú que hi entent (per exemple els productors) en si els torrats que li dóna la fusta són adequats o si li cal més o menys decantació.

      En tot cas m'encanta que siguis un lector del meu senzill blog de vins.. De veritat que quan veig que també té visites, m'extranyo i tot…

    • Anònim 4 de setembre de 2012 en 20:59- Respondre

      Bé, Senyor Sampere, li animo a seguir parlant de vins i de menjar en la forma en que vostè es senti més còmode però, ja que no té cap tipus de formació gastronòmica, li agrairia que no torni a avaluar (i molt menys a qualificar de “parida”) la feina descriptiva que faig en el meu bloc. I, si no té res més a dir, dono aquí per acabada la meva intervenció en aquest assumpte.

      Salutacions.

      Enric.

    • Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 21:27- Respondre

      Si que tinc alguna cosa a dir Enric… Em podríes dir en quin moment he fet crítica del "teu blog"..??. NO SÉ quin és el teu blog… He fet conya del tema dels que parlen de la quantitat/qualitat referint-se al meu número de visites, que si sé d'algun que ho diu, però això no prova res.

      TAMPOC he dit de cap blog concret que sigui una "parida". L'únic semblant va ser la resposta informal, a l'Oscar en que feia un comentari general i a partir de la resposta a l'Oscar, vas apareixer tu intervenin en el fil.

      És ben curiós que amb això ja et sentis al·ludit… No sé qui ets, i si el teu nom és Enric, ni recordo cap blogger que es digui així… Com a mínim podríes dir-me quin és el teu blog per saber si hi ha hagut un mal entés… I si realment he dit alguna cosa que es pugui mal interpretar, em sé disculpar…

  7. Carmina 3 de setembre de 2012 en 20:41- Respondre

    Bona nit Ricard:

    Serà qüestió d'anar a fer el vermut al Mundial, les fotos dels plats, que has penjat, tenen una pinta fantàstica.

    Carmina

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2012 en 20:47- Respondre

      Un lloc senzill i curiós Carmina i que val prou la pena… Mentre el món ha anat evolucionant, ells ha mantingut el seu estil….

    • emma 3 de setembre de 2012 en 21:53- Respondre

      Hola Ricard!!
      Acabo de descubrir el teu blog i ja he près nota d´uns quants restaurants… per cert, has probat el Vivanda?

      Salutacions!!

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2012 en 22:01- Respondre

      Hola Emma,

      Si que el connec i l'he provat.

      Si mires a la dreta del blog a la secció "dels llocs que he menjat més a gust", allà el tens.

      Ens va agradar…

  8. Neus. La meva Barcelona. 4 de setembre de 2012 en 06:59- Respondre

    He passat dos cops amb mitges ganes de entrar i estava ple de gent.
    Vaig anar al Topik i molt bé!
    A veure si m'activo amb el bloc que m'està costant agafar el ritme (encara tinc el ritme del Priorat je,je)

  9. Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 07:45- Respondre

    Bona la de "ritme Priorat"…..:)

    Però en temps de verema es treballa dur eh?.

    Petons

  10. Anònim 4 de setembre de 2012 en 12:22- Respondre

    hola, feia casi treinta anys que habia frequentat el lloc!!
    salutacions

  11. Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 14:03- Respondre

    Doncs no et trobaries gaire canviat…

    Saluatcions anònim..!

    🙂

  12. Anònim 4 de setembre de 2012 en 18:18- Respondre

    l´enrich és un crack, és el Punset jajajj, senyor Enrich, els enyor Sampere parla de polles en vinagre però n´hi han dáltres que se les menjen per una simple fotografia, per una invitació a l `àpat o per una caricia, aixó és molt trist

    • Ricard Sampere 4 de setembre de 2012 en 20:17- Respondre

      Ostres anònim…. que estem en horari infantil… :). A veure si em caldrà posar al blog allò de "majors de 18 anys".

      I em deixes ben esmaperdut amb això de de les felacions a canvi de la foto. Però ara que ho dius, si que en alguns cas he llegit posts que donava la sensació que a canvi d'una carantonya del xef (i la invitació of course), perdien el cul…

      De moment no m'ha pasat mai… i en tot cas hauria de ser "una xef"… però amb la més mediàtica, no em vindria pas de gust… :).

      I ja després d'aquest toc d'humor, deixem al Sr. Enric en pau, que no deixa de fer aportacions… crispades, però aportacions…

  13. Ramon Roset i Morera 5 de setembre de 2012 en 17:06- Respondre

    Hola Ricard,

    Jo vaig al Mundial des de fa més de quinze anys. Era memorable anar-hi als anys 90, quan era una tasca canalla. Ara hi vaig de tan en tan i la llàstima és que hagi canviat el seu entorn. Abans tenia un punt d'emoció travessar aquells carrers. Pel que fa el menjar, sempre s'han mantingut en un línia digne.
    Salut

    • Ricard Sampere 5 de setembre de 2012 en 17:29- Respondre

      Hola Ramon..!!

      Jo que soc home prudent, quasi valoro més la "no emoció" d'ara..:)

      I és el que dius… tenen una línia digne

      salut!!

Deixeu un comentari Cancel·la les respostes