Blavis. Interessant opció a Gràcia

/Blavis. Interessant opció a Gràcia

Blavis, és un petit restaurant a Gràcia, amb capacitat per unes 16 persones, que destaca pels seus plats, el seu molt bon tracte i una gran RQP.  

Blavis

Carrer Saragossa, 85

restaurantblavis.com

Tel.: 640 503 611 (només WhatsApp)

Blavis entrada

Blavis

Blavis és un lloc del que portava temps escoltant comentaris positius. Però dues coses m’impedien anar. La primera és que només obren de vespre i vivint ara lluny de BCN, em va millor els migdies. La segona, és la dificultat que hi havia per fer reserves, que actualment ha millorat a partir de la seva web. Ara ja és més fàcil. I cal tenir en compte que Blavis, té un aforament màxim de 16 persones.

De fet ja el tenia publicat a la meva web, a partir d’un post que va escriure la Laura Beaumont, al 2015, com «guest» al meu bloc. I per tant, ja en tenia excel·lents referències. El post de la Laura, ja no es mostra públicament, degut a que he tret de les cerques, els posts anteriors a 2016.

Blavis, és un lloc ben curiós, que podem qualificar en la categoria BBB. Els preus són continguts, el local acollidor i el tracte, dels millors que m’he trobat. Naturalitat, simpatia, proximitat són les paraules que el poden definir.

La carta és reduïda i de fet és una pissarra amb dues cares. En una d’elles trobem els plats clàssics de lloc. Mentre que l’altre mostra els suggeriment de la setmana.

Blavis carta 1

Blavis carta 2

Que vam demanar a Blavis.

Vam anar demanat diferents plats per a compartir. Vam començar amb uns porros amb romesco i un carpaccio d’albergínia. Els dos plats van resultar molt plaents. En el cas dels porros, estaven fets al forn i combinaven perfectament amb el romesco, mentre que albergínia, finament tallada i amb un toc de planxa, es presentava amb una agradable amaniment estil vinagreta.

Blavis porros

Blavis albergínia

Tot seguit, ens va fer gràcia demanar unes patates emmascarades, que ens portaven records del berguedà. Molt correcte, però una mica healthy al nostre gust, que tenim rodatge en les emmascarades de Cal Garretà a Grauges. Però també entenem que Gràcia és un lloc de costums més healthys :). No tenim fotografia del plat 🙁 .

I els dos plats que van venir a continuació a Blavis, van ser l’’entrepà vietnamita i el wok Thai de llagostins, que no diré que ens vagin decebre, però no els vam gaudir com els anteriors. Vull dir que si tornem, triarem les opcions més clàssiques i de proximitat a Blavis.

Blavis entrepà

Blavis wok

Com vi vam escollir el DO Montsant que ens van suggerir. El Terrícola, amb un cupatge a base de  Garnatxa, Carinyena, Sirà i Cabernet. Va resultar prou fresc i agradable.

Blavis terrocola

I com postres a Blalvis, vam compartir un pastis de formatge molt ben aconseguit.

Blavis postres

Conclusions a Blavis

És un lloc d’aquells que si tens prop de casa, es converteix en un fix per a sopars informals. La cuina és molt correcta i en el nostre parer, una mica desigual, però en tot cas satisfactòria. I el tracte, com deia al principi del post, modèlic. I si a tot això li afegim un cost molt moderat, doncs ja ho tenim tot de cara.

Blavis tiquet

RESUM de Blavis

  • Plats que venen de gust
  • Espai molt reduït, però acollidor
  • Tracte súper amable.
  • Molt bona RQP
  • En conseqüència, recomanable

Finalment si voleu saber més de qui ha escrit això…

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2018-12-23T09:37:54+00:0023 de desembre de 2018|Tags: , , |10 Comments

10 Comments

  1. Jordi Castaño 23 de desembre de 2018 en 14:12 - Respondre

    Aquest si que l’anoto, doncs em cau al costat mateix de casa de la meva petita. Tot i que acostumo més quedar per dinar, faré l’esforç i quedaré un vespre de cara a l’any vinent.

    A veure també que diu l’Esther quan vagi…

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 23 de desembre de 2018 en 15:40 - Respondre

      Costa una mica la reserva…. primer cal cercar dia lliure per la seva web, després “sol·licitar reserva” i ja entres en un diàleg amistòs quan et responen. Aquí comença l’amabilitat

      Us agradarà penso….

      Abraçada!!

  2. Josep Maria Galimany Valldosera 24 de desembre de 2018 en 08:00 - Respondre

    Bones Ricard…

    Compartim tot el que aquí expliques del Blavis. Hi vam menjar fa una colla d’anys i després d’intertar-ho no sé quans cops més ha estat impossible. També és cert que anem a darrera hora. Un lloc diminut, però amb bons plats a la taula.
    Mira… les darreres vegades que ho vam intentar vam acabar al petit capet i al monocrom. 😉
    Una abraçada i molt bones festes!

    • Ricard Sampere 24 de desembre de 2018 en 15:36 - Respondre

      És difícil la reserva. Tot i que ara la web et mostra els dies possibles i llavors “sol·licites” i et responen 🙂

      El fet de que tot sigui molt amable, facilita el procés.

      L’alternativa Monocrom, és prou interessant i qui m’acompanyava, em feia la comparativa amb Monocrom i en la seva opinió preferia aquest últim. Jo potser també, però no tant convençut.

      Salutacions , abraçades i Bones Festes!!

  3. esther 24 de desembre de 2018 en 10:22 - Respondre

    anotadíssim!!!!

    • Ricard Sampere 24 de desembre de 2018 en 15:37 - Respondre

      Curiós de veure….

      Ja diràs…

  4. Pepa Lázaro 26 de desembre de 2018 en 18:32 - Respondre

    Gràcia és un barri amb interessants ofertes gastronòmiques (Vigadi, La Pepita, La Pubilla…) però de difícil aparcar (llevats dels SABA). Haurem d’anar en Uber o en moto 🙂

    Salut! i Bones Festes!

    • Ricard Sampere 26 de desembre de 2018 en 19:31 - Respondre

      Si… i això és un inconvenient. I tampoc hi ha cap wesmarpark dels que sempre que puc utilitzo.

      Com sovint quedo per sopar a les 21h i no vaig apretat d’horaris, m’apropo per la zones cap a les 20h i molt cops pillo alguna zona blava que pagant els 20 min que queden, ja a partir de les 20h, no es paga. O tipus algun xamfrà d’aquells de carrerga i descarrega fins les 20, que llavors em quedo al cotxe fins l’hora… 🙂

      Aquest, crec que t’agradaria. Està fora dels circuits de moda i el tracte és tant de tu a tu, que et sents com a casa…

      Salut i bon any!

  5. ruben 27 de desembre de 2018 en 11:25 - Respondre

    Completament d’acord amb els teus comentaris, tot i que a mi el vietnamita m’agrada molt 😉

    Hi visc molt aprop i hi anem un cop al mes, si és possible, ja que la seva bona classificació en pàgines web ho complica força, en Paco és un gran gestor del no, extremadament amable. Intenten fer 3 torns, el primer molt aviat de cara al visitant extranger pq quedi alguna taula al darrer torn i no perdre el contacte amb la gent del barri

    El vaig descubrir amb una crítica del teu “amic” Arenós al 2008… i dsd llavors.

    Comentari de veí: no és Gràcia és El Farró

    • Ricard Sampere 27 de desembre de 2018 en 15:04 - Respondre

      De fet tampoc és que no em vagi agradar el vietnamita, sinó que el vaig trobar per sota d’altres plats que ens van encantar…. Les albergínies, ja les he intentat imitar a casa, tot i que sense massa èxit… 🙂

      El porros en canvi (els faig a baixa temperatura) i amb romesco fet a casa, si que els he aconseguit….

      No sabia que l’havia publicat el meu «amic», que de fet i en realitat, no tinc res contra d’el, tret de que m’agrada punxar… I quan m’hi poso, reconec que a voltes #mesevalamano

      I això de les divisions de Gràcia no ho he acabat d’entendre mai… Pensa que (actualment) jo soc de poble.

      I ara seriosament, gràcies per les aportacions,

Deixeu un comentari