Bodega Sepúlveda. Li caldria actualitzar-se una mica

/Bodega Sepúlveda. Li caldria actualitzar-se una mica

Bodega Sepúlveda

Sepúlveda, 173
www.bodegasepulveda.net
TEL.: 933 23 59 44

La Bodega Sepúlveda,  és un lloc amb molts adeptes i que en teoria tindria que agradar-me, degut al meu posicionament no massa a favor dels excessos de modernor. Però les vegades que he estat,  sempre n’he sortit dient “..el menjar no és pas dolent… però…”.

La seva cuina, sempre ha estat basada en tapes i plats de cullera a base de productes de mercat i és un lloc que ha sabut mantenir la cultura de la cuina popular i que compta amb una estètica de bodega de barri dels anys cinquanta.

La seva oferta actual, bascula entre aquest tipus de  cuina popular i la que proposa elaboracions més lleugeres i adaptades als temps actuals, i que té com a base el producte de molta qualitat (el peix, per exemple).

Tenen molts plats estrella, com poden ser els cigrons amb botifarres, la cua de bou o els peixos que s’han incorporat els darrers anys per tal de refrescar una mica l’oferta. Però també podem trobar, plats pràcticament desapareguts de les cartes actuals com per exemple uns cogollos de Tudela, amb el que sigui…

Potser no vam fer la millor tria, però tampoc hi havia cap cosa que ens provoques atracció i al veure unes croquetes a la taula del costat, vam pensar que ens venia de gust un parell de cada un dels 4 tipus que ofereixen (cocido, cabrales, ceps i xipirons). I també a qui m’acompanyava li feia gràcia compartir una morcilla’ d’arròs… Les croquetes bones, excepte les de xangurro que penso caldria cuidar més la qualitat o encarir-les si el preu de les matèries per la seva elaboració ho requereixen. La ‘morcilla’, nomes dir que sense estar malament, no passa al meu top five…

Pel que fa als segons, volia tastar el cap i pota amb rovellons, que té la seva fama i em va decebre precisament pels rovellons. Ja sé que ha estat un mal any, però o canvies el plat o no el serveixes amb rovellons de dubtosa qualitat.

I qui m’acompanyava em va sorprendre demanat una truita de bacallà, però em va dir que li venia de gust i estava prou correcte.

La carta de vins molt clàssica, però està prou bé tenint en compte l’entorn i el públic. Però em va semblar que el rollo anava més de proposar ells el vi, doncs són d’aquells llocs que et pregunten “que beuran?” i tens que dir, “Tenen carta de vins?“. Vam escollir aquest DO Empordà:

Com resum del lloc, podem dir que l’espai és molt escàs i comporta sensació d’aclaparament. Et toques d’esquena amb el comensal que tens al darrera i si els dos són corpulents, no sé pas com es deu maniobrar. El passadís és estret, i un cambrer s’ha d’apartar per deixar pas a l’altre, com podeu veure a la foto de portada. L’ambient, tot i que cuidat, és ‘viejuno’, que si li sumes la sonoritat, acabes pensant “Que bé estaríem a quatre passes d’aquí a la Moritz, en qualsevol de les seves opcions”. I de fet ho vam comentar mentre sopàvem.

Però no tothom ho deu veure igual, doncs la sorpresa, va ser que un dimecres vespre, el local estés prou ple i amb públic amb aparença prou benestant. Em va donar la sensació que el target, és una combinació de gent “entregats al local” i/o gent dels que surten “un dia, és un dia i els han dit que allà ho fan bé”. Però pels que coneixem a fons l’oferta que té Barcelona, surts de sopar, preguntant-te “Que hi deuen trobar?”, tot i que reitero que tampoc és cap desastre…

I el preu, no les econòmic. El nostre tiquet ho sembla, però es que vam agafar plats de poc preu, perquè així ens venia de gust, però si en lloc dels dos segons, haguéssim agafat un peix o un filet, i unes postres (que no em vam voler), el tiquet hagués pujat a quasi a 100€ . I donat el local, les estretors, l’ambientació viejuna i un menjar que tot i que correcte, no era per llençar coets, llavors dius ostres… pos no

NOTA: El ‘poleo menta’, va ser perquè no tenien cafè descafeïnat 😓😓 

RESUM

  • Restaurant cèntric amb estètica de bodega de barri dels anys 50’s
  • Lloc de culte per molta gent
  • Preus no econòmics si els compares amb l’estètica del local
  • Local estret i amb taules apretades
  • Té fama per servir bon producte, tot i que no vam tenir una tria afortunada
  • I en canvi al Jordi, fa uns mesos, li va agradar. Podeu llegir-ho fent clic a La_cuina_del_Mindundi
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:56:58+00:00 29 de gener de 2017|Tags: , , , |33 Comments

33 Comentaris

  1. Tomàs Cortés 29 de gener de 2017 en 10:48- Respondre

    Bon día. Ja va escriure quatre lineas en el seu dia al blog d'en Jordi i la teva visita confirma després d'uns mesos meves sensacions fotogràfiques. Croquetes prepabricadas, rovellons de llauna i per menjar una truita, doncs vaig a 30 metres i menjo algo italià. Ho dic per proximitat, perque a tres carrers n'hi ha un que tú i jo coneixem que vaig aquesta propera semana, d'acord els preus no son iguals pero pel que dieu tu i el Jordi amb mesos de diferencia un ja no torna, de fet la meva ultima visita igual fa 4 anys. Salut

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 11:15- Respondre

      Merci per la reflexió… La veritat és que vaig escriure el post amb inseguretat, de veure gent que semblava gaudir (i amb aspecte no tavernari) i també per algun feed-back que venia a dir que havien gaudit molt…

      Vam sortir una mica amb cara tonto, sense explicar-nos massa, com podia estar ple i amb tota aquella incomoditat.

      Salut!!

  2. ALFREDO VARELA 29 de gener de 2017 en 11:09- Respondre

    Hola Ricard, 13 eur per un plat de cap i pota i 12 per una truita de bacallà es massa car per una bodega retro i pels plats que són.
    Salut.

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 11:16- Respondre

      Bones Alfredo,

      Si, tens raó. I la truita de bacallà, era correcta, però no el que esperem d'una truita de bacallà…. Però també dir que costa trobar-ne de bones.

      Salut!!

    • Tomàs Cortés 29 de gener de 2017 en 22:45- Respondre

      Per truites de Bacallà….per mi IRATI, el problema que es incomode baixar fins la zona de la plaça de Pi o Boquería con li vulguis dir

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 23:02- Respondre

      Doncs no ho sabia Tomàs… i de fet fa anys que no vaig i quan havia anat, era a la barra i ràpid.

      Merci..!!

    • Tomàs Cortés 30 de gener de 2017 en 15:51- Respondre

      Barra nooooo!!! al fons, a les taules de fusta

    • Anònim 30 de gener de 2017 en 17:08- Respondre

      Ahhhh… si que recordo que al fons hi havien unes taules…

      Merci…!!

    • comequetebebe 1 de febrer de 2017 en 10:13- Respondre

      anotat irati per la truita! merci!! 😉

  3. Anònim 29 de gener de 2017 en 11:39- Respondre

    Avui si que no!. Jo ja fa 3 o 4 anys que vaig dir bye, bye Bodega.
    De fet em va estranyar quan els vas publicar al setmanari, en aquell reportatge que vas fer de restaurants amb més de no sé quants anys d'existència, però ni més ni menys que quan vas incloure també el 7 portes, més demodé que carracuca.
    Però vaig pensar que era degut a política editorial del setmanari, que de fet només llegeixo quan publiques tu o el Regol, perquè la resta de recomanacions de restaurants, foten tuf de publireportatge.
    Per això m'ha estranyat que hi tornessis.

    Abraçada!

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 11:57- Respondre

      Hola… imagino que ets el Carles, que sempre signes com CarlesP, per l'estil, però sinó t'he de dir hola anònim… 🙂

      En quant a lo de bye bodega, estic d'acord.

      Lo del reportatge, la introducció ja deia una sèrie de condicionants, com més de 30 anys amb els mateixos propietaris i que no s'hi mengés malament. I per tant assolia les condicions.

      I aprofito per dir que era un article dirigit a gran públic (no pas malats de gastronomia, com jo mateix) i les coses són com són i dimecres passat, quan vam anar-hi, estava ben ple.

      Lo del "setmanari", si ets el Carles, en parlem un dia en privat… 😉

      Abraçada!!.

  4. comequetebebe 29 de gener de 2017 en 16:57- Respondre

    a mi tampoc m'hi veuran més… bye bye bodega! 🙂

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 18:12- Respondre

      Doncs el Jordi ens el vol posar a la guia crec …. 🙂

      A veure que diu que avui està molt silenciós.

      bye , bye Bodega

    • comequetebebe 30 de gener de 2017 en 09:25- Respondre

      jajaja…. nooooo….. bye bye bodega!!!!!! 🙂

  5. Pepa Lázaro 29 de gener de 2017 en 17:00- Respondre

    Si la truita de La Falconera de l'altre dia no em feia gràcia, aquesta menys. Ja estic bavejant pensant en la truita que em menjaré en un parell de mesos a Euskadi, per no més de 9 o 10€. 🙂

    Suposo que aquest local és un clàssic amb el seu públic, un públic que tampoc serà gaire de descobrir nous llocs.

    Salut!

    • comequetebebe 29 de gener de 2017 en 17:05- Respondre

      jajaja pepa. la de la falco fa millor pinta!! de fet, vaig tornar-hi dimecres i vaig menjar uan de papates trufada, que estava de rechupete! 🙂

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 18:10- Respondre

      Com més em dieu, més pobre ho veig…. 🙂

      I com dius Pepa, públic sense masses llums gastronòmiques.

  6. Jordi Castaño 29 de gener de 2017 en 18:46- Respondre

    En primer lloc, gràcies per la menció i pel link al meu miserable espai gastro. En segon lloc, estic silenciós perquè avui és el dia del Senyor i és dia de pregàries. I en tercer i últim lloc, en el seu dia em va semblar correcte pel que vàrem menjar i pel fet de fer un "remember when". Potser també té a veure que el meu llistó pot baixar amb l'acompanyament de la meva filla petita…

    En qualsevol cas, no és potser per posar a la guia, però tampoc em faria res tornar per allà.

    Abraçada!!

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 19:04- Respondre

      En el sentit de si el llistó puja o baixa en funció de qui t'acompanya, ja tens prou raó….

      Jo vaig anar amb el meu fill i quan va arribar, veient el panorama, va dir en conya "aquí si que se debe comer bien" i ho va dir amb conya, però pensant que si l'havia convocat en un lloc com aquest, la teca seria exemplar…

      I va ser ell que desprès de sopar, em va fer el comentari de "tenint la Moritz just a pocs metres, que fem aquí?"… I si la meva percepció, s'aguantava per la quietud, ja llavors es va esfondrar tot…

      I les croquetes, diu la Marta que per la foto, les reconeix del macro…:)

    • Pepa Lázaro 29 de gener de 2017 en 19:07- Respondre

      Home Jordi, rellegint la teva ressenya, a mi em fan això amb els ous i no em veuen més per allà. I hagués demanat ous calents…
      Però plats clàssics sempre venen de gust, això sí.

      Salut!

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 19:17- Respondre

      Això és tenir els ous poc sensibles…. 🙂

      Però llegint això dels ous, ja veus que l'estil és d'aquells anomenats "toma cabrón o come cabrón"… 🙂

    • Jordi Castaño 30 de gener de 2017 en 09:35- Respondre

      Doncs aquest cop t'equivoques… Són d'una gran sensibilitat…

    • Anònim 30 de gener de 2017 en 10:51- Respondre

      Dèu nos en guard…!!!

  7. família Bernal 29 de gener de 2017 en 20:44- Respondre

    Sento no esta d'acord amb la critica , pot ser no tinc gaires llums gastronomiques , a mi sempre m'agradat molt la bodega , estret si , un pel incomodo tambe pero he gaudit dels seus plats . Salud .

    • Anònim 29 de gener de 2017 en 22:00- Respondre

      Merci per l'aportació Família Bernal

      Els comentaris raonats, enriqueixen sempre i la gràcia és q tothom pugui donar el seu punt de vista.

      Salutacions !

  8. Anònim 30 de gener de 2017 en 08:26- Respondre

    Tens que anar al bar Gol del carrer parlament número 10.
    Els divendres fan un cap i pota insuperable !

    • Anònim 30 de gener de 2017 en 09:08- Respondre

      Merci anònim per la recomanació…. Ja he vist que està al número 10.

      Salutacions!!

    • Jordi Castaño 30 de gener de 2017 en 09:34- Respondre

      Dono fe… Grans esmorzars. Tot i que la parròquia que per allà habita és molt sorollosa…

    • Anònim 30 de gener de 2017 en 10:50- Respondre

      Me lo temia…. 🙂

      Però m'ho apunto

    • Abuwelove 30 de gener de 2017 en 18:22- Respondre

      I jo dono fè del soroll: visc just a sobre.

      Frederic.

    • Anònim 30 de gener de 2017 en 19:06- Respondre

      Ostres Frederic… això és mala pata.

      Espero que tinguin tancat de nits…. o que facin take away, tot i que si els tens avorrits pel soroll, igual ja ni ve de gust.

    • Abuwelove 30 de gener de 2017 en 19:10- Respondre

      Tanquen cap a les nou del vespre, però el soroll, gràcies a déu, s'acaba just després de dinar. Curiosament, el senyor Gol i la seva dona viuen a sobre nostre.

    • Anònim 30 de gener de 2017 en 19:31- Respondre

      Menys mal (lo de que tanquen a les nou)

      🙂

Deixeu un comentari