Ca L’Isidre. Un esglaó pel damunt de la mitjana

/Ca L’Isidre. Un esglaó pel damunt de la mitjana

Ca L’Isidre és un clàssic a Barcelona i un d’aquells llocs dels que la ciutat, caldria n’estés orgullosa. Un lloc de tall clàssic amb gran cuina i millor tracte.

Ca L’Isidre

Carrer de les Flors, 12
http://www.calisidre.com/
TEL.: 934 41 11 39

Ca L'Isidre sala

Ca L’Isidre

Feia més d’un any que no trepitjava Ca L’Isidre. Just al fer el resum de 2018, vaig adonar-me, de que no hi havia anat. De fet tenia reserva pel 19/12, però un imprevist em va obligar a  anular-la. I ara he acabant anant en 2019.

D’acord que el seu cost és elevat, però si el compares amb el nivell de servei, de cuina i de satisfacció, ja no li trobes tant.

Ca L’Isidre, podria ser un estrellat per la Guia Michelin i succedanis. Però avui en dia, el que es valora, són les miniatures i els àpats de múltiples platets. I sembla que s’acabi premiant a qui ho complica més. I són molts els babaus, que aplaudeixen amb les orelles (les solen tenir llargues), tota aquesta parafernàlia.

I els que no juguen en aquesta lliga, sembla que quedin fora de mercat. I s’ha de reconèixer que alguns si que han acabat desapareixent, però els pocs que queden, viuen amb bona salut i et fan tocar de peus a terra.

I de fet, Ca L’Isidre havia gaudit/patit d’una Michelin, però un desacord amb un inspector, ja fa anys, va ocasionar un conflicte mutu, fins el punt de desaparèixer i el mateix restaurant exigir no aparèixer en cap categoria a la famosa Guia.

Ca-l-Isidre-entrada

En canvi, si que està en la nostra Guia 🙂

Encara falta un mes perquè surti la versió d’HIVERN.  Però la versió TARDOR_2018, la podeu descarregar fent clic a:

Ca L’Isidre té un servei impecable, no ja només tècnicament, sinó a nivell tracte personal, amb una ma esquerra de qui porta molt de temps i fa molt de temps que és bo. Pel que fa al tracte, dona la sensació de que estàs sopant a casa d’una amics prudents i educats (important l’adjectiu educats, doncs d’amics en patim de tot tipus).

Que vam demanar a Ca L’Isidre

La carta, és clàssica, però les tècniques de cocció estan actualitzades i en aquesta visita, vaig optar pels  seus famosos, reconeguts,  Cervellets de xai a la mantega negra, igual que en anteriors visites. Només puc dir que ha estat un dels millors plats que he tastat darrerament. Qui m’acompanyava, no tant tot terreny com jo, va optar per uns excel·lents pèsols ofegats a la francesa, tot i que dubtava entre aquest plat i les favetes amb alls tendres i sepionets.

Ca-l-Isidre-pesols

Ca-l-Isidre cervellets

Ja com plats principals, un excel·lent i generós turbot estil Santurce i un morro de bacallà a la llauna, que anava acompanyat d’unes mongetes de santa Pau, que cada cop que les recordo, salivo.

Ca-l-Isidre-entrada turbot

Ca-l-Isidre-entrada bacallà

Com postres vam compartir un excel·lent coulant de xocolata, dels de veritat.

Ca-l-Isidre-entrada coulant

La Carta de vins a Ca L’Isidre

La carta de vins la recordava més extensa. No és que ara no estigui bé, però la recordava amb molta més oferta. I potser perquè vam anar el dia 2 de gener (post aturada de Nadal i Cap d’Any), faltava més d’un vi que m’hagués agradat escollir. Estaven a la carta, però marcats com «absents». Al final vam escollir un Finca l’Argatà 2016, del celler Joan D’Anguera.

Conclusions

No és econòmic, però en tot cas et fa plantejar sinó seria més intel·ligent, sortir menys, reservant-me per llocs com aquest i deixar que es distreguin sols, tota la gama de restaurants per a Instagramers, amb la seves rebudes “hola chicos”, les taules a tocar, les seves croquetes de l’avia, el “aquí todo de comparte” i els seus productes d’enèsima gamma.

Un lloc ben recomanable i dels que BCN, pot sentir-se orgullosa.

RESUM de Ca L’Isidre

  • Cuina a dos esglaons més pel damunt de la mitjana de la majoria de nous llocs
  • Servei que et fa sentir com si sopessis a casa d’uns amics (amics educats em refereixo)
  • Preu considerable, però lògic si valores el conjunt
  • En conseqüència, si la cartera ho permet, és un imprescindible i no resulta massa més car que algunes fantoxades de recent apertura

Alguns plats d’altres visites anteriors a Ca L’Isidre

Van ser uns canelons trufats i uns rovellons de mida petita, acompanyats de botifarra. Els dos plats, en que de fet predominava el producte, estaven a gran nivell i recordo que feia temps que no gaudia tant amb una botifarra.

Ca-l-Isidre-entrada canelons

Ca-l-Isidre-entrada rovellons

També el conegut cabrit al forn de Ca L’Isidre. Un plat que ha estat a la seva carta des de els sues inicis. Observeu la carta històrica que mostro tot seguit. I he de dir que el cabrit va estar de traca i mocador… I no val aquí la frase “no necessitava ganivet”, sinó que cal parlar de la seva extraordinària textura. He patit cabrits / xais que no “necessitaven ganivet”, però que acaben fent bola a la boca. Un cabrit que per si sol justificaria la visita.

Ca-l-Isidre-entrada canelons

Curiosa aquesta carta de 1970 amb la “nomenclatura” de l’època i els seus preus

Ca-l-Isidre-entrada canelons

Finalment ….

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2019-01-06T09:48:53+00:006 de gener de 2019|Tags: , |6 Comments

6 Comments

  1. Jordi Castaño 7 de gener de 2019 en 18:07 - Respondre

    Curiosa la carta del 70, en la que el més car són els “pulpitos enanos”, per sobre de espardenyes i cabrit.
    Pocs llocs a Barcelona amb aquest nivell de cuina, servei i sala.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 7 de gener de 2019 en 22:06 - Respondre

      Si… es una passada aquella carta. Me la van mostrar fa temps quan vaig fer aquell reportatge de restaurants amb pedigrí al QF.

      i aquell dia si em vaig menjar l’espatlla i la recordo molt bona.

      Abraçada!

  2. Pepa Lázaro 7 de gener de 2019 en 19:43 - Respondre

    Amb estovalles i tot 🙂 D’aquells de “no platets a compartir” dels que van quedant menys.
    Això dels pulpitos, recordo a l poc d’arribar a Catalunya, vam anar al Cheriff de la Barceloneta, (que ja no és el que va ser….) i vam menjar pulpitos, a 80 € la cazuelita… o sigui, que també era uns dels plats carets de la carta.

    Salut!

    • Ricard Sampere 7 de gener de 2019 en 22:08 - Respondre

      Bueno… tampoc crec que el dia que posin «pulpitos enanos» ara, sigui low cost…. 🙂

      L’altre dia vaig veure al seu instagram, que en mostraven un, que posat a la palma de la ma, quasi no es veia de petit…

      Salut!!

  3. Frederic 8 de gener de 2019 en 12:11 - Respondre

    És un restaurant enorme en tots els sentits. Aquest nadal, per cert, vam encarregar canelons i croquetes per emportar. Excel.lents, com sempre. I totalment d’acord amb el que comentes del servei. S’està molt a gust. Salutacions!!

    • Ricard Sampere 8 de gener de 2019 en 17:44 - Respondre

      Es que lo bo ens agrada a quasi tots 🙂

      Hi vaig anar per celebrar una cosa i ajuda a fer festa.

      Salutacions!

Deixeu un comentari