Caldeni. Carn de primera, sense ‘xurrades’…:)

/Caldeni. Carn de primera, sense ‘xurrades’…:)

Caldeni-entrada

Caldeni

València 452 (zona Sagrada Família)



T. 932325811


www.caldeni.com



Caldení és sempre sinònim d’èxit. Feia uns mesos que no anava, però encara tenia el record del darrer dia y en concret del menú degustació que vam gaudir i que podeu veure a Caldeni_2104.


En aquesta visita, m’acompanyava algú, no massa avançat en el tema carns i ja vaig veure que el tema menú degustació li aniria ample i es veia a venir ja d’abans d’entrar, que demanaria  filet. Com entreteniments, ens van portar…

Caldeni-entreteniments1

Caldeni-entreteniments3Caldeni-entreteniments2

Jo també vaig demanar filet (per no tenir que donar masses explicacions al meu acompanyant). Com primer vam compartir un plat de ceps rostits , que estava per trípitir i del que vam oblidar de fer la foto. I a continuació van arribar els dos filets, que estaven realment perfectes de textura, punt de cocció…. vaja que de tot.

Caldeni-filet-agnus

Filet d’angus beef nebraska, patata ratte i salsa cafè de París

El meu problema amb els filets (per dir-ho d’alguna manera), és que mai he estat massa fan d’aquest tall… Els trobo com massa “perfectes” i pel poc que el Dani em coneix (gastronòmicament  soc molt transparent), ja va endevinar que desitjava quelcom més “potens” i va dir que ens portaria per tastar i obsequi de la casa, mitja ració d’onglet.

Per fer una mica de divulgació, l’onglet, en català és l’entrama,  un tall molt gustós i més econòmic i que ara després de molts anys (a França és un plat prestigiat), per fi molts restauradors d’aquí l’han descobert i aviat serà tant popular com les croquetes. I no ho dic pas per Caldeni que en tema carns, quan molts van, ells ja tornen.

Caldeni-onglet
Onglet selecció especial… que també hi han classes en el tema onglet… 🙂

Total que arriba la mitja ració d’onglet, el meu company de taula, la mira, punxa un tall, el assaboreix i exclama “aquest entrecot, és molt, molt gustós” i compulsiu com és, ja comença a buscar algú de la sala, per demanar una nova ració, però sencera. I quan va arribar la vam consumir ben a gust. Que consti que vaig fer pedagogia de que onglet no tenia res a veure amb entrecot, però a ell li donava igual… ell repetia que el proper cop demanaria “això” 🙂

Ja vam passar a les postres, amb un assortiment de formatges a compartir . A Caldeni, sempre hi ha l’opció d’una taula de formatges, de bon nivell, a partir de la llista que veieu a la imatge. 

Caldeni-assortiment-formatges

Caldeni-formatges

Caldeni és  un gran lloc, amb una gran cuina, grans  carns, però també amb alternatives pels menys carnívors. Té algun handicap, com pot ser no estar ubicat en un lloc “de moda”…Sempre he dit que si estès a Rambla Catalunya i si fes més concessions als temes de “màrqueting” (i ja enteneu que vull dir), seria molt difícil aconseguir taula….

Tot i ser un especialista en tractar molt bé la carn, tal com ja he dit fa unes línies, ofereix plats per no carnívors. I tampoc és cap lloc per anar a menjar txuleton, plat que no trobareu a la carta. Però difícilment es podrà treure la fama de lloc, carnívor degut a provenir de família del món de la carn, haver escrit aquest magnífic llibre i oferir carn espectacular.

Tampoc és un lloc econòmic, doncs el nivell de producte i servei, no permet miracles. En la nostra visita vam demanar el Furvus  que tinc descrit al meu bloc de vins Furvus 2010, tot i que com ja veieu, d’una anyada anterior.

Caldeni-furvus
Caldeni-compte
El plat de temporada, es refereix als ceps que vaig oblidar de fer la foto

Recordeu que just al costat de Caldeni, trobareu Bardeni, compartint cuina i amb una oferta més tipus fast (and very good) food. Ara està en reformes, però segurament quan alguns llegireu aquest post, ja estigui obert (la previsió és novembre). Us poso el punt de vista de la meva primera visita a Bardeni-2014

I pels que esteu una mica endinsats en el món dels restaurants i coneixeu una mica el rollo ‘promoció, exciteds and so on…’, ja haureu entès el meu subtítol de sense ‘xurrades’ tot i sabent que s’escriu xorrades

En resum

Un restaurant sempre satisfactori

Un lloc per quedar bé

Carns de primera, però també altres plats.

Recomanable sense cap mena de dubte

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:01+00:00 18 d'octubre de 2015|Tags: , , , |29 Comments

29 Comentaris

  1. Anònim 18 d'octubre de 2015 en 09:10- Respondre

    He estat en dues ocasions a Caldeni i una a Bardeni i sempre amb gran satisfacció. És un lloc que tal com ja dius, no rep el suport mediàtic que mereixeria i en canvi altres llocs sense pena ni gloria, surten i surten als mitjans.
    Això de la comunicació en la restauració, s'ha convertit en una màfia i en el tema del hindú que vas publicar fa pocs dies, en tenim una bona mostra.

    Abraçada!
    CarlesP

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 12:52- Respondre

      Bones Carles,

      Si que és així… I tens raó que després de publicar d'hindú, sense donar temps a respirar, hi va haver una onada d'exciteds, fent soroll de les bondats de d'hindú.. I lo més fort és que jo no em vaig carregar d'hindú…Però aquest joc dles exciteds, només admet adjectius superlatius…

      Abraçada Carles!!

  2. Anònim 18 d'octubre de 2015 en 10:12- Respondre

    Benvolgut Ricard,

    L'entrama i l'entraña són el mateix tall?

    Gràcies.
    Joan

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 12:48- Respondre

      No Joan,

      No són el mateix. Tot i tenir els dos forma allargada, l'entrama té més volum que l'entranya que és com molt més plana.

      Els dos talls es poden trobar en carnisseries o en parades de menuts, segons la filosofia de cada mercat.

      En aquest link podràs veure la forma d'una entrama: http://www.frimosa.com/es/productos/bovino/entrama-de-vacuno.html

      Salutacions,

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 16:57- Respondre

      Gràcies Ricard per l'aclariment.

      Joan

  3. ALFREDO VARELA 18 d'octubre de 2015 en 13:53- Respondre

    Hola Ricard,

    Hi dinat dos vegades al BARDENI i la carn és espectacul-lar. No trigaré massa en acostar-me al restaurant para, més veient els plats del teu post.

    Salutacions

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 14:29- Respondre

      És lloc de si o si… Mai en surts decebut….

      I també molt recomanables el tàrtar, el melós de mamet… Quasi el més recomanable és agafar una degustació—

      Salutacions!

  4. Pepa Lázaro 18 d'octubre de 2015 en 17:22- Respondre

    Tots dos els tinc al meu llistat de "per fer". Em recordaré de demanar "onglet".

    Salut!

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 20:26- Respondre

      Si… no et perdis l'onglet…. !!!.

      Els dos valen la pena…

      Salut!!

  5. Antoni Ramos Rocamora 18 d'octubre de 2015 en 18:29- Respondre

    Vaig ser-hi aquest estiu per ensenyar-li al meu fill gran que viu a EEUU i li va encantar tan és així que abans que marxes varem celebrar l’aniversari del seu germà en un estrellat de Barcelona quan varem sortir tots quatre varem fer el mateix comentari ha estat bé conèixer-ho per no tornar-hi la propera millor Caldeni.

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 20:28- Respondre

      Coincidim del tot…. També el darrer aniversari del meu el vàrem celebrar allà i tot sobre rodes….

      Caldeni està a un nivell superior del que molta gent li suposa.

      Salutacions!!

  6. bacoyboca.com 19 d'octubre de 2015 en 05:43- Respondre

    Vam anar fa mesos. Molt bé. Un restaurant amable, còmode que va passar d'inmediat de la llista dels pendents a la llista del de èxit segur! l'Onglet espectcular. Per cert, al can Xurrades vaig anar fa molt de temps, quan estaven a Gràcia i tinc un bon record. Cal visitar el nou oi?

    • Anònim 19 d'octubre de 2015 en 07:42- Respondre

      No he estat mai al nou Can Xurrades, però llegeixo massa "soroll mediàtic" i em fa desconfiar… Massa raça Taurus "no sé què"…. Em fa mandra…

      I per cert… ara que hi penso… Perquè parlem de Can Xurrades???…. 🙂 🙂

  7. El Colador Chino 19 d'octubre de 2015 en 08:42- Respondre

    Jo vaig sortir so_excited XXL … menú degustació per tripitir hahaha

    • Anònim 19 d'octubre de 2015 en 09:26- Respondre

      Enveja..!!. El fet d'anar amb una persona "only filet", va provocar que jo tb demanés filet….

      Però amb l'onglet, vaig treure el ventre de pena.

  8. El Colador Chino 19 d'octubre de 2015 en 08:45- Respondre

    I respecte a l'Onglet, em va xiflar la veritat… encara que el filet d'angus amb café parís em va robar el cor… Al Santa Gula tenen un bon tall d'Onglet també 🙂 que per com me l'han resumit sempre: és el tall de carn que està situat a a la zona del diafragma.

    • Anònim 19 d'octubre de 2015 en 09:30- Respondre

      L'onglet històricament a Catalunya, era la peça que quan un petit criador de bestiar, portava un parell de vedelles (en aquell temps es deien així) a l'escorxador, li pagaven a pes segons canal….

      Doncs com que era una peça fàcil d'extreure, era típic de que el pagès se les fes treure abans de pesar el canal i amb allò es feia estofat festa grossa….

      Són vivències directes de quan fa molts anys tenia una novia de casa de pagès amb bestiar…

      Això no t'ho explicaven a Hofmann…. 🙂 🙂

    • El Colador Chino 19 d'octubre de 2015 en 09:44- Respondre

      Hahahah gràcies per la classe 😀 veig que lo de "això no t'ho explicaven a la Hofmann" és ja un hit 😀

    • Anònim 19 d'octubre de 2015 en 09:47- Respondre

      🙂 🙂 🙂

  9. Escorpi69 19 d'octubre de 2015 en 15:46- Respondre

    De fa força anys que per estofar demano sempre la "trama", suposo que és l'onglet del que parleu.

    • Anònim 19 d'octubre de 2015 en 17:57- Respondre

      Si… de fet abans havia sentit dir-ni trama i ara en diuen entrama.

      I com he comentat abans en una resposta, l'havia menjat estofat.

      Però crec que es treu més partit a aquest tall, fent-lo amb coccions més curtes. Jo en faig sovint deixat al forn, fins que el cor es posi a uns 55ºC i queda un roast beef fantàstic.

      Salutacions!

  10. Jordi Castaño 19 d'octubre de 2015 en 17:48- Respondre

    Jo si vaig tenir la sort de fer el menú degustació i vaig gaudir com un "tusinu"… 🙂 De fet, des d'aquell dia porto de fons de pantalla de l'iPhone, la fotografia del tataki de Wagyú que em van servir (la millor carn que he tingut el plaer de tastar, juntament amb la del Koy Shunka).

    És realment un lloc al que anar a gaudir de la bona taula amb companyia i quedar bé, sempre que no sigui amb un vegetarià… 😉

    Abraçada!!

    • Anònim 19 d'octubre de 2015 en 18:00- Respondre

      Els que els "tusinus" gauDIM molt d'aquestes coses…. 🙂

      És un lloc que val la pena i ja espero que obrin el Bardeni, que a més ara tindrà decoració 'guai' per tastar l'alternativa "fast and good"

      🙂

  11. esthernyc 20 d'octubre de 2015 en 08:36- Respondre

    llegeixo els comentaris dels "tusinus" i posaré la nota discordant, vaaaaa…. també es pot gaudir (i molt!) al caldeni sense ser carnívora. vaig jalar de nassos, tracte excepcional i molt bon nivell (i poc soroll mediàtic, per bé i per mal…). lloc per tornar-hi i recomanar sense pensar-s'ho!!

    • Anònim 20 d'octubre de 2015 en 13:17- Respondre

      Tens raó amb lo de "poc soroll mediàtic, per bé i per mal..", però malauradament avui en dia és quasi imprescindible…

      El que passa és que el soroll mediàtic cal saber-lo dirigir i més d'un propietari no té la mínima idea de en quina direcció remar… I més d'un rema contra corrent, pensant que va a favor…. (en privat t'explicaré més..).

  12. esthernyc 20 d'octubre de 2015 en 15:29- Respondre

    ja, una pena…. ok! espero detalls! 😉 molt bona crònica, per cert!!!

  13. Joan Muñoz 22 d'octubre de 2015 en 08:01- Respondre

    Perdoneu l'atreviment i el total desconeixement, però val la pena fer el menú de migdia? Treballo relativament a prop i m'agradaria fer un tast abans de fer el menú degustació.

    Salut i felicitats pel blog!

    • Anònim 22 d'octubre de 2015 en 18:46- Respondre

      Cap atreviment!.

      Jo no he fet mai el menú de migdia, però en tinc bones referències d'amics que hi han anat. En tot cas la cuina és de nivell i segur que no quedes decebut. I ara he mirat el que té actualment i amb una "segons" com el bacaallà, l'Onglet “a la royale” i el tartar, sembla molt interessant.

      I gràcies per passar!!

    • Joan Muñoz 28 d'octubre de 2015 en 12:02- Respondre

      Gràcies a tu pel blog! I per la resposta! A veure si puc enredar els companys de feina i hi fem cap aviat.

      Salut!

Deixeu un comentari