Can Barris. Interessant al sud de Girona

/Can Barris. Interessant al sud de Girona

Can Barris, és un restaurant que us sorprendrà pels seus amplis espais, amb una cuina senzilla i molt honesta i un tracte molt amable. En dies punta i de temporada, pot no ser recomanable, pels que defugim de les aglomeracions. Però en tot cas, és un lloc que val la pena. 

Can Barris

Campllong (Girona)

http://www.canbarris.cat/

Tel.: 972 46 10 05

Can Barris-interior

Can Barris

Can Barris, és un lloc que em va sorprendre. No és territori habitual per mi, la zona de Girona i menys ara que visc al sud de Catalunya. Però un bon amic amb el que quedem sovint per a dinar, em va proposar aquest lloc.

Crec que era el primer cop de la meva vida que estava a Campllong i em va sorprendre aquests restaurant. No m’esperava un lloc tan gran, ben organitzat i amb molt de públic, sent un dijous migdia del mes de maig i sense “menú migdia”.

Després quan ets dins, t’adones de que és un lloc d’aquells de picar pedra d’anys, amb molt de treball i amor per la feina. Els uniformes que llueixen els cambrers, porten a la samarreta el logo de la casa –un cargol- i l’any 1949, que sempla ser l’inici de Can Barris, tal com existeix ara.

La carta és molt senzilla i sembla girar, pel que vaig veure a la resta de taules, al voltant dels seus cargols. Després a l’acabar i a partir d’una breu xerrada del meu amic amb el responsable de sala, vaig escoltar que en servien més de 300kg cada setmana. I això dona idea de la especialització del lloc.

La nostra tria…

La nostra tria va ser senzilla i a nivell de compartir els plats que veureu a continuació.

Per obrir boca unes croquetes, que sempre ens agraden tastar, per veure com les resolen a cada lloc. És un producte senzill, però que sol donar pistes de com es treballa a la cuina. I en cas de que siguin de gamma n, també dona pistes, de quin nivell de producte compren. La de bacallà em va encantar, però la de pernil, no es quedava pas enrere. També un parell d’anxoves que no vaig pensar en fotografiar.

Can Barris-croquetes

I ja com plats més potents, vam escollir dos productes, que estaven als suggeriments del dia. Uns sonsos bastant petits i molt ben fregits i al punt just de cruixent, per poder notar la textura del peix. I un plat de tripa, o tal com és freqüent dir-li, un plat de callós.

Can Barris-sonsos

Can Barris-callos

I com és lògic, en un lloc que llueix com especialitzat en cargols, vam optar per compartir una safata petita de 60 unitats, però vam observar amb curiositat, safates king size en altres taules properes.

Can Barris-cargols

La secció de vins, era potent amb una carta de restaurant de nivell. I amb un celler vist que permetia lluir-los. Vam prendre un Champagne Charles Heidsieck, excel·lent com sempre.

Can Barris-Charles-Heidsieck

I tot i que no vam demanar postres, amb els cafès ens van servir un petit assortiment a base d’unes galetes Tuyarro i un parell de xuixos de Girona. Va ser com invitació de la casa o equivalent als petits fours, tal com ho anomenen en molts llocs. No vaig fer fotos

Altres detalls

És un lloc que us recomano, si us ve de gust un restaurant dels que anomenem un “Can”, tal com els anomenàvem per la zona del Vallès. Però un “Can” amb molta dignitat, tant a nivell de decoració, parament de taules, nivell de carta de vins i també de servei. I si sou fans dels cargols, ja la recomanació, l’elevo a la categoria d’imprescindible.

Disposa també d’una amplia zona de terrassa, on vam prendre els cafès i fa les delícies dels fumadors. Disposen d’un pàrquing molt gran i organitzat. I fins i tot amb un empleat que suggereix el lloc d’aparcar. I això li dona un plus de comoditat.

Amb la sinceritat que em caracteritza, també us diré que no sé si m’atreviria a anar-hi en un dia festiu i de temporada, doncs l’afluència de públic deu ser una mica aclaparadora. Però en tot cas és una intuïció i no una certesa.

RESUM

  • Restaurant espaiós i ben vestit a prop de Girona
  • Cuina senzilla, sense focs d’artifici, però molt ben resolta
  • Bona RQP
  • Imprescindible pels aficionats als cargols
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-05-23T12:56:11+00:00 22 de maig de 2018|Tags: , |4 Comments

4 Comentaris

  1. Pepa 24 de maig de 2018 en 23:23 - Respondre

    uf, no puc amb els cargols! i mira que ho intento i el tasto de tant en tant, però no. Em quedo amb “los callos” (com bona madrilenya) :-DDDDD

    Salut!

    • Ricard Sampere 25 de maig de 2018 en 15:25 - Respondre

      Jo prenc si qui va amb mi demana…. És un plat que mai demanaria per mi, però si cal compartir, comparteixo….

      Històricament, és un plat que sempre ha encantat a gent molt “propera”a mi…. La Marta, el darrer eslavó, també li encanten 🙂

  2. Xavier 1 de juny de 2018 en 22:31 - Respondre

    Només hi he anat un cop i no en tinc bon record. Vaig trobar que era un funcioment molt industrial, amb menjadors enormes. I els cargols, que era el motiu de la visita, no em van impressionar gaire. Correctes i poc més. Per tant, no hi he tornat. I el tinc molt a prop quan pujo a Girona.

    • Ricard Sampere 1 de juny de 2018 en 22:53 - Respondre

      No et puc opinar dels cargols, doncs és un plat que no demano mai… Els comparteixo quan qui m’companya els demana, però no tinc perspectiva…

      Jo els vaig trobar molt bons, però ja et dic que no tinc massa possibilitat de comparar.

      Penso però que en dies punta, pot ser agobiant… Jo hi vaig anar un dia feiner…

      Salutacions!!

Deixeu un comentari