Can Jubany by Nando Jubany

/Can Jubany by Nando Jubany
Can-Jubany-entrada
Compte al sortir que esteu en plena rotonda… 🙂

Can Jubany



Carretera Sant Hilari s/n

 

Calldetenes

Coordenades:
41º 55’ 46” N 2º 18’ 8” E


http://www.canjubany.com/

Tocava una celebració i la Marta em va convidar a Can Jubany.  Era la manera de celebrar que he traspassat la meva empresa, he passat a ser un “ni-ni” i properament un jubilat.

Can Jubany és un lloc de referència i imprescindible dins una ruta gastronòmica per Catalunya. No hi havia estat mai, pel fet de que em sol fer mandra conduir expressament per anar a fer un àpat, però aquest cop ja teníem el pack Can Jubany + Mas Albareda i per tant no hi havia motiu de mandra. Aprofito per recomanar Mas Albareda com hotel amb encant.

A més de carta, tenen 3 menús que podeu mirar a la web. Jo hagués triat el dels “records”, que de fet és el més senzill, però la Marta em va “suggerir” que millor el de “un passeig per Catalunya” i vaig obeir cegament.

Tots els plats estan ben resolts i sense masses ‘mariconades‘…  (i ja em perdonareu..). Si els haguéssim de qualificar amb el barem típic del 1 al 10, tots estarien del 7 al 10.

Segurament els que em llegiu, trobareu que m’expresso amb poques emocions, però en aquests llocs (i ells no em tenen pas la culpa), hi ha coses que em distreuen una mica i que ja comentaré al final.

El menú “Passeig per Catalunya”, començava amb:

Tot correcte, però cap dels tres com per posar-se ‘excited’. Però és que jo soc molt escèptic i coses com per exemple el segon plat, en que hi una terra simulada feta amb cereals… que voleu que us digui?. Somric quan m’ho posen intentant posar la meva millor cara, però interiorment penso quina feinada per aquesta bestiesa… 🙁

 

Can-Jubany-entreteniments

 

Can-Jubany-terra

 

Can-Jubany-tomaquet

La cosa continuava amb:

 

La coca, els ceps i l’arròs, serien 3 plats mereixedors d’altíssima qualificació. En canvi vaig deixar quasi intacte el costellam, per un excés de greix, que tot i entendre que el xai devia tenir pedigrí, devia ser ecològic i pasturat a km zero, el greix de xai, no està dins les meves preferències (algun defecte he de tenir…).

 

Can-Jubany-foie
Can-Jubany-canelo

 

Can-Jubany-ceps

 

Can-Jubany-arros
Can-Jubany-lluç

 

Can-Jubany-xai

I ja va arribar el moment de les postres amb

 

Can-Jubany-postres1

 

Can-Jubany-postres2

I perquè comentava al principi que hi han coses que em desconcentren?. Doncs perquè em costa d’estar dinant durant més de tres hores, que fa que cap al final tingui més ganes de sortir, que de tastar unes “postres de verdures”… 🙂

Tampoc m’entusiasma l’ambient que sol generar-se en aquests llocs. S’han convertit en una mena de xou al voltant de si el xef va a saludar a les taules o no. I val a dir que el xef, sembla un home discret, prudent  i planer que vaig estar observant de manera dissimulada (més que estar a la cuina, volta per les sales), que només s’apropava a les taules buscant moments oportuns i intentant no trencar cap conversa.

Com anècdota a la nostra sala hi havien 5 taules. Una d’elles ocupada per una parella que vaig deduir que es coneixien de temps i de prop amb el xef. Però en altres dues, que semblaven dinars de feina, va donar-se la coincidència de que cada un dels respectius “caps de taula”, va rebre l’atabalat xef amb crits de “eiiii, Nanduuuu!!“, just quan es va apropar, que em van semblar bastant forçats i provoquen una mica de vergonya aliena..

I és que a sobre de que em tenen tres hores llargues allà, em despisten i desconcentren amb aquestes actuacions un mica forçades i reitero que alienes al xef, que em va semblar prudent i discret tal com ja he dit.

Ahhh… per cert.. també em va distreure de la feina, aquest jardí sobre rodes, que porten quan algú demana una infusió… 🙂

 

Can-Jubany-infusio

Tornant al servei, al final i amb els cafès, porten una capsa ben curiosa a la que donen forma davant del client amb llumenetes i tot, que conté els típic petits fours. No la vaig fotografiar per vergonya, però la podeu veure al post que va fer l’Esther el dia que hi va anar i que podeu veure fent clic aquí. Jo només mostro el que van treure de la caixa i que no em vaig pas menjar.. massa xocolateta dolceta.. 🙁

 

Can-Jubany-petits-fours

El cost va ser aquest que veieu. El vi va ser un Ferrer Bobet i només comentar que segueix la meva maledicció de que el primer vi que demano de la carta, estigui exhaurit. Però no passa res doncs el Ferrer Bobet va fer també els honors.

 

Can-Jubany-compte

En resum,

 

Referent de la gastronomia a Catalunya

Bona atenció al client

RQP correcta

DEGUT AL MAL FUNCIONAMENT DE LA PLATAFORMA DISQUS (per gestionar comentaris), he RETORNAT al sistema de comentaris nadiu. LAMENTO el fet de que s’hagin perdut alguns comentaris d’anteriors post i d’aquest mateix. Si DISQUS torna a la normalitat, els recuperarem.

 

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2018-12-30T21:05:10+00:0027 de setembre de 2015|Tags: , |21 Comments

21 Comments

  1. Anònim 27 de setembre de 2015 en 10:28 - Respondre

    DEGUT AL MAL FUNCIONAMENT DE LA PLATAFORMA DISQUS (per gestionar comentaris), he RETORNAT al sistema de comentaris nadiu. LAMENTO el fet de que s'hagin perdut alguns comentaris d'anteriors post i d'aquest mateix. Si DISQUS torna a la normalitat, els recuperarem.

  2. Pepa Lázaro 27 de setembre de 2015 en 18:22 - Respondre

    La caixa dels postres sembla un "sagrario". Llàstima no haver trobat els postres divins allà dins.
    Llevat de l'arròs, que el trobo massa socarrat pel meu gust, la resta fa bona pinta.Una mica lent el dinar, però has de pensar en la companyia i el vi i ja tot va meravellosament.

    Salut!

    • Anònim 27 de setembre de 2015 en 22:43 - Respondre

      Si… la caixa és molt barroca… 🙂

      I l'arròs ara m'adono de la imatge que dóna, però és la meva foto, doncs al natural tenia millor color. I ho recordo bé perquè et deixen la paella per menjar directe.

      I amb lo de lent, és que jo no em puc estar quiet tanta estona. 🙂

      Salut!!

  3. Cuina Cinc 27 de setembre de 2015 en 19:07 - Respondre

    En el post que es va publicar de Can Jubany vaig escriure un comentari. Ara, Felicitats per la nova etapa, el regal a un bon lloc i millor companyia.

  4. bacoyboca.com 28 de setembre de 2015 en 07:45 - Respondre

    Tinc ganes d'anar al Nandu, però pot ser començaré pel Petit Comité. Heu anat, m'han parlat bé!!. Aquests dinars són per anar sense pressa Ricard, és tota una experiència de llums i colors 😉

    • Anònim 28 de setembre de 2015 en 08:11 - Respondre

      Al Petit Comité, no he estat mai… Com soc una mica "raro", tinc al·lèrgia als restaurants sucursals… Vull dir que això que un xef assessori a 5 restaurants més, no hi crec massa…

      Ell en directe penso que dóna joc i quan més se sent al seu aire, millor es desenvolupa. Passejant per les sales del seu restaurant originari, es desenvolupa bé, però molt millor en cara a cara més directe, com va ser el taller de Degusta, on s'expressa sense embuts…

      I lo d'estar 3 hores llargues dinant, és superior a les meves possibilitats de paciència. i això no vol dir que no pugui estar de tertúlia, 3 hores en una taula… però 3 hores dinant, em pujo per les parets..:)

    • esthernyc 29 de setembre de 2015 en 09:05 - Respondre

      val la pena el petit comitè! molt la pena!!!

    • Anònim 29 de setembre de 2015 en 15:45 - Respondre

      Si tu ho dius, va a missa…. 🙂

  5. Jordi Castaño 28 de setembre de 2015 en 09:31 - Respondre

    Ja sé que no et posen gaire excited aquesta mena de menús o tipus de restaurant, però personalment m'agraden (NO TOTS, doncs hi ha massa experiment i bombolles gastro) pel fet de tastar nous i diversos plats i agafar idees per reproduir posteriorment a casa. Un exemple en el menú que cegament vas escollir, seria preparar a casa la cansalada (sous vide of course), ceps i rovell d'ou, que no crec tingues res a envejar a la que et van servir.

    I si algun dia et preparo alguna mariconada (a la cuina… no et facis il·lusions…) espero que em facis el més grans dels teus somriures i m'ho alabis d'una forma exagerada i grandiloqüent. :-)))

    Aquest si que tinc ganes d'anar, i més després de llegir el post de l'Esther.

    Abraçada!!

    • Anònim 28 de setembre de 2015 en 09:36 - Respondre

      Bé.. el tema de la cansalada (Maldonado a poder ser), el vaig pensar in-situ i li vaig comentar a la Marta. No ho he posat aquí per no donar un toc pedant. Però poc secret té que el plat que posar de costat tres bons productes…

      Tampoc et passis em demanar-me alabances grandiloqüents el dia que cuinis tu … (jo tinc un sostre limitat).

      I el post de l 'Esther, tampoc és massa diferent del meu (pataleta gelosa ara). Que ella ho explica més o menys com jo. La diferència més gran és que ella es posa excited amb les xocolatines dolcetes del final… 🙂 🙂 (aisss… esperem que no ho llegeixi…)

      Abraçada!!

  6. Teresa Moliner 29 de setembre de 2015 en 06:14 - Respondre

    Moltes Felicitats Ricard !!!! A viure ( més del que ja fas?) i en bona companyia. Una abraçada !

    • Anònim 29 de setembre de 2015 en 15:00 - Respondre

      Gràcies Teresa..!1

      M'agrada llegir-te aquí..!!

      Abraçada!!

  7. GEMMA 29 de setembre de 2015 en 06:38 - Respondre

    A mi em pasa com a tu Ricard. Em tenen tres hores sentada a taula per menjar i em pot agafar algo.
    En general, no tenen mala pinta els plats, es dels llocs, de "luju" que em pica la curiositat d'anar-hi.
    Salutacions

    • Anònim 29 de setembre de 2015 en 15:02 - Respondre

      Menys mal que no soc l'únic amb lo de tanta estona a la taula…!!.

      I els plats, tal com ja dic, tots estaven bé o molt bé.

      Salutacions!!

  8. HELENA GOMBAU UBACH 29 de setembre de 2015 en 08:59 - Respondre

    Me n'alegro que hagis pujat el post del Nando Jubany aquet el vull provar l'any vinent pel meu cumpleanys, em venia molt de gust però ara ho tinc clar!!!! M'ha encantat aquest menú potser els primers eren un pèl fluixets però la presentació és boníssima!

    • Anònim 29 de setembre de 2015 en 15:03 - Respondre

      Doncs desitjar que ho gaudeixis.

      Els primers eren més que res a nivell de curiositat, però a la segona part en hi havien molts de bons.

      Salutacions!!

  9. esthernyc 29 de setembre de 2015 en 09:08 - Respondre

    Ricard, coneixent-te ja una mica, penso que vas sortir so excited! jajajaj…. comparteixo mateixes crítiques aprox del lloc. algun tonto cridant al nandu, postres fluixos i la terra aquella sosa que semblava que jalava sorra de la platja… 🙁 a mi també m'atabala estar massa hores assegut, però si el servei va rapidet (i és el cas) no es fa lent. l'arròs, brutal. i també la capseta famosa!!!!! oi marta??? mmmmmm…….

    • Anònim 29 de setembre de 2015 en 15:05 - Respondre

      Vale, vale…. 🙂

      Lo dels tontos i el seu crit de guerra, fa molta vergonyeta i tu ja em coneixes i saps que em poso exited amb els tontos.

      En pa capseta, saps que diferim… quines xocolotetes més dolcetes…. becssss….. 🙂

  10. Enric M. 29 de setembre de 2015 en 12:02 - Respondre

    Bon dia Ricard
    Hi vaig anar ja fa uns quants anys i de "mariconades" no recordo ni una, el menjar excel·lent (i era un menú d' aquells que et regalen en una caixa) , i vam sortir molt contents. En Nandu ja era molt conegut però em va fer la sensació que vàrem coincidir amb famílies ( amb els iaios) habituals del local i de la zona, no gaire amics del postureo

    Salut!

    • Anònim 29 de setembre de 2015 en 15:08 - Respondre

      Hola Enric!!

      També em fa il·lusió llegir-te aquí..!!.

      Jo vaig agafar un dia de públic més excited pel que veig, tot i que també hi havien taules "normals".

      Salut!!

Deixeu un comentari