Can Miserias o la realitat paral·lela

/Can Miserias o la realitat paral·lela

Can Miserias, va ser un lloc que ens va decebre tremendament al grup de 3(o+)aTaula el dia que vam anar. Igual tenien un mal dia, però va entrar ràpidament a la llista de llocs on no tornar.

Can-Miserias-entrada

Can Miserias

Compte Borrell, 106

TEL.: 934547837

Caldria viatjar bastant de temps en els records, per trobar-nos amb una experiència com aquesta a Can Miserias, en que les cròniques llegides i la realitat, fan que et preguntis si hem visitat el mateix restaurant.

L’instint no em deixava fiar massa del can Miserias, però la tria sempre la fem per consens dels Tres a Taula.

Darrerament, havia llegit entre línies algunes històries del lloc. I us ben asseguro que la vista va ser una demostració de realitat paral·lela.

Per si teniu curiositat, llegiu les cròniques de Philippe Regol a Observación Gastronòmica i la de Ines Butron a ATable… i després compareu amb les nostres percepcions…

I en CAP CAS vull dir ni donar a entendre que aquestes cròniques de Can Miserias, siguin enganyoses, doncs respecto professionalment al Philippe i a la Ines. En conseqüència, penso que van ser enganyats…

El meu punt de vista, és que a ells els van mostrar una realitat paral·lela d’un lloc en que el pressupost per “canviar el restaurant” Can Miserias, l’han gastat tot en agència de comunicació i han estalviat en la resta de conceptes, fins a límits que podríem qualificar de cutres.

És molt fàcil organitzar un evento per “prensa, bloggers e Instagramers” en que  aquell / aquells dies, tot surt rodó, tot és bo i tothom so excited. Fins i tot vam arribar a preguntar-nos,  si aquell dia contracten un xef o truquen al Deliverum… 🙂

A la nostra crònica conjunta de Can Miserias, podeu llegir detalls i veure fotos….  Però aquí i a nivell particular, faig el meu resum..

Resum de greuges a Can Miserias…

Alguns dels plats que van servir, eren propis de menú de 9,90€. Cap dels tres primers tenia uns mínims de qualitat. I vam pagar quasi 40€ per cap i sense postres. 

Can-Miserias-garbanzos
Un dels pitjors plats… 🙁


Com pot ser que amb la sala buida a Can Miserias, demanem canvi d’una copa escantonada amb evident perill de tallar els llavis i la substitueixin per una de més petita i qualitat inferior?. Això és molt cutre…!!.

Can-Miserias-copes

Com pot ser que mentre preníem cafè (no vam allargar gens el dinar), es posessin a fregir sardines amb un local mal ventilat?.

Can-Miserias-refritos


I com pot ser que els altres companys de taula, tinguessin digestions “difícils” i algun símptoma pitjor…?

Can-Miserias-post-dinar
Can-Miserias-post-dinar2

I no penseu que vulgui “fer sang”, de Can Miserias. Doncs igual que dic això, dic que el servei va ser correcte. I tampoc ens va afectar l’aspecte ‘viejuno’ del lloc. Precisament 24h abans havia dinat en La Perla on tampoc inverteixen en decoració i vaig sortir-ne, molt, molt content…

De veritat que molt, molt malament a Can Miserias. Això si que és llençar els diners i sentir-te enganyat… I per cert… dinàvem sols.  Vam arribar a les 14h i llavors hi havia dues taules de dues persones que van marxar en poca estona.

Punt de vista global de 3(o+)aTaula

Podeu veure la descripció del dinar a Can Miserias i el preu, fent clic a:

Can Miserias 3(o+)aTaula

 

Finalment ….

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2018-12-31T19:06:50+00:0017 d'abril de 2016|Tags: , , |16 Comments

16 Comments

  1. Jordi Castaño 17 d'abril de 2016 en 08:38 - Respondre

    Penso que més que contractar un xef pels dies dels "eventos", el problema està en el desinterès o falta de professionalitat la resta de dies. Cap de nosaltres pot posar-se en la pell d'un xef (ni som cuiners, ni arribarem mai a ser-ho) a l'hora de cuinar, però si que podem opinar dels fets que hem pogut contrastar i patir (en aquest cas) a les nostres persones.

    Malament quan a un restaurant no pots destacar el menjar, però pèssim quan ni tan sols trobes una sola gràcia al conjunt (si no consideres com a gràcia lo dels taps de xocolata dels cafès…;-)).

    Abraçada!!

    • Anònim 17 d'abril de 2016 en 08:46 - Respondre

      Però lo dels taps de xocolata, va ser un puntazo…:) 🙂 Feia temps que no en veia d'aquestes coses… I "rellenos" d'aiguardent…

      I dic "rellenos", doncs "antanyo" és deia així…:)

    • comequetebebe 20 d'abril de 2016 en 10:34 - Respondre

      eren els tres reis mags, no???? jajajajaj

    • Anònim 20 d'abril de 2016 en 13:24 - Respondre

      🙂 🙂

  2. Pepa Lázaro 17 d'abril de 2016 en 10:01 - Respondre

    El més impactant és aquest plat de cigrons que sembla de menú d'hospital.

    Trobo que el nom del local està molt bé triat.

    Salut!

    • Anònim 17 d'abril de 2016 en 10:20 - Respondre

      I d'hospital amb retallades… 🙂 🙂

      Bona la del nom ben triat….

      Salut!!

  3. Anònim 17 d'abril de 2016 en 16:56 - Respondre

    Tots coneixem restaurants que sabem que són bons, perquè hi hem anat moltes vegades i que en alguns medis (p.ex. Trypadvisor) reben comentaris negatius. I a l'inrevés (amb comentaris so-exciteds injustificables). Per sort, aquí som uns quants que pretenem una mica de justícia. Amén. Joan

    • Anònim 17 d'abril de 2016 en 17:25 - Respondre

      Pos si Joan…

      I en realitat em sap greu publicar cròniques com aquesta, però és per fer una mica de justicia i evitar que altres despistats caiguin al parany.

      Salutacions!

  4. Marta 17 d'abril de 2016 en 17:05 - Respondre

    Buffff… aquests cigrons em provoquen cor agre només de mirar-losssssssssss !!!!!
    Patètic i molt trist…. Sap greu aquestes coses
    Abraçada (als 3 o més) 😉 !!!!!

    • Anònim 17 d'abril de 2016 en 17:27 - Respondre

      Com més els mires fan més fàstic….

      Jo per instint, els vaig menjar però evitant el suc i les engrunes de pseudo carn que contenien… Però el Jordi va ser més atrevit i ho va pagar…

      L'Esther els va retornar sense no olorar-los…. 🙂

  5. Tomàs Cortés 18 d'abril de 2016 en 08:42 - Respondre

    Feia temps que no participa al blog però llegir-te cada setmana. Aquesta experiència m'és familiar com si ja l'hagués llegit de la teva pròpia mà fa unes setmanes ….. és possible ?. Al diari vaig llegir previ pagament suposo que portava les regnes un tal Losilla que per similitud em va fer recordar al mag de les travesses. Salutacions

    • Anònim 18 d'abril de 2016 en 09:08 - Respondre

      Bon dia Tomàs,

      Si que ara feia temps que no comentaves. Merci per fer-ho!.

      Vam anar al restaurant aquest fa uns 15 dies i si que per les xarxes i en concret amb un comentari que vaig posar al Regol, explicava les penes… Per tant si que és possible que haguessis llegit "spooilers", ara fa no massa…

      I si que pel que he llegit, ho porta (¿?¿?) un tal Losillas que diuen que és el fill dels antics propietaris…. Vaja… una mostra més de que l'especie, no sempre millora… 🙂

      Salutacions!

  6. comequetebebe 20 d'abril de 2016 en 10:36 - Respondre

    Coincideixo amb la Marta, la Pepa i el Ricard… el tema dels cigrons va ser indescriptible! quan vaig veure el plat no m'ho podia creure. pobre cambrer que havia de dur allò a la taula…

    • Anònim 20 d'abril de 2016 en 13:28 - Respondre

      Vam fallar… tenim massa bon rollo entre nosaltres, fins al punt de que ens oblidem d'aquestes temes…. Amb els cigrons teníem que haver fet sortir al cuiner i obligar-lo a menjar els cigrons…. Encara que estès fumat…. dona igual… "come eso o te rajamos!!"…. 🙂 #hermetica_en_estat_pur

    • verguenza ajena 25 d'abril de 2016 en 17:27 - Respondre

      vas molt fort avui… això si, patètic com sempre (la teva amigueta COM que està aprenent bastant de tu, patètica també). Què vol dir que obligueu a algú a menjarse quelcom o el "rajeu"? entenc que és de broma (perquè per internet molt valent… però en persona deus callar com un puta) però només el fet d'escriure-ho delata el baix nivell de personeta que ets. muaaa

    • Anònim 25 d'abril de 2016 en 19:33 - Respondre

      hahahaha….. Ets un catxond@…!!. Mira que parlar de valentia tu, que no tens ni el que s'ha de tenir per signar…

      Escolta una cosa… Jo tinc nom, cognom, estic a les xarxes amb foto i tot, puc donar la cara…

      Sempre parla qui no pot parlar… 🙂

Deixeu un comentari