Can Nick. Broquetes molt recomanables

/Can Nick. Broquetes molt recomanables

Can Nick

Laforja, 130
Facebook
TEL.: 937 97 75 70

Can-Nick

Em va sorprendre anar a un lloc relativament nou, del que no s’ha fet gens de soroll i sortir-ne realment contents i amb ganes de tornar.

Es tracta de Can Nick, del que poca història en sé, tret del que he llegit a la pàgina Comer Japonés, en que expliquen que es tracta “d’una aventura gastronòmica, guiada pel que regentava el afamat i ja desaparegut Matsu a Sant Cugat“. I d’allà també he tret, que el xef es diu Miyazki, però que en el seu entorn, l’anomenen Nick… 😂😂😂.
No us ho puc garantir tota aquesta informació anterior, doncs com sabeu, em preocupo poc per les històries personals del cuiners i les seves “motivacions”, cosa que pel que he escoltat i llegit, mereix critiques per part del “gran Sorrós” i curiosament també, per part d’un dels meus trolls, que ho manifesta de manera anònima a la meva pàgina que s’obre a partir de la pestanya “Qui soc”.

En canvi si em preocupo, per transmetre el grau de satisfacció que m’ha provocat cada lloc i sense rebre masses pressions. I en aquest aspecte, us puc dir que ens va sorprendre molt en positiu.

La carta és molt àmplia, fins i tot us diria que massa àmplia. Però el responsable de sala, intenta ajudar en la tria, de manera discreta i professional. El lloc està especialitzat en Kushi-yaki, que no deixen de ser broquetes brasejades al robatayaki, al carbó.

Can-Nick-entreteniments
Els entreteniments… 

La tria va ser senzilla: Uns edamames fets a la brasa, per anar començant, unes verdures bio (segons diuen), marinades i tot seguit un assortiment de 10 broquetes, en que ens van explicar que era cada una, però sense paper i llapis, ja imagineu que no en recordo pràcticament cap. Però si recordo, que ens van encantar… unes més que d’altres, però globalment una bona elecció que sense mena de dubte repetiríem si tornéssim.

Can-Nick-edamame
Can-Nick-encurtidos
La foto va ser feta, quan ja havíem buidat la meitat…. 😓😓😓
Can-Nick-broquetes

Vam pensar que demanar l’assortiment de broquetes, era una manera còmoda de testejar el lloc, però la carta és àmplia, perquè permet demanar-les una a una. Per tant si sou dels que voleu saber “que porta cada plat”, perquè teniu “intoleràncies”, podeu fer tria individual.

Vam demanar unes postres –gelat de matxa- que van resultar prou bé i la carta de vins, tot i que bàsica, correcta, tractar-se d’un japonès. Vam triar un DO Bages, el Bernat Oller, fet amb picapolls blancs i negres, on el negre, el vinifiquen estil blanc de noirs. En nas es va mostrar intens i expressiu, amb aromes a fruita blanca i tropical. No l’havíem tastat mai que recordi i va resultar molt agradable.

Can-Nick-gelat
Can-Nick-Bernat-Oller

En positiu, dir que quan vam arribar, només hi havien ocupades dues taules i el públic era oriental i d’un cert nivell i juraria que japonesos, el que diu a favor del lloc, però desprès ja va anar arribant públic més proper.

Can-Nick-tiquet

RESUM

  • Un lloc molt interessant, del que vam sortir amb ganes de tornar
  • Ofereixen un gran assortiment de Kushi-yaki (broquetes brasejades)
  • Degut a trobar-se en zona no turística, no pateix d’invasions relacionades
  • Local agradable i ben resolt
  • Servei molt amable, ajudat pels cuiners que surten a portar plats
  • Ambient variat, però lluny dels Instagramer style i dels postureos
  • Aneu-hi sense cap mena de dubte 
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:56:57+00:00 16 de juliol de 2017|Tags: , , , , |10 Comments

10 Comentaris

  1. Jordi Castaño 16 de juliol de 2017 en 09:31- Respondre

    No sé si és o no el xef o un dels caps de cuina del malauradament desaparegut Matsu, però ja és una garantia provenint d'aquest bon lloc.

    Eren fàcils de compartir les broquetes? Sembla un plat una mica incòmode per a repartir…

    La resta de la carta és com la de qualsevol japones o bé és només especialitzat en kushiyaki?

    Abraçada!!

    • Anònim 16 de juliol de 2017 en 11:28- Respondre

      La veritat és que per mandra, vam dir agafem una tu i una jo… per tant de les 10, vaig tastar 5….

      No em vaig fixar amb tota la carta que era molt extensa… Després vaig deduir q eren les broquetes una a una… Aquesta es la especialitat i no vaig mirar si tenien altres coses…

      Abraçada!!!

  2. Angela Vinent Besalduch 16 de juliol de 2017 en 11:18- Respondre

    Ara els restaurants japonesos "integrats" acostumen a posar el "Can" (de casa) davant del nom: Can Nick, Can Kenji…. Els restaurants japonesos "apocalíptics" busquen altres tipus de noms. (He eliminat l'anterior comentari perquè tenia una falta de picatge)

    • Anònim 16 de juliol de 2017 en 11:30- Respondre

      Bona aquesta dels "Can"….😄😄

      Però l'altre ja fa temps q ho va fer… i aquest va al darrera…

  3. Pepa Lázaro 16 de juliol de 2017 en 12:37- Respondre

    Sí que el trobo interessant, sobre tot per anar amb algú amic d'aquells que et fa cara rara davant del sushi. Només coneixia el nom de yakitori per anomenar les broquetes, ara ja sé una cosa més 🙂

    Salut!

    • Anònim 16 de juliol de 2017 en 17:00- Respondre

      Gràcies Pepa, per tornar a posar el comentari…. Esborrant el que tu mateixa havies anul·lat, m'he carregat l'altre…. Ho sento.

      Com ja sabem, la cuina japo, és més que sushi…. i aquest es dedica a això i ens va agradar molt…. Vaja, que a la llista dels que volem tornar…

      Salut!!!

    • Pepa Lázaro 16 de juliol de 2017 en 18:44- Respondre

      Hehehe, és que tenia una errada, que em faltava una paraula i com que no es pot editar… Després ja m'estava tornant una mica boja, que no sabia què havia passat amb el comentari, hehehe.

      🙂

  4. comequetebebe 17 de juliol de 2017 en 07:51- Respondre

    súper pendent! espero anar-hi abans de de vacas

  5. Anònim 17 de juliol de 2017 en 12:23- Respondre

    Me l'anoto per anar-hi una nit abans de les vacances. Felicitats pel blog i per l'escrit aquest (pel meu gust, només hi sobra el paràgraf sobre l'Arenós).

    • Anònim 17 de juliol de 2017 en 15:25- Respondre

      Gràcies pel que dius… Ho escric tal com ho he viscut….

      Pel q fa al tema Sorrós, mirat d'un punt de vista racional, tens tota la raó…. Ni tan sols el conec, però m agrada el joc… I les desqualificacions són mútues… i a mi em va el joc…😄

      Però obviant aquest paràgraf, la resta està escrit amb el cor.

      Merci per deixar l'opinió…!

Deixeu un comentari