Can Roca. Segueix sent una agradable sorpresa

/Can Roca. Segueix sent una agradable sorpresa

can-roca-sant-Andreu-vista

Can Roca

Gran de Sant Andreu 209

T. 933 465 701

Feia molt de temps que no anàvem a Can Roca… El barri de Sant Andreu, no és un lloc habitual per mi, que ja sabeu que m’enlluerna més el centre de BCN… Que per fer barris o banlieue, ja tinc Sabadell, on dormo cada dia i que per cert tinc abandonat gastronòmicament parlant.


El primer cop que vaig conèixer la Taverna de Can Roca, recordo que ens va entusiasmar. Ho vaig descriure aquí a Can Roca 2010 i un dels encants del lloc, era la carta cantada amb molta gràcia i detalls,  que en aquell moment vaig comentar al post, que per cert va ser el primer que vaig publicar amb fotos. Com curiositat i segons Google, aquest post és el  7é més visitat del bloc, com podeu veure a la columna dreta.

Però , l’anima del lloc, en  Josep Maria Roca, va morir al desembre del 2012 i molts ens temíem, que el lloc pedreria part del ‘charme’…  Però mesos després, alguns comentaris al meu bloc i algun en privat, em confirmaven que la cuina, no havia variat i que seguia sent un valor. Per aquest motiu, vam quedar un migdia d’ara fa pocs dies, amb el Jordi Castaño del bloc La Cuina del Mindundi, per fer una visita.

can-roca-sant-Andreu-entrada

D’entrada, tot seguia igual… La porta de fusteria d’alumini, la magnífica barra….. La primera variació, va ser que ara oferien un menú a preu tancat…. I la segona i com era d’esperar, que el servei tot i ser correcte, agradable i amb cap defecte a retreure, no tenia el ‘charme’… (encant, poder de seducció,…) que tenia el malaguanyat cap de sala.

Dit això i que espero si ho llegeixen els responsables actuals, que ningú es molesti, vam dinar molt bé tal com detallaré tot seguit. Però primer us deixo una imatge del menú, perquè veieu l’estil, que us he de dir m’encanta…  

can-roca-sant-Andreu-carta

Vam decidir compartir els plats i per tant vam ‘desequilibrar’ una mica les normes de servei. Els plats com podreu veure, són d’aquells de “mojar pan”… (com m’agrada aquesta frase, si la llegeixo d’alguna blogger amb pretensions…!!!). Bé… Doncs al compartir-los en els respectius platerets, sembla evident que degut a les salses, calia canviar-los a cada nou plat a compartir… Doncs bé… es veu que no  era tant evident, però he de dir que al recordar-los-hi , ho feien sense rondinar… 🙂

Els plats a compartir van ser unes “potxas” amb botifarró (no estan a la carta i formaven part dels suggeriments), un plat de tripa amb cigrons i el bitxo gegant.. (genial el súper bitxo), uns farcellets de peu de porc desossat farcit de botifarró de ceba i poma i finalment unes mandonguilles amb sípia i botifarró de ceba.

can-roca-sant-Andreu-potxas
can-roca-sant-Andreu-callos

can-roca-sant-Andreu-farcell

can-roca-sant-Andreu-mandonguilles

Tots ells estaven a gran nivell i fets a consciència en aquelles coccions llargues que s’estan perdent (res a veure amb els roners dels que no tinc res en contra, doncs jo mateix utilitzo un, però ja enteneu que vull dir)

Potser en algun plat hi diria “la meva”…. Suggeriria  alguna variació… Però ja sabeu que no és el meu estil, per més d’un motiu… El primer és que és pràcticament  SEGUR que la persona que està als fogons, en sap més que jo…. Potser podria afirmar que “malgrat el bitxo, li faltava picant a la tripa”. Però en tot cas serien opinions subjectives i que hauria d’acompanyar d’un EMO (en mi humilde opinión)… Vaja, que els plats tenien tots alt nivell i si jo crec que a un li falta picant, segur que a la taula veïna, algú trobava que en sobrava.

Com que el menú tenia postres, per no fer un lleig vam demanar-ne i bon nivell també, tot i que ja sabeu del meu poc criteri en aquest tema.

can-roca-sant-Andreu-postres

can-roca-sant-Andreu-Acustic

Tenen un Priorat de la casa, que recordo acceptable de l’altre cop, i que inclou el menú, però vam optar per demanar un de la carta. Va ser l’Acústic i va estar al seu bon nivell habitual. En resum:

Cuina clàssica de nivell

Bona relació qualitat preu

Mereix una visita

Però ha deixat de ser lloc de peregrinació…. 

…. però es que tampoc hi han tant llocs de peregrinació.. 🙂

I com positiu abans de mostrar el compte, vull destacar que tot i que costa de creure, aquest festival no va comportar cap problema de digestió posterior. I donada la contundència dels plats, és un mèrit molt  important.

can-roca-sant-Andreu-compte
El compte normal hagués estat de 26 + 26 amb beguda inclosa… Però vam voler un vi de la carta… #undiaesundia… 🙂

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:03+00:00 3 de maig de 2015|Tags: , , , , |12 Comments

12 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 3 de maig de 2015 en 11:01- Respondre

    Quina enveja que em fas amb aquestes fotos!!! Això del bitxo als llegums m'agrada molt, de sempre li he posat i aquest gegant fa una pinta…!!!
    I totalment d'acord que a la digestió es nota la cuina també.

    Em fas apuntar un munt de llocs i ja fa temps que no pujo a "la capi" a dinar.

    Salut!

  2. rsampere 3 de maig de 2015 en 11:28- Respondre

    Aquest és dels que puc recomanar de ferm… Millor reservar però doncs solen omplir.

    I en l'etapa anterior si que la reserva era imprescindible i si era per un dissabte, s'havia de fer amb algun dia d'antelació…

    Però la cuina segueix a gran nivell dins la seva categoria de plat clàssic…

  3. Baco y Boca 3 de maig de 2015 en 21:38- Respondre

    Aquest si el tinc fitxat!. Vaig anar just quan havia desaparegut l'amo segons em va dir la persona que ens va portar. No puc comparar a com era abans, però si que el vaig posar en aquest apartat nostre de "bares auténticos" encara que a mi m'agrada més "bares a los que nunca entrarías". Com tu dius, l'aspecte amaga el que hi ha dins. Nosaltres vam fer un menú diari, crec que rondava els 20 Euros…
    Això sí, menjars contundents, d'hivern i migdiada!!

  4. rsampere 3 de maig de 2015 en 21:43- Respondre

    Contundent però no em va costar de digerir… I això ho valoro molt dels restaurants.

    Tots els plats estaven a gran nivell, en la lliga de "plats de sempre".

    I a aquest menú (era un divendres), Hi ha prou variació. penso que vam ser poc originals, però quan amb el Jordi, veiem tripa, ja volem tastar el plat…

    Salutacions!

  5. CarlesP 3 de maig de 2015 en 22:02- Respondre

    En aquest he estat i comparteixo totalment el que dius. Però tot i l'enyorança dels temps del Josep Maria, cal anar a gaudir del que ara hi ha. I pel que fa a la cuina, prou que es gaudeix. O no?.

    Abraçada!

  6. rsampere 4 de maig de 2015 en 12:04- Respondre

    Si… tens tota la raó.

    Cal gaudir del que ara hi ha i que val prou la pena

    Abraçada!

  7. La Cuina de la Nnnina 6 de maig de 2015 en 16:01- Respondre

    Ohhhh és un dels llocs emblemàtics del barri de Sant Andreu del Palomar. Hi he anat un parell de vegades, menys de les que voldria i això que visc a la zona, i la veritat és que després que en Josep María morís, la cuina de Can Roca no va variar gens ni mica. Són plats clàssic sense floritures però amb un gust exquisit. Així que jo també ho recomano per anar a fer un esmorzar de forquilla, un vermout o un dinar….això sí, s'ha de reservar!!!!

  8. rsampere 6 de maig de 2015 en 16:43- Respondre

    Gràcies per passar per aquí.

    La veritat és que els seus plats estan molt bons… Sense floritures tal com dius, però molt ben fets.

    Salutacions!

  9. CuinaCinc 9 de maig de 2015 en 08:52- Respondre

    em sembla un bon lloc Ricard, uns bons plats. Pel meu gust, poder, ara, una mica contundents. (segons els gustos l'operació biquini o la temporada:)), tenen molt bona pinta!!. Realment a Barcelona hi ha lloc amagats que es menja mb. Recordo i, ara no sé a on, però al Clot vaig trobar un dia un lloc magnífic com si fos una fonda de poble que havia quedat allà amagada i parat el temps amb una cuina excel·lent i amb molt bons productes. M'ha fet pensar en aquest lloc sento no recordar. Bon cap de setmana i molta calor!

    f.

  10. rsampere 9 de maig de 2015 en 15:16- Respondre

    Sense cap mena de dubte els plats són contundents… Però amb el Jordi, això buscàvem.. Menjar light (parlo per mi), ja ho faig cada dia, excepte quan surto…

    Llàstima no recordis el lloc del Clot…

    Salutacions!

  11. cuina cinc 10 de maig de 2015 en 08:04- Respondre

    hola, Ricard,
    si retrobo al company de la feina que varem anar (i ho recorda) t'ho faria saber, sens dubte. Em va agradar de veritat. Va ser fa temps a veure si encara funciona.
    A tu t'agradaria..
    Un bon dia!!

    f.

  12. Jordi Castaño 10 de maig de 2015 en 21:49- Respondre

    Ostres! veient ara el que vàrem jalar aquell dia, crec que juguem en una lliga superior (no sé si hi ha gaire gent que sigui capaç de menjar quatre plats tan contundents com aquests….).

    Però la veritat és que jo penso tornar i molt possiblement a fer un esmorzar de forquilla, que estem perdent les bones costums…

    Abraçada!!

Deixeu un comentari