Capet. Amb el canvi d’ubicació, han guanyat molt

/Capet. Amb el canvi d’ubicació, han guanyat molt

Capet amb el canvi d’ubicació, és una bona opció a la zona del barri Gòtic, amb bona cuina i bona RQP. Amb el canvi de local, han guanyat molt.  

Capet

Cometa, 5

www.capetrestaurant.com

Tel.: 937 20 44 21

Capet-entrada

Capet

De nou vam fer una sortida amb els de 3(o+)aTaula, per veure  la nova ubicació de Capet.

Aquest cop la tria del lloc i també la redacció del post, han estat a càrrec de l’Esther. Habitualment evitem que  el que escriu, sigui també el que tria. Però va ser la  sanció acordada,  degut a que ens va deixar penjats en la darrera sortida a La Llave  🙂

En el meu cas coneixia i tenia publicat Capet_2017 a la vila de Gràcia i que ara porta el nom de Petit Capet. Hi havia estat en tres ocasions, de les que tinc dues de publicades. I sempre havia sortit d’allà amb la sensació de que la cuina era molt bona, el servei correcte, però el soroll inassumible.

Permeteu-me una reflexió al voltant del meus escrits…

Sé que els meus escrits no són ben vistos, per algun sector del col·lectiu de restauració. I el problema rau en que no poden controlar. Ells (generalitzo i en cap cas em refereixo al lloc que  avui publico), només accepten la crònica del tot perfecte. Poden arribar a acceptar a contracor, alguna matisació en algun plat, si qui escriu, és algú que ells temen. Que més d’un cabró dels que escriu, és capaç de prendre represàlies sinó l’adoren.

Ho dic per fer la reflexió de sempre. Durant la meva docència a l’Universitat, rarament trobaves un estudiant que s’emprenyés si li posaves un 7 (que s’ha d’interpretar com 7 coses correctes i 3 a millorar). Però en el món de la restauració, no és així.

Dius que el menjar era de conya, que el servei correcte, però que les taules eren petites (i se me’n fot que a París encara ho siguin més), o que els tamborets eren incòmodes o que el soroll era excessiu i llavors ja tens el restaurador emprenyat.

Capet-cuiner

I perquè està emprenyat?. Doncs perquè ell vol controlar. Si ell paga o convida al que escriurà, ja us imagineu que qualsevol defecte queda difuminat. I el mateix passa quan es genera un excés d’amiguisme.

I els articles de premsa escrita?. Doncs tampoc us podeu fiar del poc que queda de premsa escrita, ja que si el que escriu, pretén publicar coses negatives, no li publicaran pas. I si no li publiquen, no cobra la peça escrita… 🙁

Tornant a Capet

Doncs en aquesta ocasió i superat el tema del local, el lloc em / ens va agradar i vaig demanar els mateixos plats, que crec havia demanat en les anteriors vistes. Les seves delicioses croquetes i la seva picanya, especificant que la volia poc feta.

Capet-croquetes

Capet-picanya

I com que les taules eren prou còmodes i el local no té problemes d’acústica, em va agradar. I per tant, si un dia estic per la zona, cap problema en tornar-hi.

Capet-preu

Enllaç al post conjunt de 3(o+)aTaula

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-06-24T16:13:00+00:00 24 de juny de 2018|Tags: , , |14 Comments

14 Comentaris

  1. Ortografia 24 de juny de 2018 en 10:45 - Respondre

    Una petita correcció doncs el seu català escrit es gairebé sempre perfecte i s’agraeix.

    “s’em en fot” hauria de ser “se me’n fot”. L’apòstrof sempre a la dreta!

    • Ricard Sampere 24 de juny de 2018 en 15:44 - Respondre

      Molt agraït i ho dic de cor…. Ara mateix vaig a arreglar-ho….

      El meu català tot i que m’esforço, és totalment d’oïda, ja que mai he rebut cap tipus de formació. Per tant encantat de rebre suggeriments,,,

      Salutacions!

  2. Pepa Lázaro 24 de juny de 2018 en 19:06 - Respondre

    Quan es cobra per escriure has de vigilar, si no, com dius, no cobres (en diner o en espècia) 😀

    Ara, la tranquil·litat i llibertat que et dóna pagar-se un mateix el compte no té preu. 🙂

    Salut!

    • Ricard Sampere 24 de juny de 2018 en 21:15 - Respondre

      Si…. dona tranquil·litat total….. Vas al teu aire, i estalvies d’escoltar rotllos de filosofia reiterativa….

      #semprepaguem 🙂

      Salut!!

      • Meya Martinez 24 de juny de 2018 en 21:48 - Respondre

        Seeeeempre!!!! #diemelqueensrota #llibertatotal

        • Ricard Sampere 24 de juny de 2018 en 22:25 - Respondre

          I ens estalviem d’escoltar rotllos…. que quan vas de convidat, et toca escoltar al xef i els seus brillants projectes, que recita #paqueescribas…. I ves que no et convidin en grup i et toqui aguantar els “companys” 🙂

  3. Joan 24 de juny de 2018 en 21:12 - Respondre

    Prefereixo mil cops l’opinió dels “independents” que la dels que “cobren” per fer un article.

    Molt bona feina, no canviïs mai!!

    Joan.

    • Ricard Sampere 24 de juny de 2018 en 21:18 - Respondre

      No pateixis… a aquestes alçades de la vida, o em trastoco o ja no variaré…. 🙂

      Però es que a més, si vas a trobades #gastrocanaperes….. et toca quedar envoltat de #gastrocanaperos i això és repulsiu total… En conec pocs, però hi han personatges, que son per donar-lis de bufetades….

      Salutacions!!

  4. Monica Su 26 de juny de 2018 en 12:00 - Respondre

    Creo que el Capet y su chef es de los sitios más infravalorados del panorama gastronómico de nuestro país. Armando va a su rollo y no comulga con las vedetes del mundillo, y eso tiene un precio. Ahora, el saber hacer, y el respeto y cariño que tiene el al producto…pocos.

    • Ricard Sampere 26 de juny de 2018 en 14:37 - Respondre

      Jo no ho veig així… recordo haver llegit recentment cròniques positives parlant del nou local…. Fa no massa per exemple en Sorrós (per a tu Pau Arenos)… i el cuiner que ja no cuina (per a tu en Regol) suposo no tardarà en venir i escriure (ara està distret amb la cuina francesa)… 🙂

      En el meu cas, un senzill client que escriu (tot i que amb més audiència que la mitjana), sempre he deixat bé la cuina de Capet… altre cosa és que hagi criticat la sonoritat del local de Gràcia, que era molt dolenta…. I ara em vé a la memòria que per aquest motiu, vaig tenir unes diferències amb alguna “vedete del mundillo”, que defensava Capet a capa i espasa i jo deia que la cuina de conya, però la sala de l’antic local, no em convidava a tornar…

      I si el xef no combrega amb altres “vedetes del mundillo”, ja fa bé… doncs el 90% d’aquestes vedetes, són una colla de penjats, que tot i que s’autoanomenen influencers, d’influència tenen zero… 🙂

      Salutacions i gràcies per passar per aquí…

  5. Jordi Castaño 26 de juny de 2018 en 13:37 - Respondre

    Esplèndida la reflexió que deixes avui al post, i que a més, remates amb elegància al aceptar correccions de l’escrit. I això, no tothom ho accepta, eh? Conec més d’una persona que no li agrada que el corregeixin.

    Jo tampoc he estudiat mai en català ni he fet ortografia i el que sé, és gràcies a el meu auto-aprenentatge i a les correccions que m’han anat fent la gent que m’envolta.

    Del restaurant, poca cosa a afegir. Ja esta tot dit… 🙂

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 26 de juny de 2018 en 14:24 - Respondre

      Es que aquesta reflexió, sense deixar de ser una obvietat, cal recordar-la de tant en tant… El món de la cuina és dur i puc entendre que en ocasions estiguin amb les ungles esmolades i a punt d’atac… però també cal saber acceptar un “7” i comptar fins a 50…

      Lo del català, ja veus…. Ens podrien dir #averetudiao, cosa que no hem fet, i menys jo que soc més vellet…

      Abraçada!!

  6. esther 26 de juny de 2018 en 14:42 - Respondre

    Avui esteu sembrats els meus homenots, eh!!!!! AAAAAAAMEEEEEENNN a tot! subscric les dues reflexions. tant la del català (he estudiat des de petita en català i no és fàcil) i la del comentari a la valoració de les vedettes…. quian colla de plastes! 🙂

    • Ricard Sampere 26 de juny de 2018 en 14:56 - Respondre

      Un món molt complicat…. però pitjor és #forocoches…. 🙂

Deixeu un comentari