Capet… Bon menjar, però cap crònica explica que….

/Capet… Bon menjar, però cap crònica explica que….


Cuina correcta amb bones matèries primeres, en un local sorollós per acústica i també degut al poc espai global. Servei molt amable. Potser millor sopar a la barra. RQP actual, no massa satisfactòria  

Capet

Benet Mercader 21

www.capetrestaurant.com

TEL.: 931155366

No és pas el primer cop que anem a Capet, que ja vaig publicar-lo a Capet_2014, i tot i que els plat són bons i el servei agradable i professional, vam sortir d’allà amb la seguretat de que no tornaríem.

No sé si és la sonoritat del local o que sempre sol estar ple, que el sopar es pot convertir en una tortura. De fet l’altre cop que el vaig publicar, ja ens vam negar a seure a la taula que teníem assignada i vam anar a la barra, però aquest cop la barra estava plena i en la nostra petita taula, envoltats de taules properes, i una de 10 persones, va fer que el sopar es convertís en un patiment. En l’anterior crònica vaig ser benvolent, imaginant que el tema soroll havia estat atzar, però en aquesta ocasió i amb referencies d’altres que hi han anat, m’adono que és un problema crònic. I tampoc els preus són els mateixos… 🙁

Vam demanar 4 platets per a compartir i amb la idea de demanar postres també. L’àpat va consistir en un parell de croquetes de pollastre amb kimchi (un dels seus plats estrella), dos plats que podríem catalogar en la categoria d’amanides: els cors de carxofa amb tomàquet deshidratat, fulles d’espinacs i botarga, i l’amanida de llenties, amb verduretes, escarola i un parell de navalles per decorar.

I com plat final, la Picanya de vaca vella amb albergínia fumada, que estava excel·lent, però deixa de ser picanya, es a dir producte i no ho dic pas com a crítica.

Ja no vam demanar postres, doncs l’únic que ens venia de gust era pagar i fugir, i esperar el nostre Cabify al carrer, que tot i fer fresca, era més suportable que el soroll.

I mentre esperàvem a fora del local, reflexionàvem que sopar per uns 45 €, per cap (si haguéssim demanat postres), en aquelles condicions, costa d’entendre com tenen èxit i de fet no es pot negar que en tenen, si ens fixem en l’afluència de públic. I aprofito per apuntar, que els preus han crescut, respecte als que podeu veure al tiquet del post de 2014, en que per 54€, vam sopar els dos. I el cost de la vida, no ha pujat pas en aquest ritme, ni en el món real, ni en el de la restauració.

M’agradaria fer un estudi del target de públic que van a aquests locals incòmodes, en que la conversa resulta difícil (o potser no conversen…), les minitaaules requereixen d’equilibris i tot i que els plats estan ben elaborats, no gaudeixes del sopar, sinó que l’acabes patint. I no és l’únic exemple, doncs ja he dit el mateix de llocs com La Mundana i fins i tot de Suculent, en que saps que menjaràs bé, però on les condicions ambientals poden ser pèssimes. Crec que per molta gent, el fet de sopar amb incomoditats, es acceptat amb naturalitat i no hauria de ser així.

La carta de vins, en concordança amb les dimensions del local i ens vam decantar per un DO Montsant, el Fredi, elaborat pel Fredi Torres, amb un cupatge en que el component dominant és la garnatxa, que va resultar fresc, afruitat i més que correcte.

RESUM

  • Cuina correcta amb bones matèries primeres
  • Local sorollós per acústica i també degut a espai reduit
  • Servei molt amable
  • Potser millor demanar barra directament
  • RQP actual, no massa satisfactòria
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-11-19T10:28:25+00:00 19 de novembre de 2017|Tags: , , , |12 Comments

12 Comentaris

  1. Jordi Castaño 19 de novembre de 2017 en 12:14- Respondre

    I jo que el tenia anotat com a possible per anar a dinar amb la meva filla, doncs està al seu barri i tinc aparcament just a sota… Tens referències de si per a dinar està igual?

    I el que dius del preu, és una mica pressa de pel si quasi dupliquen preu final en tres anys… 🙁

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 19 de novembre de 2017 en 13:39- Respondre

      No sé … no he anat ni passat mai pel migdia…. No sé ni si fan menú.

      En cas de que no en fessin, podria ser més tranquil.

      Si el proves, ja em dius… 🙂

      Abraçada!!

  2. Joël 19 de novembre de 2017 en 16:44- Respondre

    A veure gent, cert que els hi hauríem de demanar que no acceptessin taules de més de 4-6 pax, però difícil fent numbrus a any vista. Per dinar el tema és que no hi ha menú, assumeix el risc de la carta. Però el cuiner la toca, servei digne, i certament la localització els fa ser (massa) confiants.

    • Ricard Sampere 19 de novembre de 2017 en 16:51- Respondre

      Millor si no hi ha menú, doncs imagino que amb carta i prou, els migdies deu estar més buit…

      I totalment d’acord en que el cuiner en sap prou i del servei encara diria més… El vaig trobar molt eficient.

      Però per l’estructura del local, encara que limitessin les taules a 4, crec que el soroll , és inevitable quan està ple…

      Per tant , cada dia més convençut de buscar llocs sense (massa) soroll….

      Merci per aportar Joël..!!

  3. Arquímides 19 de novembre de 2017 en 17:30- Respondre

    Un lloc incòmode i sorollòs fa desaparèixer tota possibilitat d’anar-hi. Així de clar, no es tracta d’engolir. Que la gent, que sempre són els altres, no en faci cas i ho festeji, no ès garantia de res de res. Hi ha molt tonto i molt gilipolla i a cops es juntes les dues coses. I si son pijos enteraos, tres.

    Fa molt temps que no concilio ni perdono, però gens. Ës negatiu fer-ho. A fer punyetes. Els seus problemes no són els meus.

    Arquímides.

    • Ricard Sampere 19 de novembre de 2017 en 17:36- Respondre

      Ostres Arquimedes…. per una vegada, estem d’acord al 100×100…. 🙂

      La meva teoria, és que hi ha una generació, que amb la crísis, s’ha acostumat a anar a a llocs potulets i sorollosos…. I el dia que surten a “menjar bé”, ja troben normal el soroll i els crits…. Una mica com aquella gent que sopa mirant la TV i que ja la troben a faltar….

      Salutacions!!

  4. Esther 19 de novembre de 2017 en 18:21- Respondre

    Ricard, totalment d’acord¡ jordi, al dinar tb és sorollós!

    • Ricard Sampere 19 de novembre de 2017 en 18:41- Respondre

      Jo tenia l’esperança de que si no feien menú, la gent per dinar, és menys partidària d’anar a la carta…. però ja veig que tampoc és opció… 🙁

  5. Pepa 19 de novembre de 2017 en 21:38- Respondre

    Doncs res, per sentir sorolls i fer equilibris en taules no cal. I això del preu ja passa, obren, fan clientela, fama i comencen a bufar el globus. Em recordo el Petit Pau, vaig anar al cap de dos anys de publicar-lo el Ricard i els preus havien pujat un 60%.

    No entenc com la gent pot gaudir d’un àpat amb tant de soroll al voltant…

    Salut!

    • Ricard Sampere 19 de novembre de 2017 en 22:52- Respondre

      Si… el tema soroll, costa d’entendre…. Potser la gent només va a menjar i en canvi, per mi és important l’acte social de sopar + conversa.

      O molta gent ja s’ha acostumat a sopar amb soroll a partir de sopar a casa amb la TV en on, i mirant algun programa tipus “telesinco”

      Salut!!

  6. Pipo 20 de novembre de 2017 en 10:05- Respondre

    Estuve hace unos dias cenando de menu. El local es pequeño pero tuve suerte y ese dia la mayoria eran parejas por lo que no fue un problema el ruido aunque reconozco que podria serlo. El problema es que estuve hace menos de una semana y no soy capaz de revordar ni un plato de los que cene lo que quiere decir que no huno nada memorable. Si recuerdo que al salir comentamos que barato no era, tampoco caro, pero dado el tipo de local te esperabas un precio mas ajustado que justificase el siempre lleno.

    Salutacions

    • Ricard Sampere 20 de novembre de 2017 en 11:43- Respondre

      Si… Just tal com ho dius. No és car, però donat el tipus de local i l’aborregament a que pot donar lloc si està ple, llavors el preu és massa alt.

      Però curiós que sempre estigui ple….. Igual amb tant de soroll, el target que el freqüenta, de públic se sent “acompanyat”

      Salutacions Pipo!!

Deixeu un comentari