Casa Carmina. Valencia té aquestes coses

/Casa Carmina. Valencia té aquestes coses

Casa Carmina a València, és d’aquells restaurants que ja no se’n troben. Producte de qualitat, arrossos molt recomanables i amabilitat.

Casa Carmina

Embacadero, 4, El Saler – València

www.casacarmina.es

Tel.: 961 83 02 54

Casa Carmina Guest

Aquest post està escrit per l’Alicia Mirabet  que en ocasions escriu aquí com convidada. O sigui que jo NO he estat a aquest lloc, tot i maquetant el post, m’han agafat ganes 🙂

Casa Carmina és d’aquells restaurants que ja no se’n troben. Com ells mateixos diuen és la continuació ferma d’un projecte gastronòmic sincer i per això brillant.

Els sabors de sempre tornen d’una glopada, sense ínfules, sense emmascarar i és clar, és un goig.

Per això és un plaer menjar-hi una paella en ple agost sense riscos, una paella valenciana o de sípia, carxofa i alls tendres, o una fideuà, un arròs amb bolets o un arròs a banda.

Els arrossos a Casa Carmina…

Per que era això, era això un arròs ben fet, de veritat, sense les fritangues o preses de pèl que esborronen a la factura. Volem menjar bé, no volem fer-nos selfies mentre es passa l’arròs i s’escalfa el vi, és hora que siguem honestos, servidors i servits; hem vingut a menjar, a passant-s’ho bé, a que ens facin gaudir menjant, no amb altres coses. Com ens agrada que ens entabanin i ensenyar-ho!

Aquest any Casa Carmina, celebra els trenta anys d’història, quan els pares de l’actual xef (MªJosé Batlle) i la jefa de sala (Carmen Batlle) l’Eduardo, d’origen empordanés, i la Carmina, natural del mateix Saler, van obrir les portes.

Casa Carmina València

I poca cosa més a dir, és un restaurant sense vistes, enmig d’un carrer d’El Saler, a cinc minuts de València, a tocar del Parc de l’Albufera. No us penseu que he descobert un brillant en brut, hi ha estat sempre, però ens embadalim en jocs d’ombres i grans inauguracions i de taules posades (oh, novetat!) com un «home cinema» a mirar la cuina. Casa Carmina és ple i l’ambient a la sala com comprovarem tot seguit com la cuina; senzill, gustós i refinat. Dinem cinc persones, el meu marit i jo i els meus tres fills.

Que vam demanar a Casa Carmina

Ens serveixen d’aperitiu un gaspatxo amb tocs de préssec i menta.

Hem triat arròs a banda per cinc de segon (el meu fill mitjà recordava l’experiència de l’any passat i en volia demanar per sis. Però no per problema de ració, si no per golafreria pura i dura). I pels entrants ens hem decantat per unes cintes de sípia (han acabat el calamar, culpa nostra, la reserva per organització del viatge era per quarts de quatre de la tarda), all i pebre d’anguila i amanida de sardina fumada.  Però les cintes de sípia estan molt ben fregides, una mica enfarinades i prou. I acompanyades amb una salsa crec que meitat guacamole meitat maionesa.

Casa Carmina València cintes

Casa Carmina València sardina

L’amanida de sardina fumada era deliciosa les ceves estaven escaldades i un xic torrades, el tomàquet gustós amb fulles d’alfàbrega fresques, ametlles torrades i les sardines, gruixudes i sabrossíssimes. Una gran amanida. Els nens, van sucar pa.

L’últim entrant  a Casa Carmina, va ser l‘all i pebre, recepta d’anguila molt popular tant a les terres valencianes com a les terres de l’Ebre, un àpat carregat d’història on cada casa té la seva recepta i toc. Aquí va ser quan vam haver de demanar una altre panera de pa.

Casa Carmina València all-i-pebre

Apartat dedicat als arrossos… No podien faltar a València

I finalment l’arròs a banda, a Casa Carmina podeu demanar tots els arrossos a carta. L’únic que precisa encàrrec és la paella valenciana. L’arrós a banda és espectacular. En aquells llocs que no tenim la sort de poder anar tan sovint hi ha un instant que congelo; és el moment de la primera cullerada, em dic a mi mateixa, que he idealitzat aquell moment, que els records sempre s’endolceixen i es magnifiquen, i la cullera queda suspesa, entre el meu alè que vol refredar l’arrós i el meu desig de comprovar si aquell record és tan bo com recordava. I sí. Aquest arròs a banda amb rap, calamar i gambes és un gran record.

Casa Carmina València arròs a banda

Quin arròs, no parlaré de cocció, ni de gust, ni de socarrat ni de res. Ho té tot. I hauria d’haver fet cas al meu fill mitjà; paella de 6 per 5.  I menjat directament de la paella. Que per un dia que us floreixi el valencià que porteu dins.

De postres (no, els meus adolescents mai acaben la gana) vam demanar un torrija amb gelat, torrada crec que no fregida, i amb un crumble per lligar el gelat de vainilla. Molt bo. Magnífic.

I un pastis de xocolata, sí amb el mateix crumble per sobre i gelat, però no hi sobrava gens.

Casa Carmina València torrija

Casa Carmina València xocolata

El vi a Casa Carmina

Per veure sempre que podem ens decantem per un vi de la terra on som. I en conseqüència vam demanar un vi blanc, amb un nom curiós Beberás de la copa de tu hermana. Ja fa temps ens ho va comentar una entesa en vins, que amb això dels noms i els registres que se’n feien costava trobar-ne d’originals, aquest ho és. DO València, de la bodega Fil·loxera i cia, és un vi collita 2016, amb macabeu, monestrell i malvasia. Confesso que em deleixo per els vins que tenen aquests tocs de malvasia, els fan molt llaminers i especials. Com que anem amb nens també vam demanar a banda d’aigua, coca-cola.

Casa Carmina València vi

I dos cafès amb gel, cafè del tiempo, dels que no vaig fer fotografia.

I el cost va ser aquest a Casa Carmina a València

Tot plegat els de sempre paguem, malgrat anem amb tres fills i amb molta gana 169,80.

Casa Carmina València tiquet

 

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-09-03T16:53:03+00:00 5 de setembre de 2018|Tags: , , |6 Comments

6 Comentaris

  1. Jordi Castaño 9 de setembre de 2018 en 12:34 - Respondre

    Realment agosarat demanar una paella al mes d’agost. Hauria de ser considerat esport de risc. Crec que les úniques que menjo durant aquestes dates, són les que faig a casa o com a molt, a casa d’algun amic.

    L’anoto aquest per viatges per aquelles terres, tot i que tenen una impressionant oferta difícil d’acabar… 🙂

    Bon post.

    Salutacions!!

    • Alícia Mirabent 10 de setembre de 2018 en 12:01 - Respondre

      Gràcies Jordi.

      Realment fa basarda les paelles a l’agost… Hi ha prou colorant al món per abastir la tropa turista? Per no parlar dels musclos ressecs, o els elàstics calamars…

      Abraçada!

  2. Josefa Lázaro 10 de setembre de 2018 en 12:50 - Respondre

    L’arròs a banda és un dels meus preferits, deu ser per la similitud amb el caldero murciano (tot i no ser igual).
    Restaurants de tota la vida, sense “showcookings” ni postureus acostumen a ser una bona elecció 🙂
    Em fa gràcia el nom del Celler, plantant cara a l’enemic :-DDDDD

    Salut!

    • Alícia Mirabent 12 de setembre de 2018 en 11:05 - Respondre

      Hola Josefa! Començo a tenir una animadversió mal dissimulada a tot aquest postureo.
      He vingut a menjar…Bé si pot ser.
      Deu ser cosa del Xef malcarat que ens va inoculant el seu saber…

      I cafè del tiempo… sí… tot i que m’havien explicat un cop que un cafè valencià era un cafè amb gel amb unes gotes i rodanxa de llimona, algú expert a la sala?

      Gràcies pels teu comentari!

      • Ricard Sampere 12 de setembre de 2018 en 19:07 - Respondre

        No cal fer massa cas al xef Mal Carat…. Si comences a fer com ell, t’adones aviat, que en molts llocs tens entrada vetada…

        Avui mateix un amic em va proposar anar a un lloc de BCN… Li vaig dir que cap problema i que per mi encantat
        , però li vaig enumerar els «desencontres virtuals» que havia tingut amb el lloc….. I em contesta l’amic…. «Ja busco un lloc nou» 🙂

  3. Pepa Lázaro 10 de setembre de 2018 en 19:29 - Respondre

    Per cert Alícia, en el tiquet: café del tiempo… Amb caloret? XXXD

    Salut!

Deixeu un comentari