Casa Pepe. Justo al lado de Radio TeleTaxi

/Casa Pepe. Justo al lado de Radio TeleTaxi

Casa PEPE




c/ San Carlos 36

Sta Coloma de Gramanet

T. 933861064

www.restaurantecasapepe.com

Era dissabte, hora de dinar i vaig passar llista mental de la gent que fa temps tinc pendent de contactar  i vaig pensar en l’amic Zaca, dels temps de que treballavem plegats al Departament d’Informàtica de la UPF, que feia més d’un any que no compartíem taula i conversa.

El vaig trucar i com ell viu a Santa Coloma, li vaig dir que ja m’apropava i em sorprengués portant-me a algun lloc emblemàtic d’allà, típic, bàsicament de tapes i que no fos estrellat ;). I em va portar a Casa Pepe.

Casa Pepe és d’aquells llocs que ha crescut quasi paret a paret amb radio TeleTaxi i prou que es nota amb les fotos que llueixen amb el Jordi Pujol i el Justo Molinero, així com una amb el president més prescindible que hem tingut al país… en Monti….

Jo m’imaginava un lloc més bàsic i em va sorprendre entrar en un local, que sembla petit, però que quan camines per anar al WC, vas passant per sales i sales, guanyades suposo amb els anys, comprant “la casa del costat”.

Cuina oberta, vitrines refrigerades espectaculars i una colla considerable de cambrers uniformats, fins i tot amb llacet i algun amb corbata…. cambrers de tota la vida. No és pas el meu estil, però el respecto i admiro que l’hagin sabut  trobar. La professionalitat del servei, ja mereix nota alta.

La carta és immensa… tapes, plats,  plats amb la foto del tipus graellada de carn o peix, però amb la dignitat de presentar-ho en cru…. Fa uns anys quan era més carnívor, potser m’hagués decantat per una graellada de carn amb pinta espectacular…

Però com anava mentalitzat de tapes clàssiques, no vaig voler  sortir-me del guió, excepte que al observar que a la carta hi havia allò del “plat de cada dia”  de la setmana… I com els dissabtes tocava “caldo gallego” (3,50€), ja no vaig dubtar. Ja sé que no és un plat de disseny, però que voleu que hi faci… M’agrada i punt … i feia anys que no en tastava cap. I el meu amic Zaca va copiar-me… Estava MOLT bo..!!.

I com “segons”… ja a saco …. bomba (4,45€), braves (4,60€) i “ensaladilla  russa”. 6,55€… Els vaig triar amb la idea de tastar coses bàsiques a veure com els resolien i de conya les tres. Com sempre dic, no soc cap especialista en braves (i ho remarco perquè en hi ha més d’un), però la cocció impecable i la salsa em va agradar, tot i no ser potser la salsa canònica de les braves… però jo tampoc soc massa  canònic…

Ja ho sabeu… just a pocs metros de la parada de metro i al costat de Teletaxi…  Però compte que no és un lloc típic de tapes…. en tenen i moltes, però també plats amb molt bona pinta. Però si demaneu pop gallec de primer i entrecots o gambes de segon, pagareu més que nosaltres. I que consti que no vaig pagar… l’amic Zaca em va convidar, però amb el preu dels plats que he posat, ja us podeu imaginar que amb 30€ surts bé.

Resum?. Un lloc peculiar del que em va encantar veure el funcionament, el servei i les tapes clàssiques puc donar fe de que estan a molt bon nivell. Tota l’escenificació va ser una mica com un viatge al passat, però vaig sortir amb bon gust de boca..

 
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:05+00:00 20 d'octubre de 2013|Tags: , |23 Comments

23 Comentaris

  1. Anònim 20 d'octubre de 2013 en 19:20- Respondre

    Que deu haver canviat a Santa Coloma perquè el parking que no t'agradava en el post de Lluerna, ni l'ambient del carrer, ara resulta que ja no tens queixes?
    Ara el parking ja et sembla bé?
    Has fet algun curs d'adaptació a l'entorn?
    O és que realment els teus gustos gastronomics van en aquesta direcció?

    • Ricard Sampere 20 d'octubre de 2013 en 19:58- Respondre

      Ja hi som… 🙂

      De veritat vols que expliqui el que ha canviat?
      1.- Que hi vaig anar de dies i les coses es veuen diferents (i l'ambient tb és diferent)
      2.- L'escala del parking de sota la plaça, segueix sent igual de trista, tot i que amb llum del dia s'hi veu menys. En tot cas el TomTom em va portar a un altre parking.
      3.- No he fet cap curs d'adaptació. El meu nivell d'adaptació em permet adaptar-me a lo que és "natural" en cada entorn. Si vols t'ho detallo més…
      4.- Gastronomicament tinc un ventall molt, molt ampli. Puc gaudir del que la gent anomenen "el millor del món" i també en llocs senzills… (Goto punt 3).

      Apa… a gaudir de la nit!!!

  2. Jordi Castaño 21 d'octubre de 2013 en 09:09- Respondre

    Em quedo sens dubte amb el "caldo gallego". Si estan ben fets, aquests són els plats que més gaudeix-ho (tot i que amb el solet de dissabte, no sé si l'hauria triat…).

    Salutacions.

    • Ricard Sampere 21 d'octubre de 2013 en 11:12- Respondre

      El caldo gallego estava molt bo i ben fet amb els components que hi calen… Fa molts anys anava a un lloc de Gràcia (ja no em recordo del nom), només pel caldo gallego.

      Hi vaig anar fa un parell de disabtes, no feia tanta caloreta com aquest darrer… 🙂

      Normalment publico llocs de fa un parell de setmanes així l'opinió queda més distanciada …

      Salutacions,

  3. Anònim 21 d'octubre de 2013 en 12:05- Respondre

    El "caldo gallego", té molt bona pinta, més que no pas les altres tapes, que no s'han deixat la pell amb presentacions modernes amb l'esquitxada de mòdena 🙂
    Però els plats no es valoren per la foto i imagino que eren prou bons pel que dius.
    Abraçada
    CarlesP

    • Ricard Sampere 21 d'octubre de 2013 en 12:45- Respondre

      Hola Carles,

      A mi em van agradar… peró si de patates braves tinc poca comparativa, imagina de "bomba" que potser era la 3a o 4a vegada q en menjava en la meva vida… Ho vaig trobar bo, però com et dic em manca comparsativa.

      Una abraçada!

  4. Anònim 21 d'octubre de 2013 en 12:39- Respondre

    Durant la facultat tenia una amiga que vivia a Santa Coloma i anavem sovint i encara que faci
    més de 20 anys que no el trepitjo pel que comentes no ha canviat. Normalment demanavem tapes com les braves, bomba i pop i sempre mantenien el mateix nivell.
    Guardo molt bons records tant pel menjar com per l'amabilitat dels cambrers.
    Maria Israel

    • Ricard Sampere 21 d'octubre de 2013 en 12:50- Respondre

      Ja veus Maria… jo era el primer cop que hi anava i em feia il·lusió anar a un lloc emblemàtic i clàssic. I així va ser.
      La professionalitat dels cambrers em va sorprendre. Quasi rara en els temps que corren en que quasevol es posa a servir taules. Hi van haver detalls, quasi impercentibles de "savoi faire".
      I també em va sorprendre veure clients, que vaig deduir eren habituals i el que demanaven i quin tracte hi havia. En aquest aspecte em va recordar una fonda de les d'abans.
      Molt curiós tot….

  5. Guillem 21 d'octubre de 2013 en 14:56- Respondre

    Apa Ricard, ja no et podran acusar de ser un blogger que tot i criticar alguns llocs en voga, sempre hi acaba anant.

    És ben bé que les neveres que descrius i les cartes són d'un altre temps, però el fet d'haver-se mantingut oberts (i entenc que amb una fidel clientela) demostra que aquests llocs no només han d'existir, sinó que són necessaris.

    Bona troballa!

    • Ricard Sampere 21 d'octubre de 2013 en 15:29- Respondre

      Hola Guillem,

      Vaig observar escenes (i de satisfacció) que ja no es veuen… Públic fidel que em va donar la sensació d'anar quasi tots els dissabtes, gaudint molt del dinar, sense masses pijades a l'hora de triar el vi (i ho diu un que és molt meticulós amb el vi… :)…).

      Una mica com un viatge al passat…. Però em va agradar de veure… I vaig menjar prou bé…

      Salutacions,

  6. Manel 21 d'octubre de 2013 en 16:45- Respondre

    Ricard,

    ja veig que segueixes tenint adustos fidels que salten a la primera i, fins i tot, els primers a comentar. Això és bo, indicatiu que generes espectatives.

    Quant al lloc, penso que és fantàstic que segueixi havent llocs d'aquest tipus, que, sense cuidar massa la presentació, només el menjar i el servei, siguin destacables. Aquests llocs són els que, a les verdes i a les madures, acostumen a aguantar i no com molts d'altres "novetat-novetat" que es fonen com focs d'encenalls, tot i haver fet molt soroll "excited" que diries tu.

    En aquest sentit, si no passa res, el mes que ve haig de provar el Fermín, de Solsona, amb una filosofia semblant, tot i haver actualitzat –segons he vist al seu web– la seva carta. Ja t'ho explicaré. Me n'han parlat molt bé i, a més a més, gent de confiança.

    Salut!

    • Ricard Sampere 21 d'octubre de 2013 en 16:54- Respondre

      Hola Manel,

      A veure que tal el Fermín de Solsona… No el conec, però hi han moltes, moltes troballes d'aquestes. I més per zones perifèriques…

      Pel que fa al primer comentari, sempre em fan mala espina de que siguin de gent que vol generar maranya i en el sentit de voler simular que ho ha escrit, qui estic segur que no ho ha fet.

      Ja em va passar al post de Suculent que hi havia algú que donant a entendre que era de Suculent (o estava relacionat), començava a passar-se i vaig haver de tancar comentaris per no perjudicar a qui no en tenia culpa…

      El que si està clar, que tinc gent que no m'estima massa… I en aquest grup hi ha més d'un blogger… :). Alguns ho manifesten i altres juguen al joc del silenci.

      Salut!

  7. Victor I. 22 d'octubre de 2013 en 08:57- Respondre

    Jo conec varis llocs com aquest, bon servei, menjar per damunt mitjana a un preu asequible, el típic lloc sense floritures sempre ple i ambient amigable, apa!! Un mes a la llista…..

    • Ricard Sampere 22 d'octubre de 2013 en 09:27- Respondre

      Hola Victor,

      Just ahir que vaig posar a Twitter un link al lloc, em parlaven uns d'allà Santa Coloma, d'un altre del mateix estil: El Cruce que vaig mirar a internet i no està lluny del que he publicat.

      Salutacions,

  8. esthernyc 22 d'octubre de 2013 en 09:28- Respondre

    quina gràcia.. he anat milions de cops al casa pepe! hi tenia família a prop… no esperava veure'l mai publicat al teu bloc! sorpreses de la vida!! 🙂

    • Ricard Sampere 22 d'octubre de 2013 en 09:37- Respondre

      🙂

      Sorpreses i casualitats… Pocs caps de setmana estic per BCN i menys "lliure"…. i poques vegades he trepitjat Santa Coloma….

      Però em venia de gust provar un lloc així

  9. castellardigital 22 d'octubre de 2013 en 16:38- Respondre

    Ricard, llegint aquest post hem recorda de dos bar ja tancats a Sabadell. Los Faroles en el carrer Martin Tries, feien unes bombes molt bones i el bar Miguelin al costat dels Franciscans, feien unes braves amb salsa romesco i maonesa,
    Salutacions
    Josep Maria

    • Ricard Sampere 22 d'octubre de 2013 en 18:14- Respondre

      Dels Faroles em recordo de fa molts anys…. el Miguelin, ja no em sona… :).

      Però Casa Pepe, és molt més luxós de lo que era Los Faroles. Vull dir que igual que una bomba, et poden servir una graellada de peix de bon nivell.

      Salutacions,

  10. olocomesolodejas 22 d'octubre de 2013 en 17:14- Respondre

    Sempre m'fa fascinat el rollo decambrers amb "pajarita" , cabell engominat i que et tractin de vosté. Obsesions i fantasies d'una banda, sembla un lloc peculiar per pasar-hi.

    Salut 🙂

    • Ricard Sampere 22 d'octubre de 2013 en 18:18- Respondre

      Hola… 🙂

      Però no és el cas de Casa Pepe… La "pajarita" si la porten, però res més dels típics eterotips aquests… I no recordo si el tracte era de vostè (i si ho era, pot ser disculpable degut a la meva edat..:)…).) En positiu, vaig notar complicitats, de molta "mili"… Vaig sortir pensant… "ja hi signaria sempre amb un servei així"..

      Salut!!

  11. starbase 23 d'octubre de 2013 en 04:38- Respondre

    El meu oncle, una de les persones més cultes i llestes que mai he conegut, sempre em deia que la inteligència de les persones es pot mesurar amb la capacitat d'adaptar-se als seus interlocutors. Ell que era alt directiu valoraba saber gaudir i saber comunicar-se tant amb el CEO de la multinacional on treballlaba com amb el senyor de la cadena que posa cargols.

    Doncs en el tema del menjar, el mateix!!! 🙂

    • Ricard Sampere 23 d'octubre de 2013 en 07:28- Respondre

      Si, si… i això facilita el poder gaudir de tots els nivells… I encara et diré més, per les persones que en el fons som cerebrals, el fet de saber que no pagarès una burrada, incrementa la sensació de "sentir-se bé".

      Encara que a molts els costi de creure, en les ocasions que he anat a llocs "top" i de "moda", mentre ells intenten sorprendre'm, ja vaig pensat "lo que pagaré per això"….

      Perquè una oliva esterificada (tret del moment que va ser novetat), no deixa de ser oliva/oli + mà d'obra…. i una espina de sardina fregida amb no sé quantes gràcies, no deixa de ser una espina de sardina….

      🙂

  12. Cuina Cinc 22 de novembre de 2013 en 19:38- Respondre

    Hola, Ricard,
    Et vaig llegint i m'agrada el que vas posant Déu n'hi do quina feina hi ha darrera de tots cada un dels posts!
    Vaig mirant i llegint quan puc. De vegades no tinc ni temps per mi,
    Aquest és un bon lloc el caldo Gallego té un pinta extraordinària!
    Bon cap de setmana!

Deixeu un comentari