Cocina Hermanos Torres. Buscant les estrelles

/Cocina Hermanos Torres. Buscant les estrelles

Cocina Hermanos Torres amb nivell de cuina molt alt. Servei atent i agradable. En un local molt especial. I amb RQP desestabilizada pel cost de les begudes.  

Cocina Hermanos Torres

Taquígraf Serra, 20

www.cocinahermanostorres.com

Tel.: 934 10 00 20

Cocina Hermanos Torres Esther

Cocina Hermanos Torres

Aquest post està escrit per l’Esther Meya, component de 3(o+)aTaula, que en ocasions escriu aquí com convidada. He de dir que jo NO he estat a Cocina Hermanos Torres, perquè em fa molta mandra. Potser un dia hi acabi anant, però ara per ara no em ve de gust. Em raca molt pagar un dineral, quan sé que en sortiré indiferent o potser emprenyat. Però em fa gràcia tenir-lo al bloc i l’Esther soluciona aquestes dilemes. I ves a saber si el Jordi hi fa una escapada i acaba apareixent a la Guia de 3(o+)aTaula, pel 66,6% dels vots 🙂

Esther dixit …. 🙂

Feia molt que no  feia de guest-blogger en aquest bloc. I en tenia ganes!. A més com aquest és el tipus de restaurant que queda fora de les preferències del Ricard, #allá_voy 🙂

Novíssim restaurant dels germans Torres, ex Dos Cielos. Tenia moltes ganes de tastar-lo i també veure evolució de la seva cuina. Perquè ja que feia força temps que no havia tornat al Dos Cielos.

Local espectacular, molt ampli, cuina oberta (no tota) al mig i les taules al voltant. Sonoritat perfecte. I força llum, tot i ser decorat molt fosc. Activitat de la cuina a la vista de tothom, on aquell dia hi havia un dels dos germans.

Cocina Hermanos Torres entrada

Cocina Hermanos Torres sala

Menús versus carta a Cocina Hermanos Torres …

Havia llegit que sembla que hi hagi “consigna” de que es tastin les degustacions. I vaig comprovar que sí. Tot i que nosaltres (anàvem 4) estem rodats i teníem clar que menú curt o carta. Però primer et posen el llarg (El Inicio). I nosaltres ja vam demanar que ens mostres el curt (treuen 4 plats del llarg), per decidir-nos o carta. Però al treure els 4 plats que ja vam decidir per unanimitat que el curt (El Origen). Amb alguns canvis per tres #pseudo_vegetes. I va ser tot un encert.

Cocina Hermanos Torres menú

Vam demanar varis cocktails, cerveses i copes de vi blanc, mentre miràvem menús.

Cocina Hermanos Torres Taleia

Per començar a dinar vam demanar ja vi negre, un Silici. Destacar tasca del sommelier, intervenint segons li vam preguntar, gens invasiu.

Cocina Hermanos Torres silice

Comença el menú de Cocina Hermanos Torres …

D’entrants per “picar”, un pa amb oli Piqual (espectaculars els dos) i un gelat de pipes (servit fantàsticament bé) lleugerament amarg, molt bo.

Cocina Hermanos Torres pipes

De primers a Cocina Hermanos Torres, ens van anar arribant verdures (amb una gelatina de base i plat amb molt color), molt bones, calamar (modo sushi) fermentat amb sake de molt nivell, sopa de ceba molt destacable (amb catxondeo. Per sort no ens van dur el cebollote gegant a la taula, de l’hort -està de moda la cosa… ;-).

Cocina Hermanos Torres verdures

Cocina Hermanos Torres calamar

Cocina Hermanos Torres sopa

I canvi de vi…

Passant a un més potent: Metamòrfic…

Cocina Hermanos Torres metamorfic

I seguint amb Clòtxines amb gazpachuelo (per mi, dels plats més normals), per acabar la gamma dels que podríem anomenar primers.

Cocina Hermanos Torres clotxines

I de segons, tota la taula vam fer el Cocido d’estiu. Espectacular. D’aquells fons de sabor molt profunds. Que et fan ganes de tastar la propera carta d’hivern de Cocina Hermanos Torres.

Els pseudo vegetas vam fer l’arròs (fals, eren verdures. Original, però poc destacable en sabor) i el salmó (jo el vaig deixar, no em va entrar pels ulls, però la resta van dir que molt bé). I el carnívor va tastar Ravioli de guatlla en escabetx (em va fer rabieta, en lloc del salmó 😉 i pit de guatlla Royal. De 10.

Cocina Hermanos Torres cocido

Cocina Hermanos Torres verdures

Cocina Hermanos Torres salmo

I acabant els salats amb una galete de tonyina de traca. En conseqüència, millor final, impossible.

Cocina Hermanos Torres tonyina

El passe als postres, molt ben trobat (per diferent, per lleuger però amb sabor) pastisset de formatge.

Cocina Hermanos Torres formatge

Però continuant amb flor d’ametlles de llet. Ametlla crua amb el repunt amarg, molt bé. I postre de xoco brutal, de “nube” amb cirera. Lleugeríssim.

Cocina Hermanos Torres ametlles

I copa de vi, altre cop diferent, també molt bé, un Pomerol ..

Vam demanar cafès. Molt bons. Caríssims. Fins i tot per un estrellat. I no petit fours. Malament!. Vaig fer servir el bombó de xoco i fruita de la passió com a tal, però els vaig trobar a faltar…

Preu dels menús a Cocina Hermanos Torres …

El menú Origen té un cost de 135 euros. I el menú El Inicio, 150 euros. Beguda a part i força inflats els preus de la beguda.

El resum és que tots els plats del menú estan a un nivell molt alt i un parell o tres fan pic de muntanya, aconsegueixen que el menú no enfarfegui i sigui prou lleuger. I en conseqüència,  acabis el dinar amb molt bones sensacions i ganes de tornar-hi!

RESUM de Cocina Hermanos Torres …

  • Altíssim nivell de cuina
  • Zona apartada
  • Servei jove, atent i agradable
  • Local molt especial
  • RQP desestabilizada pel cost de les begudes

 

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-08-23T00:41:48+00:00 19 d'agost de 2018|Tags: , , , |10 Comments

10 Comentaris

  1. esther 19 d'agost de 2018 en 13:34 - Respondre

    Merci Ricard!!! 😍

    • Ricard Sampere 19 d'agost de 2018 en 14:40 - Respondre

      A tu…. !. Saps que m’agrada tenir llocs d’aquests al bloc i amb el títol virtual de “la primera crònica que ha pagat factura”….. 🙂

      Però a mi ja saps que em fa mandra tremens, anar i pagar per una cosa que no em fa il·lusió… I et dic una secret … pensa que he comprimit foto a foto i alguna ha calgut girar-la. Doncs cap, però cap, m’ha generat desig a l’estil de “ostres… ara em menjaria aquest plat”.

      Ja no soc d’eixe món…. 🙂

      • esther 19 d'agost de 2018 en 22:12 - Respondre

        ben bé… no t’hi veia gens allà!!! 😉

  2. Tomàs Cortés 19 d'agost de 2018 en 19:29 - Respondre

    Hola, vaig en 15 dies, lo dels diferents vins vull entendre que vas demanar maridatge o sencillament vas demanar unes ampolles diferents segons s’acabaven?

    • Ricard Sampere 19 d'agost de 2018 en 19:42 - Respondre

      A veure que diu l’Esther, que jo m’he limitat a maquetar el post ….. 🙂

      Suposo que entre avui o demà ens diu alguna cosa….

    • esther 19 d'agost de 2018 en 22:14 - Respondre

      Hola Tomàs! no vam fer maridatge. no m’agrada el maridatge. preferim triar… vam fer diferents, a mida que s’acabaven. i els 3, molt bé!!! però pujadets de preu… 🙁

  3. Pepa Lázaro 20 d'agost de 2018 en 12:08 - Respondre

    Sort que en tenim a l’Esther que ens fa crònica d’aquests tipus. M’encanta l’estil del local, diàfan, industrial i amb aquests punt daurats que l’aporten “glamour”…
    Molt bé el menú, ara, amb opció carnívora, eh! I dels còctels, Esther, quins vau prendre?

    Salut!!!

    • esther 20 d'agost de 2018 en 14:06 - Respondre

      Holaaa Pepa!!! jaja.. ja m’agrada fer aquestes cròniques. patint, oi?? 😉 el local és una passada! cocktails vam fer pisco sour i margarita. i molt bons. i el menú, amb carn o sense, a molt bon nivell, sí!! tinc ganes de tastar el d’hivern!

  4. Jordi Castaño 3 de setembre de 2018 en 17:06 - Respondre

    Pse… Que voleu que us digui… Em va encantar la primera visita a la cuina dels Torres Twins, però les següents no em van provocar cap emoció tret d’un parell o tres plats. I mirant aquest menú, penso que tampoc aniria. Però és potser el fet de no tenir amb qui anar a llocs d’aquesta mena el que m’ha fet perdre l’interès en aquesta mena de cuina… 🙁

    I com sé que a l’Esther li agraden, confio en el seu criteri per a recomanar restaurants d’aquest nivell.

    Abraçada (a tots dos)!!

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2018 en 17:20 - Respondre

      Mira… jo les emocions (saps que soc raro en aquest àmbit), les valoro pel desig que em provoca maquetar el post i comprimir foto a foto…. Segons quins plats em provoquen salivera i altres no… I aquí em van provocar zero efecte…. Però és que cap plat.

      El que dius de “anar amb algú…”, jo ho veig en el sentit de que si vas a un lloc amb algú que tu aprecies i veus que gaudeix, llavors, s’acaba gaudint de veure algú gaudint…. (una mica com les històries de llit…).

      Però vaja … a nivell individual, no em comporta cap interés i en canvi penso en l’emprenyada a l’hora de pagar…. Tot i això, si l’Esther li sembla, pot anar a la llista, fent les conseqüents matisacions 🙂

      Abraçades

Deixeu un comentari