La Cooperativa de Porrera (2014). Val la pena anar-hi

/La Cooperativa de Porrera (2014). Val la pena anar-hi

La Cooperativa de Porrera

Agafada d’Internet (la mateixa del post anterior)



Porrera… (no cal adreça exacta)

però si la voleu és: Unió 7




T. 977828378





www.restaurantlacooperativa.com/

El restaurant La Cooperativa de Porrera, és un lloc que m’encanta, però la mandra de conduir, fa que no hi vaig tot lo sovint que m’agradaria.  Aprofitant que tenia un cap de setmana llarg per festa local, vam anar a passar dos dies al Priorat a la Vilella Baixa i la primera parada va ser Porrera. Ja l’havia publicat anteriorment La Cooperativa al 2012.


La cuina de la Cooperativa, és difícil de definir. No és cuina del territori, ni tampoc cauen en les sofisticacions tipus “la gamba de peu dret a sobre d’un fons minúscul amb 14 components…” Ja enteneu que vull dir. És una cuina amb personalitat pròpia com podeu veure a la carta.

Tot i que hi vaig poc, és d’aquells llocs en que et sents a gust i la personalitat del Litus  hi ajuda. Als llocs que em sento a gust, m’agrada fer alguna de les meves i vaig voler vacil·lar-lo quan va venir a preguntar que ens vindria de gust…  Vaig dir-li tota naturalitat:

 “porta’m lo de sempre…”, mirant de reüll si s’incomodava..

I el Litus, que no té taules ni res, sense inmutarse-se i totalment impassible em diu… 

“Així voldràs l’amanida de llengua de vedella amb vinagreta de primer i com  segon el roast beef d’entranya amb pesto”…. 



I em vaig quedar a quadres…. Si que en ocasions per Facebook, he intentat preparar a casa aquest plats que ja he menjat allà en alguna ocasió…  I els he referenciat i el Litus ha posat el “Like”, però d’aquí a encertar a la primera el que volia, vaig quedar esmaperdut i rendit al seu savoir faire. Per tant ja sabeu que vaig menjar…

La Marta va optar per Taboulée amb sardina fumada (fet amb quinoa i bulgur, tomata de Cor de Bou i julivert tots ells ecològics) i com segon pel Conill amb popets de l’Ametlla de mar. Com reflexió és ben curiós com el conill ha desaparegut de moltes cartes de restaurants… quasi en relació inversament proporcional a les hamburgueses… 

Com postres vam compartir un espectacular Pastís de Xocolata amb Mascarpone… Molt bo!.

I el vi?… Doncs igual que faig a un altre dels meus preferits (El Celler de l’Aspic), el deixo a les seves mans intentat a l’hora que sigui novetat per mi, al menys en anyada. I aquest va ser el vi… No cal que us digui que excel·lent i amb el plaer addicional que dóna pagar-lo a preu de botiga.

En resum… un lloc imprescindible en el cor del Priorat i en un poble que ja la visita val la pena . I el menjar i tracte de primera. Us proposo marcar una data en la vostra agenda: el proper dissabte 8 novembre, s’organitza el sempre recomanable  Tasta Porrera 2014, que val la pena visitar. Però si voleu dinar al restaurant de la Cooperativa, reserveu amb temps. 

Més informació del Tasta Porrera a:

http://doqpriorat.org/ca/agenda/tasta-porrera-2014-porrera

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:04+00:00 20 de setembre de 2014|Tags: , , |31 Comments

31 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 20 de setembre de 2014 en 13:21- Respondre

    Hola!!
    Quina bona pinta tot! M'ha resultat curiós això de la quinoa al tabule, pot ser una bona textura a aportar al plat.
    Ja m'agradaria anar al Tasta Porrera però el 8N estarem en dia de reflexió per uns i de molta feina per altres i crec que no podrem anar enlloc.

    Salut!

    • Anònim 20 de setembre de 2014 en 14:13- Respondre

      Jo no vaig gaudir del taboulée… Però pel poc q ens coneixem, et recomano sense cap mena de dubte aquest llloc… I a sobre tu el tens menys lluny q jo…:)

      I el Tasta Porrera és de les fires de vi més dignes en uns temps en que les fires de vins han esdevingut molt indignes…

  2. Albert Ara Lan 20 de setembre de 2014 en 15:22- Respondre

    Justament teniem pensada una escapadeta al Priorat a finals d'octubre però ara que comentes això del Tasta Porrera, potser valdrà la pena anar-hi aleshores. I pel que fa al restaurant, com que mai no hem fet parada i fonda per allà, estàvem entre tres: Sport, Àspic o precisament aquest de la Cooperativa. Tots els dubtes fossin aquests… per bé que aquest post deixa en molt bona posició el tercer!

    • Anònim 20 de setembre de 2014 en 17:46- Respondre

      El dia del Tasta aporrera, té sentit per tastar exel.lent vins…. Però per contra, hi ha molta gent i el poble queda a tope…

      Jo de la zona, alterno entre La Cooperativa i El Celler de l'Aspic… Els dos m'agraden molt, he estat varies vegades i no sabria quin triar… Tampoc són comparables doncs tenen estils diferents.

      Dels dos m'agrada el seu estil d'anar per feina, dedicant els esforços a la feina i ja la clientela ve sola, sense masses esforços de mogudes a través de les xarxes…

  3. malVIatge 20 de setembre de 2014 en 17:29- Respondre

    Albert, jo encara t'en proposaria un altre… Els brots Poboleda. El Priorat poc a poc té un nivell gastronòmic de champions.

    Una abraçada

    • Anònim 20 de setembre de 2014 en 17:57- Respondre

      Dient d'entrada que no he estat als Brots (ni se me espera… :)…). Però si en tinc referències de gent molt propera. I és un lloc amb bona cuina, però lluny del que espero trobar per la zona…

      Si visqués allà, segurament formaria part de la meva ruta, però per menjar plats o platets "sofisticats", prou oferta tinc a BCN… I en canvi allà, m'agrada més una cuina més clàssica de la zona, encara que tingui alguna cosa foràna com el taboulée… 🙂

      Just en aquesta mateixa sortida, vaig dinar un dia a Siurana en el restaurant d'allà menjant un excel.lent xai, del que presumeixen. No sé si el publicaré… Però em va semblar un lloc excel.lent també, tot i que amb una cuina un xic més rústica… I amb això vull dir que quan estic allà baix, em ve més de gust la mitxa espatlla de xai, que l'exibició de "platillos" que això a BCN en tinc oferta variada…

    • malVIatge 22 de setembre de 2014 en 08:23- Respondre

      Bon dia, Ricard… Jo com diu la Belén "per un bon plat de cuina mato, mato" (i afegeixo que aniria on fos per aquesta bona cuina). Si haguéssim de tastar les cuines al seu lloc, no tastaríem un japonés a Barcelona o el Celler de Can Roca a Girona.
      Si pots ves-hi i després en parlem 😉
      Una abraçada

    • Anònim 22 de setembre de 2014 en 11:07- Respondre

      Es que tots no som iguals… Jo difícilment em bellugo (o surto de la ruta) per un àpat… I l'exemple del japonès no és molt encertat… :). Anar a un japonès proper , en lloc d'anar al Japó, està en línia amb la meva filosofia de "mínims desplaçaments"… 🙂

      Fixa't en la meva "ruta" de restaurants…. BCN: tinc els amics / fill allà…. Cambrils: Hi passo els caps de setmana… I cada un dels que tinc publicat, té en general al darrera un motiu, sempre diferent del anar per anar…

      Potser l'únic que trobaries de la llista de "anar per anar", és el Celler de Can Roca, en que les vegades que he estat, el motiu ha estat "fer feliç a qui m'acompanyava"… doncs si fos per mi, no em feia l'excursioneta …

      Una abraçada!

  4. bacoyboca.com 21 de setembre de 2014 en 05:19- Respondre

    No conec aquests que dieu, només per les vostres resenyes, aquest i el Celler de l'Aspic que el va anomenar algún cop a la cuina de mindundi…Nosaltres per la zona hem anat poc, encara que ens agrada molt. Al que si vam anar i guardem també un bon record és a l'Hostal Sport Priorat, que segur tots coneixeu…Per cert Ricard, aquesta setmana t'has avançat un dia

    • Anònim 21 de setembre de 2014 en 08:13- Respondre

      Sempre escric els posts en algun moment perdut i els deixo a la nevera fins diumenge…. Però dissabte vaig pujar la foto del ticket que havia perdut i en lloc de "guardar", vaig premer "publicar"…. I un cop q em va passar el mateix, vaig fer marxa enrera, però com que tinc molts subscrictors per mail, després em bombardejàven amb mails privats a l'estil… "mira el bloc, que hi tens un problema d'enllaç trencat…"… I vaig pensar "ho deixo així".
      Salutacions!.

    • bacoyboca.com 21 de setembre de 2014 en 15:35- Respondre

      JE,JE…. Bé, l'important és que hagi sortit!!

  5. Marta CuinaDiari 21 de setembre de 2014 en 09:15- Respondre

    Me l'apunte perquè ens agrada molt anar per aquella zona! Marta

    • Anònim 21 de setembre de 2014 en 17:47- Respondre

      Salutacions Marta. No tinc cap dubte de que t'agrdarà i si vas, ja esperant feed back..

      Salutacions!.

  6. Robert 21 de setembre de 2014 en 11:12- Respondre

    Sempre és molt agradable llegir una ressenya de la Cooperativa, per mi és un lloc del fixes de la zona juntament amb el Celler de l'Àspic, potser els 2 més interessants rqp. Precisament al Celler de l'Àspic vaig tastar en un dinar el Planetes de l'Esther Nin i em va encantar, una delicadesa especial… crec que era un 2011. La veritat és que llegint la crítica em tornen a venir unes ganes de tornar-hi… fa temps em vaig marcar la fita d'anar-hi almenys un cop a l'any… i dic almenys per la llunyania pels que som del vallés 🙂 Ah, i per cert, ahir vaig estar al Coure i vaig sortir molt satisfet, un lloc que hi tornaria sense problemes. Quin beneït problema pels que ens agrada la gastronomia.
    Salut!

    • Anònim 21 de setembre de 2014 en 17:51- Respondre

      Totalment d'acord Robert… I tens raó que pels que som del Vallès costa… i fins i tot quan passo un cap de setmana a Móra, quan és l'hora d'anar, hi un bon tros… I a mi cada dia em fa més mandra conduir post menjat…

      I m'alegra que el Coure es mantingui… tenia por amb el canvi de direcció, però l'altre dia vaig llegir que el responsable inicial, havia retornat a agafar la direcció gastronòmica del lloc.

      Salut!!

  7. Albert Ara Lan 21 de setembre de 2014 en 17:29- Respondre

    Carai, llegint els vostres comentaris, més que triar, em decantaré per acabar visitant ambdós (o els tres), però miraré que siguin en ocasions diferents o, si no, la tornada a casa s'endevina molt costeruda. Per cert, generalment parleu del Priorat com si fos ben lluny. Trobo que 150km (des de Barcelona) no són tants i menys si ens esperen homenatges a taula!
    Salut!

    • Anònim 21 de setembre de 2014 en 17:53- Respondre

      El problema com deia en un comentari anterior, és el conduir post menjar….

      Anar no és problema…. (de fet jo vaig habitualment de Móra)… el problema és tronar i més amb les temptacions de vins que trobes allà.

      Salut!!

  8. Marta 21 de setembre de 2014 en 17:40- Respondre

    Simplement excel·lent !!!!
    Bon menjar, bon beure i millor tracte !!! què més es pot demanar????
    El restaurant la Cooperativa de Porrera, és d'aquells llocs on els seus propietaris et fan sentir com a casa sempre. On no hi ha vegada que hi vagis que no trobis el menjar boníssim i la carta de vins és més que extensa i sorprenent….
    Als que no heu estat mai, val la pena conèixer aquest racó del país tant maco i especial que és el Priorat i Porrera. Als que ja el coneixem, sempre hi ha una bona excusa per a tornar-hi. Ara que s'apropa la tardor i que les vinyes agafaran aquells colors ocres tant bonics, val la pena fer-hi una escapada i premiar-se amb un bon dinar a la Cooperativa on el Litus i la Mia us atendran esplèndidament….. gràcies a tots 2 !!!!!!

    • Anònim 21 de setembre de 2014 en 17:57- Respondre

      Quina passió hi poses Marta…!!. Propera visita el dia de Tasta Porrera, si m'aconsegueixo mentalitzar de que hi haurà molta gent…

      I bona comarca per fer àpats…. Salvant les distancies em va agradar el que em vas portar a Siurana i algú m'ha dit que està a punt d'obrir un nou must gastronòmic per la zona de Móra que té un nom així com Punt de Xalar…. En saps alguna cosa?

      😉

  9. Anònim 21 de setembre de 2014 en 18:33- Respondre

    M'ha sorprès trobar-me amb tants comentaris amb un restaurant lluny de BCN, quan el teu públic el tens habituat a BCN city. No conec aquest, excepte de les teves referències i si conec el Celler de l'Aspic que si ens va agradar i molt. I de la zona poca cosa més.
    Sense haver-hi estat tampoc, he vist moltes activitats per les xarxes de l'Hostal Sport. No hi has estat mai?.
    Abraçada
    CarlesP

    • Anònim 21 de setembre de 2014 en 18:48- Respondre

      Té una explicació Carles… en lloc de publicar com és habitual en diumenge, vaig prémer per errada el botó de "publicar" ahir… I per això la porta més temps de vida.

      L'hostal Sport el conec d'haver-hi dormit després d'alguna nit de festa de vins a l'Aspic, però no he menjat mai allà. Els reconec el mèrit d'un treball dur el el tema de promoció de l'enoturisme, però en general defujo dels llocs de convidades a esmorzar de forquilla on van en troupe la part més gorrera dels panxa-agraïts… i no critico pas que ho facin per part del restaurant, però ja no em ve de gust anar a fer el mateix pagant (saps que mai vaig a convidades) i encara amb el risc com em va passar un cop en un lloc, de sortir criticat…. Una mica a l'estil de "mira aquest que va de més, venint un dia diferent que nosaltres i a més tonto de pagar".

      Ja sé que no a tot arreu funciona igual, però ja saps que jo vaig a la meva i no m'agrada anar de "palmero"… En fi… una guerra perduda que només em porta que enemics, però jo més content que un pèsol… 😉

      Abraçada Carles!.

  10. Anònim 21 de setembre de 2014 en 22:13- Respondre

    Res no hi ha com tenir llibertat de pressupost i poder-ne presumir com de passada…

    • Anònim 22 de setembre de 2014 en 07:19- Respondre

      De moment pago els restaurants i el dia que no pugui no aniré…. I basicament per respecte als restaurants que molts d'ells tenen economies ben precàries com per tenir que patir la sangonera dels panxa – agraïts…

      Però compte que conec un que algun cop m'ha retret la meva despesa en restaurants, gorreja el que pot i més … i per vacances quasi fa la volta al món…. #nofotem…

  11. Jordi Castaño 22 de setembre de 2014 en 08:07- Respondre

    Poca cosa a aportar en tot el que s'ha dit. D'aquest restaurant n'he sentit parlar força tant a les xarxes com a la Dominic (del celler Clos Dominic) que sempre l'ha recomanat. De fet el tinc anotat per anar el proper dia que torni per Porrera a fer un altre tast i que dubto coincideixi amb el Tasta Porrera, ja que com saps, intento fugir de les concentracions massives de gent i crec que aquest festa és bastant multitudinària…

    Bona i "lleugera" l'elecció dels plats del teu menú, i bona la de "gamba de peu dreta …" :-)))

    Abraçada i fins aviat!

    • Anònim 22 de setembre de 2014 en 10:23- Respondre

      El problema del Tasta Porrera, és l'aglomeració com tu dius… Normalment l'evito anant allà a 1a hora quan encara no ha arribat la gent i tasto i compro els vins que em venen de gust… Però si que es fa llarg esperar al migdia per dinar, doncs a mida que avança el matí, l'aglomeració creix i ja es massifica.

      Per això els 3 darrers anys, no m'he quedat a dinar allà… Ja veurem aquest any.

      Una abraçada i fins divendres!!

  12. Anònim 22 de setembre de 2014 en 08:33- Respondre

    Fer ostentació d'enemics és una forma activa de petulància dificilment reconeguda per l'afectat. És habitual com expressió d'una personalitat amb tendències menyspreadores. En cristià: sentir-se llest, molt llest. Utilitza l'humor com excipient.

    • Anònim 22 de setembre de 2014 en 10:27- Respondre

      I a tu en quin bàndol et classifico… ?.
      a.- com amic
      b.- com enemic
      c.- Com puto anònim ressentit
      d.- Com xiflat massoca que llegeix on no ha de llegir

      Només s'accepten respostes tancades com "a", "b", "c", o "d"….. Es pot marcar una o més d'una… (Les frases seran eliminades)… 😉

    • Anònim 22 de setembre de 2014 en 11:18- Respondre

      "a"… 🙂

    • Anònim 22 de setembre de 2014 en 11:22- Respondre

      🙂

  13. lourdes feans 7 d'octubre de 2014 en 06:55- Respondre

    Com sempre, enhorabona! Et buscaré al tast!

    • Anònim 7 d'octubre de 2014 en 07:21- Respondre

      A veure si coincidim …Però en general el dia del tast, vaig a primera hora, que allà a Porrera, sempre és mitja hora més tard de l'hora anunciada i quan comença a haver-hi massa aglomeració, ja m'agafa l'atac de pànic i marxem… :).

      Però en dies tranquils, la Cooperativa és un gran lloc… i com has vist ja tinc els meus plats fixos..

Deixeu un comentari