Coure. El nivell de cuina, continua elevat

/Coure. El nivell de cuina, continua elevat


Coure és un restaurant ja clàssic a Barcelona, amb una cuina de primer nivell. Però en un local una mica trist, per aspirar a posicionaments superiors, que per estil de cuina, es mereixerien. Servei professional, però caldria una mica més de modernitat.  

NOM_RESTAURANT

Passatge Marimon, 20

www.restaurantcoure.es/

Tel.: 932 00 75 32

Coure-sala

Coure

Feia temps que no anàvem a Coure. Havíem fet i publicat visites a la barra, però feia temps que no anàvem a la sala que es troba baixant unes escales.

Algunes reflexions amb ànim constructiu..

Coure és un lloc ben curiós, amb una cuina de primer nivell que contrasta amb un espai que no està a l’alçada. Potser no es pot treure profit més d’un soterrani, però acabes pensant que estàs en un lloc amb un toc ranci. Tampoc hi ajuda molt el servei, que tot i oferir correcció extrema i gran professionalitat, dona sensació d’antiquat. I això dit i percebut per mi que no soc cap model de modernitat, encara és més greu :).

Penso que amb una mica de canvi de look i unes sessions de formació, seria solucionable, doncs reitero que res a dir en quan a amabilitat i professionalitat.

Però el menjar és un festival…

La veritat és que els plats que ens van arribar, van ser de gran nivell i d’aquells que es gaudeixen.

Vam començar compartint algunes coses. Les croquetes de Coure que són addictives, no podien fallar i en vam demanar un parell per començar. També albergínia amb parmesà, olives, tomàquet i tàperes i el verat escabetxat amb llenties i amanida.

Coure-croquetes

 

Coure-verat

Coure-alberginia

 

Com segons vam demanar uns lletons de vedella, amb nyoquis de llimona i berros. Estaven realment espectaculars i com és un plat que demano sovint, quan el trobo en llocs amb garanties, puc dir fent la comparativa, que són dels millors que he menjat mai. L’altre segon era el peix de llotja amb cus-cous de verdures i curry, que aquell dia el peix era llobarro. També molt bo, tal com ha de ser quan el peix  és de nivell.

Coure-lletons

Coure-llobarro

A nivell de postres, vam compartir un cremós de xocolata negra, amb avellanes, cruixent de praliné i gelat, que ens va sorprendre en positiu.

Coure-postres

La carta de vins és amplia i variada. Vam escollir un DO Terra Alta, l’Edetària.

Es tracta d’ un lloc que ofereix una cuina de molt bon nivell i que en aquest aspecte, crec mereixeria més lluiment. No sé si degut als aspectes que comentava o a certs altibaixos que ha tingut la seva cuina, en alguns moments passats i ja superats, però no llueix com podria lluir. Per la cuina, dius “he de tornar”, però quan fas balanç de tots els aspectes generals que he comentat, et refredes una mica i quedes amb dubtes.

RESUM

  • Cuina de primer nivell
  • Local una mica trist
  • Degut al binomi anterior, no llueix globalment com la cuina mereixeria
  • RQP correcta
  • Servei professional, però caldria una mica d’actualització
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-05-06T10:10:47+00:00 6 de maig de 2018|Tags: , , |14 Comments

14 Comentaris

  1. Jordi Castaño 6 de maig de 2018 en 11:30 - Respondre

    Recordo, de la visita que vam fer a la barra, les excel·lents croquetes i els lletons amb nyoquis de llimona (que penso em vaig demanar jo…). I ja comentàvem el tema de la tristor del local al soterrani… Però tot i això, ja saps que jo sóc més partidari de fer el dinar entaulat, i no pas en una barra en la qual la comunicació sempre és menys fluida.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 6 de maig de 2018 en 11:49 - Respondre

      Però a més, ara la barra, no està en el seu millor moment, doncs tinc entès que ja no cuinen allà com passava en els seus moments d’esplendor…

      Ara tot puja de la cuina i ja ha perdut l’encant que tenia, una mica estil street-food, tal com van començar…

      Però vaja, segur que es menja de conya també, encara que els plats pugin del soterrani…

      Abraçada!!

  2. Frederic 6 de maig de 2018 en 12:47 - Respondre

    No t’ho creuràs, Ricard, però just abans de passar per casa teva a veure que havies publicat, acabava de reservar… al Coure. Bé, llegida l’entrada estic segur de que valdrà la pena. Com diria el Sisa, connexió galàctica! Abraçada!

    Frederic.

    • Ricard Sampere 6 de maig de 2018 en 16:48 - Respondre

      Dels plats no ho dubtis que valdrà la pena…. 🙂

      Però el dia que vam estar, hi havia #tristor al lloc…. Saps que no m’agrada el #hola_chicos però tampoc la rigidesa. Només dir-te que al Via Veneto, vaig trobar més “informalitat”.

      Però el menjar, és dels llocs que es menja bé…. millor dit, molt bé…

      • Frederic 7 de maig de 2018 en 10:13 - Respondre

        Collons, quin funeral. Aquest dimecres t’explico. Abraçada!

        • Ricard Sampere 7 de maig de 2018 en 16:36 - Respondre

          Tampoc hi vagis ara acollonit….. 🙂

          Potser el dia que vam anar, vam coincidir amb un parell de taules, de public una mica ranci / apolillat…..

          Ja esperant el teu punt de vista…..

          • Frederic 10 de maig de 2018 en 14:32

            Doncs la visita va ser bastant satisfactòria en termes generals. La sala la vam trobar bé, bastant animadeta, amb la quota convergent habitual (és l’upper Diagonal, no ho oblidem), alguns homes de negocis, un conegut locutor de Catalunya Ràdio i els infiltrats (és a dir, nosaltres). El servei, gairebé perfecte, ni rastre de rigidesa. Respecte a la teca, molt bé… excepte per un petit detall: la -excel.lent- cua de bou que es va demanar la meva dona portava dins del timbal una miqueta de butifarra del perol (?). Li vam dir a la cambrera i va tornar de la cuina confirmant el farcit convidat i dient que el cuiner acostuma a posar-li (??). Ho vam trobar una mica lleig, la veritat… La cua de bou és de bou, no porta afegits, i menys encara de porc. Però, insisteixo, més enllà d’això, vam dinar d’allò més bé. Salutacions!

          • Ricard Sampere 10 de maig de 2018 en 17:43

            Ostres… doncs devia enganxar jo un mal dia en aquest sentit.

            No pas en els plats i en el meu cas, tampoc hagués dit res per trobar una mica de botifarra de perol en la cua de bou 🙂

            Però m’alegra el que em dius i potser soc jo que de tants llocs #hola_chicos, ja confonc la normalitat amb rigidesa…

            I gràcies pel feed back..!!

          • Frederic 10 de maig de 2018 en 21:24

            De res!!

  3. Pepa 6 de maig de 2018 en 20:15 - Respondre

    La sala es veu com molt minimalista i sòbria, amb estovalles blanques!!! Pot ser t’estas acostumant a taules de fusta, bombetes de vidre sense làmpada i rajoles vintage. A la fi va a ser que t’agraden el llocs modernillos. 😀

    Salut!

    • Ricard Sampere 6 de maig de 2018 en 22:15 - Respondre

      No… però baixar a un soterrani per sopar, dona com una sensació rara…

      Només vaig a un altre que tb és soterrani, i és el Gorria…. però potser ja té més aire com de taverna (tot i que de luxe) i ho veig més normal…

      Reflexionaré això que m’has dit que m’estic habituant al #hola_chicos 🙂 🙂

  4. esther 7 de maig de 2018 en 10:32 - Respondre

    té raó la pepa, l’hola chicos ens va calant… jajaja…… tota la raó amb els teves reflexions. el jalo està molt bé. però el lloc sempre ha tingut aquets punt de carència…

    • Ricard Sampere 7 de maig de 2018 en 16:39 - Respondre

      Jo el recordava com més alegre… però potser tinc en ment el tema barra que si era més animat….

      Però no sé si t’he explicat que per un comentari que va fer el meu fill d’una parella de públic que hi havia allà i que jo vaig reproduir al post, vaig tenir un rifi-rafe i vaig perdre una seguidora incondicional, tot i que vaig demanar disculpes,…..

      Millor t’ho explico en directe, el dia que ens veiem…..

    • Pepa 7 de maig de 2018 en 19:33 - Respondre

      :-DDDD

Deixeu un comentari