El Bar. Promocionat, però ben interessant

/El Bar. Promocionat, però ben interessant

El Bar





Calabria 118 (Diputació)




T. 934 26 03 82




http://www.elbarbarcelona.com/

Des de fa unes setmanes i després de les discussions generades a partir del pot dels 600.000, he notat  una disminució d’interacció principalment a Twitter. Més d’un s’ha posat distant i/o prudent… Una mica a l’estil de “no fem retwuit que no s’enfadin els altres… posarem ‘favorito’ i  així quedarem bé amb tothom”. 

El que es va encarar obertament, deu ser  “influent” en el seu Bronx. Com diu un bon amic, he de sortir del Bronx, però em costa. De sempre m’ha atret bussejar pels Bronxs. I els que em coneixeu de prop, sabeu com m’agrada la mala vida.. 🙂

Dit aquest preàmbul (que no deixa de ser un avís per “navegants”), explicaré com ens va anar a El Bar. Feia dies que no anava a cap lloc de moda dels que “els de sempre”, publiquen meravelles i vam decidir anar a El Bar a veure si el que havia llegit era realitat o ficció. Havia llegit un parell de publicacions on s’explicava amb estil “so excited”, la “genealogia” del lloc, amb detalls tant interesants com que el local havia estat un “Marcelino”.

I un dimecres de Champions, que vaig poder plegar aviat, vam apropar-nos. D’entrada vaig trobar-me amb varies sorpreses…. La primera va ser que adonar-me de  que tenien un TV amb la Champions en “on”, cosa que em va inquietar. El cambrer jove que ens va atendre, al veure que em posava “so excited”, em va perjurar que estava sense so, que estaria sense so i que el parell de taules properes, no cridarien… En front de la seva amabilitat, vaig claudicar (sabeu del meu repulsió a  la TV) i val a dir que d’esquena a la pantalla, ni tant sols em vaig assabentar de qui va guanyar.

La segona sorpresa, va ser el que exercia de maître. Ens coneixíem d’un altre lloc i també d’haver compartit algun maridatge de vins. És una persona que em cau molt bé, però ja em vaig quedar amb el dubte, de si la  amabilitat i tracte que comentaré al final, era així amb tothom o perquè ens coneixíem. I em vaig preguntar … “estaré veient realitat paral·lela, com si anés amb un grup bloggers adotzenats, convidats a Pork…??)”. No ho sabré mai, però en tot cas vaig pagar el que vaig demanar i no sabien que aniria.

La carta era prou atractiva amb platets de petit format i molt ben resolts. Em va recordar una mica l’estil MontBar, però sense el “manos arriba d’allà…”… :). No poso foto de la carta, doncs la trobareu a la seva web amb preus i tot,  com podeu veure al retall de pantalla que mostro. (aprofito per recomanar la seva web amb preus i tot)

De fet la truita i els pèsols, van ser els dos primers que vam demanar. Els pèsols no van ser la meva tria, però els vaig tastar i dels millors que he menjat.

Com segons vam optar per les mandonguilles amb sèpia i jo vaig optar per un Onglet de vedella amb shiitakes i puc dir que és el millor onglet que he menjat mai a Catalunya i a nivell dels excel·lents que he menjat per França. Ben curiós aquest tall que desconec de quin part és, lo poc conegut  que és aquí… Es un tall excel·lent fet amb poca cocció. Crec que deu passar com el ‘ris de veau’ (lletons), que a França van a 40€/kg i aquí el venen a les parades de menuts.

Com postres van aparèixer amb un carretó de formatges digne de restaurant de nivell i això és el que vam compartir.

En resum, un lloc interessant en que intenten ubicar-se entre bar i restaurant (i només per això, és perdonable lo de la TV amb el so en off), amb molt bon producte, servei súper eficient i amable (tot i que reitero, que em coneixien i ja teníem bon rollo anterior). Ens va agradar i el preu és el que veieu a la foto. Compte que amb el vi, ja ens vam gastar el 33% del pressupost…

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:05+00:00 23 de març de 2014|Tags: , , , |44 Comments

44 Comentaris

  1. Eduard Ros 23 de març de 2014 en 15:56- Respondre

    Bona tarda, Ricard.

    Celebro, amb tanta alegria como sorpresa, que gaudissis de El Bar. Ccrec que amb aquesta frase ja ha queadat clar que la meva visita no va ser tan reeixida -potser caldrà torna-hi-.

    I sento -o no- discrepar, però crec que el Montbar està un, o dos, o tres esglaons per sobre d'aquest bar, avui, en boca de masses.

    Una abraçada,

    Eduard

    • Ricard Sampere 23 de març de 2014 en 16:09- Respondre

      Content de veure't per aquí Eduard.. El problema (meu en aquest cas), d'anar un cop, fa que expliqui com em va anar la fira aquest dia… Com moltes vegades hem dit, la gràcia seria poder anar-hi 3 o 4 vegades, abans d'escriure…

      El Bar em va agradar…però hi havien circumpstàncies favorables, com poc públic (jugava el Barça) i maitre que coneixia… I vaig encertar amb els plats.. L'onglet va estar espectacular…

      MontBar he estat un cop i prou i potser jo no tenia el dia… però ni la taula, ni la RQP, em van deixar content i jo em "giro" amb facilitat… 🙂

      Vull dir que a la que no ho veig clar, ja "tanco caixa" i només tinc ganes d'acabar sense postres, ni cafè…

      Una abraçada Eduard!

  2. Jordi Castaño 23 de març de 2014 en 18:45- Respondre

    Si que és ben cert que el to dels posts que havia llegit d'aquest lloc és ben bé el que dius. Però hi havia alguna cosa que em feia presagiar que havia de ser quelcom diferent. I la veritat és que els plats fan una fila espectacular i a uns preus més que raonables. La quantitat, bé? Perquè semblen racions una mica justes, no?

    Ara, el que m'ha destrempat del tot ha sigut lo de la tele. Tot i que et posis d'esquenes, trobo que si vas amb més gent a sopar, sempre hi haurà el pesat de torn que estigui més pendent del que fan i vagi retransmetent tot el que veu (siguin noticies, esports o el que sigui…).

    Ho tenia a la meva llista de pendents, però ara sincerament no sé ni si l'arribaré a provar. Perra mania la de les teles als restaurants….

    Salutacions!

    • Ricard Sampere 23 de març de 2014 en 19:01- Respondre

      Les quantitats són justetes, xo depend del plat. L'onglet va ser més q suficient, xo els pèsols més justets.

      El tema TV, vull creure q només és quan hi ha futbol i tenen zones on la TV no és ni visible. Jo tinc mania a la TV, sigui on sigui…. Fins i tot a casa, però si tornés ja reservaria en zona no TV.

      De fet hi havien taules en aquestes zones i ja em van oferir canviar, xo entre q eren molt ambles i vaig veure que no hi hauria soroll i qui m'acompanyava té zero interés en futbol, vaig pensar, em quedo a la taula inicial… I em vaig assabentar-me que havia guanyat el Batça, quan tornava a Sabadell en cotxe, x la radio… 🙂

      Salutacions!.

  3. Anònim 24 de març de 2014 en 07:58- Respondre

    Això de l'onglet, no sabia ni que existís. A veure si algú t'explica per aquí, de quina part és i perquè aquí no es troba. Tinc curiositat.

    Una abraçada!
    CarlesP

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 08:15- Respondre

      Hola Carles,

      Espero que avui siguis el Carles de veritat.. :). A mi també m'agradaria saber-ho i a ser possible obtenir-ne. Però ho he preguntat a gent que són professionals en aquest àmbit i no ho saben. Però segur que algú ens ho acaba explcant.

      Abraçada!.

    • Jordi Castaño 24 de març de 2014 en 09:40- Respondre

      Com jo també soc curiós (i més en temes de menjar…), he trobat aquesta pàgina (en anglès) que explica exactament el tall que és:

      http://en.wikipedia.org/wiki/Hanger_steak

      I que segons diu, en castellà es diu "solomillo de pulmón". Imagino que si teniu algun carnisser de confiança us podrà donar més informació.

      Salutacions!

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 10:00- Respondre

      Faré algun nou intent… De moment a qui he preguntat, ni flowers. Fins i tot un bon amic, ex gerent d'un important escorxador i que sovint em subministra, coses interessants (fins i tot costellams de bou sencers amb el filet i tot), dilluns li vaig preguntar i no tenia ni idea… Però tinc més contactes… Seguiré provant…

      Salutacions,

  4. ALFREDO VARELA 24 de març de 2014 en 09:45- Respondre

    Hola Ricard,
    Justament ahir vaig tenir un dinar de grup en aquest restaurant. Un menú de 30 euros amb tot inclós i sense extras i va anar de meravella. Està força bé per menjar de platets i l'amo és un forofo dels bons vins.
    Salutacions

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 10:02- Respondre

      Hola Alfredo,

      El que em va atendre i que jo coneixia, si que és un bon expert, però no tinc idea de si és el propietari o no…

      Enn tot cas, és un bon lloc.

      Salutacions,

  5. Xibeca 24 de març de 2014 en 09:48- Respondre

    L'onglet és un part que està molt próxima al filet. O això és el que em van dir.
    És deliciosa.

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 10:04- Respondre

      Hola Xibeca,

      Ja ens anem apropant… si que té pinta d'això. És una part que m'encanta i que m'agradara aconseguir comprar.

      Salutacions,

  6. Anònim 24 de març de 2014 en 12:39- Respondre

    Benvolgut Ricard,

    Vaig visitar El Bar fa unes setmanes, però no pas en condició de client sinó com a possible proveïdor i puc constatar que l'atenció rebuda va ser també molt, molt amable i exquisida, lo qual no és a tot arreu així. Recalco això, perquè jo no els coneixia de res anteriorment i en general, la majoria de llocs no tracten als comercials amb la mateixa diligència que als clients.

    Per cert, que vaig aprofitar per esmorzar i tot va ser correcte 100%. Finalment, no he esdevingut proveïdor d'aquesta casa, però aprecio moltíssim el tracte rebut, independentment de si estan interessats en la meva proposta.

    Abraçada,
    Joan
    Alt Empordà

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 16:02- Respondre

      M'alegra llegir-te i corroborar que l'atenció és bona amb tothom

      I a veure si en eun futur, es fan clients teus … 🙂

      Salutacions Joan,

  7. Anònim 24 de març de 2014 en 12:43- Respondre

    Para saber lo que es l’onglet lo tenías a huevo: con preguntarle a quien te lo sirvió (el maitre, conocido tuyo además) era suficiente. Por cierto, te vendieron caro el vino.

    Anónimo 1028.

  8. Andres Manuel 24 de març de 2014 en 18:06- Respondre

    Hola Ricard, el onglet aparte de por el nombre de solomillo pulmón, se le conoce por entrama o entraña. Desconozco exactamente en que parte de la vaca esta situada. Es una pieza bastante limpia y tierna. Solo se le tiene que quitar la parte del centro que es una parte dura y obtienes dos piezas. Yo la utilizo para el Strogonoff por lo tierna que queda. Un saludo

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 18:26- Respondre

      Gràcies Andres,

      Al fnal he demanat a un carnicer amic meu i li he encarregat per la propera setmana. A veure que tal em queda.

      M'ha picat la curiositat i a part de buscar a Google he trucat al carnicer. I a Google, prou ho expliquen, però vaig una mica fluix amb anatomia de la vedella i vaig perdut amb tantes peces… 🙂

      Salutacions,

  9. gastrofiliav20 24 de març de 2014 en 19:07- Respondre

    jo hi he anat un parell de vegades i tant el menjar com l'atenció m'han semblat més que correctes. bons platillos, bons formatges (tot i no ser un expert, em va semblar que tenen una bona selecció) i bona beguda.

    Jo hi vaig anar fa uns quants mesos, al poc que van obrir. Hi paso per davant cada dia, així que vaig veure tot el proces de reforma del local i desde que el van inaugurar em va semblar interessant.

    No sabia que havia estat promocionat (ja no llegeixo tants blocs com abans), pero m'alegra que segueixin amb un bon nivell.

    El teu post em fan ganes de tornar 🙂

    Salut!

    • Ricard Sampere 24 de març de 2014 en 21:43- Respondre

      Hola Victor,

      Deia promocionat xq han aparegut posts dels que sempre ho pinten tot "bonic"… I per obtenir aquests post, cal una mica de "influència".

      Però com dic sempre, no em molesta que un lloc estigui promocionat, si el dia q vaig, em trobo el mateix que havíen explicat. El q em fot, és anar-hi i trobar-me una realitat paral.lela.

      o una "realitat paral.lela..

      Si hi tornes i el publiques, ja saps que ho llegiré amb interès.

      Salutacions!.

  10. bacoyboca.com 25 de març de 2014 en 06:55- Respondre

    No el coneixem, haurem d'anar encara que sigui només per tastar l'onglet, que no ho hem fet mai i no sembla gaire habitual!

    • Ricard Sampere 25 de març de 2014 en 09:51- Respondre

      Hola baco&boca… 🙂

      L'onglet com tota peça de carn, pot fluctuar en funció de la bestia d'origen. Però aquest que em van sevir, estava molt bo… A mi m'agrada la carn i soc dels que prefereixen un bon entrecot, que un bon filet… Una mica perquè veieu per on van els meus gustos…

      En tot cas i gràcies al post, ja m'he assegurat onglet en una carnisseria amiga, per la propera setmana…. a veure com surt fet a casa..

      Salutacions,

  11. Ricard Sampere 25 de març de 2014 en 09:54- Respondre

    Veig que has escrit un missatge que m'ha arribat al correu, però veig que l'has esborrat… Espero que no sigui cap problema de blogger… En tot cas benvinguda al blog…

  12. lacuinadesempre.cat 25 de març de 2014 en 12:52- Respondre

    prenc nota!

  13. Anònim 28 de març de 2014 en 11:47- Respondre

    Què, com va l'onglet? Reclama un bon maridatge amb Don Mendo de maceració carbònica..

    • Ricard Sampere 28 de març de 2014 en 14:13- Respondre

      Ostres… tinc anònims que a més de "antel·ligents", resulta que coneixen vins d'importació de lo més cutre….

      Ja té raó el que diu que m'he d'allunyar del Bronx… però en el fons m'agrada veure el seu esforç i la passió que em tenen…

    • Anònim 29 de març de 2014 en 21:47- Respondre

      Bé, volia dir un RRR fet en una tina de la Vall del Flequer. Ja me'n faig càrrec que és difícil no fer el ridícul davant aquests homes-orquestra que tot ho saben. Segur que 50 anys abans ja eren primers de classe!

    • Ricard Sampere 29 de març de 2014 en 22:26- Respondre

      Si això d'anar primers de classe va per mi…. ejem… ejem… no fa pas 50 anys, xo quasi, destacava clarament en matèries com les matemàtiques i això em va portar a altres mons paral.lels…. Ja veig que com anònim "antal.ligent", ho has pillat a la primera… I en canvi per aquí tinc més d'un enemic, d'aquells q no van entendre mai les matemàtiques i van acabar periodistes o pitjor… Q hi farem…!!!. 😉

    • Anònim 30 de març de 2014 en 13:57- Respondre

      Ei, no et tallessis pas! Explica'ns la teva vida i la gran facilitat per fer números. Alguna anècdota de la primera comunió?

    • Ricard Sampere 30 de març de 2014 en 16:56- Respondre

      Només les persones més "bàsiques" confonen les matemàtiques amb el "fer números"… Déu nos en Guard…..

    • Anònim 30 de març de 2014 en 17:16- Respondre

      Altre cop l'he vessada. Volia dir "portar els comptes" i en referència a les 700 mil i escaig de visites registrades de forma "matemàtica"… Ara sí que ho he interpretat bé 🙂

  14. Anònim 28 de març de 2014 en 14:39- Respondre

    Bona tarda Ricard,

    L'Onglet és el diafragma de la vaca, és a dir el muscle que belluga els pulmons. Un dels meus talls preferits!

    Gonçal

    • Ricard Sampere 28 de març de 2014 en 14:45- Respondre

      Bona tarda Gonçal,

      El que puc dir és que queda bonissim i aquest dijous m'aconseguiré el en una carnisseria amiga. Altres em diuen que és el mateix que la "entrama"… Saps si és el mateix..?. Com pots veure la meva cultura al voltant de l'anatomia de les vaques és zero… 🙂

      Salutacions,

  15. Anònim 28 de març de 2014 en 15:36- Respondre

    Deus voler dir "entranya" (entraña, a l'Argentina). El nom s'hi ajusta moltíssim ja que fa referència a la localització de la peça, a les autèntiques entranyes de la bèstia. De res.

    G.

    • Ricard Sampere 28 de març de 2014 en 16:32- Respondre

      No.. al mercat pots trobar entrama i entranya… He comprat les dues coses i són diferents… La "entrama" és com més gruixuda i en faig una mena de roast-beef.. Tinc presisament ara una entrama a la nevera que em va portar fa dos dies, un amic relacionat amb un escorxador… Si tingués el teu mai, t'enviaria foto… 😉

  16. Cuina Cinc 2 d'abril de 2014 en 23:52- Respondre

    Que bo Ricard!
    Els formatges, els pèsols, la truita amb carxofa ja em va bé:))
    Fins aviat,
    PD: Et buscaré un enllaç dels pèsols que t'agradarà llegir:

  17. Luisa Ramos 7 d'abril de 2014 en 05:28- Respondre

    Gràcies, sóc Baco y Boca 😉

  18. Ricard Sampere 7 d'abril de 2014 en 06:57- Respondre

    Ahhhh…. encantat…!!

    Salutacions,

  19. Montse {Rhu and Sam} 7 d'abril de 2014 en 07:29- Respondre

    Buf estic molt deconnectada perquè d'aquest lloc no n'havia sentit a parlar!! Per cert ara que veig el trepat, fa poc vam descobrir el del Josep Foraster i el vam trobar interessant!

    • Ricard Sampere 7 d'abril de 2014 en 08:01- Respondre

      Si… ja veig que estàs una mica en off…. 🙂
      I no ho dic per aquest lloc, que tot i que van fer promoció, tampoc va ser dels que més.

      En el tema vins, segueixo una mica que es deia a casa quan jo era petit…"El pa canviat i el vi usat..", que venia a dir que amb el vi, la gent tenia unes preferències i que costava de canviar.

      Extrapolat això al segle XXI, puc dir que a mi em costa sortir de determinades varietats… M'agrada tastar vins, però en moltes ocasions acabo dient.. "pel mateix cost, hagués gaudit més amb el xxxx". Soc molt de garnatxes i carinyenes pel que fa a negres… i en quant a blancs, quasi monogràfic de garnatxa blanca..

Deixeu un comentari