El Bund 18. Ara ja podrà anar en Sorrós a desfogar-se :)

/El Bund 18. Ara ja podrà anar en Sorrós a desfogar-se :)

El Bund 18, és un restaurant xinès senzill i a l’hora sorprenent. Amb servei amable i plats ben resolts. I amb una RQP increïble…  

El Bund 18

Lepant, 288

Sense web ni Facebook propi 🙁

Tel.: 935 31 03 95

El Bund 18-entrada

El Bund 18

De tant en tant m’agrada fer alguna incursió fora del meu habitat natural. I feia temps que una persona de molta confiança em parlava de que em volia portar a aquest lloc.

El Bund 18-estovalles

Tot va començar un dia parlant de que se’n havia fet del desaparegut Nanit, un restaurant senzill a la cruïlla Balmes – València, que crec van tancar degut a pressió immobiliària. Era un lloc en que preparaven els farcellets a vista de carrer, ja d’abans que es posessin de moda els dumplings.

I comentàvem,  que quan ja havien tancat, el #poca_pena d’en Sorrós, va fer un post  burleta del lloc, preguntant-se on havien anat a parar i reiterant que feia olor a fritanga. Però la seva finalitat, no deixava de ser burlar-se d’un “descobridor de restaurants que es meravellava de veure com feien dumplings al carrer”. I em va saber greu i no pas per mi que aquest esclau del Periodico #melasopla, sinó per la pobre gent del restaurant…

Perquè no us quedi cap dubte del que dic, poso els enllaços al post del Sorrós que va tornar a publicar, quan ja feia temps que havien tancat i també el meu Nanit_2014. Crec em sento identificat 🙂

Però si us fa mandra fer clic, aquí teniu un resum de les conclusions d’en Sorrós

“un chino que entusiasmó a fudis y a esos~gurmets~que~descubren sitios. ¿La razón? Ver a una mujer preparar los raviolis desde la calle. ¡Auténtico y barato!, dijeron”. Però ja deixant a banda les misèries d’en Sorrós, passo a explicar la nostra visita. 

La nostra visita a El Bund 18

Quan vaig arribar a El Bund 18, vaig veure que el local era molt bàsic. En forma de “U”, amb un dels extrems fent les funcions de bar i l’altre amb més aire de restaurant. I em va sorprendre l’elevat percentatge de públic oriental, que es notava que gaudien.

Al carrer tenen una senzilla terrassa de 5 o 6 taules i vam tenir la sort de que una acabaven i vam poder pillar-la. Més tranquil·litat que a l’interior i poder deixar la Bromton al costat, sense molestar a ningú… #semosasindepijos

Que vam menjar…

La carta de El Bund 18, és extensa i pel que vaig deduir a l’hora de pagar, a preus de derribo… Vaig deixar la tria en menys de qui m’acompanyava, que ja coneixia el lloc. I va arribar tot això per a compartir:

Una pasta d’arròs i carn, que també tenia verdures. Estava molt, molt bona i de fet la va demanar a pinyó fix.

El Bund 18-pasta-arros

La costella de porc molt ben fregida i cruixent, que era una temptació.

El Bund 18-costella

Uns dim sum de carn de porc amb verdures, que va ser el plat menys sorprenent.

El Bund 18-dumplings

Uns Xiao Long Bao, que no deixen de ser els típics Shoronpos, però aquí eren realment bons i sense masses gilipollades com les d’un lloc de BCN, en que a més de fer coincidir el nom del local amb aquesta menja, tenen penjades instruccions per les parets de “como comerlos”.

El Bund 18-shoronpos

Conclusions…

El lloc em va agradar i mentre arribaven els plats, ho comentava. Es d’aquells dies, que encara que sigui per la novetat, gaudeixes dels exotismes. El tracte era molt amable, tot i que qui m’acompanyava va dir, que en dies punta, estan per menys romanços.

El públic oscil·la entre orientals (bona senyal d’autenticitat) i públic jove. De fet crec que no estan acostumats a públic “madur”. I ho vaig notar en el sentit de que només es dirigien a qui m’acompanyava a l’hora de la tria, amb l’única excepció de que em van preguntar de manera molt amable i abans de començar, si palillos o coberts. Una mica pensant #sehatraidoelaguelo 🙂

I és  un d’aquells llocs que no em faria res tornar-hi si estès pel barri i que quasi em va angoixar quan van portar el compte. El fet de no triar, va fer que ni em fixés amb els preus. I quan va arribar un tiquet de 26€ pels dos, vaig quedar al·lucinat i quasi angoixat de com els quadraven els números. La gent que hem tingut empresa, tenim aquestes manies, a diferencia de les tribus del #todo_gratis que això ni els pot passar pel cap.

Vins i postres …

Doncs no vaig veure cap carta de vins i qui m’acompanyava, ja em va dir que passés del tema. I per tant vaig demanar cervesa.

I postres, tampoc tenien a la carta i em va semblar escoltar que explicaven a la taula del costat, que l’estil xinés era de menjar lent i que no eren fans de les postres. I com que ja sabeu que els valoro poc, ja vam pagar i marxar.

El Bund 18-tiquet

I a diferencia del que faig habitualment, avui no poso preu mitjà, doncs crec que amb el tiquet, ja us feu idea.

RESUM

  • Ubicat molt a prop de la Sagrada Familia, però en zona no guiri
  • Menjar molt ben resolt i que vaig gaudir
  • RQP increïble
  • Us el recomano de veritat
  • Molt senzill, però sense algunes de les mancances típiques d’alguns restaurants xinesos econòmics i ben coneguts.
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-06-30T08:05:54+00:00 27 de juny de 2018|Tags: , , , |12 Comments

12 Comentaris

  1. Joan 28 de juny de 2018 en 19:36 - Respondre

    Caram, quin descobriment. Quina RQP!!!!

    Joan.

    • Ricard Sampere 28 de juny de 2018 en 21:48 - Respondre

      Pos si….

      I de fet vaig anar recomanat i així tenia excusa per atacar a en Sorrós… però em va sorprendre molt i em va preocupar quan vaig veure el tiquet tan bais…

      Salutacions!!

  2. Tomàs Cortés 29 de juny de 2018 en 17:35 - Respondre

    Està a prop de casa meva, es un lloc molt digne i el que es més important m’el va recomenar un amic xinés. Sempre que he anat he trovat força xinesos

    • Ricard Sampere 29 de juny de 2018 en 17:41 - Respondre

      El meu fill insistia en portar-me allà i sempre em feia una mica de mandra…. Però em va encantar…

      Mira que et dic… que m’agradaria tenir-lo prop de casa, per fer algun take away…

      I aquí a Cambrils, això ja és somiar truites… No saps el que donaria per un japo o un xinès decent a prop de casa, per emportar-me coses i gaudir-les còmodament i amb un bon vinet… :). Es de les coses que trobo faltar de quan vivia a Sabadell…

  3. Esther 1 de juliol de 2018 en 21:57 - Respondre

    Jo el tinc pendent fa temps!!! M’has fet riure molt amb el post….

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2018 en 09:23 - Respondre

      Poden haver-hi trets còmics, però tot és «real como la vida misma» 🙂

      Per cert … sé històries de fons del lloc i de com va anar el darrer traspàs de propietaris…. #nospooiler… Divendres en un entorn #pur

  4. Tomàs Cortés 2 de juliol de 2018 en 12:41 - Respondre

    Pots explicar-ho en privat perquè déu tenir molt de suc👏👏👏👏

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2018 en 14:29 - Respondre

      🙂 🙂

  5. Pepa Lázaro 2 de juliol de 2018 en 22:25 - Respondre

    M’ha fet recordar a la zona de prop de l’Arc del Triomf, trobes un parell de llocs ple d’orientals i amb preus molt econòmics. Deuen vendre molts plats per quadrar comptes, i no perdre el temps en postres i cafès.

    i llavors què? vas demanar els palillos? :-DDD

    Salut!

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2018 en 22:53 - Respondre

      Clar que vaig demanar els palillos.. 🙂 Jo em defenso bé amb els palillos, tot i que no sé perquè els agafo amb la dreta, quan soc bastant esquerrà…

      Conec els del Arc del Trionf i el Chen Li el tinc publicat i tot. Però aquest és com més polit…

      El recomano sense dubtes…

      Salut!!

  6. Marc 7 de juliol de 2018 en 21:08 - Respondre

    Xiao Long Bao es el nom en xinès, d’on són originariament, Shoronpo es el nom en Japonès, però els dos es refereixen a la mateixa cosa.

    • Ricard Sampere 7 de juliol de 2018 en 23:23 - Respondre

      Gràcies per l’aclariment Marc i per llegir els meus posts.

      Salutacions!!

Deixeu un comentari