El Bund 18. Ara ja podrà anar en Sorrós a desfogar-se :)

/El Bund 18. Ara ja podrà anar en Sorrós a desfogar-se :)

El Bund 18, és un restaurant xinès senzill, però també sorprenent. Amb servei amable i plats ben resolts. I amb una RQP increïble…  

El Bund 18

Lepant, 288

Sense web ni Facebook propi 🙁

Tel.: 935 31 03 95

El Bund 18-entrada

El Bund 18

De tant en tant m’agrada fer alguna incursió fora del meu habitat natural. I feia temps que una persona de molta confiança em parlava de que em volia portar a aquest lloc.

El Bund 18-estovalles

Tot va començar un dia parlant de que se’n havia fet del desaparegut Nanit, un restaurant senzill a la cruïlla Balmes – València, que crec van tancar degut a pressió immobiliària. Era un lloc en que preparaven els farcellets a vista de carrer, ja d’abans que es posessin de moda els dumplings.

I comentàvem,  que quan ja havien tancat, el #poca_pena d’en Sorrós, va fer un post  burleta del lloc, preguntant-se on havien anat a parar i reiterant que feia olor a fritanga. Però la seva finalitat, no deixava de ser burlar-se d’un “descobridor de restaurants que es meravellava de veure com feien dumplings al carrer”. I em va saber greu i no pas per mi que aquest esclau del Periodico #melasopla, sinó per la pobre gent del restaurant…

Perquè no us quedi cap dubte del que dic, poso els enllaços al post del Sorrós que va tornar a publicar, quan ja feia temps que havien tancat i també el meu Nanit_2014. Crec em sento identificat 🙂

Però si us fa mandra fer clic, aquí teniu un resum de les conclusions d’en Sorrós

“un chino que entusiasmó a fudis y a esos~gurmets~que~descubren sitios. ¿La razón? Ver a una mujer preparar los raviolis desde la calle. ¡Auténtico y barato!, dijeron”. Però ja deixant a banda les misèries d’en Sorrós, passo a explicar la nostra visita. 

La nostra visita a El Bund 18

Quan vaig arribar a El Bund 18, vaig veure que el local era molt bàsic. En forma de “U”, amb un dels extrems fent les funcions de bar i l’altre amb més aire de restaurant. I em va sorprendre l’elevat percentatge de públic oriental, que es notava que gaudien.

Al carrer tenen una senzilla terrassa de 5 o 6 taules i vam tenir la sort de que una acabaven i vam poder pillar-la. Més tranquil·litat que a l’interior i poder deixar la Bromton al costat, sense molestar a ningú… #semosasindepijos

Que vam menjar…

La carta de El Bund 18, és extensa i pel que vaig deduir a l’hora de pagar, a preus de derribo… Vaig deixar la tria en mans de qui m’acompanyava, que ja coneixia el lloc. I va arribar tot això per a compartir:

Una pasta d’arròs i carn, que també tenia verdures. Estava molt, molt bona i de fet la va demanar a pinyó fix.

El Bund 18-pasta-arros

La costella de porc molt ben fregida i cruixent, que era una temptació.

El Bund 18-costella

Uns dim sum de carn de porc amb verdures, que va ser el plat menys sorprenent.

El Bund 18-dumplings

Uns Xiao Long Bao, que no deixen de ser els típics Shoronpos, però aquí eren realment bons i sense masses gilipollades com les d’un lloc de BCN, en que a més de fer coincidir el nom del local amb aquesta menja, tenen penjades instruccions per les parets de “como comerlos”.

El Bund 18-shoronpos

Conclusions…

El lloc em va agradar i mentre arribaven els plats, ho comentava. Es d’aquells dies, que encara que sigui per la novetat, gaudeixes dels exotismes. El tracte era molt amable, tot i que qui m’acompanyava va dir, que en dies punta, estan per menys romanços.

El públic oscil·la entre orientals (bona senyal d’autenticitat) i públic jove. De fet crec que no estan acostumats a públic “madur”. I ho vaig notar en el sentit de que només es dirigien a qui m’acompanyava a l’hora de la tria, amb l’única excepció de que em van preguntar de manera molt amable i abans de començar, si palillos o coberts. Una mica pensant #sehatraidoelaguelo 🙂

I és  un d’aquells llocs que no em faria res tornar-hi si estès pel barri i que quasi em va angoixar quan van portar el compte. El fet de no triar, va fer que ni em fixés amb els preus. I quan va arribar un tiquet de 26€ pels dos, vaig quedar al·lucinat i quasi angoixat de com els quadraven els números. La gent que hem tingut empresa, tenim aquestes manies, a diferencia de les tribus del #todo_gratis que això ni els pot passar pel cap.

Vins i postres …

Doncs no vaig veure cap carta de vins i qui m’acompanyava, ja em va dir que passés del tema. I per tant vaig demanar cervesa.

I postres, tampoc tenien a la carta i em va semblar escoltar que explicaven a la taula del costat, que l’estil xinés era de menjar lent i que no eren fans de les postres. I com que ja sabeu que els valoro poc, ja vam pagar i marxar.

El Bund 18-tiquet

I a diferencia del que faig habitualment, avui no poso preu mitjà, doncs crec que amb el tiquet, ja us feu idea.

RESUM

  • Ubicat molt a prop de la Sagrada Familia, però en zona no guiri
  • Menjar molt ben resolt i que vaig gaudir
  • RQP increïble
  • Us el recomano de veritat
  • Molt senzill, però sense algunes de les mancances típiques d’alguns restaurants xinesos econòmics i ben coneguts.
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-07-20T10:46:18+00:00 27 de juny de 2018|Tags: , , , |24 Comments

24 Comentaris

  1. Joan 28 de juny de 2018 en 19:36 - Respondre

    Caram, quin descobriment. Quina RQP!!!!

    Joan.

    • Ricard Sampere 28 de juny de 2018 en 21:48 - Respondre

      Pos si….

      I de fet vaig anar recomanat i així tenia excusa per atacar a en Sorrós… però em va sorprendre molt i em va preocupar quan vaig veure el tiquet tan bais…

      Salutacions!!

  2. Tomàs Cortés 29 de juny de 2018 en 17:35 - Respondre

    Està a prop de casa meva, es un lloc molt digne i el que es més important m’el va recomenar un amic xinés. Sempre que he anat he trovat força xinesos

    • Ricard Sampere 29 de juny de 2018 en 17:41 - Respondre

      El meu fill insistia en portar-me allà i sempre em feia una mica de mandra…. Però em va encantar…

      Mira que et dic… que m’agradaria tenir-lo prop de casa, per fer algun take away…

      I aquí a Cambrils, això ja és somiar truites… No saps el que donaria per un japo o un xinès decent a prop de casa, per emportar-me coses i gaudir-les còmodament i amb un bon vinet… :). Es de les coses que trobo faltar de quan vivia a Sabadell…

  3. Esther 1 de juliol de 2018 en 21:57 - Respondre

    Jo el tinc pendent fa temps!!! M’has fet riure molt amb el post….

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2018 en 09:23 - Respondre

      Poden haver-hi trets còmics, però tot és «real como la vida misma» 🙂

      Per cert … sé històries de fons del lloc i de com va anar el darrer traspàs de propietaris…. #nospooiler… Divendres en un entorn #pur

  4. Tomàs Cortés 2 de juliol de 2018 en 12:41 - Respondre

    Pots explicar-ho en privat perquè déu tenir molt de suc👏👏👏👏

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2018 en 14:29 - Respondre

      🙂 🙂

  5. Pepa Lázaro 2 de juliol de 2018 en 22:25 - Respondre

    M’ha fet recordar a la zona de prop de l’Arc del Triomf, trobes un parell de llocs ple d’orientals i amb preus molt econòmics. Deuen vendre molts plats per quadrar comptes, i no perdre el temps en postres i cafès.

    i llavors què? vas demanar els palillos? :-DDD

    Salut!

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2018 en 22:53 - Respondre

      Clar que vaig demanar els palillos.. 🙂 Jo em defenso bé amb els palillos, tot i que no sé perquè els agafo amb la dreta, quan soc bastant esquerrà…

      Conec els del Arc del Trionf i el Chen Li el tinc publicat i tot. Però aquest és com més polit…

      El recomano sense dubtes…

      Salut!!

  6. Marc 7 de juliol de 2018 en 21:08 - Respondre

    Xiao Long Bao es el nom en xinès, d’on són originariament, Shoronpo es el nom en Japonès, però els dos es refereixen a la mateixa cosa.

    • Ricard Sampere 7 de juliol de 2018 en 23:23 - Respondre

      Gràcies per l’aclariment Marc i per llegir els meus posts.

      Salutacions!!

  7. Jordi Castaño 19 de juliol de 2018 en 19:20 - Respondre

    Molt bé! Anotat ja a una de les llistes de pendents (ja saps que tinc varies en funció de la persona amb la que hagi d’anar…).
    Realment sorprenents els preus, i més després de llegir que és més polits que d’altres amb preus similars.

    Abraçada!!

    • Tomàs Cortés 19 de juliol de 2018 en 21:36 - Respondre

      Amic Castaño, els preus poden ser els que són però si comptem benzina, autopista i temps.. igual busquem alternatives a Miguel camí.jajaja. Abraçada

      • Tomàs Cortés 19 de juliol de 2018 en 21:37 - Respondre

        Mig …. volia dir mig….puto corrector

      • Jordi Castaño 19 de juliol de 2018 en 21:58 - Respondre

        Home… jo estic sovint per Barcelona (almenys un parell de dies a la setmana…:-))

        Abraçada!

        • Tomàs Cortés 19 de juliol de 2018 en 22:11 - Respondre

          Sorry Sr. Castaño, m,he equivocat de post, pensava que et referies al del sur de Catalunya. El Bund el tinc al costat de 🏠. És un xinès correcte dins del que són els xinesos, a mí m,agrada Per fer un takeaway

          • Ricard Sampere 19 de juliol de 2018 en 22:58

            Quina sort poder fer take awais….. 🙂

            Jo a Cambrils no tinc res oriental per això…..

            és l’única cosa que enyoro de Sabadell on tenia el Kimbo (un japonès digne i portat per catalanets) a 100m de casa.

            Com ho enyoro…. 🙁

  8. Tomàs Cortés 19 de juliol de 2018 en 23:07 - Respondre

    Avuí he estat un cop més a 🏠 del teu amic Adelf porto una bona mitjana de visites avui m,ha trucat perquè tenia 🐙 petits i he canviat l, agenda, al final ens farem amics i tot 😂😂😂

    • Ricard Sampere 20 de juliol de 2018 en 09:36 - Respondre

      Quins privilegis que tens…. 🙂 🙂

      A mi no em truca mai per aquestes ofertes, perquè ja sap que m’agrada tot #socuntripas

      Però ara seriosament: És un dels llocs que gaudeixo més i que em dona igual el que em posi…. sempre li dic que trii ell i que em posi el que vulgui. I sempre en surto excited…

      • Tomàs Cortés 20 de juliol de 2018 en 10:26 - Respondre

        A veure, independent de que en els ultims dos mesos he anat 6 o 7 cops, l’he enviat gent i bueno sembla que hi ha més feeling…teniem el tema de popets pendent i m’ha fet la trucada. Jo he an.nulat un compromis (4 a taula a la Mar Salada, era Dijous arrós) i he anat sol a menjar. Ha estat un bon apat encara que aixó de menjar sol no es lo meu

        • Ricard Sampere 20 de juliol de 2018 en 11:30 - Respondre

          Si… lo de menjar en restaurant sol, ho practico molt poc. De fet valoro més la conversa que es genera en un àpat, que el propi menjar… D’aquí les meves emprenyades amb els llocs sorollosos…

          Normalment quan estava per feina a BCN i estava sol, menjava qualsevol cosa ràpida en un d’aquests llocs més decents de tapes: El kit russa + croquetes + cervesa i darrerament alguns cops a la barra de Topik… però en plan un #rapidillo 🙂

          Per mi el menjar en restaurant, és un acte social que el vull en companyia i sense masses interaccions. D’aquí també el rebuig als llocs en que qui em serveix, em vol explicar tota la història del plat i quins malabarismes hi han aplicat…

          Els #mal_carats som així de poc sensible…. 🙂

          • Tomàs Cortés 20 de juliol de 2018 en 18:27

            Apuntan al club dels malcarats. Salut

          • Ricard Sampere 21 de juliol de 2018 en 11:13

            🙂 🙂 🙂

Deixeu un comentari