El CERCLE… Bon producte en ‘un marco incomparable’

/El CERCLE… Bon producte en ‘un marco incomparable’
El CERCLE

Agafada del seu Instagram

carrer dels Arcs 5


(edifici del Reial Cercle Artístic a Portal de l’Àngel)


T. 936244810

www.elcerclerestaurant.com


Els darrers mesos, poques novetats d’interès han sorgit en el món de la restauració i per això m’he dedicat últimament a fer un “revival”, de llocs on ja havia estat. Però sembla que aquesta primavera hagi canviat el panorama i s’anuncien novetats. I la que avui comento –El Cercle–  ja és una realitat.
El fet de que estigui dirigit pel responsable del Coure i que hi tinguin participació altre gent amb un cert pedigrí en la restauració, li dona bons auguris. I aprofitant que tenia el sopar de celebració del meu aniversari,  vaig reservar per dimarts passat. Poca cosa puc dir de l’entorn, doncs l’edifici – El Reial  Centre Artístic- és magnífic de per ell mateix i la terrassa de somni. 
Al reservar, vaig demanar taula a l’interior, el que crec anomenen “La Biblioteca”. Ho vaig fer al no tenir clara la climatologia que em trobaria i en tot cas tampoc volia el “bullicio” que intuïa podia trobar a  la terrassa.
No sé la rebuda que tindrà el restaurant dins la societat barcelonina, ni com es promocionarà. Dimarts passat, la terrassa estava plena (tot i que no vaig observar quin tipus de consum, feia la gent allà), però la magnífica sala on s’ubica el restaurant, estava patèticament deserta…  Només una altra taula de 4 persones. I a la sala del costat, la barra japonesa, que a més de barra té taules i bon aforament, crec que va fer zero de públic en tota la nit. Ja imagino que el cap de setmana omplen, però ho vaig trobar preocupant.
El menjar va resultar molt aconseguit. Recordem de nou que estem sota el segell del Coure i que sempre he sortit satisfet d’aquest lloc.
Com primers vam demanar la brandada, que arriba curiosament embolicada amb ceba dolça i porta all negre i pinyons i unes rillettes de verat. El primer correcte… Una bona brandada, tampoc té massa marge de maniobra i les rillettes espectaculars. Segur que de aquí un any, em recordo d’aquestes rillettes. Ara a intentar fer-les jo a casa, cosa que quan escric el post ja he fet i podeu veure el meu resultat aquí (ja sé que l’aspecte no és el mateix).. 🙂

I com segons llamàntol acompanyat de pasta penne rigatoni i amb toc de gingebre i coriandre, que va resultar molt aconseguit també i una excel·lent espatlla de “lechazo churra” que va resultar espectacular de textura,  cocció, salsa i complements.

Els acompanyaments de l’espatlla…
En resum… un molt bon sopar que vam acompanyar amb un excel·lent Priorat del productor Alfredo Arribas (l’arquitecte que també ha col·laborat en el disseny del lloc) i que va ser el complement de la celebració. Lamento no haver utilitzat els serveis del sommelier, però en vins d’aquesta zona em defenso prou bé i el vaig deixar per l’altre taula que debatien sobre les virtuts d’un “riojilla” amb els clients agafant les copes amb tota la superfície de ma de que disposaven… 
Déu nos en guard… 🙂
Com final, fins i tot vam compartir unes postres….
I aquest és el cost, en el que podeu veure el preu dels plats, obviant el del vi, que com sempre dependrà del que un vulgui gastar i el guardo per mi, doncs era el meu aniversari.
Ahhh… als preus cal afegir l’IVA… Ho dic pels al·lèrgics al tema… que per aquest motiu ja no podran anar… 😉 #fent_amics
ANÈCDOTA (només per tocar la pera al meu anònim que no li agrada que expliqui anècdotes)
Difícilment trobo a les cartes, plats que no sé que són…. Però aquest cop vaig trobar això i vaig haver de preguntar….
I l’amable cambrer (i ho dic sense segones) em va explicar molt didàcticament , que Coquillette, era un pollastret, com estava servit i cuinat… i va acabar dient-me en to comprensiu…  “és que es tracta d’una paraula francesa”…
Li vaig comentar (juro que posant cara de simpatia per no ofendre), que en tot cas seria coquelet… que Coquillette era una altre cosa”…. Tot sigui per millorar… No entenc com el Philippe Regol, no els ho va fer corregir el dia que va anar a fer el reportatge… 😉
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:04+00:00 8 de juny de 2014|Tags: , , |23 Comments

23 Comentaris

  1. Jordi Castaño 8 de juny de 2014 en 16:48- Respondre

    En primer lloc, per molts anys!

    El Coure és dels llocs que fa ja massa que sento parlat i que em fa com mandra anar. Potser és l'efecte de tant sentir parlar… L'únic que conec és el Wall57 de Valldoreix que em va agradar força.

    Tots els plats pinten de conya i especialment l'espatlla. La rilette ja he vist que l'havies publicat i ja he pres nota… 😉

    Per cert. Què opines del fenomen all negre? No se'ls hi va una mica la flapa ja amb aquest ingredient? Però si es un p… all i l'he vist al Makro a uns 80 € el quilo… Deu meu. Crec que no hi ha per tant, oi?

    Abraçada!

    • Anònim 8 de juny de 2014 en 18:01- Respondre

      Gràcies!!

      He de dir que conec més la barra del Coure que el mateix Coure. hi anaven algun dia i quan estava plena, ens posaven a la sala inferior (la del restaurant), però amb la carta de la barra… I sotiem contents sempre…

      Pel que em coneixes, ja imagines que això de l'all negre, passo una mica… :). Fa no massa un amic em va regalar uns quants i al final els menjava com si fossin un bombó… directament i sense cunar-los. I en aquest cas no crec que hagués notat diferència entre si hi habia o no a la brandada…

      Abraçada!!

  2. Anònim 8 de juny de 2014 en 18:36- Respondre

    Felicitats també en primer lloc!
    Aquest com tels has gastat, que portaves dies de llocs bons però de nivell econòmic baix.
    Ens fa gràcia anar-hi un dia, però a la terrassa. Ja hi havia estat fa anys i és espectacular.
    Precisament buscava aquest lloc a Google fa pocs dies, ja que algú em va parlar, però només trobava referències antigues. Sembla que si no hagin fet publi.

    Una abraçada!

    • Anònim 8 de juny de 2014 en 19:04- Respondre

      Soc el Carles. M'he oblidat

    • Anònim 8 de juny de 2014 en 19:49- Respondre

      Hola Carles…

      Aquest cop celebrava aniversari i tocava lloc 'guapo'… o 'guapet'…

      Enllaçant amb el que dius que no el vas trobar, sembla extrany que llocs com aquest que es gasten una pasta en reportatges i suposo agències, triin agències tan burras, que no els aconsellin algun nom, que no sigui "quasi imposible" en tema SEO…

      Si busques Cercle per internet, apareixen infinitat de coses i a sobre ressenyes de l'antic restaurant que no té res a veure amb l'actual…. Una mica la mateixa errada que els de l'agència que van triar el nom de "Martinez" pel restarant guai de Montjuic… Té tela a nivell SEO… Sembla extrany que no pensin en això…

  3. bacoyboca.com 8 de juny de 2014 en 20:48- Respondre

    Moltes felicitats!!. Sempre és una bona excusa complir anys per sortir a fer-se un homenatge!. Nosaltres ja fa uns quants aniversaris i sants que ens regalem un bon àpat!. Pot ser haurem d'apuntar aquest per la propera

    • Anònim 8 de juny de 2014 en 21:46- Respondre

      Moltes gràcies!!

      I això de regalar-se / regalar bons àpats, ja comença a ser tendència.

      Salutacions!

  4. Gustdedents 9 de juny de 2014 en 09:23- Respondre

    Felicitats Ricard! En aquesta terrassa hi vaig estar fa temps quan era més aviat un Bar. La ubicació és inmillorable i realment passa desapercebut si no el coneixes, ja que recordo havies de pujar unes escales cap al pis superior.
    Me l'apunto!!!

    (Francesc de "Gust de dents")

    • Anònim 9 de juny de 2014 en 09:53- Respondre

      Gràcies!

      Jo també la coneixia d'algun "evento polític" de fa anys, quan em tocava anar d'acompanyant a aquests actes… 🙂

      Recordo algun "evento" allà amb llum i color i el menjar portat amb catering. Però parlo d'anys i d'actes privats.

      Penso que pot convertir-se en una terrassa de referència a BCN… Les escales són les mateixes…

  5. Interrobang 9 de juny de 2014 en 15:20- Respondre

    Mira que hem passat cops per davant i hem donat alguna que altre ullada però mai hem entrat. Crec que pel que dius val la pena tastar-ho i així queda apuntat.
    Bon appétit! (que per si no ho saps es una paraula francesa)
    xD

    • Anònim 9 de juny de 2014 en 16:16- Respondre

      El local de sempre ha estat espectacular, però abans hi havia un bar restaurant sense pena ni glòria i ara el projecte sembla anar encarat a una cosa de caire gastronòmic…. Tot i que pot acabar tot en plan "barra del Coure" gegantina, que tot i tenint molt bona qualitat, no és el que preten inicialment el projecte….

      És bo això de poder aprendre idiomes arreu…. 😉

    • Interrobang 15 de setembre de 2014 en 11:19- Respondre

      Tal com comentava que hi aniríem, ho hem fet a primers de setembre i hem de concloure que tant l'edifici (l'anada als lavabos amb tots els quadres), el restaurant (la decoració i el mobiliari), les vistes (estàvem en una rodona petita amb visió de portal de l'àngel), l'atenció del cap de sala, del sommelier, del servei i sobre tot i per damunt de tot el menjar va ser de 9,95.
      Si no hagués estat pel teu post potser no haguéssim entrat mai. O sigui que gràcies per donar-lo a conèixer.
      Salut!

    • Anònim 15 de setembre de 2014 en 16:47- Respondre

      Em fas content Jordi de que us hagi agradat… Nosaltres també vam gaudir de la rotonda petita i el local és mereix visita…. I el menjar també.

      Una abraçada!!

  6. GEMMA 10 de juny de 2014 en 09:52- Respondre

    Hola Ricard. Aquest el tenia a pendents, però llegint la teva entrada, ja tinc ganes danar-hi !
    Salutacions.

    • Anònim 10 de juny de 2014 en 16:55- Respondre

      T'agradarà… està força bé i tal com dic amb "marco incomparable"… 🙂

  7. Pepa Lázaro 10 de juny de 2014 en 14:22- Respondre

    (segon intent de comentari)
    Per molts anys Ricard!!! Benvingut al club de celebrar aniversaris amb bons dinars/sopars, nosaltres ja fa temps que ho fem.
    Happy Birthday!! Que el francès ja veig que el domines 😀

    • Anònim 10 de juny de 2014 en 17:00- Respondre

      Gràcies…. cada cop sóm més els que optem per aquestes celebracions.

      I els idiomes alguna cosa conec de cada un… 🙂 Però em van soprprendre amb un plat que no em quadrava doncs no entenia quin era el component principal…

      Salut!!

  8. Montse {Rhu and Sam} 12 de juny de 2014 en 12:55- Respondre

    La cuina pinta molt bé però les escales horroroses que van posar al costat de la font són per posar el crit al cel (és aquest lloc, oi?). Per cert, li vam regalar al meu pare per al seu cumple el SousVide que em vas recomanar!! ahir em va trucar dient que havia fet la primera prova i bé, ara falta que nosaltres li donem el v-i-p ;-))))

    • Anònim 12 de juny de 2014 en 13:02- Respondre

      Si Montse… les escales són un problema, però potser jo que estic mentalitzat en aquests temes (Soc tècnic acreditat per fer Plans d'Autoprotecció), alguna solució s'havia de donar per una evaquació amb garanties i l'altre solució de fer una escala interor alternativa, era complicada per les característiques del lloc). Però no exerceixo eh?… 🙂

      Em fa il·lusió que li regalessiu la SousVide al teu pare… Diga-li que miri algunes de les receptes que tinc al blog de receptes, doncs ja he experimentat una mica… A la web americana de la marca, tb hi han moltes idees, però potser massa "americanitzades".

  9. philippe regol 15 de juny de 2014 en 18:41- Respondre

    Efectivament no em vaig fixar en aquesta "Coquillette". (Existeix la paraula en francés però es un tipo de pasta que menjava de petit). El "coquelet" es una altra cosa. No entenc aquesta confusió…Si s'utilitzen paraules de fòra , millor escriure-les bé.

    • Anònim 15 de juny de 2014 en 18:52- Respondre

      En primer lloc gràcies per participar i entendre que quan et vaig referenciar, era amb toc d'humor i també en relació amb els teus origens francesos.

      Jo no soc nadiu, però em defenso en francès quasi com en castellà i em va desquadrar que una pasta de sopa, fos un plat "principal" i vaig preguntar intrigat, de que anva el plat… I la sorpresa, va ser quan amb aire una mica de "vostè no sap idiomes", em va explicar que era un pollastret, servit en dos tandes per evitar que es refredés…

      En fi… que tal com dius, millor utilitzar correctament les paraules de fora.

  10. philippe regol 15 de juny de 2014 en 22:09- Respondre

    Accepto les ironies. A mi m'agradaria esser una mica més irreverent a vegades. Em freno una mica.(Perdona les errades d'accent en català…)

    • Anònim 15 de juny de 2014 en 22:48- Respondre

      Doncs m'alegra molt..!.

      Jo amb les meves ironies em poso sovint el lios…. I no dic pas que no m'agradi "liar-la", però en ocasions algú s'enfada de manera desproporcionada i llavors quasi em sap greu.

      Com que estic totalment fora del món de la restauració, puc ser molt irrreverent i ara ja tinc la fama i un munt d'enemics (en general víctimes de les meves ironies o provocacions). Que hi farem…;)

      Salutacions!!

Deixeu un comentari