El Chato. El nom no ajuda, però és recomanable

/El Chato. El nom no ajuda, però és recomanable

El Chato, un restaurant de cuina basca, d’aquells que sense recomanació explícita, difícilment aniríeu. Però és prou recomanable i amb servei molt eficient.  

El Chato

Gran Via de les Corts Catalanes, 697

http://www.restaurantelchato.com

Tel.: 932 45 21 69

El Chato porta

 

El Chato

El Chato és d’aquells llocs que em fa il·lusió publicar. Tot i que molta gent el coneix, per altres pot ser un descobriment.

En el meu cas va ser una recomanació de la Núria i les seves recomanacions mai fallen.

Existeix des de l’any 1941 i està ubicat a la Gran Via, passada la plaça Tetuan i pràcticament en front d’un d’aquells Bingos enormes que perduren amb els anys.

Vam anar-hi amb el Jordi en una trobada de 3(o+)aTaula en que l’Esther no va poder assistir per feina.  I vam buscar un lloc amb garanties per superar el darrer trauma de la cuina enganya babaus d’en Xavier Pellicer, que vam publicar just fa 15 dies.

El Chato, és un local no massa gran, però d’aquells que quan entres, saps que no tindràs cap ensurt. Amb taules ben presentades i un servei que m’atreveixo a qualificar de modèlic. Proper, amable sense passar-se i amb psicologia suficient com per poder fer suggeriments pràctics.

El càstig d’anar en un restaurant en dates pre-nadalenques

I escric això d’un dia que no es presentava massa favorable. Setmana prèvia a Nadal i instal·lats en una sala, que compartíem amb altres tres taules, amb grups de dinars pre-Nadal. Vaja, que sinó arriba a ser per les dates, demanam canvi d’ubicació o tornem a sortir per la porta.

Però com som conscients de les dates, vam aguantar el sacrifici. Si… he dit sacrifici, perquè dinar amb soroll i haver de cridar per mantenir una conversa, és un càstig. O al menys ho és per aquells que en un restaurant, busquem comoditat més que menjar bé. Doncs menjar bé és un tema que tenim solucionats amb diferents alternatives.

Què es menja a El Chato

La carta és molt clàssica i amb plats que venen de gust. Ells anuncien especialitat en tàrtar, però no vam provar-lo. Vam gaudir entre d’altres plats d’unes excel·lents potxas amb cloïsses i d’un bacallà al pil-pil, des bons que hem tastat.

El Chato bacallà

Curiosa la seva carta de postres, que ens va portar records de coses que ja no es troben. El «suc de taronja fet al moment» em va portar records molt antics. Eren les postres que jo demanava de jove, quan igual que ara,  era poc de postres. Però en aquells temps em feia tall dir «no vull postres». Em donava la sensació que feia «pobre» 🙂 En canvi ara ja sense manies, passo de postres quan no em venen de gust. Però a El Chato, vaig demanar unes de les que m’agraden. El flam de cafè amb rom.

El Chato flam

Punt de vista personal

Per últim i abans de que salteu al punt de vista global, dir  que a grans trets, va ser un lloc que em va agradar. Tal com he dit, el dia no era l’òptim, però vam menjar bé. I a diferència amb algun altre basc que tenim a BCN, aquí el servei, és molt acurat i agradable. En conseqüència, el puc recomanar.

Punt de vista global de El Chato

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Finalment per si voleu saber més de qui signa aquest post, feu clic a:

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2019-01-11T12:55:41+00:0030 de desembre de 2018|Tags: , |8 Comments

8 Comments

  1. Pepa Lázaro 30 de desembre de 2018 en 10:36 - Respondre

    És el que toca en aquestes dates, sempre hi ha grups de feina, d’amics o de família als restaurants. Sí que el nom sembla més com de tasca per fer “chatos” que de restaurants amb estovalles. El tindrem en compte.

    Salut i bon 2019!!!!!

    • Ricard Sampere 30 de desembre de 2018 en 21:59 - Respondre

      El lloc està bé. Tampoc és per anar-hi exprès, però està bé.

      I les dates, ja se sap… 🙂

      Salut!!

  2. Albert 30 de desembre de 2018 en 21:54 - Respondre

    Jo ja fa molt que no hi vaig, però veig que segueix tot igual, tinc un amic que es molt fan del seu steak tartar. Es un lloc d’aquells que de tan clàsics ja son “viejunos”, encara que al menys saps que hi menjaràs de conya i estaràs a gust.

    • Ricard Sampere 30 de desembre de 2018 en 22:01 - Respondre

      Si…. ja sapa al que vas i amb la seguretat de menjar bé i rebre bon tracte, que ja és molt 🙂

      El tàrtar l’anuncien com especialitat…. però no el vam demar.

      Salutacions,

  3. Núria Aymerich Rocavert 30 de desembre de 2018 en 23:02 - Respondre

    Gràcies Ricard per la referència. A mi també em va arribar per una bona referència i de confiança!
    Qüestió de tornar-hi passat festes, quan tot “l’aldarull” ja hagi passat…
    I si.. com venen de gust els clàssics.. Cada vegada més: productes de qualitat + bona cuina + clàssic + silenci/respecte + bon servei = el més desitjat!
    Per molts anys! i gràcies com sempre per les recomanacions. Mai fallen!!!

    • Ricard Sampere 31 de desembre de 2018 en 00:52 - Respondre

      Jo agraeixo molt les referències….

      I aquest compleix els requisits que enumeres. I el bon tracte, en concret, em va cridar l’atenció.

      Ja veus, això del bloc o web, m’aporta satisfaccions i m’hi dedico força estona. Faig canvis estructurals que no es veuen des de fora, però que comporten més visibilitat.

  4. Jordi Castaño 7 de gener de 2019 en 16:55 - Respondre

    Potser haurem de tornar per tastar la seva especialitat… tot i que no li veig gaires possibilitats de desbancar a tàrtars que tots dos tenim al cap…

    Molt bon servei i cuina clàssica, per un basc que podria ser referència a Barcelona.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 7 de gener de 2019 en 17:22 - Respondre

      Això de «mayormente tartar», estava bé en aquells temps en que els tàrtars eren quelcom exòtic….. Recordes el Delices de France?

      Penso que ara hi han bastants llocs amb tàrtars prèmium…

      Jo en cas de tornada, tiraria més per plats més autòctons.

      Abraçada!!

Deixeu un comentari