El Llagut. Un imprescindible a Tarragona

/El Llagut. Un imprescindible a Tarragona

El Llagut, ubicat en una àmplia plaça per a Vianants al centre històric de Tarragona, és una molt bona opció per a arrossos i altres plats mariners.

El Llagut

Natzaret, 10 (Tarragona)
www.elllagut.com/
Tel.: 977228938

El-Llagut-Tarragona-entrada

El Llagut

Després del desgavell mostrat en el post anterior en la crònica de Pur, tornem a la normalitat de posts positius i en aquest cas, molt positiu. Tot i viure actualment a Cambrils, no vaig massa per Tarragona, on l’oferta gastronòmica és ben interessant. I a l’anar-hi poc, fa que no tingui massa varietat de restaurants d’aquesta ciutat.

I a més quan hi vaig, El Llagut és un lloc que em crida especialment. Hi han diferents factors que per mi el fan atractiu. I un d’ells és l’aire de bistró amb encant i reduït, que fa que sense reserva, sigui poc probable trobar taula.

També la seva cuina, en la que més que voler innovar, cosa que ja en tinc una mica el ‘cupo’ en les meves anades a BCN, volen recuperar detalls de cuina marinera de tota la vida. I un tercer aspecte, és l’encant personal dels que ho lideren i el bagatge que porten a les seves espatlles. Sense cap mena de dubte en Ramon i l’Astrid, són dos puntals de gran nivell.

Sabeu que mai explico currículums, ni molt menys els pregunto, però el bagatge gastronòmic anterior que porten aquesta parella, és impressionant i de llocs de nivell. Ho he esbrinat a través del meu company de taula, que els coneix de fa temps.

Anècdotes que mostren el tarannà de El Llagut….

He anat varis cops a El Llagut, de manera anònima i la sorpresa, és que funcions una mica al revés de la moda actual, en que un dels objectius és buidar-te la cartera. Ells en canvi, et recomanen les opcions econòmiques si pensen que t’han d’agradar…

Recordo una anècdota del primer cop que vaig anar a El Llagut, sense saber res del lloc i que em van recomanar efusivament un menú, que sortia més econòmic que la carta. Vist l’entusiasme vaig accedir amb la condició de que no volia el vi del menú i triaria i pagaria un de la carta. Em van dir que cap problema, però que ells m’obrien primer el de la casa que anava inclòs i que el tastés, i que sinó m’agradava, ja em deixaven triar un. I va arribar un Almodí petit del celler Altavins. I com era una garnatxa prou correcta, ja vam fer el dinar amb aquest vi, amb el corresponent estalvi

Que vam menjar a El Llagut….

Aquest cop vam començar compartint un seitons marinats amb vinagre molt suau. Tant suau que ni es donava patades amb el Champagne que va acompanyar el dinar. I també  un escabetxat de peix i verdures on el peix era escórpora. Va resultar deliciós amb els daus del peix i la seva consistència, així com les verdures al punt just de cocció.

El Llagut seitons

El Llagut encurtits

Com segon a El Llagut, ens van suggerir un arròs de masqueta amb tòfona d’estiu. No coneixia el concepte arròs de masqueta, que ens van explicar era l’arròs de barca, que feien els pescadors, en cassola de ferro, on amb oli roent tiraven el peix que sobrava o no era fàcil de vendre. I és un arròs que queda melós com si fos un risotto. Si voleu més documentació, he trobat això per la xarxa, del Museu de la Pesca.

Evidentment el fet d’afegir-hi tòfona d’estiu, és una reinterpretació del plat que fan a El Llagut i a la que no tenien accés els pescadors.

El Llagut arròs-masqueta

El Llagut arròs-plat

L’arròs estava de mort, com tots els arrossos que sempre he dement a El Llagut. Però aquest ha estat en aparença, el menys mariner de tots.

No estàvem molt per a postres, però ens van insistir en que compartíssim unes a base de xocolata. En el meu cas, quan va arribar, m’ho vaig mirar pensat “una madalena de xocolata”. I al posar la cullera, resulta que era un mini-coulant, molt ben aconseguit.

El Llagut coulant

I em va venir a la memòria, més d’un lloc en que t’anuncien coulant i t’acaben portant una magdalena. I en canvi aquí, sense donar-hi més importància, t’arriba un mini coulant de veritat…

Conclusions de El Llagut

És un lloc referència a Tarragona. Sense masses ínfules, tot molt planer, en el centre històric i que cal que apunteu per quasevol visita allà. El local és molt petit, i a l’estiu tenen una terrassa a la plaça. Com que sempre he anat migdies, he evitat la terrassa, però de vespres, pot ser una magnifica opció.

El Llagut preu

El nostre tiquet va ser superior, degut a demanar com vi, una ampolla de Charles Heidsiek, excel·lent com sempre.

El Llagut charles Heidsiek

El Llagut tiquet

Resum de El Llagut a Tarragona

  • Ubicat al centre de la part alta de Tarragona a la plaça del Rei
  • I tot i que l’adreça consti com carrer, està en una amplia plaça per a vianants
  • Amb cuina respectuosa i honesta
  • Recomanable pels seus arrossos, però també per més plats
  • En dies feiners tenen opcions de menús ben interessants
  • En conseqüència molt recomanable
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-07-25T16:04:06+00:00 25 de juliol de 2018|Tags: , , |8 Comments

8 Comentaris

  1. Manel 26 de juliol de 2018 en 10:38 - Respondre

    Gran restaurant, si senyor. Són reconeguts com a restaurant km. 0 slowfood, i això acostuma a ser una garantia de bon producte i respecte.

    • Ricard Sampere 26 de juliol de 2018 en 10:55 - Respondre

      I es que a més, porten un currículum al darrera, que igual que podrien tenir aquell bistró, funcionarien amb un estrellat… El meu amic Pere que dinava amb mi, els coneix d’anys i m’ho va explicar….

  2. Tomàs Cortés 27 de juliol de 2018 en 10:12 - Respondre

    Independentment de com es menja, trobo molt atractiu el preu del xampany tenint en compte que en botiga pot sortir per +/- 40 € encara que a ells segurament els surti molt més economic.

    • Ricard Sampere 27 de juliol de 2018 en 10:52 - Respondre

      Si… això vaig pensar també..

      I aquest és el xampany que consumim a casa i que em sé el preu i el marge no és gran.

      Normalment em quedo aquest (el BSA) i en ocasions el rosat. I per fer festes grosses, algun milessimé…

      Aquest el distribueix el meu amic i deixant a banda l’amistat, és un molt bon producte.

      • Tomàs Cortés 27 de juliol de 2018 en 11:52 - Respondre

        Si se de l, amistat que gaudeixes amb el representant. A mes la foto te “trucu” la vas fer servir al post dels cargols 😂😂😂😂😂

        • Ricard Sampere 27 de juliol de 2018 en 14:13 - Respondre

          hahaha…. si és veritat. Em va fer vergonya fer allà la foto i vaig pensar, ja la faria d’alguna de les ampolles que guardo a la nevera de vins de casa…. Però quan escrivia el post, em va fer mandra baixar al garatge i vaig tirar del magatzem de WordPress… No se t’en escapa ni una 😂😂

  3. Pepa Lázaro 30 de juliol de 2018 en 18:40 - Respondre

    Aquest arròs està impressionant, és com un risotto. 🙂

    Salut!

    • Ricard Sampere 31 de juliol de 2018 en 10:20 - Respondre

      La veritat és que va ser un plat d’aquells per repetir….. No vam deixar ni un gra…. 🙂

      Salut!!

Deixeu un comentari