Granja Elena. Amb la remodelació ha guanyat

/Granja Elena. Amb la remodelació ha guanyat

Granja Elena, amb matèries primeres de gran nivell i excel·lent elaboració. Carta de vins àmplia i amb vins de nivell. Espai just i reduït que pot arribar a ser molt sorollós. En tot cas és un lloc que té fans apassionats.

Granja Elena

Passeig de la Zona Franca, 228
http://www.granjaelena.com/ca/
TEL.: 933 32 02 41

Granja Elena

Nova trobada de 3(o+)aTaula i aquest cop amb tria feta pel Ricard i post conjunt escrit pel Jordi.

Granja Elena ha guanyat en presència amb la remodelació que han fet aquests estiu. Abans l’espai era molt just i no estava al nivell de la seva cuina. I actualment, l’espai, tot i que les estretors continuen, ha guanyat molt.

Per això en un post anterior de Granja Elena, comentava: “El dubte que em queda i que no tinc clar, és si la senzillesa que envolta el local de Granja Elena, no predisposa més a extasiar-se en un plat, que si el mengessis en lloc d’entorn més luxós. Però evidentment, no sé respondre la pregunta, doncs caldria fer l’experiment… :)..

Ara aquest dubte, ja no és planteja doncs el local, tal com ja he dit, ofereix un aspecte molt millorat.

Els plats a continuen sent de gran nivell. Tant els tres primers que vam compartir, com els tres que vam demanar de manera individual, van resultar tots molt plaents.

Al post conjunt els veureu. La tria va ser una mica estranya, doncs l’Esther es va fixar en un primer com plat principal. I jo que soc de idees fixes, venia amb la dèria de repetir un plat que ja havia tastat. Es tracta d’una espècie de carpaccio, fet en aquesta ocasió, a partir de «lomo alto de vaca rubia». Em van avisar al fer la comanda, que al ser un entrant, potser quedaria amb gana. Però ja m’anava bé, doncs el mateix vespre tenia un sopar de celebració. Els dies que vinc a BCN, aprofito el temps 🙂

Sé que pensareu que es tracta d’un plat molt senzill, per un lloc amb plats més elaborats com Granja Elena. Però és d’aquells plats que em van quedaren la memòria i seguirà resident.

Punt de vista global de Granja Elena de 3(o+)aTaula

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

 

RESUM d’una meva crònica anterior de Granja Elena (2017)

La carta  no és llarga, però trobes un munt de coses que venen de gust. En aquesta ocasió d’entrada vam demanar per compartir un sensacional entrecot d’Agnus, macerat amb oli de tòfona, com si fos un carpaccio. Us asseguro-ho que és un d’aquells plats que queden en ment com plats de l’any. I també unes ‘potxas de Sangüesa’ amb cloïsses de Galicia que estaven molt bones i generoses de cloïsses de qualitat. IMPORTANT: A les fotos veieu les racions ja dividies, doncs així van arribar i ho agraïm a Granja Elena.

Granja Elena agnus
Granja Elena potxas

 

Tot seguit a Granja Elena, cada un el seu segon. En el meu cas vaig voler esbrinar que tal els hi sortien un plat que anunciaven com tripa, cap i pota i ‘compango’ .

No sabia que era el ‘compango’ i quan vaig tastar el plat, vaig deduir que era el que li donava el toc fumat. I ara escrivint el post, ho he verificat a la wikipedia. I els callós a Granja Elena, que tal?. Doncs molt bons, però entenc que per aportar un tret diferencial hi posen el compango, però a mi personalment m’hi va sobrar el toc fumat que aportava. Però un cop més insistiré en la meva crítica als que “pontifiquen”: Mentre a mi em va sobrar el toc fumat, a la Marta, que va tastar el meu plat, li va encantar. Per tant, compte amb la subjectivitat.

Granja Elena callos

 

L’altre plat a Granja Elena, va ser un bacallà a la biscaïna que oferia una textura espectacular…. matèria primera de gran qualitat.

Granja Elena bacalla

 

Com postres vam compartir un soufle de xocolata amb gelat de iogurt, que va resultar impecable d’elaboració.

Bon assortiment de vins i saben com tractar-lo

I el vi a Granja Elena, va ser una de els sorpreses del dinar. Tenen una carta de molt bon nivell amb gran varietat i preus molt raonables. Vam demanar un DO Montsant i en concret un Siuralta 2008, que va resultar una carinyena espectacular. Ells mateixos van oferir decantar-lo, donat que es mostrava molt tancat inicialment i amb els nas característic de les carinyenes.

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-11-15T22:22:51+00:00 4 de novembre de 2018|Tags: , , , , |7 Comments

7 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 4 de novembre de 2018 en 15:09 - Respondre

    Es veu amb molt bona pinta aquest carpaccio.

    Salut!

    • Ricard Sampere 4 de novembre de 2018 en 15:38 - Respondre

      El carpacio aquest, és realment espectacular.

      De fet vaig entrar allà pensant que el volia i com estava a la llista de primers i no el volia compartir, el vaig demanar com plat principal.

      Salut!!

      • Pepa Lázaro 4 de novembre de 2018 en 21:58 - Respondre

        Justament ahir vaig demanar un carpaccio per postres i, tot i estar molt bo, no feia aquesta cara. 😋😋

  2. Jordi Castaño 7 de novembre de 2018 en 09:20 - Respondre

    I tu amb el teu “règim”, vas fer que ens descuidéssim de demanar i compartir una ració de “tripa i cap i pota” que toquen molt bé… 🙂

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 7 de novembre de 2018 en 16:58 - Respondre

      El darrer cop la tripa, amb cap i pota i ‘compango, tot i que bona, no passa al meu top.

      Això del «compango», que explico més amunt, li donava un toc que no em va convèncer. I en canvi a la Marta si…

      Però darrerament , em modero quan vina a BCN. Pensa que demà dijous en toca La Llave per dinar, Línia (restaurant d’hotel) per sopar i just al dia següent El Cercle…. Per tant m’ho agafo amb calma… 🙂

      Abraçada!

  3. CarlesP 10 de novembre de 2018 en 20:19 - Respondre

    El conec tot i que no he anat del canvi de decoració-.

    Bona teca, estretor i molt de soroll. Soc dels que penso que estar allà li dona ganxo addicional.

    No està en la meva llista de preferències.

    CarlesP

    • Ricard Sampere 10 de novembre de 2018 en 22:06 - Respondre

      Hola Carles!

      Tot i que la cuina és molt bona, tens raó en el que dius.

      Abraçada!

Deixeu un comentari