Hofmann Bistrot. Enyorança de Granja Lido :(

/Hofmann Bistrot. Enyorança de Granja Lido :(

Hofmann-Bistrot

Hofmann  Bistrot

Passeig de Sant Joan, 36 

TEL.:932 46 43 83

Hofmann Bistrot, ocupa el  lloc on havia estat fins no fa massa la Granja Lido, que havia publicat en un parell d’ocasions i a l’any 2014, ho vaig fer-ho amb el títol “Val la pena pujar l’escala”.

Ja avanço que els plats van ser bons, com no podria ser diferent en un lloc que porti el nom Hofmann, però això no treu que vagi enyorar La Granja Lido, al trobar a faltar el tracte càlid i proper que caracteritzava aquest lloc. També el públic ha variat i en aquest aspecte, també s’ha perdut en calidesa.


Ja coneixeu el meu estil de visita als restaurants… totalment anònim, no massa empàtic (…soc així amb el tracte amb desconeguts… ). I és molt evidentment que el tracte que reps anant d’aquest pal, és molt  diferent de quan en que ja et coneixen o els dius “explícitament” que els faràs un reportatge… Jo mateix puc donar fe, de que quan a un lloc ja em coneixen, el tracte i percepcions rebudes, s’allunyen del tracte real. Ho explico tot i ser una obvietat, perquè entengueu la “diferència de percepcions”, en comparació amb altres que llegireu… :).

Per tant em va tocar “lidiar” (com diuen a les espanyes), amb un servei que tot i que tècnicament està ben format, és tant llunyà culturalment i idiomàticament, que no afavoreix el grau de satisfacció percebut.

Tampoc és que m’afecti intrínsecament un diàleg bilingüe…  Hi estic habituat, però em molesten detalls com per exemple que quan he demanat un “caneló d’ànec“, la persona encarregada d’apuntar-ho, ho verifiqui preguntant-me “… de pato?”. A lo que jo tindria que respondre … “…  d’ànec”… Però llavors podríem entrar en un bucle de difícil sortida i prefereixo ni respondre i més quan només en tenien d’ànec… 🙂

Bé… després de tot aquest embolic idiomàtic, vam demanar per compartir, les croquetes de rostit, que estaven bones i amb la textura al meu gust i el caneló d’ànec (puto pato..!!) que també estava prou correcte… 🙂

Hofmann-Bistrot-croquetas

Hofmann-Bistrot-caneló

I ja com segons, el bacallà amb pèsols i pilpil i pel que fa a mi (ja sabeu les meves dèries), el cap i pota amb cigrons que he de reconèixer que és dels millors que he menjat…. Tenia un agradable toc picant, però tampoc per dir que “em va ressuscitar“, com ho qualifica en Sorrós… (i que consti que en el fons, em cau bé aquest paio…).

Hofmann-Bistrot-cap-pota

Hofmann-Bistrot-bacallà

Serveixen un pa de molt golós, d’oli i romer, que algú podria criticar de massa oliós, però ja sabeu que no entro mai en aquests debats, doncs són coses que van a gustos i he de dir que a nosaltres ens  va agradar, fins al punt de demanar més…. (ara ve quan l’anònim fatxenda, entra i em posa un comentari dient que això de ‘mojar pan’ com diuen les pijas, fa pobre….i que ell sempre demana els plats cars i mai ‘moja’ )… 🙂 

Com postres vam compartir un ‘pijama’…  De fet ens vam enriolar, just arribar i veure que a la carta oferien aquestes postres de nom ‘viejuno’… I més quan la Marta sempre explica que de petita, recordava el seu pare, que qualificava els restaurants en funció de la qualitat i mida del pijama. I jo també havia demanat algun fa molts anys,  a l’Agut del carrer Cignas…  #nostàlgies … I ens va arribar això que segurament posarà excited a més d’un/a, explicat que han versionat una recepta obsoleta i bla, bla, bla… Jo no comentaré res… unes postres més i que de fet vam demanar pel morbo del nom… 8 euracos va costar el morbo… 🙁

La carta de vins em va agradar i era prou àmplia per la naturalesa del lloc i vam triar el DO Empordà IO 2012, fet a base de Garnatxa, Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon i Merlot, que va resultar prou harmoniós, afruitat i elegant.

Hofmann-Bistrot-vi-masia-serra

Hofmann-Bistrot-compte

RESUM 

RQP… ptsee… No molt bona si ho valores globalment

Trist en comparació amb el que havia estat 

Menjar ben elaborat 

Servei correcte, però llunyà a tots nivells. Massa ‘castellanor’ o ‘pseudo-castellanor’

Ganes de tornar-hi?. En principi no, però tampoc em negaré si estic per la zona.

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:00+00:00 21 de febrer de 2016|Tags: , , |38 Comments

38 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 21 de febrer de 2016 en 10:00- Respondre

    Que dur que ets Ricard. Pobres que venim de fora a aprendre el català i no ens ajudes gens. A la pregunta, de pato? jo hagés dit: "si, d'ànec es de pato, ànec es pato en català". Ja saps, "el català correcte, passa'l"!!!!! 😀
    Que només hi ha hagi caneló d'ànec a la carta i pregunti… sense coments (això ja no és qüestió lingüística)
    I llavors, que ha estat de l'escala?
    Parlant del menjar, vaig a postres. Reivindico el pijama com a postres gegant per a compartir i per a fills "de vida" com el meu. Algún dia passarà de ser viejuno a ser clàssic o vintage, que ja "mola más" 🙂

    Salut!

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 10:40- Respondre

      Es que d'això em queixo… de que només tinguin un caneló i a sobre demani aclariment… Però el que molesta més i no vull entrar en el tema, doncs és força subjectiu, és l'actitud… I com sempre fer memòria de que allà jo soc el client…

      L'escala segueix igual, doncs el restaurant "bo", és al primer pis… Crec que l'ha protegit una mica més, però segueix igual. Però ara que ho comento, els wc's són a la planta i cal baixar per anar a rentar-se les mans o el que sigui, has atravessar la planta baixa… Abans era un bullidor de gent, doncs estava dedicada al menú… Ara la dediquen a pijades varies, però l'altre dia quan vaig passar-hi (14h) estava deserta amb una única noia estudiant o fent no sé què amb un portàtil… (una becària o alguna familiar). trist… Tot i que no tant com la versió pijama segle XXI… 🙂

  2. ALFREDO VARELA 21 de febrer de 2016 en 10:57- Respondre

    Hola Ricard,

    Jo havia treballat molts anys al costat de la LIDO i recordo que el menú diari era espectacul-lar. Una llàstima.

    Salutacions

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 12:02- Respondre

      Jo havia anat a menú varies vegades, però sense saber que pujant l'escala hi havia el "restaurant bo"… No tenia ni idea…

      Fins el dia que algú m'ho va explicar i vaig pujar les escales…

      Tal com dius, una llàstima…

    • Núria 21 de febrer de 2016 en 12:24- Respondre

      Gràcies Ricard per compartir la teva experiència un cop més i la teva opinó.
      Realment, el teu blog el que explica cada dia son els puntals de la professionalitat en la restauració. De poc serveixen les "complexitats" si no hi ha vocació. Jo crec que la valoració d'un restaurant té un bon un indicador clau: son les ganes de tornar-hi i el record que et queda.
      El Lido era un exemple de vocació per la professió, tot era fet amb ganes, recomanat amb il·lusió, elaborat amb bons productes de qualitat, cada comanda era feta amb amor als clients, amb ganes de donar-los un plat que els fes sentir bé i els agradès.
      Penso que avui la nostalgia és aquesta, trobar els clàssics que segueixen estimant el que fan i fer contents als seus clients.
      Malheuradament un bé, escàs, dintre de la gran i jo diria excessiva oferta del moment.

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 13:15- Respondre

      Que bé ho has definit amb "son les ganes de tornar-hi i el record que et queda"…!!!.

      Aquesta és la pregunta que em faig just sortit d'un restaurant… I pocs són els que generen ganes-ganes de tornar-hi….

  3. Jordi Castaño 21 de febrer de 2016 en 12:18- Respondre

    Tret de les dèries (poques) que et envaeixen, els plats fan una pinta espectacular. Ja em vas comentar en directe lo del cap i pota (cabró…), però la resta de plats també me'ls jalaria ara mateix (cassoleta de pèsols i carxofes i cassoleta de llenties amb verdures per dinar…). Pel que fa al preu, com no sóc capaç de comparar las quantitats, tampoc em sembla molta anada d'olla.

    Abraçada!!

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 13:19- Respondre

      Els preus són "de mercat"… el que passa és que quan valores la satisfacció, el que has menjat i el que has pagat, és quan et fas les preguntes…

      per això he posat "pseee…" a la RQP. I pensa també que el fantasma dels records, ens influeix… I d'entrar en un lloc "autèntic" com era, a un estil com l'actual, produeix xoc.. i més si trones la sala de baix deserta com el Teneré…

      Fixa't en el que diuen l'Alfredo i la Nuria (que va ser qui me'l va descobrir fa anys)…

  4. comequetebebe 21 de febrer de 2016 en 12:51- Respondre

    Sí, jordi, jo vaig jalar molt bé! cert que és un bloc sense ànima… altre lloc per dinars de feina! el servei és distant, però correcte, tot i que amb poca empatia, vaig trobar. el local és com molt carrincló-funcional. Ricard, discrepo una mica amb la deducció de la cuina hofmann. a mi el homann estrella em va semblar una presa de pèl! amb un menjar absolutament anodí i mediocre i preus de restu de dos estrelles. vaig tenir una experiència infumable. i el servei d'allà ni t'explico…. castellanor inquietant és poc! jajajaja

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 13:24- Respondre

      Bloc sense ànima???…. grrrrrr….. 🙂 🙂 … Si… ja he entès que volies escriure lloc… 🙂

      Pel que fa a Hofmann-Hofmann, només he estat un cop. Però ara que hi penso, mai més he tornat… No en tinc ni bon ni mal record, però el fet de no haver-hi tornat, alguna cosa vol dir…

      Clar que igual és degut al que diu l'anònim – troll que (el que no 'moja', que només vaig a llocs "baratus"… 🙂

      Ens va agradar la frase del Sanahuja de "castellanor inquietant" eh???

    • comequetebebe 22 de febrer de 2016 en 09:23- Respondre

      moult fan de la frase!!!!! síii!! jajaja…. noo, volia dir lloc!!! 🙂

  5. El Colador Chino 21 de febrer de 2016 en 17:12- Respondre

    Els plats fan bona pinta, la veritat. I no em sembla descarat el preu (el del postre potser…). Com no tindré nostalgia de temps passats, es un lloc que potser gaudiria 😀

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 17:23- Respondre

      No… es que tampoc he dit que fos car.. I el de les postres, no sé massa que dir, doncs tinc massa comparativa… De fet el vam demanar per fer conya del pijama, que feia anys que no veiem en una carta…

      Però és allò que surts i dius "tornaré..?". I et quedes amb la resposta de "crec que no".

      I terns raó que pels que coneixem el lloc antic, difícilment ens adaptarem… Tenia un encant, de cuina, de públic i bàsicament de tracte.. Un bon cap de sala, pot donar la volta a un restaurant petit i més si s'entra en la simbiosis de que ja coneix el públic i sap tractar-lo..

    • El Colador Chino 22 de febrer de 2016 en 09:30- Respondre

      El mateix diu un dels meus supervisors, que viu per allà el passeig Sant Joan i em deia coses molt bones del Lido.

      Lo dels preus era més un pensament en veu alta. Pensava que pujava molt anar a un Hofmann petitó… No cal comparativa respecte als postres. 8 nyapos em sembla molt car hahaha.

      Has anat a la resta de Hofmann (Taverna, Espai La Seca… etc?) per saber si a cas, quin val més la pena 😀

      Espero que sàpiguen agradar a la gent a la llarga 🙂

    • Anònim 22 de febrer de 2016 en 11:22- Respondre

      No… només he estat al Hofmann inicial… No puc comparar..

    • comequetebebe 23 de febrer de 2016 en 16:36- Respondre

      Albert, per mi el millor hofmann és aquest, el bistrot. he estar a tots. i aquest és el que m'ha agrada més. a mi un postre a 8 euros si és bo no em sembla car. segons on jalis.. el de l'hamburguesa està aconseguidíssim i treballadíssim i per mi ho val!

    • comequetebebe 23 de febrer de 2016 en 16:37- Respondre

      malson de corrector…. gggrrrrr….

  6. Manel 21 de febrer de 2016 en 17:23- Respondre

    Ricard, jo hi vaig anar justament l'endemà que hi anéssiu amb la Marta i coincideixo amb tu en tot…, i encara hi afegiria alguna cosa més…, com el que podríem anomenar el servei de…, dit. Dit que eixuga la gota del vi de la boca de l'ampolla, dit que eixuga la gota fora de lloc del plat, dit… Ja m'imagino que això es deu fer en moltes ocasions fora de la vista del client, però que t'ho facin en primer pla…
    Com tu dius, el servei molt poc empàtic i en mode automàtic, com en cada recollida de plat, pregunta sense èmfasi, "les ha gustado" i gairebé sense esperar resposta, "gracias"…
    Sorprenent que, amb el tipus d'imatge que volen donar i el preu dels plats, no ofereixin cap detall d'aperitiu.
    Plats bons: sopa d'all amb papada cruixent (excessivament torrada), ous en dues coccions i bolets (que vol dir un ou passar per aigua i després lleugerament arrebossat…, no m'imaginava jo aquestes dues coccions…), tàrtar de tonyina (que sembla l'envelat de festa major ple de garlandes i que diuen que t'ho mengis barrejant-ho tot…, en un plat que no permet moure res sense que caigui fora del plat…), i un porcell ibèric (segons el meu acompanyant a l'estil de la taverna de Can Roca…, però no tan bo)' l'hamburguesa de postres (segurament el plat més aconseguit) i el tiramisú cruixent (que té com unes torradetes petites de cacau per sobre…, i és tot el cruixent). I per veure un Porrera Vi de vila prou bo, com sempre, a un preu poc excessiu.
    Impressió: plats bons, però no excepcionals.
    I resum: quina llàstima haver perdut el Ludo, pel tracte que rebies, pel menjar, …
    Tinc la impressió que, tot i la bona propaganda que tingui, no tindrà massa recorregut.
    Apa, doncs, salut!

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 17:39- Respondre

      Gràcies Manel per la detallada descripció..!!.

      I veig que coincidim en tot… I el més greu és que en el fons Hofmann, és una escola… I ara em ve al cap una anècdota real…

      Fa uns 3 o 4 anys, vaig anar a un curs de Hofmann. Els monogràfics dels que he fet 6 o 7, són sempre molt bons i amb professorat molt bo.

      I just un home que seia al meu costat, una mica provocador però amb gràcia… Un cop acabat el curs li encara al xef..

      "¿Como es que los cursos los dais tan bién i los platos que probaamos son de gran nivel i en cambio cuando vas al restaurante, el nivel es inferior?".

      I ja imagines el pobre cuiner, que no sabia que dir … tirant pilotes fora…

      Salut!!

    • El Colador Chino 22 de febrer de 2016 en 09:20- Respondre

      Doncs imagino que serà perque el curs es pot cuinar quelcom amb calma i amb un xef només (del planter titular) i al restaurant es va de cul i tot i el control i supervisió de xefs bons, els alumnes són alumnes 😀

    • comequetebebe 22 de febrer de 2016 en 09:26- Respondre

      Manel, molt d'acord en l'hamburguesa de postre! molt aconseguit!! i els plats que vàrem demanar nsoaltres estaven bé, però tampoc so excited. vam menjar bé i prou.

    • Anònim 22 de febrer de 2016 en 11:23- Respondre

      Per l'Albert, dir que ho defineixes molt bé… Aquesta deu ser la realitat…

  7. Marta 21 de febrer de 2016 en 18:05- Respondre

    Com ho diria que no sembli una rèplica al que ja heu dit???
    Cert que no vaig conèixer l'antic Lido, cert que pels que venim de comarques de tant en tant és una gran festa menjar de restaurant a BCN i segurament per això qualificaria aquest lloc amb un notable pel que fa al resultat dels plats, exempt el Pijamaaaaaa!!!!! (Pobre Juanito, es moria del susto si li porten allò)
    Però com ja heu dit…. Servei fatal… Suposant que fos gent en pràctiques…. Impossible que s'hi vulguin dedicar professionalment….. Desgana, 0 empatia, 0 ganes d'entendre ni atendre.

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 18:16- Respondre

      No crec que fossin en pràctiques, doncs crec que són permanents… L'altre dia dinat amb els de 3omesataula, l'Esther em comentava el mateix i per les descripcions, les dues flors eren les mateixes…

      I després em reprimeixes, quan ja anava a liar-la perquè no em portaven el pa… 🙂 🙂 🙂

  8. bacoyboca.com 21 de febrer de 2016 en 20:34- Respondre

    Com t'he comentat, he llegit a un altre lloc també desil.lusió i, en l'altre cas no era pel que havia abans, sino per tenir potser unes expectatives diferents, per no dir més altes al que després es va trobar. Al final, som persones, i tots ens veiem influenciats, si no és per una cosa, és per una altre, i si no és en positiu, doncs en negatiu. Som humans!!!

    • Anònim 21 de febrer de 2016 en 22:07- Respondre

      Amb això de que tos som humans, no hi estic massa d'acord…

      Per exemple… jo soc una mica cabró… el Jordi també…

      I les cambreres del Bistrot, per mi que eren robots….

    • comequetebebe 22 de febrer de 2016 en 09:29- Respondre

      afegiria que com diu el nostre amic "anònim" (ja el trobo a faltar) som uns cutres. a banda de cabronets, esclar… jajajaj

    • Anònim 22 de febrer de 2016 en 11:26- Respondre

      Pobre anònim… Quan li esborro una parrafada, crec que es deprimeix… Però no el provoquis…!!!…. 🙂 🙂

  9. Anònim 22 de febrer de 2016 en 17:35- Respondre

    Anònim ha dit…

    No em confonguis amb l'anònim de la casa. Sóc l'Arquímides. I un cop llegit el comentari (si vols, esclar) ja el pots esborrar. Trobo el blog molt més… trist. Com cansat, sense spit. no ho fas una mica per obligació, actualment?

    Un pèl decebut sí que ho estic. Feia setmanes que no hi passava.

    Tant menjar a fora! Deu castigar molt, segur.

    • Anònim 22 de febrer de 2016 en 19:21- Respondre

      Hola Arquimedes….

      Mai esborro comentaris a no ser que siguin ofensius per altres participants del bloc…. O que siguin amb molta mala llet… Però tu de moment ets amable…

      Abraçada…però sense massa contacte… 🙂

  10. Laura 22 de febrer de 2016 en 18:16- Respondre

    Hola!
    La sensació és la mateixa que la Taverna Hofman (el primer post que vaig escriure pel teu bloc!). Cuina més que correcte, bones propostes. Servei…d'aprenent? De practiques? Internacional…? Jo també vaig tenir problemes amb la "castellanor" i cada cop em molesta més no poder parlar en català…
    Però tornant al local, la sensació és de locals sense ànima, pre-fabricats (ben fets!) però com si anés al mcdonalds…

    El pobre anònim et troba aborrit, haurem de fer una festeta 😉

    Abraçades!
    Laura

    • Anònim 22 de febrer de 2016 en 19:25- Respondre

      Hola Laura!!

      Ben definit, tot i que jo mantinc el meu català fins i tot en territori cheroke… 🙂

      L'anònim anterior és bon jan… Hi han anònims més tòxics… de moment no apareixen… 🙂

      Abraçada!!

    • Anònim 24 de febrer de 2016 en 09:47- Respondre

      El pobre anònim el què troba "aborrit" és avorrir-se, amb maneres pijo-progres, de la castellanor. Mai sobra una una llengua, mai.

      Auto-animeu-vos, alirón, l'anar de xiringuitos, fondes i tavernes per presumir-ne a Interné, és una tendència que ha començat ja fa dies, a ser viejuna.

    • Anònim 24 de febrer de 2016 en 11:48- Respondre

      Tens raó..mai sobra una llengua. No tinc pas res en contra d'aquesta llengua que parlo amb més correcció que molts nadius, tot i que amb un accent nefast. Però quan vaig de client, m'agrada s'adaptin a la meva i més quan la meva també és oficial… Però que et diré que no sàpigues..

      I es que avui tens raó en tot. Si, comença a ser viejuna… Avui en dia es porta l'Instagram on no cal ni saber escriure i pots rebre interessants comentaris tipus… "yummm!!", "que rico" i fins i tot dibuixets que semblen indicar "prou, prou…".

      Avui estas que te sales anònim… 🙂 🙂 Per cert… he de quedar per dinar eh?.

  11. comequetebebe 24 de febrer de 2016 en 12:52- Respondre

    jajajaja…… els comentaris d'IG tenen un post sencer, eh ricard??? anotat queda! 😉

  12. SERGI 24 de febrer de 2016 en 16:38- Respondre

    Ostressss, doncs mira que m´anava bé la Granja Lido per portar algún client de tant en tant.
    Continuarem amb el Caldeni/Bardeni que està ben aprop i és excelent
    Salut Ricard

    • Anònim 24 de febrer de 2016 en 22:58- Respondre

      Si… sense cap mena de dubte… Caldeni/bardeni…

      Salut Sergi!

Deixeu un comentari