Igueldo Restaurant. Per quedar bé amb :)

/Igueldo Restaurant. Per quedar bé amb :)

Igueldo Restaurant, és un basc a BCN, amb una sala elegant, servint producte de qualitat i amb bon servei.

Agafada de la seva web

 

Igueldo

 

Rosselló, 186 (E. Granados)

Tel. 934 522 555

www.restauranteigueldo.com

Tenia pendent visitar Igueldo Restaurant,  de quan el va publicar el Jordi de La Cuina del Mindundi.

Disposen d’un local és més ampli del que es pot pressuposar quan passes pel carrer. I amb les taules ben repartides i gens enganxades. Ens van assignar una taula, just tocant l’ampli vitrall que permet observar la cuina. En conseqüència vam poder veure que lluïa amb força personal i amb aparent bona organització.

 

Igueldo-entreteniments
Entreteniments per esperar els primers

Que ofereixen a Igueldo Restaurant

Pel que fa a la carta el podríem definir com un basc actualitzat, amb un llistat no massa llarg de plats, però d’aquells  que venen de gust. De primer vam compartir unes ‘croquetes de gallina’ i unes  ‘Morcillas de Burgos y de Beasáin’.

 

Igueldo-croquetes

 

Igueldo-morcilla

Les croquetes que ja sabeu que són per mi una addició, tenien una textura molt líquida que ens va sorprendre positivament i de les ‘morcillas’ només  dir que  quan són de qualitat, és un plat que provoca passions… Però no es limita aquí l’oferta, sinó que podeu trobar entrants molt més ‘refinats’  com poden ser les típiques amanides,  carpaccio, micuit, etc. I per cert i tornant als meus gustos “primitius”, també unes ‘Pochas de Sangüsea’ que em van temptar fortament.

Com segons a Igueldo Restaurant, ofereixen uns pocs plats de peix i uns tampoc no massa nombrosos plats de carn. Però vull deixar clar que no ho dic pas com a queixa. Però d’entre les carns, destacaven el Chuletón de Oyarzun, l’espatlla de cabrit acabada a la brasa, el farsellet de cua de bou i l’elecció de qui m’acompanyava que va ser el garrinet confitat .

 

Igueldo-garrinet

I entre els plats de peix, cridaven l’atenció els xipirons, l’arròs del que tenia bones recomanacions, però vaig optar per celebrar la quaresma amb un excel·lent  llom de bacallà amb tripa de bacallà i pebrot.

 

Igueldo-bacalla

Els vins…

La carta de vins a Igueldo Restaurant, era prou extensa. I amb una secció especial dels vins “recomanats del mes” i amb diferents pàgines, segons procedència. Però comentar que ens  va fer gràcia una que amb  interrogants deia:

 “¿Rioja o Ribera?”,

Que ja ens va donar joc per  teatralitzar una mica i compartir rialles. Però vam tornar a la secció de vins propers i vam escollir un DOQ Priorat i en concret un Cruor 2011, un cupatge de garnacha, carinyena i cabernet , que ja coneixíem i que no ens va pas decebre.

 

Igueldo-cruor

Per acabar i de  postres a Igueldo Restaurant, vam coincidir els dos amb els canutillos rellenos de crema, que van donar un agradable toc final al sopar.

 

Igueldo-postres
Això és una de les dues racions… En total 4 ‘canutillos’… 🙂

El servei diligent i amable. Però pel meu gust, envoltat d’una mica massa de ‘castellanor’ que diria el gran Nacho Sanhauja. Però al cap i a la fi, si vas a un basc, pitjor seria que em parlessin en euskera, que lamento confessar que no entenc. I en positiu, val a dir que tothom entenia el meu català…. (i això no passa sempre eh?… avui mateix en un italià, per fer-los entendre que en lloc de la terrassa, volia dinar dins. Per tant i com no m’entenien, m’ha calgut recórrer al inside).

Finalment us mostro el preu a Igueldo.

 

I per acabar, el RESUM

  • Un restaurant basc recomanable
  • Producte de qualitat
  • Bon servei
  • En conseqüència, un lloc d’aquells per “quedar bé” si cal convidar als consogres… 🙂

Finalment, si voleu saber de qui ho ha escrit o voleu comunicar alguna cosa pel formulari…

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2019-01-05T19:23:43+00:0014 de febrer de 2016|Tags: , , |17 Comments

17 Comments

  1. Anònim 14 de febrer de 2016 en 09:06 - Respondre

    ricard, bona crònica. a mi m'agrada força l'igueldo. per dinars de feina "seriosos" va molt bé! has de tornar a per l'arròs! 😉 esther

    • Anònim 14 de febrer de 2016 en 09:23 - Respondre

      Tot i que jo puc menjar arròs fins i tot per esmorzar, sempre em talla demanar aquest plat a l'hora de sopar, però si que pot ser un bon lloc per un dinar tranquil o seriós, tot i que fa temps no faig dinars seriosos… 🙂

      El lloc em va agradar, però potser per mi -persona jove a tots nivells- (Déu nos en guard!), el vaig trobar com massa formal… em va faltar algun toc de morbo tipus la sumelier garrula del Alvart, el el noi del kak que ens explicava perquè no servien cafè… o la cambrera "propera" del Majide…

      Igual a BCN hem arribat a tal punt d'imperfecció en el servei, que quan no el trobo, em falta alguna cosa… 🙂

    • comequetebebe 15 de febrer de 2016 en 08:55 - Respondre

      jajaja…. ben vist! sí, jo el lligo a dinars de feina… dinar de consogres??? aaaaauuurgrgrgrgagagdjdbcvkdpd!!! jajaja…

    • Anònim 15 de febrer de 2016 en 09:33 - Respondre

      No em diguis que no en té pinta… 🙂

      Consogres d'un cert nivell clar…

  2. Jordi Castaño 14 de febrer de 2016 en 10:07 - Respondre

    Un bon basc… Al seu dia, vaig gaudir força (va ser un sopar) i també vaig sortir amb la sensació que era més adient per dinars de feina o compromís (bona la dels consogres… :-)))

    Això de les croquetes liquides és de les poques gràcies de l'Arguiñano que em van quedar: un dia que les preparava, comentava que una bona croqueta s'ha de menjar espatarrat per que no et caigui a sobre la pastarada quan la mossegues…

    Espectaculars es veuen tots els plats, però especialment, el plat de bacallà.

    Abraçada!!

    • Anònim 14 de febrer de 2016 en 10:45 - Respondre

      Es que tot i que he fet mai un dinar de consogres (ni se me espera… :)..), l'imagino en un lloc d'aquest… Sempre que tinguis un sogres "com cal clar"… 🙂 🙂

      El bacallà estava molt bo i el vaig demanar per compensar el dinar a base de carn que havia fet… Però no li trobo massa la gràcia al bacallà als restaurants, quan el truco del bacallà, no deixa de ser comprar-lo a qualitat i amb dessalat correcte… I aquest ho era, però té poc mèrit de cuina…

      Abraçada!!

  3. Anònim 14 de febrer de 2016 en 12:37 - Respondre

    Té bona pinta i l'apunto, però repassant la seva web, es contradiu amb el que dius de la seva bona gestió de les xarxes, doncs encara anuncien el menú degustació amb l'IVA no inclòs del 8%, i ja fa anys que va pujar al 10…

    Ramon

    • Anònim 14 de febrer de 2016 en 19:00 - Respondre

      Bé Ramon…. 🙂 Jo em referia a gestió de les xarxes en el sentit de xarxes…. Pel que dius tenen una errada a la web.

      Si ho llegeixen, ja ho arreglaran…. Gràcies!!

  4. ALFREDO VARELA 14 de febrer de 2016 en 15:43 - Respondre

    Hola Ricard,

    Si és un restaurant vasc, té bon garrinet i bona "morcilla"; es converteix segur en una visita futurible.

    Salutacions

    • Anònim 14 de febrer de 2016 en 19:01 - Respondre

      Vam menjar bé, molt bé.

      És anar sobre segur….

      Salutacions!

  5. Pepa Lázaro 14 de febrer de 2016 en 17:12 - Respondre

    Com diu el refranero espanyol: cuando no hay pan, buenas son tortas. Vull dir, que per menjar cuina vasca sense anar allà fa bona pinta.

    Salut!

    • Anònim 14 de febrer de 2016 en 19:02 - Respondre

      I jo que soc poc de viatjar… :):)

      Tu si que et vas fer una bona tria en la darrera visita….

      Salut!!

  6. bacoyboca.com 16 de febrer de 2016 en 06:10 - Respondre

    La veritat és que es veu prou correcte. Tant el plats com la quantitat. Un més per la interminable llista. Per cert el que et comentava que et passaré per privat també es cuina basca!

    • Anònim 16 de febrer de 2016 en 07:41 - Respondre

      Tens raó.. i com curiositat, aquest restaurant del ser més conegut del que imaginava, doncs el diumenge quan el vaig publicar, va haver-hi un record de quasi 1.500 visites i això sol passar quan es tracta d'un lloc desitjat, més que quan publiques alguna novetat no massa mediàtica en que la gent passa una mica… Com et deia curiós….

      I gràcies per la recomanació…

    • comequetebebe 17 de febrer de 2016 en 09:27 - Respondre

      ostres, enhorabona pel récord, ricard!!! és que jo penso que l'igueldo sense fer la brama aquella mediàtica, ha acabat fent un potent boca orella pq es jala molt bé.

  7. Laura Beaumont 16 de febrer de 2016 en 13:19 - Respondre

    Hola!
    El tema croquetes líquides, aquest estiu vam estar donant voltes per diversos llocs d'Euskadi i tot arreu (llocs tradicional, moderns, etc) eren líquides…ho vaig trobar curiós!

    El lloc té molt bona pinta! Felicitats!

    • Anònim 16 de febrer de 2016 en 14:02 - Respondre

      Estaven bé… però si em deixen triar, jo soc més de textura clàssica i menjar-les amb els dits… Que amb el líquid, tot regalima… 🙂

      Però globalment, vam menjar bé!!

Deixeu un comentari