Inici’s Restaurant. Un nou lloc a l’Eixample amb origen curiós

/Inici’s Restaurant. Un nou lloc a l’Eixample amb origen curiós


Inici’s Restaurant, ha obert no fa massa en ple Eixample Esquerra, amb una cuina senzill, quasi casolana i sense masses pretensions. Curiós el seu orígen, com spin off, del que havia estat en els seus inicis,  el desaparegut Jaume de Provença.  

Inici’s Restaurant

Provença 96-98

Facebook del lloc

Tel.: 931 83 99 08

Inici's restaurant

Inici’s Restaurant

Hi ha restaurants a BCN, que tothom voldria tenir al seu barri. Potser no són llocs que mereixin un desplaçament específic, però si els tens a l’abast, et poden aportar moltes solucions.

Com per exemple, una recent apertura que porta el nom Inici’s. A nivell de curiositat, és un mena de spin off d’un lloc, que als que ja tenim una edat, ens aporta grans records: El desaparegut Jaume de Provença.

Explicaré una breu història del lloc, que he de confessar he llegit en un dels blocs amb més credibilitat que podeu trobar a la xarxa. Es tracta del bloc Estocomo, que publica regularment restaurants, normalment de classe mitjana –alta i que segueixo de fa temps. I és a través d’aquest bloc, que m’he assabentat d’Inici’s

Han obert aquest mateix any, de la ma de la tercera generació de la família Bargues, que és la que havia regentat el mític Jaume de Provença. I precisament i abans d’assolir la fama, va iniciar el negoci de la restauració, precisament en aquest petit local, en la cruïlla, Provença, xamfrà amb Calàbria.

Ofereixen un ventall de plats clàssics, quasi diríem casolans, que permeten configurar un àpat amb diferents graus de formalitat, segons vingui de gust.

Que vam demanar

En aquesta ocasió vam demanar tres plats de la secció “entrants” per a compartir:
Unes carxofes laminades i arrebossades, que va resultat excel·lents, tant per la mida del laminat, com per l’excel·lent fregit, que no era en absolut oliós. També una ensaladilla russa correcta i unes patates Inici’s amb romesco i maionesa, que vam demanar simplement per ser un plat batejat amb el nom del lloc. I va ser el plat que ens va agradar menys, en el sentit de que omplia molt. Eren com unes braves (en cap cas ells les anomenen així), sense cruixent i per això donava sensació d’oliositat, que en realitat tampoc era tant. Vaja, que no ens van fer el pes, però això no vol dir que no puguin agradar a altres clients, doncs els gustos varien.

Inici's restaurant-entrants

Com segons, vam demanar cada un el seu plat: Bacallà amb all i oli gratinat i mongetes de ganxet i unes mandonguilles a la jardinera, que van resultar prou honestes.

Inici's restaurant-bacalla

Inici's restaurant-mandonguilles

Que podeu trobar a la seva carta

Vam observar a la carta, altres plats que cridaven l’atenció. Per exemple l’ensaladilla italiana, l’esqueixada de bacallà, les croquetes amb diferents components, els calçots arrebossats. També de la secció de plats principals, el bacallà en samfaina, els musclos de roca a la marinera, la tripa amb cigrons o els canelons tradicionals barcelonins. Normalment no faig descripció de la carta, però al ser un lloc nou, penso que ajuda a fer-se una idea.

Com que els dos plats principals eren prou contundents, quasi anàvem a prescindir de les postres. Però ens van recomanar una mousse de taronja amb una salsa de mandarines, que vam compartir i ens va sorprendre molt positivament. Sabeu que soc poc de postres, i el cos em demanava repetir una altre porció. I això ja inclou tots els elogis possibles 🙂

Inici's restaurant-postres

El servei és amable i proper, dels que fa que et sentis com a casa.

La carta de vins és curta i potser podria estar més orientada als vins de proximitat. Però també cal tenir en compte que estem en un lloc senzill. I en positiu puc dir que l’assessorament que en fan, és prou bo i honest. Vam demanar un Més que Paraules de la DO Catalunya. Un vi elaborat en el celler que porta el mateix nom i que geogràficament, podem ubicar al Pla del Bages.

Inici's restaurant-vi

Inici's restaurant-preu-mitja

Inici's restaurant-tiquet

RESUM

  • Un lloc senzill , però interessant a l’eixample esquerra
  • Plats ben resolts de cuina clàssica- casolana
  • Bon exercici de nostàlgia, pels que havíem estat fans de Jaume de Provença
  • Servei amable i eficient
  • Permet àpats informals o no, a preu molt raonable
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-04-08T09:00:16+00:00 8 d'abril de 2018|Tags: , , |11 Comments

11 Comentaris

  1. Pepa 8 d'abril de 2018 en 11:15 - Respondre

    Ens va molt bé aquesta novetat, queda més amunt de la feina del Santi i així el tindrem per quan faig escapades a visitar-lo. Fa poc vaig fer-ne una i vam dinar un carrer més abaix, al Ca Meua, d’haver conegut aquest Inici’s, l’hagéssim visitat.

    Salut!

    • Ricard Sampere 8 d'abril de 2018 en 16:58 - Respondre

      Tal com ja dic, es tracta d’un lloc senzill i sense pretensions, però prou bé.

      Salut!!

  2. ALFREDO VARELA EXPOSITO 8 d'abril de 2018 en 15:24 - Respondre

    Hola Ricard,
    M’encanta el nom i la proposta gastronòmica. També molt interessant el blog ESTOCOMO.

    Gràcies per les recomancions!!
    Alfred

    • Ricard Sampere 8 d'abril de 2018 en 17:01 - Respondre

      Content de que t’agradi…

      I el lloc Estocomo, és una mica com el teu. Són llocs de confiança en que predomina l’honestedat i estan a l’altre extrem dels publireportatges en que s’han convertit molts dels blocs actuals…

      I és el que sempre dic… Ens podem equivocar, però no ens venem a canvi d’una convidada…

      Salutacions!

  3. Jordi Castaño 8 d'abril de 2018 en 15:52 - Respondre

    El vi, no seria pas la meva primera opció… 😉 Però pa gustos los colores, que deia aquell…

    Cuina catalana clàssica pel que puc interpretar, oi? No el vaig arribar a conèixer com a Jaume de Provença, tot i que era dels anomenats quan jo era un tendre infant, però pinta força bé.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 8 d'abril de 2018 en 17:04 - Respondre

      Com li deia a la Pepa, és un lloc senzill , sense pretensions.

      La carta de vins és curta i aquesta opció prou econòmica.

      No el tens lluny de la feina per fer un dia una escapada i amb la seguretat de que no buidaràs la cartera… 🙂

      Abraçada!

  4. Joan 8 d'abril de 2018 en 19:37 - Respondre

    Caram, quins preus, feia temps que no els veia 😉

    Joan.

    • Ricard Sampere 8 d'abril de 2018 en 22:39 - Respondre

      És un lloc senzill i els preus estan força bé.

      Per això deia que és un d’aquells llocs que tothom voldria tenir a prop de casa, per un sopar informal i a preu més que correcte…

  5. Sergi 9 d'abril de 2018 en 16:48 - Respondre

    Ostres, recordo que els pares que quasi sempre que sortïen amb els amics al teatre o al cine, sempre anaven al Jaime de Provenza jejeje
    Tindré que fer una visita i ensenyar-lis fotos

    • Ricard Sampere 10 d'abril de 2018 en 20:16 - Respondre

      Jo era dels que hi anava… I era un gran lloc.

      Aquest d’ara té la gràcia de la nostàlgia, però tal com el seu nom indica, intenten repetir els “Inicis” del que va ser el Jaume de Provença… No pas el nivell en que va acabar arribant…

      Salutacions!

  6. Daniel 12 d'abril de 2018 en 14:20 - Respondre

    Hola, Ricard!

    Me n’alegro molt que t’hagi agradat. És un lloc que transmet honestedat i, tot i que alguns plats encara es poden ajustar, vaig trobar prou encert, molt de carinyo, i una relació qualitat preu més que destacable.

    Moltes gràcies per la menció del bloc i, sobre tot, per les teves paraules. Si hagués de triar la caracerística per la qual m’agradaria que definissin Esotocomo seria la credibilitat, així que no puc negar una dosi d’orgull en veure escrit aquest atribut. Aquesta mateixa setmana, fullejava amb desencant una coneguda revista gastro a la qual estic subscrit des de fa molts anys, amb la conclusió que cada cop és més difícil, i amb la proliferació d’agències de comunicació va encara a més, trobar opinions -mitjanament expertes- no induïdes (quan no redactades directament). És obvi que va bé generar moltes línes de text però, sense independència, no li fa cap bé ni a la gastronomia ni als que en som aficionats.

    Per cert, encara estic sota els efectes d’un magnífic sopar ahir al Via Veneto. Com veus, vaig seguint les teves passes!! 😉

    Salutacions!

Deixeu un comentari