La Dama. La resurrecció d’un lloc de referència

/La Dama. La resurrecció d’un lloc de referència
Agafada de la web i crec que de la versió anterior…

La Dama

Avinguda Diagonal, 423 (E. Granados)

www.la-dama.com

T. 932096328

Aquesta vegada  amb els de Tres a Taula, hem anat al reobert
La Dama, un dels restaurants que havia estat fa anys un referent a BCN i que fa
uns mesos va anunciar el seu tancament d’un dia per altre.
Sempre recordaré
l’anècdota d’un gran amic al que li agrada molt teatralitzar fent pallassades i que un dia fa molts anys, passant per allà, es va posar a mirar la façana de dalt a baix i de baix a dalt
i dirigint-se al imponent porter uniformat, li va preguntar, forçant el seu
accent català,

 ….“¿Se come bien aquí?”…. 
que va deixar esmaperdut al porter i va
tardar uns segons a reaccionar dient amb orgull,
…“¡Naturalmente Caballero!”….
Ara segueixen
tenint porter i de fet quasi és necessari, degut a que la porta d’entrada
està en un entresol, d’una entrada de pisos força impactant, però es tracta d’un porter més estil segle XXI, que no pas aquells porters imponents que lluïen fa anys.
Ho porta ara el
tal Parrado, el mateix del Martinez y el Cañete, que com bé sabeu no són estils
massa propers al meu, però fent gal·la de la sinceritat que sempre m’auto
proclamo, he de dir que el resultat de la experiència va ser molt positiu, fins
al punt de que l’altre dia tenia un sopar en que volia “quedar bé” i vaig estar
a punt de tornar-hi.
Evidentment no és
econòmic doncs l’espai és de molt bon nivell, les taules estan prou separades,
el servei és professional i abundant i el menjar més que correcte i en una
línia clàssica que sembla ser una nova tendència a BCN.
La-Dama-Restaurant-Barcelona
En el post veureu
que vam pagar i si ho comparem amb altres llocs que he publicat, veureu que el
preu és del mateix ordre de magnitud (que no vol pas dir que sigui exactament igual)
i llavors surt del restaurant pensant que ofereix una RQP, de gran nivell…. I
encara diria més, a mi que sempre m’agrada calcular hipotètics ràtios de rendibilitat,
em va donar la impressió de que els preus eren molt, molt ajustats, tenint en
compte les despeses que imagino soporten.

Si voleu llegir
com va anar el dinar, veure que vam menjar i el cost exacte, només he de fer
clic a Tres a Taula.
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:00+00:00 1 de maig de 2016|Tags: , , , |8 Comments

8 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 1 de maig de 2016 en 11:44- Respondre

    Veig que això de les estovalles ha desaparegut…

    Salut!

    • Anònim 1 de maig de 2016 en 14:18- Respondre

      Si… crec que s'embrutaven… 🙂

      Coses d'abans

      Salut!!.

  2. comequetebebe 1 de maig de 2016 en 15:10- Respondre

    sí pepa, a qualsevol lloc "que se precie" o "modelno" no posen estovalles…

  3. Albert Molins Renter 2 de maig de 2016 en 06:58- Respondre

    A veure si és veritat que certa cuina burgesa torna a Barcelona i que torna per quedarse. Jo la trobo a faltar. Estic tip de vanguardia sense suc ni bruc. I també de restaurants de fusions impossibles. Segueixo gaudint i molt de la cuina contemporànea, però no val tot. El realment avantguardista en aquests dies és fer canelons, macarrons i pollito.

    • Anònim 2 de maig de 2016 en 07:28- Respondre

      La veritat es que vaig gaudir del pollito… 🙂

      Tens tota la raó en el que dius i penso que de mica en mica tornarem a poder gaudir de la cuina més clàssica, que ha de conviure amb les novetats, fusions and so on…

      L'altre mostra és el Louis al que vaig tornar dimecres tot i que allà m'aclapara abundancia de servei, però això ja ho tocaré en un post proper.

      Abraçada!!

  4. Laura Beaumont 3 de maig de 2016 en 16:08- Respondre

    Ai el pollito!! m'ha encantat!
    Creia que la meva sensació de cert atabalament de tanta "modernor" (que diria en Sanahuja) veig que també el comparteix més gent. Aquest és el primer lloc en temps que em fa gràcia visitar, menjar bé, com cal, ben atesos, i sense modernitats mal enteses (i mira que m'agraden les modernitats!!!). Quan hi vagi et dic 😉

    Felicitats pel post!

    • Anònim 3 de maig de 2016 en 16:22- Respondre

      Gràcies Laura…!!.

      Crec que us agradarà…

      Les úniques 'modernors' són el Parrado amb barret de palla i un altre per l'estil una mica més exagerat en el tema 'modernor'… però sinó els mires, tampoc s'apropen… 🙂 I la resta de servei prou bé… i a la que la cuina agafi velocitat, encara millorarà tot.

      Abraçada!

Deixeu un comentari