La Llave Restaurant. Una molt bona troballa de cuina tradicional

/La Llave Restaurant. Una molt bona troballa de cuina tradicional



La Llave Restaurant, ofereix cuina tradicional, molt ben elaborada, en un espai que passant pel davant, mai imaginaries que amaga una petita joia, amb un servei amable i eficient. No obren els vespres.  

La Llave

Consell de Cent, 388


www.lallaverestaurant.com

TEL.: 932 65 09 21

La Llave Restaurant-entrada

 

La Llave Restaurant

Feia temps que un bon amic, em recomanava aquest lloc. I a més és una persona de confiança en l’àmbit de la gastronomia i que ens ha ajudat en temes tècnics de la nostra Guia. Parlo de l’amic Manel Xicota que ja ha vingut amb nosaltres, en una de les darreres trobades de 3(o+)aTaula.

I vam decidir que en la propera trobada, que em tocava escollir a mi, aniríem a La Llave Restaurant. El post global que podeu llegir al link de final de pàgina, està escrit pel Jordi. No va poder venir a la trobada l’Esther i per tant, va ser una trobada a dos.

La Llave Restaurant-sardines

La Llave Restaurant, és d’aquells llocs que passes per davant i ni t’imagines que allà puguis menjar tant bé. I és que a continuació del bar i en un passadís que gira 90º, hi ha un petit menjador súper pulcre i amb aire de restaurant de bon nivell.

Malauradament, quan vaig fer la reserva, no ens vam entendre bé. I quan vam arribar, no teníem lloc, doncs la reserva s’havia interpretat pel dia anterior. No sé si va ser culpa meva o de qui va agafar la trucada i en tot cas, és impossible d’esbrinar.

Per tant ens va tocar instal·lar-nos a la zona de bar, però la darrera taula, just tocant al passadís. I era prou tranquil·la i tot va discórrer bé. Vam poder observar el tipus de clientela que entrava amb reserva i en contrast amb el bar, entrava molta gent amb americana. Fins al punt que vam començar a fer conya, de si no ens havien acceptat pel nostre estil més “casual”, tot i els nostres polos eren de marca :).

Plats clàssics i molt ben elaborats…

Els plats que vam triar, amb l’ajut de qui feia de cap de sala, van ser un èxit i al post conjunt en veureu la descripció. Però és que la majoria venien de gust.

Podem dir que es tracta d’un lloc, molt, molt recomanable, d’aquells que sense una recomanació boca-orella, mai entraries. Però dels que quant surts, ja tens ganes de tornar-hi.

I ve de gust tastar plats clàssic, en un entorn digne. I més si són ben elaborats. Com veureu vam triar plats contundents i la sorpresa, va ser que ni un mínim símptoma de digestió difícil. I això diu molt en favor de la cuina. Només a tall d’exemple, aquestes “potxas“, jugaven a Champions. I tinc una mica d’experiència en el tema, doncs és un plat que si el trobo, el demano.

La Llave Restaurant-potxas

La Llave Restaurant-preu

La Llave Restaurant: Post conjunt de 3(o+)aTaula

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link. Però adverteixo que us agafarà gana.

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-06-10T10:26:16+00:00 10 de juny de 2018|Tags: , , |10 Comments

10 Comentaris

  1. Tomàs 10 de juny de 2018 en 11:16 - Respondre

    No està massa lluny del meu entorn, una autentica troballa, probarem. Felicitats

    • Ricard Sampere 10 de juny de 2018 en 11:41 - Respondre

      Pel que ens coneixem virtualment, apostaria que t’agradarà…

      Salutacions!

  2. Manel 10 de juny de 2018 en 16:51 - Respondre

    Celebro haver encertat en la recomanació, jo sempre hi menjo molt bé i ben tractat.
    Una mostra de la professionalitat, un dia que vàrem demanar un Bancal del Bosc, a l’anar a buscar l’ampolla es van adonar que una taula d’un grup que havia entrat davant nostre, en previsió, van reservar totes les ampolles d’aquest vi que tenien a temperatura. Al dir-nos-ho, vàrem dir, doncs, que ens portés una ampolla de Furvus, el vi superior del Bancal del bosc. Al portar-nos el compte, però, vàrem veure que ens l’havien cobrat al preu del Bancal. I vàrem assegurar-nos que no fos un error.

    • Ricard Sampere 10 de juny de 2018 en 20:41 - Respondre

      El lloc em va semblar molt professional i el que expliques del vi, ja és un exemple més.

      Em va saber greu el malentés en la reserva. Més que res perquè el dijous, es veu que els va quedar la taula buida i van haver que dir que no a altres demandes. Jo no crec que em vagi equivocar en el dia de la reserva, doncs dijous no tenia previst anar a BCN. Però ves a saber si allò que passa sempre, que quan dius divendres, ells et contesten el dia en número. I igual vaig dir si, al número que em van proposar…

      Això amb reserva on-line, no hagués passat… 🙂

      En fi… que ens va encantar….

  3. Jordi Castaño 10 de juny de 2018 en 18:25 - Respondre

    Polos de marca? :-))) Això és perquè ja estem de baixada…

    Quin gran dinar i quines ganes de tornar per demanar altres plats de la carta (i tornar a repetir de cua…).

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 10 de juny de 2018 en 20:43 - Respondre

      Epsss… que jo sempre he anat de marca…. a la pujada i a la baixada…. 🙂

      Els dels llocs que generen ganes de tornar. El problema és que a la wish list, en tenim masses.

      Abraçada!!

  4. Ruben 10 de juny de 2018 en 21:57 - Respondre

    Felicitats, el que més m’agrada del vostre bloc és descobrir bons llocs fora de “ruta”. Bona feina!

    • Ricard Sampere 10 de juny de 2018 en 22:18 - Respondre

      I els de “fora ruta”, són els que tenen més èxit a nivell de mètriques internes…..

      Però no sempre en trobem i també ens agrada anar repetint els nostres preferits… Dels 50 que tenim a la Guia, amb 20 d’ells aniria fent la roda…. 🙂

      Salutacions i gràcies per passar..

  5. Pepa Lázaro 12 de juny de 2018 en 22:35 - Respondre

    Llàstima m’agafa una mica lluny de la feina del Santi per quan vaig a visitar-lo de tant en tant. O pot ser paga la pena fer l’esforç de baixar…

    Salut!

    • Ricard Sampere 12 de juny de 2018 en 22:37 - Respondre

      Val la pena el lloc…. però tant com per fer masses sacrificis tampoc…. Molt bona cuina clàssica, ben resolta, però això és tot, que ja és molt.

      Però com per fer desplaçaments complicats, tampoc… 🙂

      Salut!!

Deixeu un comentari