La Lubina Molt clàssic i amb peix de nivell

/La Lubina Molt clàssic i amb peix de nivell


Un molt bon lloc de peix a BCN, amb ambient i decoració molt clàssics, que funcionan en paral·lel a les noves tendències, com si les modes no anessin amb ells. Amb bon producte i racions gens escasses. No és econòmic, però la qualitat té un cost  

La Lubina

Viladomat 257

www.lalubinarestaurant.com

TEL.: 934 30 03 33

La Lubina és un d’aquells restaurants amb història, que porta una vida paral·lela a les tendències actuals, funcionant amb discreció i sense fer soroll.

Va sorgir a partit d’un restaurant anomenat  “Port L’Escala“,  situat al barri de Sants-Les Corts, que 8 anys després, va derivar en el nou projecte La Lubina que va obrir al desembre de 1994. I a partir d’aquesta data, s’ha anat actualitzant fins el moment actual (dades extretes de la seva web, doncs vam anar com és habitual, amb total anonimat).

L’interior del restaurant, és d’un tall clàssic total, amb taules ben parades, mantells ben planxats i vaixella ben posada. Res a veure amb les taules rústiques sense mantell i la rebuda #holachicos. I no és pas que jo sigui dels que protesten massa de les taules nues, doncs m’he acabat acostumant.

La carta que podeu veure a la seva web, està basada en el peix i el seu producte estrella, com és d’imaginar, és el llobarro i en concret fet a la sal.

Vam començar compartint uns calamars a la romana, dels que mereixen aquest nom i també un pop a la gallega, de bona qualitat. Els plats no són econòmics, però si valorem la qualitat i la quantitat, s’entén millor el cost final. De fet comentàvem mig en broma que amb aquest dos i unes postres, ja ens haguéssim pogut donats com sopats.

I de segon va arribar el llobarro a la sal, que em feia una mica de por, al ser un plat que mai demano, degut a que el 90% de les ocasions arriba massa cuit pel meu gust. Però aquí calia demanar el plat estrella i va arribar cuit al punt, sense excessos. També he de dir que a mi m’hagués agradat encara una mica menys cuit, però entenc que això provocaria que més d’un client els retornaria el plat.

La timidesa i el fet de no ser un cuqui-Instagramer, em va impedir obtenir la foto de la peça sencera i el trencament de la capa de sal. Per tant, us toca la del plat  🙂

Permeteu-me la reflexió dels que van de gurus ridículs i pontifiquen “le faltava cocción” o “le sobrava cocción”. Com si el seu paladar fos un jutge parlant ex càtedra… Hi ha un ventall de coccions possibles i a mi m’agrada l’extrem inferior i és tant respectable com el que li agrada el superior… Jo amb el cor del llobarro a 54ºC, soc feliç… Coneixeu algun d’aquests amb paladars prèmium? 🙂 🙂

El servei era amable i mostrava professionalitat. I en el tracte i en el trencament de la sal, ho van mostrar.

Per un dia vam demanar vi a copes, doncs qui m’acompanyava, just acabat de sopar, li calia seguir treballant , acabant un projecte de feina. I clar… el vi a copes sempre sol ser una assignatura pendent i vam acabar amb l’Alvarinyo recomanat de la casa…

Vam compartir unes postres, que es veien prou artesanals.

En fi, que un sopar amb molt bon producte i bon tracte, en un entorn molt clàssic. Pel meu gust personal, diria que massa clàssic. I com el producte era abundant i molt bo, doncs el preu, va ser aquest.

RESUM

  • Un molt bon lloc de peix a BCN
  • Ambient i decoració molt clàssics
  • Funcionant en paral·lel a les noves tendències
  • Bon producte i racions gens escasses
  • No és econòmic, però la qualitat té un cost
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-12-17T10:24:51+00:00 17 de desembre de 2017|Tags: , , , |8 Comments

8 Comentaris

  1. Tomàs 17 de desembre de 2017 en 10:27- Respondre

    Coneixo prou bé aquest restaurant, tot un classic de llobaros a la sal, servei correcte sense estridencies, el peix estaba bó pero com tu bé dius aixó de trovar el punt a les coses es molt subjetiu, a mi m’agrada poc fet i un altre ho trobarà cru. El que no va tenir perdó de deu va ser el pernil que ens van servir (estaba sec) tampoc pensis que es van inmutar massa. Lo de fotos cuquis jo ja m’he afartat una mica i fa temps que no faig rés.
    Per cert Hisop al nivel de sempre i Nectarí totalment prescindible

    • Ricard Sampere 17 de desembre de 2017 en 10:40- Respondre

      Ostres amb el pernil…. I sense immutar-se… 🙁

      Com en qualsevol feina, cal un reciclatge continuat i aquests llocs, s’han quedat una mica ancorats al passat…. en la part bona, però també en la part dolenta. I els caldria evolucionar cap a la millora o “actualització” de l’atenció al públic i la resolució de possibles conflictes…

      He qualificat el servei com amable i bo, doncs no tinc cap punt “tangible” en que pugui criticar-lo. Però si vols que et sigui sincer, vaig percebre, un cert “toma cabrón”, que al ser indemostrable en cap fet concret, m’he callat…. És difícil criticar aquest intangibles, que no es poden documentar…. però es respirava un cert aire de “toma cabrón”…. 🙂

      Vam sopar prou bé, però no passarà a la llista de recomanats…

  2. Jordi Castaño 17 de desembre de 2017 en 14:01- Respondre

    I prenent Albariño… al final acabaràs demanant Riojas i Riberas a les trobades dels 3o+…

    La veritat és que no em posa gaire palote aquest que publiques avui, i menys amb els preus que els veig una mica siderals pel que publiques. Amb un bon vi com els que acostumem a demanar, ens aniríem a més de 70€ per cap i no em sembla pas que ho valgui.

    Però com sempre, són percepcions que caldria comprovar en persona…

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 17 de desembre de 2017 en 14:19- Respondre

      Si doncs les 3 p* copes, ja van pujar 12€, doncs amb un vi la cosa ja empitjora.

      De fet en cap lloc he dit que tingui ganes de tornar-hi…. però tinc gent coneguda que en són habituals i tot i que no són cap garantia gastronòmica, vaig decidir provar-lo.

      Però quan el dia després, estava amb tu al racó d’en Cesc i vaig veure que sortia més econòmic, quan el Racó juga a una lliga superior, em vaig sentir tonto…. p* bloc que m’obliga a tastar llocs… 🙂

      Abraçada!!

  3. Tomàs 17 de desembre de 2017 en 22:18- Respondre

    Mai millor dit, ” Encorat en el passat” sense cap anim de millora i un punt de prepotencia. Cert

    • Ricard Sampere 17 de desembre de 2017 en 23:55- Respondre

      🙂 🙂 Si que vaig intuir la prepotència, però només intuir….

      Tampoc soc dels que em relaciono amb els cambrers i/o propietaris, més enllà dels mínims vitals, per poder sopar, però vaig tenir l’ocasió d’escoltar un diàleg imbècil, entre el que semblava el propietari i una parella, encara més pedant…. I Déu ni do…

  4. Pepa 21 de desembre de 2017 en 21:04- Respondre

    Això de les estovalles ja no es veu gaire i sembla que és motiu per apujar el preu de tot.
    Un lloc correcte, tan correcte que no sobresurt en res segons llegeixo.

    Salut!

    • Ricard Sampere 21 de desembre de 2017 en 21:24- Respondre

      Més que pujar preus, van mantenir la tendència del pre-crísis… 🙂

      En tot cas i fent una valoració, una peça de peix, no de factoria, val els seus diners i avui en dia ens hem acostumat a que ens serveixen “filete de lubina” i et foten peix de piscifactoria…

      I estem en lo de sempre… si aquell peix el compro jo al mercat, ja em costa cap a 25/30€ i per tant el preu final no és tan exagerat i molt menys si ho comparem amb algun d’aquests llocs ‘modelnos’, tipus Estimar, en que et foten 80/90€ i encara sembla que hagis de donar les gràcies perquè l’han pescat per tu… 🙂 🙂

      Salut!!

Deixeu un comentari