La Mundana. Molt bons plats però sensacions contradictòries.

/La Mundana. Molt bons plats però sensacions contradictòries.

La-Mundana


La Mundana

Vallespir 93 (Plaça del Centre)

TEL.: 93 408 80 23

www.lamundana.cat

Facebook: lamundanabcn

Poques vegades he sortit d’un lloc amb sensacions tant contradictòries. En positiu uns platets excel·lents pensats per a compartir, però en negatiu una sensació d’aclaparament, de taula petita en que a la que coincideixen dos plats, el segon ja no cabia. A la foto podeu veure una perspectiva en la que encara falta una copa que teníem a la ma…  A la que porten un nou plat i no l’has acabat, ja tenim un problema….


La-Mundana-taula-petita
I una copa la tenim a la ma…!. 

I com sempre la reflexió de que quan llegeixes segons quines ressenyes, sempre s’obliden de comentar aquests punts negatius, que us pus assegurar que no soc l’únic qui ho percep. 

Dit això que pot provocar algun emprenyament (el sector restauració només admet actualment la nota 10/10…), torno a insistir que els platets a compartir, són en general molt bons.  Són molt bons, però ves a saber si el contrast amb la incomoditat, fa que encara sorprenguin més, però en tot cas els vam gaudir.

El local va començar com vermuteria i a les cartes que ofereixen, una part està més orientada en aquest sentit, però com anàvem a sopar, ja vam passar directament a la secció plats.

El servei és modern, amable i eficient… Només hi va haver un moment de tensió, quan forçaven posar un plat més a la taula, pretenent que acabéssim amb pressa el que estàvem compartint. i jo que no soc massa destre en front dels mals funcionaments, potser vaig dir de manera “poc dolça”.que el tornessin a la cuina… Però sense més conseqüències que el cambrer afectat, ens castigués una estona… 🙂

Vam triar, aconsellats pel que ens prenia nota, un parell de croquetes (inicialment demanàvem 4), la famosa patata brava que arriba en forma de lingot i l’escalopa de foie. Els tres de notable alt i el lingot de patata ben sorprenent i molt aconseguit.

La-Mundana-croquetes

La-Mundana-patates-braves

La-Mundana-escalopa-foie

També el pop amb patata rouille, el carpacio de gamba, acabant amb cuixa de cabrit al curry. Els tres de nivell també, destacant especialment el carpaccio de gamba.

La-Mundana-pop

La-Mundana-gamba

La-Mundana-curry

Remarcar la qualitat dels pans, tant el sucat amb tomàquet que ens van portar per error, com el que presenta un toc de fum. Com postres vam compartir un babá força bo.

babá

La carta de vins és curta i vam optar per un Mysti de la DO Montsant… un syrah que va resultar molt agradable i lligava bé amb la majoria de plats i va resultar molt fresc i llaminer…

La-Mundana-vi-musti

El compte va ser el que veieu, que pot semblar car, però vam demanar un total de 6 plats, unes postres i ampolla de vi, que és més del que veiem demanar en general…

La-Mundana-compte

El lloc no convida a sobretaula, ni crec que seria ben vista… Pagues, surts del local, esquivant la petita cua que està esperant a que s’alliberin taules i surts al carrer…

I quan estas al carrer, penses que  el bon servei té un cost, arribes a entendre lo de les taules petites per motiu de rendibilitat d’espai i el percebre una certa pressa en que acabis. Ho entens en termes de rendibilitat, però quan et preguntes “Tornarem?”, la resposta és negativa…

I el “No tornarem…”, no ha d’ofendre a ningú… No és negatiu… Simplement a alguns no ens compensa la sensació d’aclaparament. Però segur que per altres, no és problema…. Ves a saber si permet confraternitzar amb les taules veïnes. Em comentava qui m’acompanyava que en una situació semblant en un altre local, la noia de la taula del costat, deixava  la copa en la taula d’ells. No passa res en dir “no tinc ganes de tornar…”, doncs hi ha d’haver gustos per tot.

RESUM

Platets molt bons

Preu correcte 

Servei correcte eficient i amable

No és lloc per passar-hi massa estona

Sense intenció de tornar-hi  (en el text justifico el perquè)

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:01+00:00 31 de gener de 2016|Tags: , , |30 Comments

30 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 31 de gener de 2016 en 12:32- Respondre

    Això passa una mica al Senyor Vermut, però les taules no estan tan a prop unes amb altres. Quan tens dos plats a compartir, el tercer ja gaire bé no entra, nosaltres vam baixar la floreta al terra. Sí, a sobre amb adornets i el cartellet amb el nombre de la taula.
    Les tapes són molt bones també, però entre minitaules i cadires incòmodes, passa a ser lloc per vermut en comptes de sopar. Suposo que és aquest el tipus de clientela que busquen.

    Salut!

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 12:58- Respondre

      Si… tens raó. El que passa és que per mi el sopar és un acte social, en que valoro la gastronomia i servei, però també la comoditat, el sentir-se a gust, el poder tenir una conversa…

      I potser el target d'aquests llocs és el grupet on cada un juga amb el seu mòbil i busquen encuriosits sabors que tampoc identifiquen en cada platet que comparteixen entre 5 o 6… 🙂

  2. elcoladorchino 31 de gener de 2016 en 13:13- Respondre

    Suposo que hagués pensat el mateix que tu si ens haguessin posat en una taula com la teva, afortunadament no va ser el cas. La cosa és que no vaig caure en que si fos jo qui s'assegués en una tauleta així no hagués sortit tant trempat.

    Pot ser una tonteria, però algo tan fàcil com posar taules quadrades enlloc de rodones, ajuda molt. La tauleta on vaig sopar al Casa Xica era igual que la teva de la Mundana, però de marbre. Males tendències de l'avui.

    Una llàstima, doncs.

    Jo crec que tornaria, però suposo que en grup per poder estar a taula gran. O demanar taula decent si vaig amb un acompanyant hahaha. Tampoc convida a la sobretaula el Kak Koy penso… i també hi aniria 😀

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 13:41- Respondre

      El tema taula rodona, evidentment té menys superficie, però també ocupa menys espai si està en una zona de pas de cambrers… Si a la taula li poses aigua, vi, dues copes, el pa, els dos platets individuals… ja amb sort només queda espai per un plata compartir… A la que arriba el segon, ja la hem fotut..

      I el cambrer no s'ho va agafar bé quan li vaig dir que tornés el plat… i quan em mirava incrèdul, li vaig afegir.. "no voldràs que l'aguanti amb la ma", mostrant amb el gest com ho faria… 🙂

      Deuen tenir un protocol de clients difícils, doncs ens va deixar castigats una estona (cosa que s'agraeix) i el mateix plat el va portar un altre, que els servei és abundant… Al final va tornar i quan li vaig dir que els plats estaven bons, va somriure tot tranquil·litzat…

      I parlant del Kak Koy, quan vaig preguntar per cafè, un cambrer 'pardillo' em va dir en plan "confi", que no en tenien per que així la gent marxava abans, a lo que vaig respondre posant cara "seriosa i preoucupada"… "Ahhh… ja marxem , ja marxem…", I el pobre 'pardillo' dient… "no, no…"

      Aviat ja no em deixaran entrar a cap lloc… 🙂 🙂

    • El Colador Chino 31 de gener de 2016 en 18:03- Respondre

      M'encanta lo de "protocol per a clients difícils".

      Està clar que està a l'ordre del dia: preus raonables impliquen més rotació i optimització d'espai. I això desemboca en situacions com les que dius de La Mundana. O Kak Koy. O en el meu cas, Zeruko… Si no, els números no surten.

      Estic d'acord en el que dius en un altre comentari. Està clar que jo prioritzo molt el paladar, però si no estàs còmode… malament rai. Veient com és el local, entenc que els interessi tenir el màxim de rotació possible a sala, tot i no haver torns. No crec que lo de la taula rodoneta i petita sigui per posar incòmode a la gent, sino per optimitzar el nombre de taules.

      Encara no sóc capaç de fer tornar un plat a cuina fins que tingui la taula lliure… encara m'haig de curtir en aquesta habilitat. M'hagués anat genial pel dia del Zeruko (d'on vam crear el mot: zerukar o zerukazo, quan et porten una burrada de plats alhora…)

      Lo del café… mara meva.

      Ara, a practicar les braves a casa hahaha

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 19:05- Respondre

      Crec que si hi han torns… Però no ho sé segur…Vam sortir prop de les 11 i hi havia esperant el torn de les 22:30 crec… La gent quan fa cua i té gana, posen mala cara… 🙂

      A mi lo de "posar-me borde", em costa poc.. :). La gent que em coneix, diuen que en general tinc raó (quan em poso borde), però que tinc males maneres…

      I lo del cafè, és que quasi em va saber greu, veure tanta inocència…

      Quan aconsegueixis les braves, passa recepta eh?

  3. Anònim 31 de gener de 2016 en 13:19- Respondre

    Nosaltres vivim a prop i vam anar fa com una setmana i compartim les sensacions. No és lloc per anar a sopar. Però de moment té èxit i el servei és bo i nombrós. Se suposa que deu ser l'única alternativa perquè els surtin els números.
    Anna Maria

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 13:45- Respondre

      Lo bo pels que viviu a prop Anna Maria, és que fessin take away… 🙂

      Menjar-se aquells plats tranquil a casa, amb musiqueta, sense sensació d'aclaparament i amb el vi preferit (que la carta de vins tampoc és cap meravella), ha de ser de conya.

      Salutacions!

  4. Anònim 31 de gener de 2016 en 16:53- Respondre

    Ricard, coneixent-te jo tampoc et deixaria entrar a cap lloc hohoh. Un so-excited vegetarià anònim.

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 17:00- Respondre

      Osti…. el Seseras d'anònim…. 🙂

      Abraçada Joan!!

  5. Anònim 31 de gener de 2016 en 18:04- Respondre

    jajaja seseras!! molt bona pinta!hauré d'anar amb algun altre partner pq l'edu odia taules petites/sensació em fan fora… brillant el "no vols que aguanti el plat amb la mà"!! ������ esther

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 18:34- Respondre

      Cal que posis una demanda a FAce…. El teu comentari l'han catalogat com spam i m'ha calgut recuperar-lo de la carpeta de spam…

      T'ha agradat lo del "no vols que aguanti el plat amb la mà"!! " oi?… I dit amb pose killaka no vegis… 🙂 🙂

    • Anònim 1 de febrer de 2016 en 08:06- Respondre

      uuueeeeppp, sóc spam??������ sí, em sembla genial i killaco!!!

    • Anònim 1 de febrer de 2016 en 09:30- Respondre

      🙂 🙂

  6. ALFREDO VARELA 31 de gener de 2016 en 18:10- Respondre

    Hola Ricard,

    Jo els havia contactat per fer un dinar de grup i em van contestar que el restaurant és molt petit i no poden atendre grups grans. No entenc perque molts restaurants de platets trien unes taules minúscules i també incòmodes.

    Salutacions

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 18:22- Respondre

      Va ser molt incòmode.. I ni lloc per les jaquetes que cal deixar a les cadires, que tampoc són altres, amb el risc de que les trepitgin…

      En contrast els plats molt, molt bons….

      Salutacions!

  7. Jordi Castaño 31 de gener de 2016 en 19:00- Respondre

    Cua per entrar? Esperes per entrar? Taula petita? Poc espai entre taules? Em feia gràcia per la cuina que havia sentit és força bona, però amb els condicionants d'entrada, crec que ja se m'han esvaït les ganes d'anar. Si tingués almenys la sort de que una noia diposites la seva copa a la meva taula…

    Interessant debat el de taula rodona vs. taula quadrada… Jo sóc més de taula rodona però sempre que les dimensions d'aquesta permetin disposar tot el menjar demanat i encar hi hagi espai per tres o quatre copes per persona.

    Abraçada!!

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 19:08- Respondre

      No…!!. Quan marxàvem hi havia cua… Jo no vaig fer cua… I lo de la taula i la noia de la copa, us explico dijous en privat, que té gràcia…

      I lo del llit rodó…aiss… volia dir taula rodona, totalment d'acord amb tu tb…

      Abraçada!!

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 19:27- Respondre

      ������ delint!!!

    • Anònim 31 de gener de 2016 en 20:37- Respondre

      🙂 🙂

  8. Laura 1 de febrer de 2016 en 12:17- Respondre

    Hola!
    Del tema taula petita, expliques que el local va començar com vermuteria, llavors sí tenien sentit les taules petites…han ampliat carta (ara platets) i s'han oblidat d'ampliar taules 😉

    Quan vas anar? Entre setmana o cap de setmana? Darrerament em passa (ho dieu als comentaris) que sortir a sopar en un lloc on la gastronomia és important també necessito un lloc que acompanyi, no entenc massa aquest estil que està de moda: local amb taules petites, molta gent, xic incòmode però "plats d'autor" ¿?. Una cosa és fer unes braves i unes birres (acceptes locals més d'estar per casa) i l'altre és gastar-se 80€ !!! per aquest preu esperes espai, bon servei, tranquilitat…o és que m'estic fent vella???

    Abraçades!

    • Anònim 1 de febrer de 2016 en 16:02- Respondre

      De fet tampoc sé si la història és certa… Ho he llegit en un d'aquests blocs que els agrada explicar històries edulcorades dels cuiners…. O igual volen aprofitat per vermuts i sopars…

      Vaig anar dijous nit a les 21h…Però és que no hi havia ni lloc per penjar les jaquetes, que no fos la cadira i que toquessin al terra…

      I com tu dius, no és local per deixar-se prop de 100€… I res de fer-te vella… Jo en principi m'ho mirava en plan de "quines coses" i amb la condescendència que donen els anys… Però anava amb el meu fill, que com saps és modern i viatjat.. i ell va ser qui em va anar punxant… "Això és una taula?"… "però de que van?"… "Ho trobo car per incòmode!… I jo soc influenciable… 🙂

  9. bacoyboca.com 2 de febrer de 2016 en 06:48- Respondre

    Totalment d'acord amb tu de com detalls com aquest de la taula poden influir negativament en la experiència. No pensen això els restaruants? és com quan les taules estan molt juntes o quan hi ha molt soroll a un local. Puc entendre que vulguin aprofitar l'espai, però prefereixo que posin "mesas corridas" y com a mínim tens clar que compartiras lloc. A més hi ha que fins i tot queda bé.
    Bon vi, just aquest el tenim tastat al blog

    • Anònim 2 de febrer de 2016 en 09:24- Respondre

      Penso que en ocasions, alguns projectes s'inicien més amb la il·lusió, que amb un estudi econòmic previ. I allò és insostenible amb la quantitat de personal que hi treballa…

      I la sola solució deu ser tenir-lo a tope amb les taules, com les que comentem… Una mica és com un motor passat de revolucions, que no pot arribar massa lluny..

      Estem d'acord….

  10. Anònim 2 de febrer de 2016 en 09:03- Respondre

    El meu cas en aquest local va ser just el meu Ricard, trobo que la qualitat de la cuina, encara que alguns plats estaven menys afinats que altres, no fa justícia amb el local, sembla una llauna de sardines, de bones ja t´avisen que tenen dos torns, amb això ja fas un esforç, ja que penses que en menys d'una hora ho engolires tot però no penses que serà tan desagradable fins al punt de tindre 6 plats junts a la taula cosa negativa per ells, ja que no pots apreciar bé els sabors, hem venien ganes de dir-li que portés el postre ja així deixar tot damunt la taula.
    També vaig apreciar el tema de les jaquetes, no hi ha per penjar-les
    Si et pares a pensar, en el meu cas varen ser 60 € per cap, el preu del vi està molt inflat per al servei que li donen, copes tirant a cutrilles i a sobre que no hi cap l'ampolla sobre la taula, jo entenc que vulguin recuperar capital ràpid d'inversió però les coses no es fan així, si estires molt al final el sac es queda obert i el gra cau, jo entenc que el sou d'11 persones que vaig contar en el staff és elevat però si no cuides bé a la clientela amb detalls com aquests tard o d'hora hauràs de prescindir d'algú o altre, les modes es queden en modes, al final el que persisteix és el fet de l'acte social de menjar, de poder disfrutar de l'àpat en si, de poder parlar tranquil·lament i no que et facin sentir com les gallines de les granges que volen embotir per cebar ràpidament, el preu final hi ha d'anar en relació al total no només al menjar.
    Potser aquest és el perfil que ens trobarem més freqüentment a Barcelona en tavernes com aquestes encara que jo apostaré per al restaurant de tota la vida, ho faig com una crítica constructiva posat que admiro la gent que avui en dia aposta per un negoci i més un chef com el que hi ha que proposa un estil de cuina diferent, bo, res a veure amb el típic estil que està de moda de les ensaladilles, croquetes i llaunes.

    Andreu

    • Anònim 2 de febrer de 2016 en 09:12- Respondre

      Molt encerta Andreu… Ho defineixes molt bé.

      No vaig comptar quanta gent hi treballava, però vaig sortir amb la idea de que eren molts i vaig pensar que allò només podia funcionar anant a dos torns i menjant a tota vela, per sortir ràpid…

      I pot acabar convertint-se en un lloc de 'postureo', d'aquells en que un plat el comparteixen quatre. I llavors s'adonaran de que aquestes taules, gasten poc i per tant aporten poc benefici.

      Gastar-se 50€ embotit allà dins, no és massa agradable i a BCN no hi estem acostumats…

      I gràcies per la teva participació!

  11. Roser 5 de març de 2017 en 20:49- Respondre

    Per tot el que dieu, nomès hi aniré a fer el vermut

  12. Francesc Xavier Ingles 6 de març de 2017 en 19:39- Respondre

    Bona nit,

    em sorpren pq jo vaig tenir un dels millors sopars de la meva vida, cada platet era millor que l'anterior! Taules petites però vam cabre-hi més o menys bé 3 persones… Llàstima ser de Lleida si no hi aniria molt sovint! (Sóc el d'instagram @cookisimo que t'ha seguit avui)

    • Anònim 6 de març de 2017 en 19:58- Respondre

      Bona nit,

      Ja veus que la gràcia està en que cada un ho pugui explicar tal com ho ha percebut… No et diré que els plats estiguessin prou bons, però la manca d'espai, el tenir les jaquetes mig caient al darrera la cadira, i que ens donessin pressa amb buidar els plats, ja tant em dona el que em posin al plat….

      Però igual vaig enganxar un dia quan començaven, que tenien més gent i volien passar via… També t'he de dir que jo soc de sopar – conversa i a la que perdo això, la la percepció em baixa…

      Encantat de saludar-te i ja veig que ens seguim per Instagram…. Quan he vist el nick, he pensat que era de fora…. Però fent clic he vist que parlaves d'Agramunt i altres pobles i ja m'ha interessat….

      Salut!!

Deixeu un comentari