Lluritu restaurant. Marisqueria desenfadada

/Lluritu restaurant. Marisqueria desenfadada


Lluritu restaurant, és un lloc amb bones matèries primeres, amb servei molt amable i amb les possibilitats de barra per picar o reservar taula.  

Lluritu restaurant

Torrent de les Flors, 71

http://www.lluritu.com/

Tel.: 938 55 38 66

Lluritu-restaurant-autor

Lluritu restaurant

Ara farà uns mesos vaig visitar Lluritu, aquest nou espai gracienc. Però en acostar-se les festes de Nadal vam posposar la publicació…i al final hem arribat al març!

Quan penses en una marisqueria probablement et ve al cap un lloc clàssic/gallec amb una peixera a l’entrada on veus els bitxos que se suposa et menjaràs després. A Barcelona n’hi ha per totes les butxaques, des de llocs elegants (i cars) fins a opcions més populars.

A Gràcia han estrenat un lloc curiós, Lluritu, s’autoanomenen “Marisqueria desenfadada”. I no van desencaminats. A la seva web expliquen: “LLURITU és un peix divertidíssim d’escames rogenques i “ojos saltones”, d’entre 12 i 16 centímetres de llarg. LLURITU, és un peix que es troba a les Illes balears, a Almería, i de vegades, al Maresme. De fet és el raor, lorito, galán, papagayo o pámpano. Nosaltres li posem Lluritu (mal escrit) perquè ens sembla divertit, maco, català, i carismàtic.”

Com és el local…

El local és allargat, en entrar et trobes barra per menjar (pels que van sense reserva) taulell (carta gran a la paret). I a mà dreta veus la cuina (dividida en dues petites parts). A la part posterior tenen taules per les reserves (completament necessari reservar). És un lloc sense luxes, estil bodega de barri, però amb tocs hipsteritzats (allò de bar de tota la vida però modernet): taules de marbre, coberts en un got i els tovallons de paper col·locats en caixetes, molt “divertits” i “viejunos” però poc pràctics per netejar-te les mans en un lloc on, sobretot, cal menjar amb les mans (a no ser que siguis un finolis i et mengis les navalles amb forquilla i ganivet…).

Lluritu-restaurant-taula

Quan vaig anar et portaven la carta plastificada (d’aquí la qualitat de la foto). T’indicaven el producte, l’elaboració (fred, brasa, planxa…) ingredients, procedència i preu/ració. En alguns plats donaven l’opció de demanar mitja ració, cosa que no vam fer. Ara a la nova web (quan vaig anar acabaven d’obrir i no en tenien) pots veure les opcions (i imatges).

Lluritu-restaurant-carta

El que vam menjar

Per anar obrint boca et deixen un platet amb tomàquet i all (sense pa) però sí amb oli/sal. El primer plat va ser l’amanida d’anguila amb torradetes, pels que pot donar certa “angunia” he de dir que estava molt bona i el tomàquet li donava un acompanyament excel·lent.

Lluritu-restaurant-tomaquet

lluritu-anguila

El cebiche de Corbina em va agradar que els talls fossin grans i l’elaboració clàssica i senzilla, sense floritures, per poder gaudir del producte.

Lluritu-restaurant-ceviche

El moll a la brasa també era molt correcte, el punt de brasa i la qualitat. Escrivint el post he vist que a la carta deia que venia amb estirabecs, per contra van servir-ho amb pebrot, no recordo pas l’avís pel canvi. El que sí que ens van alertar va ser que era el darrer que els hi quedava, de fet, tampoc quedava peix del dia, ni galeres ni un altre que ja no recordo…Per tant, compte en anar diumenge migdia!

Lluritu-restaurant-moll

Les navalles…boníssimes! Fetes a la brasa, per tornar demà mateix. L’amic del Ricard (el Sorrós) diu que les va trobar dures però que els propietaris els hi agraden així. Dec compartir el gust dels socis perquè les vaig trobar de 10!.  Vam demanar uns musclos per saciar la meva dèria, tan bons que vaig oblidar-me de fer-ne foto 🙁

I gràcies als “savis consells” d’en Sorrós, han après a fer navalles 🙂

Lluritu-restaurant-navalles

El darrer plat va ser el Pop Sec. Al demanar t’alerten que el Pop ve de Dénia, on l’assequen a la platja i ells aquí el tornen a assecar i el fan a la brasa, quasi torrat amb sal i pebre. L’alerta ens va semblar un xic exagerada. Suposo que altres clients s’havien espantat doncs és força diferent dels omnipresents pops que corren darrerament, però no calia, el vam trobar molt bo, gustós i el punt torradet perfecte! La ració un xic escassa pel preu…però clar tant assecar i tant viatge té el seu cost 😉

Lluritu-restaurant-pop

I de postres…

Les postres te’ls canten i per sort vam triar la Mousse de Galeta Maria. Molt bona, molt esponjosa, de fet vam demanar una per compartir i vam repetir! L’opció de vins és curta i de preu mitjà (15/20€). Vam triar el Només (garnatxa blanca de Perelada), molt bo i que va servir per acompanyar l’àpat. El vi si cerques a Internet ràpidament t’apareix el seu preu de venta en diversos portals i no arriba a 10€ i vam pagar 16€ , coses de restaurants.

Lluritu-restaurant-postres

En un local “desenfadat” esperava un tracte proper i cordial (allò de molts somriures, tocar als clients i anar de bon rotllo) per contra, l’atenció va ser en tot moment educada i molt correcta, molt professional. Vam reservar per les 15h d’un diumenge; em feia por el soroll, però era un dia tranquil (amb gent, però pel comentari del cambrer va confirmar que aquell dia hi havia menys soroll de l’habitual) així que vam dinar amb molta calma.

Un detall “divertit” va ser a l’hora de pagar, ens van portar la targeta de contacte amb un peix com a motiu principal…era una dorada! Al preguntar el cambrer, molt amable, ens va explicar que les presses per obrir havien comès l’error (plenament conscients) i que quan se’ls hi acabessin les targetes ho canviarien…vam deduir que tampoc és un error garrafal sobretot perquè probablement part de la clientela o no notaria la diferència o ja els hi estava bé.

Lluritu-restaurant-compte

Tornaré? Sí i tant! De fet mirant la nova web he vist que han canviat coses, tenen nous platets amb molt bona pinta. Un lloc recomanable en un barri/vila on darrerament les novetats són escasses.

RESUM

  • Molt bones matèries primeres
  • Servei molt amable
  • Barra per picar, reservar taula per àpat
  • Un lloc gracienc a tenir en compte
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-03-09T17:34:37+00:00 7 de març de 2018|Tags: , , |9 Comments

9 Comentaris

  1. esther 7 de març de 2018 en 19:34 - Respondre

    El tinc pendent fa temps. per ubicació i estil em fa mandra, però per la crònica de la Laura potser und ia m’hi acosto a pel pop i les navalles brasa! i aquesta amanida, que no tribo la foto… 😉

    • Ricard Sampere 7 de març de 2018 en 19:36 - Respondre

      Ja posada la foto de l’amanida que m’havia oblidat … 🙁

      Té bona pinta el lloc i la Laura és de fiar…

  2. esther 7 de març de 2018 en 19:35 - Respondre

    upsss, ara sí veig la foto… quina pintaaaaaa!!!

    • Laura 7 de març de 2018 en 20:41 - Respondre

      Hola Esther!
      Merci pel comentari!
      El lloc a priori pot semblar massa “hipster” però vam menjar molt bé i amb molt bona atenció (molt més professional del que un s’imagina). També t’he de dir que a Gràcia les novetats escasejen i quan veig una cosa nova m’hi “atreveixo”.
      La foto ja ha “aparegut” 😉

  3. Jesús 8 de març de 2018 en 10:53 - Respondre

    Hola! I els musclos del compte, què tal? Com els fan? Salutacions!

    • Laura 8 de març de 2018 en 20:21 - Respondre

      Hola Jesús,
      Tal com explico en el post, els musclos els vaig trobar boníssims, tant que vaig despistar-me i no vaig fer foto, a mi personalment m’agraden molt i aquí vaig gaudir-ne. Salutacions!

  4. Pepa 11 de març de 2018 en 00:24 - Respondre

    M’ha agradat molt el post! Tens tota la raó Laura, aquests tovallons no són gens bona idea, devien tenir les cartes plastificades per netejar-les millor. Imagina que vols demanar més coses i t’has netejat amb aquests tovallons! Em fa venir al cap el Elefante… tampoc gaire útil 😀

    El pop assecat està molt bo, però no entenc perquè el tornen a assecar… :-O

    No fa mala pinta el lloc. 🙂

    Salut!

    • Laura 11 de març de 2018 en 13:59 - Respondre

      Hola Pepa!
      Moltes gràcies pel teu comentari!
      Això dels tovallons va ser un rotllo 🙁
      Tinc ganes de repetir perquè em va agradar molt, espero que el tema tovallons hagi canviat 😉
      El pop era realment molt bo, desconec el tema de l’assecament, espero poder tornar i que m’expliquin millor

      Salutacions,
      Laura

  5. Jordi Castaño 18 de març de 2018 en 12:57 - Respondre

    Vaig veure per Facebook que havies publicat Lluritu i fins avui no he recordat de llegir el post… És un lloc que d’entrada em va fer gràcia conèixer, tant per zona com per tipus de restaurant, i ara, després de llegir el post i veure el que vas demanar, m’aproparé un dia a fer unes canyes i unes tapes. El preu, molt més correcte del que pensava seria…

    Salutacions!!

Deixeu un comentari