Mam i Teca. Autenticitat al Raval

/Mam i Teca. Autenticitat al Raval

Mam-Teca-exterior

Mam i Teca

La Lluna, 4 (Raval)


T. 934 413 335


Tanquen els dimarts i dissabtes migdia

Darrere d’aquest nom curiós i alhora col·loquial s’amaga un entranyable restaurant al barri barceloní del Raval. Es tracta  d’un local cantoner i acollidor, amb força llum, que té set taules i que pot arribar a acollir una vintena  de comensals,  i que ofereix un ambient que recorda el d’un bistrot  francès.

És un d’aquells llocs que m’agrada anar sovint (el vaig publicar fa 18 mesos i ho podeu llegir a Mam i Teca 2014 ) i quan surts, et fas la maleïda pregunta de “cóm és m’he deixat entabanar  amb tota una sèrie de locals guais de nova factura, ubicats per la zona i al voltant de la Boqueria…?”, Però tot té una resposta: El fet d’engrescar-se a mantenir un bloc, obliga a trepitjar llocs en que surts freqüentment escaldat… Aquesta visita la vaig fer amb el Jordi i si feu clic aquí, podreu veure el seu punt de vista Lacuinadelmindundi.


Malgrat que, d’entrada, l’espai reduït  pugui semblar aclaparador, és tot el contrari: el menjador es converteix en un lloc ple de caliu que, a més, facilita la comunicació. No és difícil que s’estableixin con verses entre taules, i això fa que la gent s’hi senti com a casa, que, en definitiva, és la filosofia que guia aquest lloc.

Mam i Teca va obrir les se ves portes el 2003 i al capdavant de la seva diminuta cuina hi ha Alfons Bach, cuiner autodidacta que té com a objectiu recuperar plats clàssics procedents de records familiars, i que fa bandera del producte ecològic i de proximitat. Es va convertir en el primer restaurant Slow  Food Quilòmetre Zero de Barcelona, amb tot el compromís que això comporta i que fa que els àpats no siguin només una font de plaer per al paladar, sinó també sinònim de salut i de sostenibilitat.

De fet, manté l’equilibri entre productes de proximitat i d’altres de procedència més llunyana que, per la seva qualitat, s’han guanyat un lloc a la cuina. I això ho podem comprovar també en la carta de vins –en què dominen clarament els catalans– i en l’acurada selecció de formatges, que inclou varietats catalanes i d’altres de la resta de l’Estat, i que s’ofereix en taula de formatges  o bé com a opció per a les postres.

En aquesta ocasió vam anar 3 i entre els plats a destacar hi ha el confit de costella de porc amb cigrons de l’Anoia i botifarra negra i també hi ha el bacallà a l’all traginer, fet amb bacallà de primera qualitat  i un toc d’oli roent en cassoleta de fang,  que es deixa tapat fins al moment de servir-lo.  També unes sardines amb baborada (recuperació d’una recepta de cuina medieval), un molt correcte xató i un pollastre en samfaina, que va ser un dels plats recomanats del dia, igual que les sardines.  Cal parar atenció als plats re comanats del dia…

Mam-Teca-costella

Mam-Teca-bacalla

Mam-Teca-sardines

Mam-Teca-xato

Mam-Teca-samfaina

Molt recomanable l’assortiment d’embotits  artesanals del Pallars, però aquesta no va ser l’opció escollida aquest dia. Però si vam demanar una mitja ració de xolis per picar una mica.. I que vam fer la foto quan ja quasi no en quedava…

Mam-Teca-xolis
Un dels inconvenients de no anar a “fer reportatge”, es que t’oblides de fer la foto al principi…:( 

Així com en la foto anterior encara vam ser-hi a temps, amb el plat de formatges, que ens va servir com postres,  ja no ens vam recordar… 🙁

El cost sense comptar el vi ni un licor, hagués estat de 78€ per tres persones. Però amb dues ampolles de vi de cert nivell i un Lagavulin, va pujar més…

Mam-Teca-compte

Al Mam i Teca sorprèn trobar-hi sempre alguna taula amb visitants de terres llunyanes, i encara sorprèn més com ens ha passat en alguna ocasió,  descobrir que alguns són bons coneixedors dels nostres vins. Es tracta de públic aficionat a la gastronomia que deu arribar al restaurant seguint el consell de guies internacionals, ja que aquest no s’ubica pas dins la ruta turística, ni en cap eix comercial.

Just quan surts al carrer, amb l’àpat acabat, et dius sense dubtar: “Hi he de tornar… Quin lloc més entranyable!”. Com resum podem dir,

Local amb encant

Producte de qualitat i proximitat

Recuperació de receptes antigues i/o tradicionals

Bona RQP

En el pol oposat de les maleïdes novetats que s’instal·len pel Raval.

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:01+00:00 3 de gener de 2016|Tags: , , |19 Comments

19 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 3 de gener de 2016 en 10:08- Respondre

    Com l'he dit al Jordi, estimem a l'Alfons i als seus plats, encara que sigui un cabronàs. 🙂
    Dels seus plats fora de carta, si teniu ocasió de tastar "les mandonguilles del tiet Santi" no ho dubteu, són una delícia.

    Salut!

    • Anònim 3 de gener de 2016 en 11:10- Respondre

      Prenc nota… i totalment d'acord amb lo de cabronàs… A voltes fins i tot em supera en aquesta qualitat i mira que és difícil… 🙂

  2. Jordi Castaño 3 de gener de 2016 en 10:14- Respondre

    Com ja et vaig comentar en directe, vaig gaudir infinitament més d'aquesta darrera visita. Potser el fet que estiguéssim sols i la seva atenció fins a les tantes del vespre, també influencia.

    Per cert… Recordant el plat de sardines amb baborada i les sardines del Xemei, podríem fer de cara a la temporada alta d'aquesta bestioleta, un monogràfic afegint unes a la brasa, d'altres en escabetx… i les que se'ns acudeixin. Ja posarem fil a l'agulla…

    Abraçada!

    • Anònim 3 de gener de 2016 en 11:13- Respondre

      També la meva companya ajuda…. ejem… 🙂 🙂 🙂

      El tema sardines el veig de conya… Ja saps que per mi el problema és aconseguir-ne de grans, bones i bona mida…. Però si això ho tens superat, ja posem fil a l'agulla… I també unes de fumades al kamado…

    • Jordi Castaño 3 de gener de 2016 en 11:42- Respondre

      :-))))

      Brutals han de quedar al kamado… Però haurem d'esperar uns quants mesos doncs, segons diu el mestre Pla, fins a començaments de maig no arriben a la seva millor expressió.

  3. Anònim 3 de gener de 2016 en 12:28- Respondre

    ohhhh, fumades al kamado… OMG!!! molt especial el mam i teca!!! a mi tb m'agrada el local així petit i acollidor…

    • Anònim 3 de gener de 2016 en 12:29- Respondre

      ep anònima! esther! 😉

    • Anònim 3 de gener de 2016 en 13:29- Respondre

      Quan rebo avís al IPhone de que un anònim ha deixat un comentari… ja l'adrenalina em puja… (una mica com el Dexter, quan veia algú molt dolent) i ja em poso en fase lluita (de barri)…. Però també hi han anònims amic, amables, positius… 🙂

      Vaja… que fumades i poc fetes al kamado, han de quedar brutals…

  4. alfons bach 3 de gener de 2016 en 17:38- Respondre

    Estimat ricard, reconec que em costa una mica ser tant cabronàs com tú, però m'hi esforço.Quan faci mandonguilles, dos cops l'any per que son una pessadilla, ho diré pel privat i podem fer una taula nomès pels blogers.

    • Pepa Lázaro 3 de gener de 2016 en 18:49- Respondre

      Saps que t'estimem Alfons, i si m'avises m'apunto a les mandonguilles, que al tiet Santi també el fa mandra fer-les 🙂

      Petons i bon any!!!!

    • Anònim 3 de gener de 2016 en 19:07- Respondre

      Si que l'estimem… i més quan manifesta l'esforç per igualar-me en "cabronicitat"… (crec que m'he inventat la paraula)… 🙂

      Lo de les mandonguilles per mi encantat, però Alfons, no tornis mai més a dir que faràs taula per bloguers, que si s'assabenten, venen en manifestació multitudinària … (Els/Les "bloggers" entendrien això com sopar gràtis i això els posa ràpidament catxond@s, dins les seves possibilitats clar… !!!)

      Nosaltres… (Pepa, Jordi i jo mateix) NO som bloggers… Som gent que tenim un bloc, entre d'altres molts i variats vicis… 🙂

    • Anònim 5 de gener de 2016 en 11:20- Respondre

      jajajaja…. que no cunda el pánicoooo!!!! jo m'apunto a la sardinada! 😉 esther

    • Anònim 6 de gener de 2016 en 09:05- Respondre

      Apuntada quedes…. 🙂

  5. Manel 3 de gener de 2016 en 20:21- Respondre

    Excel.lent recomanació! I si falta quòrum, tant per a la sardinada, com per a les mandonguilles del tiet Santi…, no ho dubteu, encara que sigui amb crosses…, compteu amb mi!

    • Anònim 3 de gener de 2016 en 21:19- Respondre

      Manel, t'avisem…

      Aquestes mandonguilles ja em tenen intrigat…. 🙂

  6. El Colador Chino 4 de gener de 2016 en 14:43- Respondre

    Crec que em fotria de gust qualsevol dels plats que vau demanar, la veritat és que tenen una pinta genial. El que no he tastat mai són les sardines, i de ben segur que estaven de competi.

    Bon lloc, sembla. Ideal per quan un estigui saturat de ceviches, sushis i foie.

    Comencem bé l'any!

    • Anònim 4 de gener de 2016 en 16:02- Respondre

      Tu que ets un cuiner de 'pro', això de la salsa de les sardines, BABORADA, és fa amb 4 llesques de pa fregits, 4 dents d'all fregits, 24 ametlles torrades,24 avellanes torrades, c/c de sal, de pebre negra i de pebre vermell dolç, 2 c/s de vinagre i 4 c/s de mel. Minipimer i afegir oli..

      I si… no fan (crec) cheviches…. 🙂

  7. bacoyboca.com 5 de gener de 2016 en 06:43- Respondre

    Si es que els clàssics són els clàssics…

    • Anònim 5 de gener de 2016 en 09:13- Respondre

      I com jo ja soc també clàssic… imagina la festa… 🙂

Deixeu un comentari