Maria Parrilla . Brasa upperDiagonal

/Maria Parrilla . Brasa upperDiagonal

Maria Parrilla, és un ampli restaurant, ubicat per la zona Pedralbes, amb una bona oferta de producte a la brasa. Amb menjar correcte i servei amable. I segons anuncien, amb afterworks a partir de les 19h  😎.

Maria Parrilla

Dr. Ferran, 23

mariaparrilla.com/

Tel.: 932 50 38 78

Maria Parrilla logo

Maria Parrilla

Maria Parrilla, és un ampli restaurant, ubicat per la zona Pedralbes, amb una bona oferta de producte a la brasa. I amb menjar correcte i servei amable.

De fet Maria Parrilla, no era un lloc que estigués dins la meva llista de pendents, tot i que avanço que tampoc és un mal lloc. En realitat necessitava un restaurant per aquella zona, doncs havia quedat amb una persona que acabava una convenció a 300 metres d’allà i no volia marejar-lo amb desplaçaments.

No anava a Maria Parrilla, amb masses expectatives. Sabeu que segueixo les xarxes i tinc els meus controls. Quan un restaurant ha estat lloat per perfils tipus Gastro_barna, Quesecueceenbcn, Bacoyboca i molts d’altres, ja saps a que vas. Tampoc vull dir que necessàriament  t’hagin d’aixecar la camisa, però l’estil ja el veus venir 😅. No deixen de ser publi reportatges camuflats.

I ja un cop feta la rajada del dia, explicaré una mica de que va Maria Parrilla i d’aquesta manera teniu una descripció ajustada a la realitat 😇. No és que en sàpiga ni més, nimenys, però el #semprepaguem dona més credibilitat.

El local de Maria Parrilla,  és ampli i tot i que qui m’acompanyava m’el va definir una mica estil Port Aventura. En canvi, jo que no soc massa exigent en les estètiques, em va semblar correcte.

I qui feia de cap de sala, prou atenta i agradable. Tot i que aprofitaré per fer una reflexió: Em costa molt d’entendre que en locals amplis, en un dimarts de pluja i sabent que no ompliran ni un 20%, tinguin la mania de posar les poques taules que tenen, totes tocant una de l’altre. I ho fan a més d’un lloc. Potser es pensen que ens farem amics?.

Que «se come» a Maria Parrilla?

La carta és senzilla i amb molta graella com indica el nom. I permet opcions econòmiques que imagino deuen ser adients per gent jove de la zona, en dies més punta. Les hamburgueses són un dels apartats de la carta i presumeixen de tenir el millor xuleton de BCN 😓.

Vam començar demanant per a compartir, unes croquetes de pernil i una ensaladilla. Les croquetes eren de pernil i una mica estil #tomacabrón, amb un toc lleugerament ranciejant, però també he de dir que en bars de peu dret, n’he menjat de pitjors. L’ensaladilla correcta.

Maria Parrilla ensaladilla

Maria Parrilla croquetas

Pel que fa a segons a Maria Parrilla, vam demanar una hamburguesa de pollastre i per mi un picantó. Em feia il·lusió menjar un picantó a la brasa. N’ havia fet moltes vegades a casa, quan tenia llocs propers per adquirir-los. De l’hamburguesa res a dir i del picantó (em va arribar un de sencer, quan jo esperava mig), tampoc massa a dir. Potser una mica recremat de fora, però ja no vull semblar un tiquis miquis. Però que consti que a la brasa, em surten molt millor. I per afluència de públic, no era pas un dia en que el «parrillero» degués anar a full controlant el Josper.

Maria Parrilla hamburguesa

Maria Parrilla picantó

Per acabar, qui anava amb mi, va voler demanar postres i va arribar aquest Lemon Pie, que semblava un cup cake, per la coloraina. Vaig tastar una punta i era millor de sabor que d’aspecte.

Maria Parrilla lemon pie

El puto drama del vi a copes, freqüent a tants llocs 😢

Tot i que els que em seguiu, sabeu que sempre demanem ampolla. Però aquest cop a Maria Parrilla, vaig intentar l’opció a copes. Tot seguit reprodueixo els diàleg…

Jo: Teniu vi a copes

Cap de Sala: Si

Jo: I que teniu?

Cap de Sala: Blanc,  negre….

Aquesta simplificació, sempre em posa una mica tens. És molt #tomacabron

Jo: Negre… però em pot donar algun detall més?

Cap de Sala: El negre és un Rioja…

(aquesta paraula i dita com si fos un mèrit, ja sabeu que em fa pujar l’adrenalina)

Jo: No gràcies … no prenc Riojas. Porti´m la carta..

Res a dir de la correcció de la cap de sala de Maria Parrilla. Em queixo una mica de la manca de cultura, en el món dels vi, on anem d’un extrema l’altre. Això de «blanc o negre» em sona a «¿Que va a tomar… carne o pescao?». O no?.

Per tant, vam triar un Brunus de la DO Montsant. Un vi senzill, però ja anava bé per acompanyar aquest sopar.

Maria Parrilla brunus

Conclusions de Maria Parrilla

Un local ampli, ubicat pel damunt de la Diagonal, en el carrer paral·lel a capità Arenas, que pot ser una bona opció per un públic jove de la zona. Des del punt de vista gastronòmic, no aporta res, però tampoc crec que ho pretenguin. Finalment, el més destacable del lloc, és la grandiositat del local i que la carta permet opcions relativament econòmiques. I imagino que els afterworks, deuen tenir el seu ambientillu…

Maria Parrilla tiquet

Maria Parrilla preu

Finalment, RESUM de Maria Parrilla

  • Local molt ampli en zona tranquil·la
  • Molt de producte fet a la graella (Josper)
  • Preus correctes
  • Crec que adreçat a públic jove
  • Però des d’un punt de vista gastronòmic, poca cosa aporta

I com sempre per acabar…

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-11-28T21:33:12+00:00 28 de novembre de 2018|Tags: , , |6 Comments

6 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 29 de novembre de 2018 en 12:41 - Respondre

    A mi em va agradar l’ensaladilla 🙂 No és la millor del món però prou bona. De fet la meva valoració global del local va ser 3,5 sobre 5.

    El que em va agradar de la nostra visita en passat 11 de setembre va ser que tot rutllava molt bé amb el local ple a vessar. Sense esperes llargues, bona atenció i sense que es notés al personal estressat, que això també es transmet i no es dina de gust.

    I mira quina casualitat, vam demanar el mateix vi i mateixos prostres 😀 Jo segurament repetiria visita si m’agafa per la zona.

    Salut!

    • Ricard Sampere 29 de novembre de 2018 en 14:10 - Respondre

      Ostres… ara que ho dius, si que vam parlar del lloc després del 11 de setembre. Però no hi vaig caure… De fet vaig triar el lloc, buscant un restaurant per la zona, degut a que el meu fill acabava una convenció a 5 minuts a peu d’allà…

      i ja veus, no em va acabar de fer el pes, tot i que no dic pas que estés malament.

      Salut!!

  2. Tomàs Cortés 30 de novembre de 2018 en 10:25 - Respondre

    Ja que estaves per la zona de la Cima sempre et quedaba la possibilitat d’anar al Foster’s Hollywood o a la Tagliatella que están ven a prop……jajajajaja.
    Salut

    • Ricard Sampere 30 de novembre de 2018 en 11:06 - Respondre

      La Tagliatella, quasi porta per porta….

      Però tot i que aquest, ja veus que no em va posar gens excited, encara està un esglaó (o dos) pel damunt…. 😅

  3. Frederic 1 de desembre de 2018 en 19:07 - Respondre

    Pagaria per ser testimoni d’una de les teves converses amb el servei, Ricard, hahaha!!

    • Ricard Sampere 1 de desembre de 2018 en 19:19 - Respondre

      No… si aquesta va ser molt cordial i la que feia de cap de sala, era molt professional…

      El que passa és que determinades frases, em provoquen descàrregues d’adrenalina. I la gent que em coneix de prop, ho nota perquè es veu que se m’infla una vena que tinc al front…😅😅😅

      Però crec que la cap de sala no ho va notar….

      Però la combinació de la resposta «tenim blanc , negre o rosat» amb la paraula «Rioja», em posen molt agressiu….😂😂😂

      Vaja… jo diria que em vaig comportar….

Deixeu un comentari