Marimorena Barcelona. De moment promet

/Marimorena Barcelona. De moment promet

Marimorena Barcelona, és un nou local a BCN, del reconegut Marimorena de Sant Boi de Llobregat. Amb cuina i bon servei, que el fa recomanable. Cal veure si són capaços d’afiançar-se a BCN, que sol ser una plaça difícil d’aterrar…

Marimorena Barcelona

Loreto, 24-26

Web del lloc

Tel.: 931 19 09 47

Marimorena Barcelona

Després de la darrera experiència al Pur que ens  va deixar amb malt regust de boca, tocava escollir a l’Esther i escriure el post conjunt al Jordi.

Per la meva part anava amb algunes prevencions. Per Instagram, m’agrada seguir a la penya dels que va a llocs nous i #todoesmaravilloso, i havia vist masses fotos exciteds d’aquest lloc.

Però com sempre dic i he mostrat en més d’una ocasió, soc capaç de maniobrar. I ja avanço que els lloc ens va agradar. Diria que ens va sorprendre als tres.

Reflelxió about «pressumptes influencers»

Reiterant que el lloc ens va agradar, el migdia que vam anar, el total de taules ocupades, va ser 3. I parlem d’un lloc com Marimorena Barcelona, amb àmplia capacitat i amb taules prou ben separades.

Marimorena Barcelona sala

D’aquí em plantejo la reflexió de quina influència REAL, tenen els autodenominats influencers. Perquè a part de fer fotos i fer loby amb tot un grup, que s’intercanvien missatges estàndard: “ui que rico!!“, “yo quiero!“, “otra vez avisa” o ja el sumum “iremos“, seria bo, fer un estudi real de l’impacte que tenen.

Però prou procuren les agències que cuiden dels ramats d’influencers, d’amagar aquestes dades, si es que les tenen.

El menjar a Marimorena Barcelona…

Ens van oferir 3 opcions de dinar. La típica carta, un menú degustació, del que no ens feia massa gràcia el contingut. I un menú «executiu» de 22€, que en principi volíem evitar, doncs preferim comentar la carta. Però al final ens vam sincerar els tres i de fet el que ens venia més a gust, eren plats d’aquest menú.

Marimorena Barcelona calamar

En el post conjunt veure les fotos i els comentaris. Però ja avanço que els plats tenien gran nivell i algun el vam gaudir força. Ben elaborats, gens escassos i fins i tot algun amb ració king size que ens va sorprendre.

Conclusions de Marimorena Barcelona…

El lloc promet i tot i que vam prendre el menú, fàcilment podem extrapolar com deu ser la carta. I a més tenim clara constància de la qualitat de cuina que ofereixen a la casa mare de Sant Boi de Llobregat.  I excel·lents referències també.

Però com deia al principi, BCN és una plaça difícil. I no seria el primer que aterra amb molt de soroll i desprès, s’apaga com una espelma. Tot que alguns després del fracàs, reapareixen, convertint l’espelma en ciri , però mantenint-se allunyats de BCN 🙂 🙂 .

Però si els de Marimorena Barcelona, aconsegueixen  afiançar-se, el lloc promet i per tant, us el recomano sense cap mena de dubte.

Marimorena Barcelona peu

 

Punt de vista global de Marimorena Barcelona

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a:

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-08-05T09:16:38+00:00 5 d'agost de 2018|Tags: , , |16 Comments

16 Comentaris

  1. Jordi Castaño 5 d'agost de 2018 en 12:30 - Respondre

    Taula ample i rodona, espai més que generós entre taules, servei atent i amable, cuina de qualitat i racions més que generoses, haurien de ser motius més que suficients per que triomfes, tot i que la zona penso que molt no l’ajudarà… Però els meus millors desitjos per ells. Tant de bo tinguin una continuïtat.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 5 d'agost de 2018 en 12:38 - Respondre

      Si, totalment d’acord….

      Però és la mateixa reflexió que ja hem comentat… Costa d’afiançar-se a BCN, tot i procedint d’un lloc d’èxit de rodalies.

      Ni el públic és el mateix, ni tampoc la predisposició en que hi entra….

      i tal com dius, tant de bo els vagi bé..!!

      Abraçada!!

  2. Frederic 5 d'agost de 2018 en 15:39 - Respondre

    Molt interessant això que comentes dels influencers. Jo crec que la seva capacitat de influènciar sobre algú està entre 0,5 i 0. Més que res per què, en primer lloc, tots parlen dels mateixos llocs al mateix moment, la qual cosa es tradueix en una sobre-informació tremenda. I en segon lloc, i més important, la gent no és tonta. Els que seguim l’actualitat gastronòmica ja sabem de qui ens podem refiar (pocs) i de qui no (la majoria). Més enllà de les recomanacions de la gent de confiança, lo millor és comfiar en el teu propi criteri.

    • Ricard Sampere 5 d'agost de 2018 en 18:48 - Respondre

      De fet, tots aquells que s’autoanomenen influencers, és una mica allò de “dime de que presumes y te diré de que careces” 🙂

      Però és possible que acabin influint en gent de sortir poc, d’aquells de “un dia és un dia” i acabin arrossegant a algú al lloc equivocat… Pensa que són molts els que no segueixen la actualitat gastronòmica…. però també es veritat que aquests surten (i gasten) poc….

      🙂

  3. Daniel 5 d'agost de 2018 en 18:51 - Respondre

    M’apunto el lloc. Molt bona la referencia a l’espelma i el ciri…
    Salutacions

    • Ricard Sampere 5 d'agost de 2018 en 19:25 - Respondre

      De moment prou bé i el menú que descrivim a l’enllaç, em va semblar d’una RQP molt bona.

      I els orígens els té bons amb el de Sant Boi

      I lo de la taverna de l’espelma llarga, si em llegeixes, ja saps com m’agrada posar-me en embolics…. 🙂

      Salutacions!!

  4. Tomàs Cortés 5 d'agost de 2018 en 23:10 - Respondre

    Estimat, el Daniel m,ha tret l, espelma de la boca, és un gran acudit. En quan al lloc ja tenia pendent el de Sant Boi però la mandra ha fet que no i hagi anat, si sobreviu a l,estiu i aniré en tinc tants de pendents que inclús canvien de nom com el Rice i jo sense enterar-me ja ja ja. Salut

    • Ricard Sampere 6 d'agost de 2018 en 00:17 - Respondre

      Si… 🙂 🙂

      Alguns cal caçar-los al vol, que són efímers.

      Però tant de bo aquest aconsegueixi arrelar, perquè del de Sant Boi, en tinc excel·lents referències i de gent “pata negra”…. Es a dir, com tu o com jo… 🙂

      No sabia lo del Rice que ja hagués canviat de nom…..

      Salut!!

  5. Tomàs Cortés 6 d'agost de 2018 en 09:25 - Respondre

    Si ara es diu Sánchez Romera, si entras a la web el Rice ha desaparegut. L, espelma sense desmerèixer, si no fos mediàtic tv, tampoc hagués quallat, lo de Sant Boi jo també tinc bones referències però passa com Sant Joan Despí, fa anys que vull anar al Follia i no trobo mai el dia igual que un que va recomenar El colador chino ara no recordo ho porta una xef. Un altra que fa mandra es Lluerna i això que ara està de més ràpid accés.

    • Ricard Sampere 6 d'agost de 2018 en 10:37 - Respondre

      Fa mandra anar a ‘banlieue’…. 🙂

      Abans quan vivia a SBD, que de fet era ‘banlieue’, doncs sortir d’una per anar a una altre, feia mandra. Perquè BCN té encant i quan surts d’un lloc, tens 5 alternatives a fer…

      Imagina ara que visc a Cambrils, anar a BCN, per dinar/sopar en un poble del costat.

      I l’espelma, s’aguanta i s’ha aguantat, primer perquè vivien dels ingressos de la botiga ‘poyos a l’ast’ de la família, després amb el joint venture amb el de la “cuina brutal”, que l’ha fet més mediàtic i també `per la propaganda que li fa l’entorn Regol…. I sense posar en dubte que (el dia que vol) sàpiga cuinar….

      Hi ha més d’un lloc, que sense la pressió que provoca la city, funcionen a mig gas, perquè els que entren, ja entren entregats…. I van a un “lloc bo”. I qualsevol cosa que els presentis, ho troben genial…. I el dia que saben tenen “visita” del crític de torn, aquells dia s’hi posen de valent… Però la resta de dies #toma_cabrón…. un #toma_cabrón correcte, però al cap i a la fi, #toma_cabrón 🙂

      La dura realitat…. 🙂

  6. Tomàs Cortés 6 d'agost de 2018 en 10:43 - Respondre

    El més clar exemple del que dius es Cal Xim, rei a l’Ordal i al carrer Girona clatallot. Salut

    • Ricard Sampere 6 d'agost de 2018 en 10:55 - Respondre

      Un clar exemple també….. I a més va deixar el del carrer Girona amb impagats….

      El darrer cop que vaig anar, vaig fer menció a Face, i ja van aparèixer “afectats”…. I vaig pensar que no el publicaria…..

      Vaig menjar bé, però ja abans d’assabentar-me del tema impagats, em va semblar un cantamañanas…. (els detecto a distància)

  7. Tomàs Cortés 6 d'agost de 2018 en 11:07 - Respondre

    Com el tema d’impagats això és Can Pixa…algo sabía. En quan a lo de cantamañas molt cregut ho tenen cert i com a n°1 de l’Ordal mes. A mes si vas a pecho descubierto tens un tracte però si vas amb el ceo d’alguna cava llavors el que dius…és llueixen

    • Ricard Sampere 6 d'agost de 2018 en 12:10 - Respondre

      El que passa és que el #cantamanyanes té nas, intuïció o com li diguis….

      Jo vaig anar com sempre a pecho descubierto (i amb el meu aire per a no coneguts, poc friendly) i va començar a fer preguntes i preguntes, tipus perquè havia anat i coses per l’estil, fins que al final vaig haver de confessar que escrivia per hobbie en un parell de llocs…

      I llavors ja es va enganyar i fins i tot em va explicar com a “mèrit” que havien sortit al Play Boy de Brasil crec…. L’avís dels impagaments, em va fer pensar que no el publicaria

      I com pots imaginar, ja no he tornat mai més….. 🙂

  8. Pepa Lázaro 6 d'agost de 2018 en 18:04 - Respondre

    Doncs el de Sant Boi no em va acabar de convèncer. I mira que jo quan vaig a Barcelona no hi vaig, em quedo a Sant Joan Despí, i per sortir a sopar o dinar sempre ens agrada més quedar-nos pel Baix Llobregat o el Garraf i ara que el Axarquía ha tancat, aquest de Sant Boi espera afegir-lo al llistat “dels de la zona” però no sé… Sempre tinc el Can Pau Torrens a costat de casa, aquest no falla 😉

    Sembla que “a la capi” molt millor.

    Salut!

    • Ricard Sampere 6 d'agost de 2018 en 18:07 - Respondre

      Jo no he estat al de Sant Boi, però sempre he sentit opinions positives.

      Pensa que d’aquest descrivim un menú amb RQP molt bona. També caldria tastar la carta…

      Salut!!

Deixeu un comentari