Martínez Restaurant. Un lloc a tenir en compte

/Martínez Restaurant. Un lloc a tenir en compte

Martínez Restaurant, està ubicat en un entorn agradable amb molt bones vistes a Barcelona, Martínez ens ofereix molt bon producte, amb cuina. El servei és proper i molt agradable. Sense ser econòmic, el lloc i el nivell del producte, fa que la RQP sigui correcta.  

Martínez Restaurant

Ctra. de Miramar, 38

TEL.: 931 06 60 52

Martinez Restaurant entrada

Martínez Restaurant

De nou ens vam trobar els de 3(o+)aTaula, per fer el nostre dinar quinzenal. Aquest cop amb la tria feta per l’Esther i el post a càrrec del Jordi.

Tal com vaig dir en el darrer post, corresponent a juny d’aquest 2018, Martinez Restaurant, està en un moment òptim. A les seves espectaculars vistes, cal afegir la cuina actual i el servei. Com sempre dic, és trist que calgui destacar el servei, però donada la crua realitat de la BCN actual, amb alguns serveis infames, cal remarcar-ho, quan trobes un lloc amb molt bon servei.

Martínez Restaurant vista

No és pas la primera visita a Martinez Restaurant . El primer cop va ser el 2013, just de quan van inaugurar i estava en plena efervescència post inauguració. En aquell moment el vaig publicar sense massa convenciment. Mentre que ara, s’ha convertit en un lloc que està en la meva wish list. I és més que probable que aparegui en la nostra propera edició, de la Guia de tardor de 3(o+)aTaula. Recordeu que encara podeu descarregar la d’estiu al següent link. És totalment gratuïta, tal com ho ha estat també pels restaurants que hi apareixen.

És el #aquínopaganiDéu, que es complementa amb el nostre #semprepaguem 🙂

Mala Hierba GuiaFeu clic per a descarregar la Guia

Tot seguit teniu el link al post del grup, però a continuació, us he copiat un resum, del post que vaig escriure a principis d’aquest mateix 2018. Considero que és prou fresc per eliminar-lo encara.

Punt de vista global de Martínez Restaurant

Martínez Restaurant

 

Reproducció del post publicat al gener de 2018 de Martínez Restaurant

 

Martinez Restaurant vistes

Només d’arribada, i sent un dijous de gener al migdia, em va sobtar de trobar-me amb unes sales animades amb força públic i un servei força modèlic. Com dir sempre, és trist haver de ressaltar que el servei és professional i agradable, però donada la realitat de la restauració en que tants llocs grinyolen per aquest tema, quan trobes un, s’ha d’esmentar.

Martinez Restaurant Olives

No vaig fer tria de plats, doncs qui m’acompanyava, va fer proposta de que ens portessin plats a compartir i que no fossin massa pesats. L’àpat va començar amb un parell de croquetes, que sempre demanem com tradició, per veure com anem en productes bàsics de cuina i que van passar amb notable alt i van arribar amb aquest parell d’anxoves per obrir boca.

Que vam menjar a Martínez Restaurant

Martinez Restaurant croquetes

Martinez Restaurant anxoves

Tot seguit a Martínez Restaurant, ens van portar un carpaccio vegetal, fet a partir d’una remolatxa especial, que vaig entendre estava empeltada de nap i tot cobert de brots i fruit secs. Va resultar plaent i curiós. No és un plat que hagués demanat per voluntat pròpia, però va estar bé.

Martinez Restaurant carpacio

Tot seguit a Martínez Restaurant, uns pèsols amb carxofes, amb ou a baixa temperatura i tòfona que ja van passar a la secció de plats a recordar. Podeu veure les imatges de com ens el van presentar i com va quedar al plat.

Martinez Restaurant pesols

Martinez Restaurant pesols safata

I arriba l’arròs a Martínez Restaurant

I com l’arròs tardaria una mica, ens van oferir un parell de cocotxes de lluç, per anar fent temps, arrebossades i de mida considerable. I tot seguit l’arròs que al oferir-nos, les respectives forquilles de fusta i el suggeriment de menjar-lo de la mateixa paella, no vam dubtar en fer-ho.

Martinez Restaurant cocotxes

Martinez Restaurant aros

Canvi de plans

En teoria, l’àpat a Martínez Restaurant, acabava amb un peix a compartir. Però el fet de disposar només de peces grans, vam negociar el canvi a carn. I per la meva part dir que va ser un encert, doncs estava espectacular i amb una maduració òptima. Va arribar amb l’acompanyament d’unes papas arrugadas amb mojo picón . Però és que només les papes, ja eren una festa.

Martinez Restaurant vaca

Martinez Restaurant papas

Jo no vaig voler postres i qui m’acompanyava va demanar un coulant i va arribar un de veritat. I dic de veritat, doncs estic una mica cremat de que de qualsevol magdalena farcida de xocolata, li denominin amb aquest nom. Aquest era de veritat 🙂

Pel que fa a la carta de vins a Martínez Restaurant, no vaig poder veure-la. El meu company de dinar, va aportar una ampolla del xampany que ell importa i que és un dels meus preferits. Per tant no veureu el cost del xampany, reflectit al compte.

Martinez Restaurant Charles Heidsieck

Com resum dir que em vaig emportar una molt agradable sorpresa de Martínez Restaurant. Tenia el record de la meva visita anterior, en que el lloc no em va cridar, el vaig trobar car. I a sobre, per casualitats de la vida, em vaig enfangar en una polèmica en un bloc aliè, amb la persona que en aquell moment “donava la cara” per aquest lloc.

Però tal com he dit al principi, “rectificar és de savis”. I aquest cop, he sortit de Martínez Restaurant, molt satisfet, el nivell de servei i producte m’ha encantat i que just sortint, ja pensava en quan hi tornaria.

Martinez Restaurant tiquet

Martinez Restaurant preu

RESUM de Martínez Restaurant

  • Entorn agradable amb molt bones vistes
  • Molt bon producte i cuina
  • Servei proper i molt agradable
  • Pel que vaig observar lloc ideal per sobretaules furtives 🙂
  • Martínez Restaurant, és un lloc que convida a repetir
  • En conseqüència, RQP correcta, atès el lloc i el nivell de producte actual
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-10-07T09:35:36+00:00 7 d'octubre de 2018|Tags: , , |19 Comments

19 Comentaris

  1. Pepa 28 de gener de 2018 en 21:12 - Respondre

    Trobo que els pèsols, l’arròs i els postres van una mica pujats de preu. La resta ho trobo correcte, però és clar, cadascú té el seu barem. Tot sempre amb el nivell de qualitat que expliques.
    Un lloc amb unes vistes que també tenen el seu peatge.

    Salut!

    • Ricard Sampere 28 de gener de 2018 en 22:34 - Respondre

      Els pèsols hi posen la tòfona i ja el preu es dispara…. Jo no els hagués demanat, però com qui anava amb mi, va dir que portessin el que els vingués de gust, encara hagués pogut estar pitjor… 🙂 🙂

      Econòmic no és i tal com tu dius, cal el peatge de les vistes i també el d’un servei molt professional.

      Salut!!

  2. esther 29 de gener de 2018 en 10:49 - Respondre

    jo he estat dos cops i cap dels dos em va emocionar… i força car pel què jalaves. però ara es veu que ho porta algú nou, i me’n fio de tu… 😉 hi tornaré! va molt bé com a llocper dur ‘algú que ve de fora i els portes allà a jalar arròs…

    • Ricard Sampere 29 de gener de 2018 en 19:02 - Respondre

      Si…. just ho defineixes bé. Actualment és un lloc maco per portar algú de fora i si es d’interior encara més, doncs amb el mar al·lucinen.

      I el combi arròs + vistes al mar, és adequat.

      Econòmic no és, però igual que vaig dir de Marea Alta, les vistes tenen un preu.

  3. Jordi Castaño 29 de gener de 2018 en 11:30 - Respondre

    Si que és un lloc que va bé, si… I per les xarxes recomanen altres llocs amb vistes amb bastant pitjor resultat que aquest…
    Els pèsols, es anoto per copiar si sóc capaç de trobar una tòfona en condicions.
    Punt negatiu és el fet que l’aparcament sigui només zona verda… 🙁

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 29 de gener de 2018 en 19:06 - Respondre

      Sinó és trobada de compromís, es pot arribar a peu o amb funicular, com jo vaig fer… 🙂 🙂

      Crec que mai havia agafat aquell funicular..

      I la baixada la vaig fer a peu…

      I no et queixis de la tòfona, que després de que l’altre dia em poséssiu el repte dels pèsols amb cocotxes, no vaig trobar per Cambrils, ni pèsols de nivell, ni cocotxes… I es va acabar amb pèsols de batalla i botifarra negra…

      Abraçada!!

  4. Tomàs Cortés 8 d'octubre de 2018 en 08:40 - Respondre

    El que dius, molt bon lloc (jo diría indispensable per anar amb algú de fora, l’ultim cop que vam anar va ser aquest estiu, car? home la vistes i el lloc tenen un preu, cuina correcte i servei de 10

    • Ricard Sampere 8 d'octubre de 2018 en 09:04 - Respondre

      Si, ben definit. Han aconseguit organitzar-ho bé. I fa patxoca per portar visitants de BCN.

    • esther 8 d'octubre de 2018 en 10:18 - Respondre

      exactament, Tomàs! esther

  5. Tomàs Cortés 8 d'octubre de 2018 en 08:43 - Respondre

    Per cert, recorda aixó…els ultims pesols llagrima del maresme que he vist….Made in Egypt

    • Ricard Sampere 8 d'octubre de 2018 en 09:09 - Respondre

      Una cosa… no sé si ho dius pels pèsols que veus aquí, però aquest post és l’assemblatge de 2: La visita actual i una del darrer hivern, que va ser la dels pèsols, que va voler l meu company de taula. I era temporada de pèsols.

      Em va saber greu substituir el post anterior, al ser relativament recent i vaig fer aquest combinat “dos en uno” 🙂

      Pel que va a coses d’Egipte, vaig veient com de mica en mica, augmenten en oferta… Per exemple les taronges i experiments en vinyes de cara a fer vi. Però ignorava que també tenien pèsols.

  6. Tomàs Cortés 8 d'octubre de 2018 en 09:19 - Respondre

    Ho dic pel teu comentari de pèsols de batalla, també tenen tirabecs a tu que també t’agrada el francès (mangetout) també són d, allà. Un altre tema o jo sóc ruc o busca un sistema perquè guardi el nom al fer els comentaris, cada cop tinc que posar-ho tot. Salut

    • Ricard Sampere 8 d'octubre de 2018 en 18:08 - Respondre

      No puc ajudar-te i tot depén de l’ordinador en que fas el comentari.

      Altre cosa és que tinguessis compta WordPress, que crec que desprès és més fàcil, però com no la necessites, tampoc val la pena.

      Et caldrà seguir posant el nom…. 🙁

  7. Jordi Castaño 8 d'octubre de 2018 en 17:23 - Respondre

    T’ha sortit un #megapost!

    Bona fórmula aquesta de barrejar o complementar posts antics amb els nous que vas fent. Si és que encara n’he d’aprendre molt (de tot…).

    Com dic al meu, em quedo amb l’ambientació i les vistes, pers sobre de la bona cuina i eficient servei.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 8 d'octubre de 2018 en 18:13 - Respondre

      Es que no és bo tenir més d’un post, del mateix lloc. Representa que competeixen en SEO i segons diu la teoria, no ajuda gens.

      Normalment em carrego el vell direccionant l’entrada, o l’incorporo al final.

      Però aquest era massa recent i he fet aquesta prova. Però crec que té un inconvenient i és que no genera un nou feed i llavors la gent que ho segueix a través de Feedly o similar, no reben avís. He d’esbrinar.

      Ostres… si la conversa era de restaurants,,, 🙁

      Abraçada!

    • Tomàs Cortés 8 d'octubre de 2018 en 18:14 - Respondre

      Amic, tu perquè ets jove però a la meva època quan un cantant no tenia material feia un Grandes Éxitos, Després va ser un Revival, més tard un The Best of…..i ara va i tu li dius un #megapost!!! 🤦. Estem perdent el nord 😜

      • Jordi Castaño 8 d'octubre de 2018 en 18:47 - Respondre

        I vols dir que l’amic no tenia material?
        Ho dubto molt… :-)))

        Salut!!

        • Tomàs Cortés 8 d'octubre de 2018 en 21:50 - Respondre

          Era per caldejar l, ambient…i sempre de molt bon rotllo.😂😂😂

      • Ricard Sampere 8 d'octubre de 2018 en 18:56 - Respondre

        Són les avantatges dels que som milenials 🙂 🙂

Deixeu un comentari