Martínez. Aquests cop si m’ha convençut

/Martínez. Aquests cop si m’ha convençut



En un entorn agradable amb molt bones vistes a Barcelona, Martínez ens ofereix molt bon producte, amb cuina. El servei és proper i molt agradable. Sense ser econòmic, el lloc i el nivell del producte, fa que la RQP sigui correcta.  

Martínez

Ctra. de Miramar, 38

TEL.: 931 06 60 52

Del 2013, just de quan van inaugurar i estava en plena efervescència post inauguració, que no anava a Martínez i llavors ho vaig publicar sense massa convenciment. Just ara fa pocs dies, he tornat a partir de la proposta d’un bon amic i reconec que vaig anar-hi sense masses expectatives.

Però com sempre dic, és de savis rectificar i aquest cop he gaudit el lloc de veritat i no tant sols a nivell de vistes, sinó que també a nivell gastronòmic.

Només d’arribada, i sent un dijous de gener al migdia, em va sobtar de trobar-me amb unes sales animades amb força públic i un servei força modèlic. Com dir sempre, és trist haver de ressaltar que el servei és professional i agradable, però donada la realitat de la restauració en que tants llocs grinyolen per aquest tema, quan trobes un, s’ha d’esmentar.

No vaig fer tria de plats, doncs qui m’acompanyava, va fer proposta de que ens portessin plats a compartir i que no fossin massa pesats. L’àpat va començar amb un parell de croquetes, que sempre demanem com tradició, per veure com anem en productes bàsics de cuina i que van passar amb notable alt i van arribar amb aquest parell d’anxoves per obrir boca.

Tot seguit ens van portar un carpacio vegetal, fet a partir d’una remolatxa especial, que vaig entendre estava empeltada de nap i tot cobert de brots i fruit secs. Va resultar plaent i curiós. No és un plat que hagués demanat per voluntat pròpia, però va estar bé.

Va arribar a continuació, uns pèsols amb carxofes, amb ou a baixa temperatura i tòfona que ja van passar a la secció de plats a recordar. Podeu veure les imatges de com ens el van presentar i com va quedar al plat.

I com l’arròs tardaria una mica, ens van oferir un parell de cocotxes de lluç, per anar fent temps, arrebossades i de mida considerable. I tot seguit l’arròs que al oferir-nos, les respectives forquilles de fusta i el suggeriment de menjar-lo de la mateixa paella, no vam dubtar en fer-ho.

En teoria, l’àpat acabava amb un peix a compartir, però el fet de disposar només de peces grans, vam negociar el canvi a carn. I per la meva part dir que va ser un encert, doncs estava espectacular i amb una maduració òptima. Va arribar amb l’acompanyament d’unes papas arrugadas amb mojo picón , que elles soles ja eren una festa.

Jo no vaig voler postres i qui m’acompanyava va demanar un coulant i va arribar un de veritat. I dic de veritat, doncs estic una mica cremat de que de qualsevol magdalena farcida de xocolata, li denominin amb aquest nom…

Pel que fa a la carta de vins, no vaig poder veure-la, ja que el meu company de dinar, va aportar una ampolla del xampany que ell importa i que és un dels meus preferits. Per tant no veureu el cost del xampany, reflectit al compte.

Com resum dir que em vaig emportar una molt agradable sorpresa. I més quan tenia el record de la meva visita anterior, en que el lloc no em va cridar, el vaig trobar car i per casualitats de la vida, em vaig enfangar en una polèmica en un bloc aliè, amb la persona que en aquell moment “donava la cara” per aquest lloc.

Però tal com he dit al principi, “rectificar és de savis” i aquest cop, he sortit molt satisfet, el nivell de servei i producte m’ha encantat i que just sortint, ja pensava en quan hi tornaria.

RESUM

  • Entorn agradable amb molt bones vistes
  • Molt bon producte i cuina
  • Servei proper i molt agradable
  • Pel que vaig observar lloc ideal per sobretaules furtives 🙂
  • Un lloc que convida a repetir
  • RQP correcta, atès el lloc i el nivell de producte actual
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-01-28T10:13:52+00:00 28 de gener de 2018|Tags: , , |6 Comments

6 Comentaris

  1. Pepa 28 de gener de 2018 en 21:12 - Respondre

    Trobo que els pèsols, l’arròs i els postres van una mica pujats de preu. La resta ho trobo correcte, però és clar, cadascú té el seu barem. Tot sempre amb el nivell de qualitat que expliques.
    Un lloc amb unes vistes que també tenen el seu peatge.

    Salut!

    • Ricard Sampere 28 de gener de 2018 en 22:34 - Respondre

      Els pèsols hi posen la tòfona i ja el preu es dispara…. Jo no els hagués demanat, però com qui anava amb mi, va dir que portessin el que els vingués de gust, encara hagués pogut estar pitjor… 🙂 🙂

      Econòmic no és i tal com tu dius, cal el peatge de les vistes i també el d’un servei molt professional.

      Salut!!

  2. esther 29 de gener de 2018 en 10:49 - Respondre

    jo he estat dos cops i cap dels dos em va emocionar… i força car pel què jalaves. però ara es veu que ho porta algú nou, i me’n fio de tu… 😉 hi tornaré! va molt bé com a llocper dur ‘algú que ve de fora i els portes allà a jalar arròs…

    • Ricard Sampere 29 de gener de 2018 en 19:02 - Respondre

      Si…. just ho defineixes bé. Actualment és un lloc maco per portar algú de fora i si es d’interior encara més, doncs amb el mar al·lucinen.

      I el combi arròs + vistes al mar, és adequat.

      Econòmic no és, però igual que vaig dir de Marea Alta, les vistes tenen un preu.

  3. Jordi Castaño 29 de gener de 2018 en 11:30 - Respondre

    Si que és un lloc que va bé, si… I per les xarxes recomanen altres llocs amb vistes amb bastant pitjor resultat que aquest…
    Els pèsols, es anoto per copiar si sóc capaç de trobar una tòfona en condicions.
    Punt negatiu és el fet que l’aparcament sigui només zona verda… 🙁

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 29 de gener de 2018 en 19:06 - Respondre

      Sinó és trobada de compromís, es pot arribar a peu o amb funicular, com jo vaig fer… 🙂 🙂

      Crec que mai havia agafat aquell funicular..

      I la baixada la vaig fer a peu…

      I no et queixis de la tòfona, que després de que l’altre dia em poséssiu el repte dels pèsols amb cocotxes, no vaig trobar per Cambrils, ni pèsols de nivell, ni cocotxes… I es va acabar amb pèsols de batalla i botifarra negra…

      Abraçada!!

Deixeu un comentari