Massimo i un recull d’ italians a BCN

/Massimo i un recull d’ italians a BCN

Massimo  

Via Augusta, 217  


www.restaurantemassimo.es
 

TEL.: 934 548 146  

Nova trobada de 3(o+)aTaula i aquest cop em tocava a mi triar i vaig decidir-me per Massimo, un italià que ja havia publicat al meu bloc, a Massimo_2012 però al que feia temps que no anava i volia verificar si seguia en el meu top d’italians a BCN.

Ens va agradar tal com podreu llegir al link de 3(o+)aTaula, que trobareu al final d’aquestes línies. I com factors diferencials, Massimo és segurament el més elegant, espaiós i a més ofereix una elegant terrassa a la part posterior, que fa les delícies dels fumadors i s’agraeix quan fa bon temps.

Barcelona és una ciutat amb bons italians, dels que van més enllà dels tòpics pizza & pasta i on a més dels que podem considerar prémium, per la difusió que tenen, es poden trobar lloc petits fora d’aquest circuit, on també es pot gaudir de molt bona cuina italiana.

Per evitar-vos que m’aneu preguntant als comentaris o en privat, quins són els meus italians top, ja m’avanço i els enumero aquí, i així veieu que Massimo hi segueix estant…. Ahhh i en ordre alfabètic perquè no afino més i amb el link a la darrera vegada que els vaig publicar…

  • Bacaro, publicat a Bacaro_2016
  • Due Spaghi, publicat a Due_Spaghi_2016
  • L’Osteria del Contadino, publicat a Contadino_2017
  • Massimo, el que ara esteu llegint 😀
  • Un’altra Storia, que vaig publicar fa poc i podeu llegir fent clic aquí
  • Xemei, que podeu veure publicat a Xemei_2015

I no hi poso conscientment Le Cucine Mandarosso, que tot i que s’hi menja molt bé, les aglomeracions que comporta, el converteixen en el meu cas, en un lloc a evitar.  En aquesta lliga del soroll, entraria també La Bella Napoli, tot i que en plan més pizzeria.

Tampoc m’atreveixo amb el Don Giovanni, que ara ja té dos locals a BCN, ubicats en hotels NH i cada cop dona més sensació de cadena, tot i que sense discutir que ofereix molt bon nivell. Vaig publicar el de la Illa Diagonal a Don_Giovanni_2014 i  prou bé, tot i que un italià dins d’un hotel, em costa una mica.

També queda fora  Meneghina, al que fa temps que no he anat  i el darrer cop, tampoc va ser com per tirar coets. Podeu llegir-ho a Meneghina_2014.

Però la llista d’italians on he gaudit a BCN, és llarga… Podria parlar de Murivecchi, amb un dels menús de migdia top a BCN, de llocs petits i quasi desconeguts com SNB a Sants al carrer Galileu, també del Reina Marguerita a la Barceloneta,  o Siete al Passeig Sant Joan Bosco i amb la seguretat de que m’oblido d’alguns per desconeixement

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:56:58+00:00 16 d'abril de 2017|Tags: , , |25 Comments

25 Comentaris

  1. pipo perez peluquero 16 d'abril de 2017 en 08:14- Respondre

    Coincido contigo con Massimo y con casi toda tu lista dejando fuera a Xemei no por cocina sino por precio. No se cuanto me cobraron por unas Sarde en saor pero si recuerdo que me escandalice y decidi no volver mas. Un dia que te pille por Collblanc prueba Antichi Sapori de Angelis; es un restaurante pizzeria calabres de lo mas autentico con buena carne, pescado y bodega de calidad. Su limite es el ruido ya que por local y clientela esta mas en la linea de la Bella Napoli pero la cocina calabresa es muy genuina.

    Buona Pasqua!

    • Anònim 16 d'abril de 2017 en 09:28- Respondre

      Moltes gràcies Pipo per la teva recomanació de Collblanc. De fet m'hi vaig fixar un dia sortint de la llesqueria el Com al carrer Progrés. I tinc ganes d'anar-hi perquè també queda a prop d'on viu el meu fill.

      Pel que fa a Xemei, la bona cuina queda enfosquida pels preus i també per cert públic que el freqüenta, dels que jo anomeno fantasma…. Encara recordo del darrer cop, un que va entrar i la primera frase en veu alta va ser "¿tienes algun Barlo que esté bien?, doncs volia impressionar a una amics que portava…

      Salutacions i merci ..!!

  2. Pepa Lázaro 16 d'abril de 2017 en 08:54- Respondre

    Moltes gràcies per aquest llistat! Sense haver visitat mai Itàlia és una de les cuines que més m'agraden, suposo que quan vagi a Itàlia ja serà un altre món.

    Salut!

    • Anònim 16 d'abril de 2017 en 09:29- Respondre

      El llistat ha estat divertit de recordar… I sempre dona lloc a algun afegit, com el que ens ofereix l'amic Pipo al comentari anterior.

      Salut!!

  3. Anònim 16 d'abril de 2017 en 09:39- Respondre

    Com diuen abans, agraït per la llista, tot i que només ens falta anar al Altre Storia del teu Top Five i esperant la crònica del Contadino al que també fa temps que no anem.

    Abraçada!
    CarlesP

    • Anònim 16 d'abril de 2017 en 11:04- Respondre

      Bon dia Carles,

      Contadino ens va encantar…. Toca diumenge vinent #no_spoiler 🙂

      Abraçada!!

  4. Núria 16 d'abril de 2017 en 11:21- Respondre

    Gràcies Ricard,
    Conec el Massimo per tu i pel blog i estic d'acord en que és molt bo. Jo l'he gaudit sempre wue hi anat.. excepte un diumenge que l'ambient era tant familiar que el soroll ens va fer impossible estar-hi. En ple hivern vàrem acabar dinant ala terrassa i s'ha de dir que tot i que era incòmode pel fred, ens van atendre firça bé (estàvem fora del
    "Circuït oficial" del maitre.
    Per tant, també bé… però no hi tornaré en diumenge…

    • Anònim 16 d'abril de 2017 en 12:00- Respondre

      Es que els diumenges són un perill i el Ricard jr. hem va explicar l'ambient aclaparador i a més amb la seva gràcia teatralitzant…

      L'altre dia fins i tot vaig rebre una "quasi-bronca", per part del nostre notari de capçalera, perqué va anar a un lloc recomanat per mi un diumenge i van sortir emprenyadíssims…. 🙂 🙂 . Però perquè m'entenguis, és un lloc molt senzill i que es menja de conya un migdia entre setmana (les nits no està obert) , però on l'ambient ja és justet, tot i que sense massa gent, s'aguanta… Però imagina un diumenge migdia… 🙂

      Vaja, que dins el que es pugui, millor evitar diumenges…

  5. Anònim 16 d'abril de 2017 en 21:24- Respondre

    totalment d'acord amb la teva llista! delint x tornar al contadino. excepte "le cucine" que em va semblar normal… i ja no diguem local, servei i públic… buffff!!! esther

  6. Anònim 16 d'abril de 2017 en 21:28- Respondre

    uiii, ara he recordat una trattoria que ens va agradar, fa temps, al carrer casanova. piazze d'italia, penso. no sé com estarà ara… i el mític tramonti. que fa la tira que no hi vaig… esther

    • Anònim 17 d'abril de 2017 en 06:33- Respondre

      hahaha…. Ric del teu comentari de "le cucine"…. Però s'ha de reconéixer que algun dels seus plats de pasta són bons, però com tu dius, l'ambientació, no s'adapta als nostres gustos… 🙂

      I del Tramonti, els darrers temps em carregava aquell home, fent el número per allà i alguna experiència que ara em ve al cap, de la que en tot cas ells no en tenen cap culpa i que us explicaré en privé divendres si hi pensem…

    • Anònim 17 d'abril de 2017 en 09:33- Respondre

      aquell homenot… jaja… divendres sense falta!! 😉 le cucine és el paradigma dels i……s hipsters que els hi mola estar apretats i fer-ho difícil i així és més cool… puaj!

    • Anònim 17 d'abril de 2017 en 13:44- Respondre

      Aviat ens assemblarem al Sanahuja….

      #somclassistes?

    • Anònim 17 d'abril de 2017 en 21:22- Respondre

      jaja… jo mai podré estar al seu nivell �� esther

    • Anònim 17 d'abril de 2017 en 21:23- Respondre

      no és classisme. és anti estupidesa, no?? 😉 esther

    • Anònim 18 d'abril de 2017 en 07:07- Respondre

      Ara que ho dius, per "culpa" d'aquest lloc -le cucine- vaig tenir el primer desencontre important amb el món dels que escriuen de gastronomia… Un dels paios més estúpids que he vist mai escrivint, però ara ja retirat al veure que no aconseguia tocar les estrelles, am 4 post d'hamburgueses i potulades varies… 🙂

      #noaguaantenres

    • comequetebebe 18 d'abril de 2017 en 14:46- Respondre

      jaja….. jo recordo molt l'explosió d'aquest lloc al seu dia. tothom soooooo excited! i súper plastes. i si no hi anaves no eres sooo cool. i quan vaig anar, per fi (vaig trigar, em molava anar contra corrent ;-), vaig pensar "en serio??". l'edu (you know) flipava del lloc, l'estretor, l'imbecilitat, cambrers antipàtics, cues, etc… i ni la millor pasta del món (que no és el cas) salva tot això…

    • Anònim 18 d'abril de 2017 en 16:10- Respondre

      A mi el que em va flipar, va ser la seva capacitat didàctica…. Com que e públic és dels que rarament han passat dels espagueti… quan algú veia alguna pasta "rara" tipus orechiette (per posar un exemple), llavors el servei, els ensenyava un paquet, perquè veiessin la forma… i els hipster deien ohhhhh "si keremos, si keremos!!!"…. 🙂 🙂

      T'adones estimada Esther, que sense quasi adonar-nos, estem fent bulling de le cucine i els seus fans??? …. Com diu la Marta, en l'hipotètic cas de que haguéssim anat , junts a escola en temps actuals, sempre tindríem els mossos a la porta… Bulling als hispters, cusines, bagels i altres potulades….. 🙂

      #notenimremei

    • Anònim 18 d'abril de 2017 en 20:39- Respondre

      jaja… #antecedentspenals

  7. Abuwelove 18 d'abril de 2017 en 10:55- Respondre

    S'agraeix la llista, Ricard. He anat més o menys a la meitat, i la majoria dels altres els tinc en llista d'espera -li tinc ganes a Un altra storia. Per cert, si algun dia tornes a La Bella Napoli i tens ganes de pasta, demana la pasta amb sèpia. És un plat fora de carta que no acostumen a oferir als clients, cosa que no entenc massa (¿un plat secret?). En fi, que està molt bo.

    Frederic.

    • Anònim 18 d'abril de 2017 en 16:16- Respondre

      No sé si tornará a la Bella…. tinc records de molt bons plats, però també de soroll i soroll…. El darrer cop, vaig quedar entre dues taule (i les dues de catalanets), en que feien respectives celebracions, fins el punt que ni ens enteniment en la conversa, els dos que estàvem a la taula…

      I ja he arribat a un punt que abans de menjar amb soroll de taules "familiars" o de grups, prefereixo un entrepà a peu dret en un Viena qualsevol … i si cal menjat al carrer…

      Però en l'hipotètic cas que tornés (que mai es pot dir), demanaré si tenen el plat de pasta amb sèpia….

      Abraçada Frederic!!

  8. pipo perez peluquero 18 d'abril de 2017 en 21:44- Respondre

    Perdona Ricart que te escriba a traves del blog pero es la unica manera pues no tengo tu mail. Tengo previsto un viaje a La Escala y conozco poco la zona, conoces por alli o a media hora de coche algun lugar de los que a ti te gustan que me puedas recomendar?

    Gracies i bona nit

    • Anònim 18 d'abril de 2017 en 23:22- Respondre

      Per un altre dia que ho necessitis, el mail és ricard@restaurantscat.cat, xo tb el tens a la pestanya "Qui SOC".

      Jo soc poc de Costa Brava, degut a les meves estades al sud. Però en una recent estada, he gaudit de SolBlanc, que tinc publicat més amunt. Tinc garanties de Toc de Mar i a Roses vam dinar en un lloc molt curiós i amb molt bon peix (però només el que els arriba cada dia), que es diu Rafa's…. i molt bé..

      Salutacions!!

  9. comequetebebe 19 d'abril de 2017 en 08:31- Respondre

    Pipo, por la zona te diría que a los que dice Ricard, que están muy bien, añadiría, por ejemplo, Compartir en Cadaqués, el Motel en Figueres, Casamar en Llafranc, Sa Jambina en Calella de Palafrugell, Bò-tic en Corçà i la Calèndula en Regencós.

Deixeu un comentari